Temps  5 hores 40 minuts

Coordenades 1842

Data de pujada 21 / de març / 2017

Data de realització de març 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.228 m
714 m
0
5,1
10
20,58 km

Vista 1076 vegades, descarregada 44 vegades

a prop de Peñarroya de Tastavíns, Aragón (España)

Aquesta excursió a banda de gaudir dels inmensos paisatges i les curiositats del terme municipal de Pena-roja de Tastavins te com a tema principal el conèixer els llocs on va transcorre la vida i escriure l'obra d'un escriptor aragonès en llengua catalana universal com va ser en Desideri Lombarte. Passarem pel lloc del seu naixement, el mas de Molinars i pels llocs que van inspirar els seus treballs com a poeta, pero també com a autor d'obres de teatre i escriptor de noveles. Va ser un dels escriptors contemporanis mes importants de la literatura en català a l'Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de la Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i un dels organitzadors a l'Aragó del II Congreso de la Lengua Catalana (1986).
Aquesta sortida es va a dur a terme per a la XVI Marxa Senderista del Matarranya.
Bé, dit això, iniciem la sortida pel Camí de la Bassa de Sant Miguel, i al arribar-hi deixem el camí principal per anar per un de més estret que bifurca per la dreta vers el mas de Moyons i el barranc de l'Enferrí.
El nom de Pena-roja de Tastavins te el seu origen en el color vermellós (roig) de les peñas de Masmut i del riu Tastavins que passa a tocar-les. Per iniciar la sortida aparquem a les afores del poble, al final del carrer Castellón, i per el carrer Zaragoza i Aragón farem cap a la plaça d'Espanya just davant de l'església de Santa Maria la Mayor, Pujarem cap a l'esquerra fins fer cap al carrer Tapias i anirem per ell, seguirem pujant fins sortir del poble que ja ens durà cap el camí de la bassa de Sant Miquel.
Pasada la bassa de Sant Miquel, deixarem el camí ample per anar a la dreta a una bifurcació per seguir per camí estret fins fer cap a una tram empedrat que passa entre roques.
Unes grans roques de casi 1000 metres d'alçada ens bloquegen per l'esquerra obligant-nos a creuar el barranc dels Moyons.
Estret i curiós barranc envoltat de pins joves i amb jaç de roca que hem de travessar, o fem sense cap dificultat ja que el riuet es anecdotic.
Un bonic camí empedrat ens condueix cal el mas de Moyons, totalment enrunat.
Deixem el mas i per pista fem cap a un encreuament que seguirem cap a l'esquerra passant per un bosc de pins entreant al barranc d'Enferrí, de caminar més laboriós, amb alguns tolls i un bonic salt d'aigua i senders alternatius d'un costat a l'altre de barranc.
De petites dimensions a la banda dreta del sender.
Cal deixar el sender i seguir un corriol a la dreta durant uns 30 o 40 metres, es un salt d'uns 5 o 6 metres però amb poca aigua, segurament que en altres temps el salt deuria ser majestuós. Tot seguit tornem al camí que seguíem, pugem una mica i passem per dalt del salt d'Enferrí.
Creuem el riuet per damunt del salt i just en aquest lloc trobem el toll del Bugader, probablement que aquest nom ve de fer la bogada, com que som a prop del mas on va néixer en Desideri, de segur que aquí es on la seva mare ,la Miquela, hi venia a rentar la roba.
Fem una mirada a la vall que s'obra cap el sud est i albirem al fons La Pantasa (1345 m) i el Cingle de Sant Jaume (1236 m) ambdós ja en terres valencianes i pels que passarem per sota i pel damunt alternativament un xic més tard. Enmig de tanta natura la magnifica i un poc descuidada masia de Antolino posa una nota colorida innatural.
Aquesta masía es on va veure la llum per primer cop en Desideri Lombarte i Arrufat el 7 de febrer de 1937, el seu actual estat no es degut només al pas del temps i a l'abandó, sinó que l'any 1970 va patir un incendi i ja no es va reconstruir. L'any 1941, la seva familia va anar a viure a la masía d'Eixendri (Chendri), situat a una curta distància més cap al oest i a prop del pinar de la Trona. Bé, passem pel davant i girem cap a l'esquerra per seguir una pista que passa pel costat de la cisterna d'aigua que abastia a la masia, Anem pujant en direcció sud est fins girar i pujar fort cap l'oest per tal de fer cap a la part alta d'un turó.
Tan aviat com el camí es redreça les imatges del voltant es tornen fantasioses i gaudim d'un tram que no lliga amb tot el que ens envolta, passem pel mig d'una munió de grans pedres i roques soltes amb magnifiques vistes.
Al arribar a dalt del tot del turó, ens sorprèn la troballa d'una antiga creu amb una inscripció, que dona detalls de que un infant, de poc mes de dos anys, va ser trobat en aquest lloc després d'estar perdut durant uns dies. Pel cognom es tracta d'un familiar d'en Desideri, potser un cosí, potser un tiet.
De baixada fem cap a Lo Càdec, un arbust que ha crescut com a arbre i poc a poc entrem en terres de la comunitat Valenciana. En un tomb cap a l'esquerra deixem un moment el camí que dúiem per anar uns metres a la dreta trobant-nos amb una gran meravella de la natura, un monumental Pi amb Dotze Branques. Quin goig!. No puc mes que recordar el nostre Pi de les Tres Soques, simbol del independentisme català, mutilat per algún fanàtic nacionalista l'any 2014. Seguim la nostra anadura per terres valencianes, ara per pista amb l'advertiment de no recollir bolets sense permís per ser en terrenys particulars.
Sobtadament, un sender ven fresat surt cap a l'esquerra vers un petit barranc, deixem la pista per seguirlo vers el cingle que veiem a la nostre esquerra.
Es el punt més alt de tota la sortida i lloc on es separen els termes dels pobles i de les comunitats Valenciana i Aragonesa. Un motllo (fita) ens ho indica.
De nova factura, sembla que posada fent una romeria l'any 2005, separa els termes de Vallibona i Pena-roja
Baixem del Cingle i un cop deixem enrere el Solà d'en Peret rodegem uns grans tolls, son les Bassetes del Chinero (Ginero)
Poc després passem a tocar el Ginebró de Chinero (Ginero), un magnífic exemplar de ginebró que també ha crescut com a arbre d'una sota soca amb una alçada que supera els 9 metres.
Motiu d'un dels versos d'en Desideri, no se sap si el relat va succeir o només es producte de la imaginació del poeta.
Des de aquest privilegiat lloc podem admirar la espléndida i accidentada orografia d'aquesta part de la comarca del Matarranya.
A la dreta del camí i amb el camuflatge natural dels arbres que l'envolten nomes queden en peu algunes de les parets de la masia.
Aquest aïllat massís de conglomerats es parent llunyà de les Roques d'en Benet. Les seves parets van romandrà verges fins 1983 quan un grup d'escaladors i va iniciar les seves activitats. Un dels primers en fer-hi escalada va ser en Antoni Joan Fontdevila i Martí, qui va ser president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya entre els anys 2001 i 2008. El topònim "masmut", segons en Desideri Lombarte, es d'origen àrab i fa referència a la tribu bereber Masmuda. Tenen una alçada de mes de 1050 metres i un desnivell de mes de 200.
En el lloc on es situada la bassa de Sant Miguel, els camins bifurquen tan d'anada com de tornada, així doncs agafarem una bifurcació cap a la esquerra que passa a tocar una petita àrea amb un parell de bancs i un panell informatiu. Baixarem còmodament per un sender vers el poble. Fent cap a l'anomenat popularment camí de lo Tren.
Pel camí de lo Tren deixem a la nostre dreta un monòlit edificat l'ant 2005 amb el nom del lloc gravat i passant vora una font i uns arcs fem l'entrada final al poble.

