Temps  4 hores 31 minuts

Coordenades 1985

Data de pujada 17 / d’agost / 2013

Data de realització d’agost 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
454 m
212 m
0
5,1
10
20,52 km

Vista 2205 vegades, descarregada 47 vegades

a prop de Moja, Catalunya (España)

Sortida desde el camp de futbol, travessem la carretera de Dalmar, i agafém senderó fins a arrivar a Sant Miquel D´Olèrdola, Ull fem un trosset de carretera fins a l´entrada de la pedrera per començar a fer el Cim del Papiolet, seguím per pista ample i senderóns fins a arrivar a L´Arboçar, travessem el poble i agafém pista ample al pujar d´alt del turó, veurém una señal que indica Font girém a l´esquerra i baixém pre un senderonet fins a arrivar a la Font Cuscó, parém a fer un most, seguím entre pistes i senderóns per el mig del barri de Les Torres agafém pista i senders fins a arrivar al barri de la Serreta Ull a partir d´aquesta part, ja que agafém asfalt i passem per el costat de l´autovía de Vilanova, travessem el pont i una mica mes aball agafém senderó fins a arrivar al punt d´inici de la caminada.
font

Font del Cuscó

Va ser la tardor de l'any 2000, arran de l'incendi de la muntanya de la Font del Cuscó del mes de Juliol, que un grup de persones sensibilitzades pel medi ambient i amants del entorn de la Font del Cuscó vàrem crear l'Associació d'Amics de la Font del Cuscó. Una agrupació de ciutadans oberta a la participació de totes les persones interessades en la conservació del medi natural. L'àmbit d'actuació territorial és el propi del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues i dels municipis veïns. Actualment compte amb uns 80 socis de Sant Cugat i també d'altres municipis com Avinyonet, Olèrdola, Vilafranca, Sant Pere Riudebitlles, etc. L'Associació Amics de la Font del Cuscó té com a finalitat promoure i/o participar en tota mena de projectes que tinguin com a finalitat la prevenció, protecció i reconstrucció de tot el patrimoni natural local, així com impulsar projectes i mesures dirigides a millorar l'entorn i l'equilibri ecológic del seu àmbit d'actuació, especialment de tota la massa forestal i la fauna de la serra de la Font del Cuscó. Amb el temps l'associació ha anat duent a terme tallers i sortides cada cop més encarades a la sensibilització ciutadana i a l'educació ambiental. Això va culminar amb l'organització d'Eco Sant Cugat, la 1ª Fira Mediambiental del Penedès l'any 2003, la primera d'aquestes caracterísitiques que es duia a terme a la comarca. Aquesta fira vol tenir un caràcter anual mantenint l'objectiu principal, que és 'Reflexionar, debatre i pendre mesures per a conservar el nostre entorn natural i preservar-lo per a les generacions futures.
cim

Puig del Papiol o Cim del Papiolet

PUIG DEL PAPIOL (383 m).- Vèrtex geodèsic de segon ordre. Bona vista sobre la depressió del Penedès i els massissos de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Montseny, Ordal i Garraf, serres del Montmell i la Llacuna, etc. Es deixa el cim per un camí carener que va en direcció sud-oest.
panoràmica

L arboçar

L'Arboçar. Arboçar de Baix L'Arboçar és un poble del terme municipal d'Avinyonet del Penedès, a la comarca catalana de l'Alt Penedès. Actualment té uns 180 habitants amb una alçada de 266 m. La principal font de riquesa és l'agricultura i més concretament el conreu de la vinya. La seva festa major se celebra tradicionalment el primer cap de setmana després de Santa Anna. L'Arboçar i les restes arqueològiques L’Arboçar és format per tres nuclis: l’Arboçar de Dalt, l’Arboçar de Baix i l’Arboçar de les Roques, situats a l’obaga del puig de Papiol, del terme d’Olèrdola, al SW del municipi. A l’Arboçar de Baix hi ha un colomar medieval que havia estat identificat erròniament com a columbari romà. Celebra la festa major al juliol, per santa Anna. Hi ha també alguns masos, amb petites barriades al seu entorn, com Can Porràfols, Can Ràfols dels Caus, el Cap de Grill, el Mas Comtal, la Garrofa, amb 35 h el 2005, i d’altres. En molts indrets del terme s’han trobat vestigis de poblament antic, a partir, sobretot, del període neolític. Dalt del puig del Pi del Barba s’ha localitzat un poblat ibèric. A les Gunyoles hi ha una torre rodona construïda amb pedra aparellada que hom creu que té l’origen en un monument funerari romà, si bé en l’edat mitjana es degué aprofitar com a torre de guaita i de defensa.
Llac

