Temps  5 hores 47 minuts

Coordenades 2360

Data de pujada 2 / de març / 2018

Data de realització de febrer 2018

-
-
902 m
483 m
0
3,5
6,9
13,87 km

Vista 212 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de Ballestar, Valencia (España)

12 de febrer de 2018

Us presento una nova entrada sobre la zona de la Tinença de Benifassà, al límit de les comarques dels Ports, Baix Maestrat i Montsià.
Fa uns anys em va caure a les mans un llibre molt interessant de Ernest Costa sobre La Sénia, de la col·lecció “a espaiet”, guies per veure i viure de l’editorial Arola, que descriu en tot tipus de detalls diferents itineraris per fer a peu i conèixer a fons el territori, i juntament amb els mapes de les cartografies El Tossal, de la Tinença i Els Ports, a escala 1:30000, superdetallats, han fet que l’imaginari de mil rutes per aquesta zona es dispari i em porti a cercar racons, senders, masos, barrancs, històries... noves panoràmiques i vivències per enriquir i ampliar coneixements d’aquestes terres de cruïlla. De casa nostra.

Aproximació: Des del pantà d’Ulldecona, prenem el ramal cap a la Fou, a la dreta un cop passat el pont, i pugem per la pista fins al Mangraner, petit nucli de vells masos on podem deixar el cotxe a un apartador a l’esquerra de la pista. Des d’aquí parteix també el sender al Portell de l’Infern, per on farem el retorn.
Des del tram de pista que voreja l’embassament, aquest hivern tristament sec, podem veure al fons les restes dels antics barracons dels obrers del pantà , el pont dels Xirlets i a tocar les restes de l’antic molí dels Xirlets, del segle XVI. L’antic camí que remuntava el riu del Mangraner, antic llogarret avui despoblat del que encara podem veure alguns masos, més o menys en peu. A la dreta de la pista el maset de la Pura, i a tocar les restes dels masos de l’Arion. Al caient oposat de l’embassament veiem els barrancs que l’alimenten, de topònims ben significatius: el de Mil Llops, les ombries del Mas del Sord, la Mallada de les Coves de n’Aguilar o de Miquel, on conten que hi havia uns bancals amb vinyes.

Dificultat: moderada. Hi ha algun tram on el sender no és del tot clar, sobretot passat el Mas del Coll d’en Panés i fins al fons del barranc. La resta, el camí és molt evident.

Desnivell: 1400 metres acumulats

Durada: Unes 4/5h. Prop de 14km.

Itinerari: Des del Mangraner, a tocar del Mas de Bonet, surt la pista que puja cap al Mas d’Abella, prenem un corriol a l’esquerra que ens porta a remuntar l’ampli barranc entre la Mola del Mangraner i la del Convent a l’esquerra, on es veuen els alterosos cingles del Morral d’Assucagossos. Un cop al coll, i entre amplis bancals, avui ocupats pel pinar canviem de vessant i comencem a davallar, una mica cap a la dreta. Aquí cal vigilar perquè a la part de sota d’uns marges, a l’esquerra del corriol hi ha el Pou de Gel del Mas d’en Panes. Una construcció molt curiosa perquè vé a ser un pou de gel “particular”, d’ús podríem dir domèstic. De dimensions molt petites, com un pou d’aigua, però imagino que suficients per abastir a la gent del mas. Màxima expressió de l’economia de subsistència.
El sender va flanquejant cap a la dreta sense perdre alçada i aviat trobem les restes del Mas del Coll d’en Panés.
Com sempre acostumo a dir , valgue aquest escrit com un petit homenatge a aquella gent que amb el seu treball van saber domesticar la natura i subsistir, a pesar de les dures condicions de viure en plena muntanya. Més encara perquè aquest mas era dels avantpassats de l’amic Jaume de la Sénia i em consta que li té un carinyo especial a l’indret. Si llegeixes això, espero que les imatges que acompanyen les meves paraules et deixin un bon sabor de boca.
El mas havia de tenir una certa importància, tant pel tamany de les estances que encara es poden imaginar, alguna zona amb un pis, quadres i petits corrals adosats, un petit pou... com per la situació estratègica, entre el Mangraner, camí natural cap a la Sénia i el Monestir de Benifassà, camí dels pobles de muntanya: la Pobla, Bellestar, Fredes...