8 comentaris

  • Foto de cingles

    cingles 17/04/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt bona ruta!

  • Foto de Espigol

    Espigol 27/08/2018

    Ruta imprescindible si andas por la zona.

  • Foto de Espigol

    Espigol 27/08/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Gran explicación de Joan, si señor.
    Ruta imprescindible si andas por la zona.

  • Foto de Joan Marquès Griñó

    Joan Marquès Griñó 30/08/2018

    Us agraeixo molt els vostres comentaris ja que m'esperonen a fer-ne més i més be.
    Agradezco mucho vuestros comentarios porquè me empujan a preparar màs y a la vez mejor.

  • Foto de zarvaor

    zarvaor 05/11/2018

    Ens ha agradat molt la ruta. Comentar que en el mapa "la Tinença de Benifassà" de El Tossal Cartografies, de juny de 2009, www.eltossalcartografies.com, anomenen "Los Mollons" a les "roques" que tu menciones al waypoint abans del barranc i el mas del mateix nom. Sembla lògic que unes roques d'aquestes dimensions tinguin un nom. Mirant també al significat de "molló", es molt probable el nom, ja que si que semblen com a grans fites.
    També comentar que no es una ruta fàcil de fer sense GPS, ja que hi ha trams que no hi ha camí, amb escases fites, per exemple el tram per anar a la Creu de Joseret i després a la pista, sobre tot si hi hagués boira.
    Deu n'hi do la pujada cap a la roca abans del Salt d'Enferrí.
    En general hem comentat amb la companya que ens ha agradat més la primera part de l'excursió, fins la Creu de Joseret, encara que tota ella paga molt la pena.
    Espectacular quan deixes lo camí a la Tossa i al cap de poc passes a l'altra vesant i s'obre un nou paisatge; el pas sota les grans roques (Mollons?) ; el camí a la vora dels rius, los massos, el salt..... Gràcies Joan.

  • Foto de cingles

    cingles 13/11/2018

    Sí, la zona és la dels "Mollons", i el mas, també. De fet, hi ha el dit que "quan plou als Mollons, aigua hasta els collons" (i una versió infantil que diu "...hasta els ginolls")

  • Foto de edu.cat

    edu.cat 29/04/2019

    Preciosa ruta,moltes asies

  • Foto de Joan Marquès Griñó

    Joan Marquès Griñó 03/05/2019

    Moltes gràcies per els vostres comentaris que amplien la informació feta per mi. Seguiré fent-ho millor.

Si vols, pots o aquesta ruta.