Llac de la antiga Bobila

Bobila
campament

Sant Miquel D´Olerdola

Olèrdola Dreceres ràpides: navegació, cerca Olèrdola Bandera d'Olèrdola Escut d'Olèrdola (En detall) (En detall) Localització Olèrdola is located in Catalunya Olèrdola is located in Catalunya Localització d'Olèrdola respecte de l'Alt Penedès Municipi de l'Alt Penedès Muralla romana d'Olèrdola Muralla romana d'Olèrdola Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca Espanya Catalunya Barcelona Penedès Alt Penedès Gentilici Olerdolenc, olerdolenca Mogenc, mogenca Molantenc, molantenca Pressupost 4.114.604,00 € 2007 Superfície 30,15 km² Altitud 189 msnm Població (2012[1]) • Densitat 3.621 hab. 120,1 hab/km² Coordenades UTM(ED50) 31T 393120 4575252Coord.: 41° 19′ 18″ N, 1° 43′ 23″ E (mapa) Organització Entitats de població • Alcalde: 8 Josep Tort Miralles Codi territorial 081458 Agermanament Sibanicu (Cuba) Web http://www.olerdola.cat/ Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès,[2] amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola. El nom del municipi prové de l'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès que hi havia al turó de Sant Miquel d'Olèrdola (385 m). Entre tots els municipis del Penedès, Olèrdola és dels que té més importància històrica i un valor arqueològic més consolidat. Des de la prehistòria i, posteriorment, ibers, romans i cristians, han vingut ocupant la plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, i el seu entorn més proper, tot aprofitant la estratègica situació de l'indret pel control de la plana penedesenca, i la defensa natural que ofereixen els penya-segats. Això fa que Olèrdola disposi de força elements inclosos en l'Inventari de Bens Culturals. Taula de continguts [amaga] 1 Geografia 2 Comunicacions i accessos 3 Castell d'Olèrdola 4 Parc Comarcal d'Olèrdola 5 Economia 6 Festes majors 7 Alcaldes 8 Vegeu també 9 Referències 10 Bibliografia 11 Enllaços externs Geografia[modifica] Entitat de població Habitants Can Trabal 395 Daltmar 653 Moja 1.409 Polígon industrial Clot de Moja 0 Polígon Industrial de Sant Pere Molanta, el 11 Sant Miquel d'Olèrdola 397 Sant Pere Molanta 674 Viladellops 45 Dades: 2011. Font: Idescat Evolució demogràfica 1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 59 34 40 195 250 1.096 1.274 1.517 1.438 1.492 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.520 1.521 1.352 1.234 1.332 1.564 1.575 1.601 1.660 1.808 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.893 2.058 2.232 2.428 2.632 3.084 3.483 - - - 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) El municipi d'Olèrdola, inscrit dins d'un territori muntanyós, és a uns 50 km al sud-oest de la ciutat de Barcelona. Municipi de la província de Barcelona, és a pocs quilòmetres al sud de Vilafranca del Penedès i pertany a la comarca de l'Alt Penedès, limita amb els vessants occidentals del massís del Garraf. La superfície total és d'uns 30 km² i l'alçada va des dels 180 metres fins a una cota màxima de 465 metres (el Puig de l'Àliga), amb una altitud mitjana de 280 m. El municipi d'Olèrdola es format per quatre pobles: Moja (principal nucli de població), Sant Miquel d'Olèrdola (bressol de les primeres arrels històriques de la comarca), Sant Pere Molanta (eix de l'impuls industrial del municipi) i Viladellops, així com nuclis de més recent urbanització Daltmar i Can Trabal, a més de les barriades (Can Torres, Rectoria, La Serreta, Can Segarra, Can Moles, les Planes, el Sepulcre, la Font, Can Ferran...) i força masies disperses. Comunicacions i accessos[modifica] Olèrdola té una situació estratègica respecte la xarxa viària. El municipi és travessat per l'Autopista AP7, on té entrades i sortides, per la C-15 i futur Eix Diagonal (Manresa-Igualada-Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú), i per la N-340, com a vials de primer ordre. L'Eix Rossend Montané uneix els nuclis històrics d'Olèrdola entre sí, la carretera de Sant Pere de Ribes, que duu a Can Trabal, la Carretera de Moja, i els camíns del Castell d'Olèrdola, de Viladellops i de Daltmar, formen la xarxa de camins asfaltats, de doble sentit, que defineixen la malla de vials de segon ordre. Altres camins asfaltats són: el de Les Planes, de Cal Moles, de Penafel, de les Tres Torres, així com la xarxa de camins rurals que permeten la passejada a peu, o amb bicicleta, i accedir a les moltes finques i masies disperses del municipi. L'estiu de 1998 es va senyalitzar el que es coneix com la Ruta de l'Aigua i del Vi, pensada per fer en bicileta o a peu. El recorregut, en forma de 8, té sortida a Sant Miquel d'Olèrdola i passa per les diferents fonts així com per algunes de les empreses elaboradores de vins i cava del municipi. Castell d'Olèrdola[modifica] Article principal: Castell d'Olèrdola El conjunt històric d'Olèrdola és dalt del turó de Sant Miquel (358 m), en un contrafort del massís del Garraf, al sud del terme municipal. Les troballes arqueològiques més antigues corresponen a l'inici de l'edat del bronze (2000-1800 aC).