Temps  3 hores 56 minuts

Coordenades 459

Data de pujada 13 / de setembre / 2015

Data de realització de setembre 2015

-
-
710 m
473 m
0
2,3
4,7
9,39 km

Vista 653 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Excursió que descobreix les diferents realitats de les masies que han crescut i conviscut a redós del Puiggraciós, des de les que han substitit com a primera residència fins a les que encara ho fan com a turisme rural o corral fins les que ja no són més que una munió de records i pedres que es van difuminant en el temps.

Índex IBP: 43.
Waypoint

Puigllonell

Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat.
Ruïnes

Can Pau Boget

Edifici format per la unió de cossos de diferents èpoques, de planta baixa i pis, amb el carener de la coberta paral·lel a la façana principal. Sembla que la part que està dempeus és la més antiga, tot i que, tractant-se d'una construcció molt humil, hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Conserva part del forn adossat a la façana oest. Pot ser que ja al segle XVI hi hagués una construcció. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter. Només queden parts de parets, no es pot identificar l'estructura de la masia.
Ruïnes

Can Coll

Edifici del segle XVIII format per diverses construccions adossades al cos principal, de planta baixa i pis. S'hi poden reconèixer el paller, de gran alçada, situat a la façana nord-oest, i els estables per al bestiar i el safareig, a continuació de la façana principal. Les parets eren fetes de pedra, amb les cantonades de carreus escairats. Les obertures estaven emmarcades amb pedra escairada, sense ornamentació, algunes llindes són de fusta. No es reconeix cap barri que protegís la casa. Les teulades s'han enfonsat, només queden dempeus parts de les parets exteriors i interiors Al costat de la façana nord-est hi ha un pou, sota la feixa de sobre la casa.
Ruïnes

Can Berga

Masia en runes, formada per un edifici principal i diverses construccions afegides. L'edifici principal era de planta baixa i pis, i dos cossos paral·lels a façana. El cos situat al fons era més antic, tant pel tipus constructiu com per la factura de les obertures. La coberta era de teula àrab i dues vessants, amb carener perpendicular a la façana. Es conserven part dels carreus de la porta principal. Enterrada sota la façana dreta, hi ha una cisterna per a recollida d'aigües. A la part del darrera hi havia l'accés als estables i al paller, adossats a l'edifici principal. La part més antiga podria ser dels segles XV-XVII.
Arquitectura religiosa

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l'esmentada parròquia de Montmany. La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com reflexen els Goigs. La imatge que es venera, que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada. La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demanant al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla i llavors rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà oficial del deganat del Vallès, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i, entre d'altres, un retaule barroc, existent ja l'any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l'acció coratjosa d'uns veïns i va ser amagada en diversos llocs. El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada pel rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va ser l'any 1957. Des de l'any 1973 tenen cura del lloc una comunitat de monges benedictines. Completen el conjunt una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana.
fotografia

El Serrat de l'Ocata

El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata. Està situat al nord del terme municipal, a tocar dels termes municipals del Figaró i de Bigues i Riells. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggraciós, que s'estructurà com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Estava dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten íntegres una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel, Can Joan Badia) si bé les feines agrícoles han estat abandonades.
Waypoint

Can Badia i Can Traver

Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a "soga i través". La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles. Apareix per primera vegada en el fogatge de 1553. Can Traver és un edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. Conserva les restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts. Va molt lligat a can Badia.
aparcament

Can Sous

Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta oberta a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra, tot i que la fàbrica no resta gairebé visible al estar tota la superfície arrebossada, excepció dels careners. La pedra es disposa en filades més o menys regulars lligades amb abundant morter de calç. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. Aquest antic mas ha perdut les seves funcions originals i bona part de les estructures han estat adaptades per albergar un restaurant. La reforma més important ha estat l'afegiment de tot un cos de planta rectangular disposat perpendicular al mas i que presenta una estructura de planta i pis, amb una fàbrica pròpia dels anys 70-80 del segle XX, amb un doble accés, i tota una vidriera. En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom.
Ruïnes

Can Carbassot

Masia de petites dimensions, del segle XIX, de planta baixa i pis, de la qual queden només part de les parets, ja que la coberta i els embigats es van ensorrar en l'incendi de 1994. Per les seves dimensions, tenia una estructura de dos cossos paral·lels a façana, el segon cos afegit a posteriori, que primer era per al bestiar i després s'incorpora a l'habitatge. La coberta era de teula àrab, amb dues vessants. S'utilitza l'obra ceràmica per a conformar les obertures.
Waypoint

Mas Miquel

Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada als peus del Santuari de Puiggraciós i tot i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència del topònim Miquel en els diversos documents de l'època. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga pervivència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la baixa edat mitjana. Aquests mas, juntament amb el de Can Badia i Can Traver torna a apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa i que són visible gràcies a l'observació dels paraments. Tot i que actualment es troba deshabitada l'entorn més immediat és emprat com a masoveria. Edifici de planta baixa, primera planta, una planta sota teulada. Coberta a doble vessant est-oest. La casa és de planta quadrada, amb un cos afegit a migdia, a l'oest de la porta principal. Els murs són de pedra irregular, en alguns casos desbastada, lligat amb fang; posteriorment es va arrebossar (pràcticament ja no en queda res); les cantonades estan diferenciades amb pedres regulars de mida més grossa. La planta sota coberta ha estat totalment modificada: es va aixecar l'alçada de la teulada i, la represa, es va fer amb totxana, amb una gran obertura a migdia construïda sense mantenir les formes de l'arquitectura tradicional; a la primera planta del cos afegit a la façana n'hi ha una altra de similar, també de totxana. De la façana principal destaca la porta adovellada a la planta baixa , amb arc de mig punt i una finestra amb els elements de pedra. A la primera planta hi ha finestres amb els elements de pedra i ampit motllurat. A la llinda de la finestra del costat est de la façana hi ha un dibuix incís del qual se'n desconeix el significat. Aquest mas, situat als peus del Santuari de Puiggraciós està format per un cos principal i diversos annexes ramaders així com altres estructures associades: un pou, una bassa i l'era empedrada. La llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós relata que va ser un bou del mas Miquel el que va trobar la imatge sagrada, al lloc on hi ha l'actual capella aixecada al seu honor.

2 comentaris

  • edu-grn 15/09/2015

    Hola!

    Molt interessant, perquè fa temps que volia anar per aquesta zona, però tinc un petit gran dubte... en el mapa quan canvia de carrer del Pit-Roig al carrer Tortora, no hi ha un tancament de camí? Fa temps que vaig passar per allà i tots els carrers de la urbanització el Serrat, tenen una porta tancada.

    Si faig zoom en el teu mapa, veig que hi fas un petit salt, suposo que vaig trobar la porta tancada també?

    Ja em dius. Gràcies!!

  • Foto de GEBRACB

    GEBRACB 16/09/2015

    Bon dia.

    Al llarg d'aquesta ruta hi ha diverses tanques, però vam poder-les passar sense cap mena de problema. Inclús, vaig veure obertes tanques que mai havia vist obertes des de que van instal·lar-les fa molts anys.

Si vols, pots o aquesta ruta.