Temps  2 hores 53 minuts

Coordenades 1198

Data de pujada 15 / de novembre / 2017

Data de realització de novembre 2017

-
-
633 m
249 m
0
1,6
3,2
6,45 km

Vista 255 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Ulldecona, Catalunya (España)

1 de novembre de 2017

Us presento un curt itinerari, del que jo anomeno "de recerca". No es tracta en aquest cas de fer molts kilòmetres o una volta espectacular. Bé, segons com es mire; per a mi anar a la recerca de fonts, masos o povets perduts també té el seu encant...
Us apropo a uns "montes" del terme d'Ulldecona, per la part de ponent del Montsià, a la recerca com deia, de llocs singulars, que sovint veus de passada en altres travesses, però que m'agrada trepitjar en la calma, anant a trobar racons avui amagats entre la malesa, però que en altres temps estaven plens de vida: masovers, pastors i ramats. I que ni que sigui de manera testimonial, m'agrada recuperar en imatges, com sempre dic per retre homenatge a tota aquella gent.
Es tracta del Monte de Cagalló, també conegut pel de Caldera, en ser el darrer propietari, i el del Perro. Pels seus voltants visitarem també un dels masos més anomenats de la serra, el de Rosalea, i el seu veí corral de Tabola.

Aproximació: Anirem fins al Mas de Mulet, al qual accedirem pel Lligallo o Camí Montsià, des d'Ulldecona. Un cop al mas deixem el cotxe, i remuntem per la primera pista que s'obre a l'esquerra, resseguint el Barranc del Sombrerer, fins al final de la pista. Som al Monte de Cagalló. I d'aquí parteix el camí que deixo al track.

Dificultat: Baixa. Però compte, algun tram transcorre fora senders.
Desnivell: Uns 800 m. acumulats, sortint i tornant al Mas de Mulet
Durada: Unes 4h. Uns 8 Km.

Itinerari. Comencem la recerca als darrers bancals conreats del Monte. A la vora del camí, on comença el sender que puja a la Torreta, veiem una piqueta de filat i les restes de la barraca a tocar del marge superior. Entrem al bancal de la piqueta i just al bancal superior veiem al mig, un munt de pedres.Treiem en compte les superiors i podem contemplar una petita obra d'art: el Povet del Monte de Cagalló. Petit però ben construit en pedra en sec. Sembla increïble, perquè apenes hi passa el cos d'un adult... al fons encara s'hi veu una mica d'aigua.
Tornem al sender, i uns metres més endavant, a l'esquerra, fent una balconada al barranc de la Trona que s'estén als seus peus hi veiem la bassa. Un argiler a la vora d'una rocassa, avui completament seca, i terreny de joc dels porcs senglars.
Remuntem la sendera i en passar una ampla tartera, a una punta del vessant, trobem el Corral de Tabola. La caseta i els corrals enrunats ens transporten a altres temps. A una de les parets de pedra en sec hi podem observar dues lleixes construides. Escales de marge, recintes per al bestiar... i silenci.
Seguim remuntant la sendera serpentejant pel vessant de ponent de Montsià, a la nostra esquerra el Barranc de la Trona remunta fins al Mas de Rosalea. A les darreres corbes abans del mas, tenim un mirador excepcional de la Trona. Curiosa agulla de pedra que recorda una cadira per a nens petits, i que li dóna el topònim. Uns metres endavant, abans de fer un gran gir del sender cap a l'esquerra, deixem el sender per un petit desprendiment del marge i baixem als antics bancals d'aquesta raconada. Trobem un altre filat, en les restes de la barraqueta, i sense perdre alçada entre bancals perduts avancem fins a trobar unes escales treballades en pedra que ens baixen a la Font de Rosalea. Una gran pica, excavada a la poca viva, i que en altres temps he conegut plena d'aigua fins a dalt. Avui completament seca. Al davant mateix tenim la Trona...
Un altre cop al sender el seguim i aviat trobem el Mas de Rosalea. Un indicador a la vora de les runes ens l'indica. Entrant per un corriolet a l'esquerra, podem visitar l'entrada al mas, completament envaïda per la vegetació, i acabant de donar la volta ens situem a l'era del mas. Des d'aquí tenim una vista privilegiada de les restes del mas, en altres temps imponent.
Retornats al sender seguim en pujada fins al crestall, a tocar d'un petit bosc de carrasques. Un altre cop deixem el sender i resseguim la carena per l'esquerra, per una ampla feixa de roca fisurada. A l'extrem trobem les restes dels corrals on devien tancar el bestiar del mas de Rosalea. Les vistes són esplèndides: el barranc de la Trona, el corral de Tabola, i més enllà el Monte de Cagalló, semblen les figuretes del diorama d'un pessebre.
Tronem al sender principal i pocs metres més endavant trobem el Fornet, o cisterna de Callarisa. Molt ben conservat i restaurat, recull l'aigua aprofitant el que sembla un forn de calç amb el sostre de falsa volta de les barraques de pedra en sec.
El sender comença a pujar fort. A una bifurcació prenem el sender de la dreta, cap al coll de la Portella Conillera. El de l'esquerra ens pujaria cap a la Torreta. Estem al vessant oest de Mola Cima.
Atents al caent sud, en tenir l'oportunitat, busquem fora de sender, per la nostra dreta i en baixada, el pas més evident i fàcil per anar a trobar unes grans carrasques, que ens marcaran els plans del Monte del Perro. Un cop a les carrasques, petits viaranys de porc senglar o de caçadors ens portaran fins al Maset del Perro. Uns solitaris pins ens marquen l'indret.
Fa temps vaig llegir unes ressenyes que parlaven d'un povet a tocar del maset del Perro, al recer d'una mena de barraqueta. Tot i cercar molta estona pels voltants, no he estat capaç de trobar ni rastre de la barraca ni del povet... la malesa s'ha ensenyorit de tot el monte. Alta i espesa en molts indrets, es fa molt difícil localitzar el pou.
Tornem cap a les carrasques però ara anem baixant bancals perduts en direcció nord i perdent alçada per anar a trobar novament el mas de Rosalea. Fàcilment podrem tornar al sender principal que ens hi ha portat i desfent camí tornar fins al monte de Cagalló.
Un altre cop a la pista que hem pujat hores abans, ens centrem en diferents elements que hi ha a tocar del camí. Baixant a l'esquerra, una antiga caseta de camp, bastant sencera. Uns metres més endavant, ara a la dreta veiem les restes d'una altra caseta sense sostre. Si anem a trobar-la i avancem uns metres cap al barranc del Sombrerer, a la seva part més alta, a un petit bancalet, trobem una altra barraca de filat assolada.
Baixant, i abans d'una ampla corba cap a la dreta de la pista, la deixem, i entre bancals molt perduts trobem el vell mas del Sombrerer. Sembla que recentment algú el va intentar recuperar de manera molt barroera, deixant la seva emprenta de deixalles, uralita, vigues i totxos entre les velles pedres que configuraben el mas. Penós.
Aigües avall de la pista i quasi a tocar del Mas de Mulet, i després de deixar a la dreta una vella caseta blanca, unes canyes a l'esquerra marquen la localització de la Bassa dels povets. Una curiosa estructura formada per una gran bassa seca, que a la seva base té quatre o cinc povets excavats... sempre els he vist secs.
Un itinerari que recomano a la gent curiosa que vol descobrir petits tresors de serra...

Salut i muntanya!!

Veure més external

ROSALEA-01 12:37:16 001
480 m height

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.