Temps  9 hores 33 minuts

Coordenades 318

Data de pujada 29 / de juliol / 2019

Data de realització d’abril 2015

-
-
1.146 m
788 m
0
3,2
6,5
12,91 km

Vista 88 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Peñarroya de Tastavíns, Aragón (España)

Les Roques del Masmut o Penyes del Masmut, són símbol i orgull del poble de Pena-roja de Tastavins (Peñarroya de Tastavins en castellà). Una impressionant i imponent mola conglomerada de color vermellós, situada al Matarranya (Matarraña), una de les comarques més belles d'Aragó. Transcorre pel vessant de Terol dels Ports, durant la ruta tindrem ocasió d'ascendir fins al seu punt més elevat, però primer també recorrerem el barranc d'en Ferri amb els seus gorgs i bonics salts d'aigua.

Accés:
Per arribar-hi cal sortir de la població de Pena-roja de Tastavins pel camí de la bassa de Sant Miquel on deixarem el vehicle.

Recorregut:
Pena-roja de Tastavins (Bassa de Sant Miquel)-Barranc del Saüc -Barranc de les Rabosses-Els Mollons-Mas de Mollons-Barranc d'en Ferri-Salt d'en Ferri-Toll del Bugader-Mas de Ginero-Creu del Llop-Mas d'en Borla-Roques de Masmut-Pena-roja de Tastavins (Bassa de Sant Miquel)

Descripció:
Des de la bassa prenem un corriol que surt a la dreta i que, planejant, va a passar el barranc del Saüc. Passat el barranc pugem a la dreta, al començament per camí poc evident fins que arribem a un collet, on deixem dos corriols a l’esquerra, continuant cap al Barranc de les Rabosses. El seguim amunt, per un costat o per l’altre i al final per dins la llera, amb algun pas entretingut. Cal estar atents, perquè quan arribem a una carrasca força grossa i solitària a la nostra esquerra i s’intueix un collet a la dreta, cal deixar el barranc i pujar cap al collet, sense camí clar, que s’ha perdut. Al collet apareix un nou camí. A la dreta hi ha les restes d’una barraca i també s’obre una nova perspectiva de tota la vall del barranc dels Mollons. Aquests es veuen, al sud, i més enllà i més avall el mas de Mollons. Ens hi dirigim per un camí clar, encara que brut de matoll, que faldeja. Passem sota les moles dels Mollons, imponents i impressionants i anem baixant fins al barranc. Quan hi arribem, en un paratge on hi han varis tolls, en general amb aigua, el seguim una estona per la riba dreta. Uns 100 mts més amunt el passem i pugem a unes feixes herbades. Al final de les feixes seguim un camí que revolta a la dreta i anem al mas de Mollons.. Masia grossa, en runes. Al costat hi ha una bella alzina, que convida al descans. En sortim per la pista d’accés al mas i al cap de 250 mts. enllaçem amb una pista més bona, que seguim a l’esquerra.
(Si volguéssim evitar el barranc d’en Ferri podem seguir aquesta pista a la dreta cap al mas de Jeroni de Baix i després cap al mas de Molinars, fins entroncar amb l’itinerari principal. És més llarg, però no crec que exigeixi gaire més temps.)
La pista deixa un trencall a l’esquerra, passa el barranc i acaba en una clariana, on continuem recte per un corriol a penes perceptible que ens deixa al Barranc d’en Ferri. Per aquest barranc antigament hi havia un camí, avui totalment perdut, que baixava del Mas d’Antolino. Actualment cal seguir el barranc buscant els millors passos. Al començament n’hi ha dos o tres de delicats, però després és fàcil, fins que s’arriba al peu d’una cascada d’uns 20 mts (Salt d'en Ferri), molt bella si porta aigua, que així sol ser encara que el barranc estigui eixut, tot i que cap a final d’estiu sovint no en té. La cascada ens barra el pas i cal buscar una sortida. El millor pas és a la nostra dreta, ribera esquerra, enfilant-nos per un marge herbat i pendent uns metres abans de la cascada. Cal pujar direcció oest uns 100 mts, fins al peu d’una muralla de pedra, per la qual hem de grimpar. Al capdamunt apareix un indici de corriol, que seguim a l’esquerra, per sobre de la cinglera i que ens deixa al capdamunt de la cascada i als peus del Toll del Bugader, on hi ha una cruilla de camins, recte es dirigeix al Mas d'Antolino, a dreta al Mas dels Molinars i a esquerra, per on tirarem, al Maset de Ginero.
Pujem mig camp a traves per l'antic cami que comunicava aquests masos, desviant-nos per assomar-nos al Barranc d'en Ferri. A l'altra banda de barranc veiem la paret que acabem de pujar on es pot endevinar la canal que la solca pel mig.
Seguim amunt fins al Mas de Ginero on podem entrar al seu interior i vore els corrals amb un pesebre.
Davant del mas, l'era i al fons, el Mas d'Antolino.
Del Mas de Ginero per drecera fem cap al Ginebre de Ginero, un magnífic exemplar i on enllaçem amb el cami de la rogativa, (cami que seguien els habitants de Vallibona darrera de l'ase, quan al s XIII es van quedar sense dones a causa de la pesta i feien cap a Pena-roja). Seguim aquest camí i poc després, a peu de camí hi ha la Creu del Llop, que recorda una trista història de temps més durs que els actuals. A partir d’aquí tenim a la nostra dreta unes magnífiques vistes de los Marrocals, a l’altra banda del rierol dels Prats. El camí deixa la Tossa a l’esquerra i ens baixa cap al Maset enrrunat de Borla. Al costat hi ha una nevera, encara amb les parets en força bon estat. En començar a baixar per l’altra banda, ja apareixen les magnífiques parets de les roques del Masmut, que cada vegada van adquirint més relleu. Arribem a una pista, que seguim a l’esquerra cap al Coll de Borla i Roques del Masmut. Des del coll hi ha un corriol que ens permet pujar a dalt de les Roques del Masmut i que exigeix fer una grimpada no gaire complicada per accedir-hi. A partir d’ara anem baixant per la pista cap a Pena-roja fins a la Bassa de Sant Miquel, el nostre punt de sortida.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, per això pujo part de les fotos que faig a cada sortida. Donen una bona primera visió dels llocs.