Entres grans bancalades amb marges impossibles anem guanyant terreny cap a l’oest, en principi sense perdre alçada, i més endavant el sender comença a davallar fort cap al fons del Barranc del Teulatí, cap als estrets del Coll d’en Panes.
El llit del barranc està netejat i ens permet moure’ns amb facilitat. Uns 200 metres més avall, ens hem de fixar en un corriol que surt per la dreta. Ara el corriol s’enfila decidit, en fort pendent cap amunt. Aviat arribem a una punta de cingle que ens ofereix un mirador fantàstic de tota la zona. Mirant a llevant, veiem les restes del mas que hem visitat fa una estona al Coll d’en Panes.
El sender segueix pujant i planejant per la dreta de la lloma fins arribar, entre un bosquet de carrasques a un camí molt més ample i net. El seguim per la dreta. A l’esquerra ens baixaria directes cap al monestir de Benifassar, per la part alta de la Vall del Convent. Enfilem cap un gran morral de roca que el sender guanya per la dreta, Uns metres més amunt sortim a la carretera que puja a Fredes, a un fort revolt. Des de la carretera, les vistes del monestir i del Bellestar, són excel·lents. Resseguim la carretera en direcció a Fredes, uns 700 metres i al punt kilomètric 4, ja veiem a la dreta un sender que arrenca fent una ziga zaga, en direcció a l’ombria del Pradet.
Som a la serra de la Borrulla. Un cop a la carena el sender canvia de vessant i encarem cap a barranc de la Tenalla, en principi baixant fort i després, mantenint la cota en direcció oest. El sender entre els tupit bosc de pins és preciós i agradable de seguir.
Finalment arribem al llit del barranc on el sender es bifurca. Cap a l’esquerra segueix remuntant, cap a la dreta i creuant-lo seguim cap al Pla del Pinar Roig. Baixant uns metres barranc avall des de l’encreuament, el barranc fa uns estrets molt bonics. Les restes d’una cabra m’observen des d’una roca mentre recupero una mica de forces abans de seguir el camí.
Ara el sender va pel vessant oposat del barranc i en direcció contraria, guanyant graus cap al nord-est. Entrant i sortint caps als diferents barrancs que solquen aquesta zona com el Racó del Cego o el de les Someres. Al cap damunt s’aixequen les torres de Rocalta, La Mola del Forat, el Jonqueret i el Morral Crivalós, i al mig, el Portell de l’Infern.
El sender, llarg, desemboca finalment al camí del Portell, a uns metres del Coll del Ferri, una altra important cruïlla de camins. Anem en direcció est, pel Pla del Pinar Roig, deixem a l’esquerra un sender cap al Barranc del Solà d’en Brull, que queda pendent de resseguir un altre dia. El camí força ample i trescat comença a davallar cap als estrets de la Ronyosa, a trams empedrat. A la nostra esquerra s’aixeca imponent la Mola del Ferri.
Anem perdent alçada i canviant el rumb cap al sud, un altre cop cap al Mangraner. Abans entro per un camí a la dreta per tal de visitar el Mas d’Abella, encara força sencer, i que encara conserva l’encant de l’arquitectura rural en molts detalls. Les parets blanques, la porta ben ferma, els corrals adosats al bancal de baix... retalls del passat.
Baixem fins al Mangraner on ens espera el cotxe però encara faig una visita al vell Mas de Joan del Camí de la Fou. Actualment adossat a una construcció més moderna, mira impassible el pas dels anys.

Bona travessa!!

Veure més external

2018-02-12 16:01:50
Senda Portell de L'infern
660 m height
Camí de la Fou
540 m height
Land
Land
Land

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.