-
-
3.015 m
1.613 m
0
1,9
3,9
7,75 km

Vista 433 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Senet, Catalunya (España)

Més informació a http://els100cims.blogspot.com/2015/06/tuc-de-molieres.html

Tot i que ja estigui molt ressenyada aquesta ascensió penso que jo també hauria de dir-hi la meva:
sortim de la boca sud del túnel de Vielha i encarem un petit descens per una àmplia pista en clara direcció NO per acostar-nos a la pleta de Molières i al riu Noguera Ribagorçana. Caminarem sempre amb aquestes aigües a la nostra esquerra i sempre per camí fresat i evident, fins al seu naixement, primer per terreny boscós fins a arribar al primer salt d'aigua. Sortim de la zona arbrada i ens fiquem de pla a la zona dels aiguamolls de les Molleres. El camí es comença a difuminar entre vegetació i rocs però les fites ens ajuden a progressar. Anem guanyant altura decididament i arribem a un segon salt d'aigua. Ens ajudem de les mans per superar-lo i quan ho hem fet, ja veiem la paret que ens espera. Per terreny caòtic format per sòl pedregós primer i atarterat després, les fites ens porten a un tercer salt d'aigua. Ens cal superar un fort desnivell, així que calma i decisió. Quan som a dalt ja veiem el cim i el refugi. Queda apartat uns centenars de metres del camí. En el nostre cas ens hi dirigim ja que hi pernoctarem.
Per continuar seguim a la recerca del primer estany de Molières. Amb el cim a la vista anem progressant, superant el segon i tercer estanys, que queden molts metres per sota del camí que seguim. Les fites ens porten per terreny franc però en forta pujada, en clara tendència N o NO, en direcció al collet de Molières. Es fàcil de reconèixer ja que és el punt més baix de la cresta que uneix el cim del tuc de Molières i el Cap de Toro. Els últims metres per arribar-hi, però es fan durs pel pendent a superar. Ens caldrà superar una petita grimpada en la qual haurem de fer servir les mans. Si s'hi està acostumat resulta fàcil, en condicions normals, sense neu, ni gel. Per si a algú li interessa, amb nosaltres venien un gos i uns gossa que van pujar i baixar perfectament. Al coll les vistes ens fan oblidar tot el patiment. Ja tenim el cim quasi a tocar, però encara no el veiem. Una fàcil i àmplia cresta de blocs de pedra ens permeten pujar a un primer fals cim indicat amb una enorme fita de pedra que l'únic que aconsegueix és que més d'un no arribi al veritable cim, uns metres més endavant. Fa temps una creu el marcava. Ara una simple xapa metàl·lica de l'ICC marca el vèrtex geodèsic del cim. Si el cel acompanya, com va ser en el nostre cas, estarem molta estona al cim gaudint de les vistes. Unes vistes que aquí no es poden explicar.
La tornada la fem pel mateix camí així que no calen més explicacions. Tan sols cal recordar que el desnivell ara el trobarem de baixada.

Veure més external

Waypoint

034

Fals cim
Waypoint

035

Cim correcte

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.