Coordenades 1093

Data de pujada 7 / de maig / 2014

-
-
1.374 m
1.198 m
0
2,3
4,6
9,27 km

Vista 1718 vegades, descarregada 52 vegades

a prop de la Menera, Languedoc-Roussillon (France)

Es tracta d'una excursió circular, molt gratificant per les panoràmiques que ens ofereix i que recorre la carena divisòria entre les aigües que vessen sobre Monars, i Hormoier en darrera instància, i les aigües que vessen a la vall de Ribelles. Recomanable també per fer-la amb nens sempre i quan es tingui cura, ja que algunes seccions de la ruta son força aèries, i convé anar amb compte.

La ruta comença just davant la bassa de Monars, on deixarem el cotxe i enfilarem pista avall (un quilòmetre, aproximadament) on ja podrem començar a gaudir, a migdia, de les primeres panoràmiques sobre el Bestracà, la vall d'Hormoier, la muntanya de Santa Bàrbara i, més enllà, Castellfollit de la Roca, Olot, ...

Al final d'aquesta pista, al Collet de l'Orri, hi trobarem un parell d'indicadors que ens marquen l'inici de la ruta que ens pot conduir directament cap al Puig de Sant Marc o bé cap a Meians, o bé la ruta que s'enfila cap al Pla de la Serra i els Rasos de Monars. Agafarem aquest darrer camí, situat més a l'esquerra i que ben aviat comença a remuntar el pendent entre un petit bosc d'avellaners. Passarem arran d'un tancat per al bestiar fet amb vares d'avellaner i arran dels vestigis d'una barraca de pastor, just abans de treure el cap per la part culminant de l'avellaneda, a la Jaça dels Xais per acabar assolint el Pla de la Serra, a cavall entre els Rasos de Monars i la Lleixa de la Vaca, a la Baga de Pòlit.

Des d'aquí, ja s'albiren a migdia, unes fantàstiques panoràmiques sobre la Garrotxa, el Puigsacalm i els cingles de Tavertet, i més a llevant Rocacorba i les Gavarres. En primer terme, al nostres peus, es destaquen els masos de Monars: Mas Mitjà, Ma de l'Om i l'ermita romànica de Sant Sebastià de Monars. Resseguint amb la vista el corriol que hem de seguir, podem veure com es dibuixa en primer terme, el cim del Pic de les Bruixes i en segon terme, el Puig de Sant Marc. Pocs metres després d'haver assolit el Pla de la Serra, trobarem un corriol que a la nostra esquerra, i en direcció contrària a la que nosaltres durem, s'enfila cap al cim del Comanegra (1.557 m). Continuarem endavant, sempre cap a Llevant.

Anirem carenant per la Serra Llarga de Monars, ara per la solana, ara per la magnífica fageda que en constant equilibri sobre el pendent, cobreix la Baga de Pòlit, fins a assolir el Portell de Donantic. Davant nostre, un petit collet entapissat d'herbei ens dreça fins la base del Puig Antic (1.347 m), que vorejarem per la seva esquerra. Amb un parell de grimpades finals, n'assolirem el seu cim.

Al nostre davant, serpenteja lleugerament el corriol que mena fins a la base del Pic de les Bruixes (1.390 m), que assolirem tot remuntant un pendent costerut d'un poc més d'un centenar de metres. En el darrer tram i al cim del Pic, convé (si anem amb mainada), no treure'ls els ulls del damunt.

Des del cim del Pic de les Bruixes, semblant a una passera estreta i aèria, obtindrem una àmplia panoràmica de 360º, realment espectacular. En un dia net i clar, podem gaudir d'unes vistes magnífiques, vers el nord, sobre el Canigó i el veí Puig de la Llibertat que veu néixer la Muga, el Puig del Casso... Més a Llevant destaca la figura del Bassegoda i la Mare de Déu del Mont, la plana de l'Empordà i el Golf de Roses. Més cap al Sud, les Gavarres, Rocacorba i una àmplia panoràmica sobre bona part de l'Alta Garrotxa. I a ponent, sempre vigilant, la figura del Comanegra, sostre de la Garrotxa.

