• Foto de Menàrguens - Camp d'aviació republicà de la 'Plana del Corb' - Santa Maria de les Franqueses - Menàrguens
  • Foto de Menàrguens - Camp d'aviació republicà de la 'Plana del Corb' - Santa Maria de les Franqueses - Menàrguens
  • Foto de Menàrguens - Camp d'aviació republicà de la 'Plana del Corb' - Santa Maria de les Franqueses - Menàrguens
  • Foto de Menàrguens - Camp d'aviació republicà de la 'Plana del Corb' - Santa Maria de les Franqueses - Menàrguens
  • Foto de Menàrguens - Camp d'aviació republicà de la 'Plana del Corb' - Santa Maria de les Franqueses - Menàrguens
  • Foto de Menàrguens - Camp d'aviació republicà de la 'Plana del Corb' - Santa Maria de les Franqueses - Menàrguens

Dificultat tècnica   Fàcil

Temps  3 hores 53 minuts

Coordenades 1400

Data de pujada 11 / de maig / 2016

Data de realització de maig 2016

-
-
268 m
173 m
0
4,4
8,8
17,54 km

Vista 1010 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Menàrguens, Catalunya (España)

Ruta circular en la que sortint des de la plaça de l’Empit de la Vall de Menàrguens, es fa una part del recorregut seguint les traces del GR-3, que travessant la Plana del Corb i circumval·lant el complex industrial de l’empresa Sorigué, porta cap a Balaguer.
.......................................................................................
La història ens recorda que aquesta extensa Plana del Corb, actualment molt modificada per l’extracció de graves i per la concentració parcel·laria, fou utilitzada durant la Guerra Civil com a Camp d’Aviació Militar Republicà, del que actualment no en queda cap vestigi.
La construcció d’aquest aeròdrom militar per part de la República, s’inicia a principis de 1937 amb l’objectiu d’intentar protegir llocs estratègics, bàsicament les centrals hidroelèctriques, dels bombardejos de l’aviació franquista. L’aeròdrom estava format per tres pistes de terra (de 1250, 1200 i 810 metres de longitud), diverses fortificacions d’obra, dos dipòsits subterranis per a combustible i un refugi per al personal.
S’inaugurà el 26 de març de 1937, dia en què hi aterrà una esquadrilla de tres avions de caça soviètics Polikàrpov I-15 (també coneguts com a ‘Xatos’). La posada en marxa d’aquest servei de protecció no podia ser més oportú, ja que aquell mateix dia, els Polikàrpov I-15 varen entrar en acció al ser avisats de la incursió d’un avió Heinkel He-70 de la legió Còndor, que havia sortit de Saragossa amb la missió de bombardejar la central de Camarasa.
Sorprès per l’atac dels ‘Xatos’, l’avió atacant no va poder assolir els seu objectiu i va iniciar la fugida cap a territori propi. Atesa la similar potència dels motors d’ambdós tipus d’avions, l’Heinkel He-70 alemany, per poder anar més ràpid, es va desprendre de les 6 bombes de 50 kg que portava. Les bombes van caure prop de Tartareu, en el lloc que actualment és conegut com el ‘Clot de les Bombes’, arribant fins a les cases del poble els efectes causats per l’ona expansiva de les bombes en esclatar.
El camp d’aviació de la Plana del Corb estigué operatiu fins a finals de març de 1938 quan, davant l’ofensiva de l’exèrcit franquista sobre Lleida i Balaguer, el 30 de març de 1938 l’abandonava la darrera esquadrilla d’avions de caça republicans.
Pocs dies després, el 6 d’Abril de 1938 l’aeròdrom era ocupat pels soldats franquistes del ‘6è Batalló del Regiment d’Infanteria “San Quintín” nº25 de la 54 Divisió Nacional’, trobant totes les instal·lacions intactes.
Durant els mesos següents i degut a la seva proximitat amb les línies republicanes, situades a la riba esquerra del riu Segre, l’exèrcit franquista no tornà a utilitzar l’aeròdrom fins a mitjans de gener de 1939, iniciada ja l’ofensiva de Catalunya.
El 28 de febrer de 1939 els avions abandonaren definitivament l’indret i mesos després (finals de 1940), es retornava els terrenys als seus antics propietaris.
................................................................
Bé doncs, una vegada superats els terrenys pertanyents a l’empresa Sorigué, abandonem el GR-3 i ens desviem a la dreta pel Camí de la Torre del Corb, que, pel mig d’una barranquera, baixa cap a la C-12.
Precisament, en una raconada situada a la dreta del camí pel que estem baixant de l’altiplà i enmig d’un entorn que caldria dignificar, s’hi troba un monument aixecat l’any 1967 per l’Ajuntament de Balaguer i l’Associació de Veterans d’Aviació (ADAR), únic testimoni de l’existència del que fou l’aeròdrom de la ‘Plana del Corb’. La placa del monument porta aquesta inscripció:
“Des d’aquests camps, el silenci dels quals esquinçà la guerra, els ocells d’acer que hi tenien el seu niu, remuntaven el vol tripulats per homes a la recerca de glòria i desitjosos de que la pau retornés a cobrir amb el seu mantell de silenci aquestes terres, on perdurarà sempre el record d’aquells que des d’aquí emprengueren el seu darrer vol. Un vol sense retorn. Que la guerra no torni mai més a trencar aquest silenci i la serenitat que ell enclou, i que en aquestes terres no deixi de créixer-hi el blat i el pastor de cantar-hi les seves balades de Pau”.
Sortim a la carretera de Lleida a Balaguer (C-12). La seguim uns metres a l’esquerra fins arribats a l’alçada de la Torre de l’Agustí, moment en què travessem i anem a buscar un pontet per superar la Sèquia del Cub.
Seguim pel marge d’un parell de camps de conreu i fem cap a una camí que, passant pel costat de dues cabanes, desemboca a la pista asfaltada del ‘Camí de l’Horta d’Avall’.
Continuem a l’esquerra uns 300 metres, fins a trobar la cruïlla amb el ‘Camí de les Franqueses’ que, a la dreta i en poc més de mig quilòmetre, ens deixa davant de les restes del monestir, adscrit a l’ordre del femení del Cister, de Santa Maria de les Franqueses, fundat l’any 1186 per voluntat de la comtessa Dolça de Foix, vídua d’Ermengol VII, comte d’Urgell.
De l'antic cenobi, en el que s'estan duent a terme actuacions de restauració, solament resta intacte el temple, malgrat que també s’hi poden observar vestigis clars d’algunes edificacions estructurades entorn del claustre i que conformaven el conjunt monàstic.
Destacar també, que a l’entorn de les restes del monestir, situat a la riba dreta del riu Segre, s’hi ha creat l’anomenat Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses, amb zones com l’Espai de la Sardana, el Passeig de la Poesia i l’Arborètum de les Franqueses (espai botànic amb informació d’espècies de plantes de l’entorn propi d’un bosc de ribera).
Tornem a la pista asfaltada del ‘Camí de l’Horta d’Avall’ i, a l’esquerra i direcció oest, la seguim uns 3,5 kms fins arribar al lloc on el riu de Farfanya desemboca al Segre.
Continuem pel Camí dels Sots, per poc després desviar-nos a l’esquerra i seguir pel ‘Camí del Braçal de Lleida’. Creuem el pont del riu de Farfanya i seguim uns 500 metres endavant fins trobar un camí a la dreta que, creuant pel costat de camps de fruiters, enllaça amb el Camí dels Puntals, gairebé a l’entrada de Menàrguens.
..........................................................................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota ...

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.