-
-
1.360 m
993 m
0
3,3
6,5
13,01 km

Vista 181 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Mas de Barberans, Catalunya (España)

16/10/2016 A la Mola de Cati amb el grup Camins de Terra.

Font del Mascar- Cova del Mascar(Malacara)- Refugi de la UEC - Cova Cambra - Cova del Rastre- El Mascar

Una fantastica ruta, pero unes coves encara mes increibles, amb revolcons incluits, vampiros i murcielagos i altres personatges que vaya tela !! 😉

A l'oest del Caro l'altiplà de la Mola de Catí està farcida de coves i avencs alguns de considerable magnitud i bellesa ,Segons com ho diu Toni, es un gran formatge, ple de forats.. Sortim des de la Mare de Déu del Mascar i ens arribem fins a la Font del Mascar, gairebé seca. Pugem dalt la llarga carena i fem una pausa en trobar la petita cova del Mascar, que te forma de Mala Cara.Es tracta d'uns petita cavitat amb una entrada ben curiosa: sembla una porta perfectament tallada a la pedra que dóna pas a la sala principal, on s'obre una gran finestra cap al cel que deixa entrar la claror a l'interior. Un lloc ben singular. Alli descobrim que Mari Pau i jo som mig familia !

Seguint el nostre camí, disfrutem de les vistes i arribem al refugi lliure de la UEC, on encara hi queden brases a la xemeneia. Ens encaminem al nostre primer objectiu ben de pressa, les ganes ens poden.

Deixem el camí i accedim a un gran enfonsament del terreny, cobert de vegetació, on hi ha les dues boques d'accés a la Cova Cambra, en direccions oposades. I la veritat es que son ben diferents. Primer toni ens porta a la part dreta , el descens ja es fa dificil per la humitat , pero la grandaria convida a baixar-hi rapidament. El grup esta molt animat a fer-ho, fins que nomes entrar trobem un petit vampir penjat del sostre... per mes que l'hem tocat, no s'ha convertit en Brad Pitt, pero si ha desplegat les ales. Jo he arribat a pensar que tindria un arrebato de mossegar-nos per emprenyar-lo. Molts no han volgut passar d'aqui, i els mes atrevits hem arribat al fons, on em apagat les llums i em escoltat entre el silenci com hi ha aigua sota nostre. Pero si aquesta m'ha agradat.... la següent m'ha posat la pell de gallina.

Entrem a la cova Cambra de la esquerra per un ample passadís amb el sostre prou baix per haver-se d'ajupir lleugerament. Aquest corredor llargarut d'entrada té uns 20 metres, i es va eixamplant. Al cap de poc d'entrar ja es veu al fons que destaca una gran columna de més de dos metres de diàmetre, i uns quants metres d'alçada. Una autèntica meravella.Al seus peus, un gran toll d'aigua. Gairebé totes les parets són fosques, Al costat mateix de la gran columna trobem una estructura molt bonica de color torrat i forma fantasmagòrica.

Al peu de la gran columna baixem sense dificultat fins una immensa sala, concrecionada en tots els seus extrems i de considerable alçada. Al fons d'aquesta sala es pot pujar fins un nou replà, on hi ha diverses columnes i estalagmites. Un pas més estret permet entrar encara uns metres més endins per un tram relliscós.Ens fem una foto de grup entre columnes. Hi trobem també el tipic naixement de betlem de totes les coves.

Ens mereixem un descans i un bon dinar, que la gana apreta. Despres, tenim la verdadera aventura, buscant i rastrejant la cova, sense saber on està, pero guiats de Tere, una crack, finalment descobreix el forat a terra.
No l'hauriem ni vist si no fos per Tere, però just allà hi ha la boca de la Cova Petita del Rastre. Un cartell ben poc visible ho indica.Precisament, on esta el cartell, es la que no te surtida. Pero clar, si el cartell diu que te una profunditat, i nosaltres inistim en buscar la continuació, que trobem a la cavitat esquerra. Finalment nomes ens aventurem 4 persones, o cabretes ... Los dos Jaumes, Lluis i jo.

Per entrar-hi cal ajupir-se, ja que la boca és baixa, d'uns 50 o 60 centímetres. Al principi no sembla gaire interessant, i es va fent cada cop més baixa fins a tenir uns 20 o 30 centímetres d'alçada. Precisament en aquesta part baixa hi ha la gatera que, bo i arrossegant-se, permet accedir a una magnífica estança interior, més còmoda i farcida d'estalagtites, estalagmites, columnes i banderes de colors molt vius. Aquesta petita sala, de forma circular és molt bonica, i val la pena posar el cos a terra i arrossegar-se pel fang per entrar-hi. O atrevisr-se a fer malabarismes per arribar al altre costat. I escalar a la pujada. Pero ha merescut molt la pena.

Després de fer unes quantes fotografies i gaudir de la magnífica sala després del pas estret tornem a sortir, on tots ens esperent, impacients i en ganes de tornar a caminar. El descens es divertit , facil i rapid, sense dificultats de seguida arribem de nou al punt de surtida.

Gracies a Toni Artiola per fer-nos de guia
  • Foto de PARKING INICI
Direccio a la Font del Mascar

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.