Havent gaudit de les vistes, deixarem el Pic de les Bruixes pel costat contrari per on hi hem arribat, cap a Llevant. Als nostres peus s'obre pas un corriol dret i costerut que ràpidament, ens durà pendent avall direcció a Sant Marc, per Les Collades. En els primers compassos, un cop assolit el primer del petit rosari de collets que anirem encadenant, convé no perdre la pista del corriol doncs fàcilment podem acabar perdent-lo. El corriol, un cop hem deixat enrere l'herbei que acabem de creuar en baixar del Pic de les Bruixes, s'endinsa en una zona de roures i fajos dispersos que, en graonades, ens portarà cap al Coll de Sant Marc (1.260 m). Aquest bonic emplaçament és confluència de camins que vénen de Talaixà i Hormoier, Ribelles i Monars.

Des d'aquest punt, el camí s'endinsa dins la fageda que recobreix la baga de Sant Marc. L'ombrívol corriol (quan els fajos estan amb fulla), serpenteja pendent amunt entre magnífics exemplars fins arribar a la boixeda culminant que pobla el cim de Sant Marc. Al final del corriol, acabarem traient el cap d'entre la vegetació, just uns pocs metres abans del cim del Puig de Sant Marc (1.327 metres). A partir d'aquí, caldrà anar amb compte i en el cas que aneu amb mainada, dur-los ben agafats de les mans! L'aresta que ens mena al cim recorre al caire d'una cinglera calcària de vàries desenes de metres, que cau al buit sobre La Pinosa i el Bac de Can Barrufa. Una vista brutal sobre la caldera de Sant Aniol, les cingleres del Martanyà i de Gitarriu que abracen la bonica vall de Riu, sempre sota la vigilància d'un poderós Bassegoda. Més a migdia, i en primer terme, podem veure el sender que s'encamina cap al Pla d'en Quera on, a través de Pujant del Grau del Llop, davalla vers Talaixà.

Ens sadollarem amb aquestes vistes, i en acabat refarem el camí que ens durà de nou cap al Coll de Sant Marc, tot dirigint les nostres passes cap a Ponent, direcció al Pic de les Bruixes.

Sobrepassada la primera zona entre alguns roures i fajos, arribarem a un cruïlla de camins. El camí que anàvem seguint fins al moment, i que és el mateix que hem seguit durant l'anada (marques grogues), gira ara abruptament cap a nord-est per enfilar-se novament cap al Pic de les Bruixes. En comptes de seguir aquest mateix camí, seguirem que el sempre va cap a Ponent, de planer, i que volta el Pic de les Bruixes per l'esquerra, un centenar de metres per sota del cim.

Aquest camí, molt menys exigent que el haurem fet d'anada, quasi sempre de planer amb l'excepció de comptades ocasions on el camí puja i baixa suaument, ens durà al final de la pista de la bassa de Monars, al Collet de l'Orri. Passarem, tot recorrent aquest viarany, per tres abeuradors per a les vaques que pasturen aquests rasos, el primer dels quals, es troba tot just uns pocs metres per dessota de la Font del Pic de les Bruixes. Sempre cap a ponent i a les envistes de Ma de l'Om i Mas Mitjà, i el Comanegra, el camí passa entre el Ras de Malpàs i les Roques de Malforat per acabar desembocant en un boixeda, que directament ens durà al final de la pista forestal. Ja tan sols, ens quedarà remuntar aquesta pista durant un quilòmetre per arribar novament, al punt de partida de l'excursió.

Recomanacions: Aquesta és una sortida que pot realitzar-se pràcticament durant tot l'any tenint en compte però, que a l'estiu, convé fer-la ben d'hora doncs bona part de la ruta discorre per la solana de Monars, desprovista d'ombres. Cal portar força aigua.
Llac

Bassa de Monars

Intersecció

Collet de l'Orri

Inici de la ruta on podem optar per seguir el camí que va directe cap al coll de Sant Marc, o bé cap a Meians, o bé optar pel camí que puja cap al Pla de la Serra, i cap al cim del Pic de les Bruixes
panoràmica

Pla de la Serra

Collada

Collet de Donantic

cim

Pic de les Bruixes

Baixant del Pic de les Bruixes
Collada

Coll de Sant Marc

Punt de trobada dels camins que venen de Monars, Hormoier, Ribelles, Talaixà...
panoràmica

Cinglera de Sant Marc

cim

Puig de Sant Marc

Des del cim del Puig de Sant Marc podem albirar una àmplia panoràmica de Bassegoda, la Vall de Riu i Gitarriu
font

Font del Pic de les Bruixes

Waypoint

Mas de l'Om

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.