Valoracio:
Bones vistes durant tot el transcurs de la ruta.
És un recorregut amb molts de canvis de traçat, de manera que cal estar molt pendents.
Haurem de tenir en compte que en períodes de fortes pluges dels cabals dels barrancs pels quals transcorre l'itinerari poden augmentar bruscament.
Recomano evitar l'ascensió a les Roques del Masmut en cas de pluja o gel ..
És aconsellable seguir la ruta amb GPS o anar acompanyat d'algu que es conegui la zona.

Important:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.
En qualsevol cas, l'autor no es fa responsable i declina tota responsabilitat en cas d'accident.
Waypoint

Estrets de Marrades

Waypoint

Els Mollons

Waypoint

Barranc dels Mollons

Estret i curiós barranc envoltat de pins joves que hem de travessar sense cap dificultat.
Waypoint

Mas dels Mollons

Waypoint

Barranc d'en Ferri

Deixem el Mas dels Mollons i per pista fem cap a un encreuament que seguirem cap a l'esquerra passant per un bosc de pins entrant al barranc d'en ferrí, de caminar laboriós, amb alguns tolls, bonics salts d'aigua i senders alternatius d'un costat a l'altre de barranc.
Waypoint

Barranc d'en Ferri

Waypoint

Pi de les 3 Branques

Waypoint

Salt d'en Ferri

Waypoint

Grimpada exposada

Waypoint

Sortida del Barranc

Waypoint

Toll del Bugader

El toll del Bugader, probablement que aquest nom ve de fer la bogada, com que som a prop del Mas d'Antolino, de segur que aquí es on la Miquela, hi venia a rentar la roba.
Waypoint

Mirador

Waypoint

Mas de Ginero

Waypoint

Ginebró de Ginero

El Ginebró de Ginero, un magnífic exemplar de ginebró que ha crescut com a arbre d'una sota soca amb una alçada que supera els 9 metres.
Waypoint

Creu del Llop

La Creu del Llop recorda la mort d'un pastoret per part d'un llop al S XIX, al seu costat hi ha una placa amb el romanç de l'escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte on explica aquest fet.
Waypoint

Nevera i Mas de Borla

A la dreta del camí i amb el camuflatge natural dels arbres que l'envolten nomes queden en peu la nevera i algunes de les parets de la masia.
Waypoint

Mirador de les Roques

Waypoint

Coll d'en Borla

Waypoint

Grimpada

La grimpada no es massa complicada, però te un punt d'alt risc, ja que per la banda dreta ¡ni hi ha un bon pati que pot dur a un greu ensurt si no es posen els cinc sentits.
Waypoint

Canal

Waypoint

Roques del Masmut

Waypoint

Esquerra

Waypoint

Aparcament (Bassa de Sant Miquel)

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.