[3] Cap a la fi del segle II aC, els romans hi establiren un campament militar per controlar la via Hercúlia (més tard Via Augusta), que travessa la comarca. Aixecaren una impressionant muralla pel davant de l'anterior, amb torres de planta quadrangular. D'aquest període data la gran cisterna excavada a la roca, i la talaia, torre al punt més alt del recinte. Cap el 929, el Senyor Sunyer I hi edificà un castell i una església dedicada a Sant Miquel, d'estil preromànic. Posteriorment es bastí el temple romànic, a la fi del segle X (any 992). El castell es construí al costat de la talaia romana, al cim. L'església romànica, ubicada a la meitat superior de la plataforma, és d'una sola nau, amb absis de planta quadrangular i volta de canó. A la primeria del segle es van reforçar els murs de la nau amb arcs torals i formers. Sobre el portal hi ha una finestra geminada amb una columneta aprofitada d'una construcció anterior. La meitat inferior del recinte era ocupada per senzills habitatges i un gran nombre de sitges per emmagatzemar-hi el gra, buidades a la roca. Fora de la fortificació s'estengué el poblat medieval, antic barri de Santa Maria, avui conegut com el Pla dels Albats, amb les ruïnes d'una església romànica i un gran nombre de sepultures tallades a la rocs. El 1963 la Diputació de Barcelona n'adquirí la propietat i l'any 1971 s'inaugurà dins del recinte del castell el Museu Monogràfic d'Olèrdola. L'any 1995 va ser traspassat a la Generalitat de Catalunya, i és, des de llavors, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'any 1999 s'inaugurà el nou centre d'interpretació, en substitució de l'antic museu.[4] Parc Comarcal d'Olèrdola[modifica] Amb una superfície de 409 hectàrees i entre el Puig de l'Àliga i la riera de Vilafranca, el Parc Comarcal d'Olèrdola es divideix en tres grans zones: L'arqueològica, l'agrícola i la d'interès paisatgístic. La seva finalitat és la conservació, la millora i el desenvolupament harmònic del sistema de relacions entre l'activitat humana, la fauna, el medi físic i el paisatge. Cal esmentar, pel seu interès històric, les pintures rupestres localitzades al llarg del cingle de la Vall de la Seguera (balmes de Can Ximet, Can Castellví i els Segarrulls). Aquestes pintures, el desembre de 1998, es van incloure en la llista del Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, juntament amb la resta de conjunts similars de Catalunya, com a part integrant de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.[5] El parc forma part de la Xarxa d'Espais Naturals, gestionats per la Diputació de Barcelona, la qual el va adquirir el 1988, any en que es va aprovar el pla especial, destinat a protegir l'àmbit i donar el tractament adequat al patrimoni arqueològic i arquitectònic de l'entorn. Economia[modifica] Olèrdola és territori de vinyes, les quals formen part de la Denominació d'Origen Penedès. A Olèrdola hi ha diferents empreses elaboradores de cava i vi, algunes de les quals ubicades en importants edificacions. Es poden visitar en diferents èpoques de l'any o bé concertant visita. A Moja, al Celler Cooperatiu, hi ha un representatiu exemple d'edifici del modernisme industrial. Davant de Cal Sadurní, a Sant Pere Molanta, hi ha l'Aula de la Vinya i el Vi, una aula on es pot visitar un museu d'eines antigues del camp, i realitzar diferents activitats que ens ajudaran a entendre millor tot els procés de producció vitivinícola, des de la recollida del raïm fins a l'elaboració del vins i el tast. Amb el suport decidit de l'Ajuntament d'Olèrdola, la creixent economia olerdolenca s'ha promogut i desenvolupat a partir de les iniciatives empresarials instal·lades als polígons industrials del municipi, a Sant Pere Molanta, el Clot de Moja, i a Els Espiells. Ubicats en una execl·lent situació geogràfica, els polígons disposen de tots els serveis, d'accessos directes a la N-340, i molt propers a les entrades i sortides de l'AP-7, la qual cosa els aporta el valor d'una molt bona accessibilitat per a la implantació de tot tipus d'empreses i serveis. El Polígon Industrial de Sant Pere Molanta, amb una superfície de 61,79 Ha, del les quals 51,10 de sòl industrial, és un dels majors polígons de la comarca de l'Alt Penedès. Acull 125 empreses nacionals i de la Unió Europea, que ofereixen un ventall ampli d'ofertes i serveis empresarials i industrials, comerç al detall, tallers, ITV, etc... El Polígon Industrial del Clot de Moja, creat el 1999, té una superfície total de 29 ha, de les quals 17 Ha industrials, en 60 parcel·les. S'hi han establert, amb rapidesa, nombroses empreses, destacant el sector de serveis i la logística. El nou planejament general defineix la zona de Els Espiells, a la Carretera de Moja, com un sector amb vocació industrial .

1 comentari

  • Foto de manelsusa

    manelsusa 18/08/2013

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    La pujada al Papiol Extrema no es Facil mes aviat te com dificultat Dificil i son 300 metros de MATAMACHOS

Si vols, pots o aquesta ruta.