-
-
718 m
439 m
0
2,1
4,2
8,49 km

Vista 17 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Olot, Catalunya (España)

Participants : Toni Bach , Joan Cortadellas i Josep Rius

Estem en plena tardor i això d'endinsar-se per la natura té sorpreses agradables .El bosc tocat per les primeres glaçades canvia la seva fisonomia i determinades especies vegetals canvien el colors de les seves fulles en diferents tocs cromàtics que no deixen indiferent a ningú. És una passada submergir-se en aquest món de serenitat i silenci i això no deixa de confirmar-me que la tardor ,pel meu gust personal, és la millor epòca del any per disfrutar de tot aquest tresor.

Comencem la nostra circular d'avui amb un pèl de retard sobre dos quarts de quatre de la tarda. El dia és clar , assoleiat i algún núvol llunyà col.labora en embellir ,si aixó es possible encara , un entorn del tot privilegiat . He de confesar que mai havia estat en aquest indret tant proper a Olot tot hi haver-hi viscut tota la vida .Suposo que no sóc l' únic i per això recomanaria que ningú s'ho deixi perdre doncs realment la caminada s'ho val i molt !. La única pega és que a quarts de sis de la tarda el sol ja s'amaga i per tant no ens podem encantar pel camí , tot i que si que farem algunes aturades ,imprescindibles, per gaudir d'unes panoràmiques que no tinc paraules per a descriure'n les sensacions que provoquen en el nostre estat d'ànim.

El punt d'entrada del nostre itinerari ve identificat per una placa que indica "Parc Natural" i es troba en la intersecció entre el carrer Carme Sala i el carrer del Pare Nolasc de Molar , a tocar pràcticament al Col.legi Públic Volcà Biseroques. Així que ens endinsem en la natura salvatge en un tres i no res. Als pocs minuts arribem a l'antic camp de tir , que avui ja no pot fer aquesta funció perquè varies antenes ho impedeixen. Ens trobem però en la primera sorpresa quan aquest descampat ,sense que cap arbre ho impedeixi, en deixi observar a la llunyania el Costabona a la nostra esquerra i al davant l'imponent Massís del Canigó .Aquesta línia blanca de l'horitzó ja ens confirma que han caigut les primeres nevades i esperem que siguin el reclam i senyal perquè en caiguin moltes més . Tot el sistema fluvial en depèn i amb ell tota la vida que s'esten per la nostra geografia.Seguirem a continuació per una carretera asfaltada per a deixar-la i trencar a la nostra dreta per enfilar el volcà i trobar la Torra de les Biseroques en el seu punt més alt. Abans però seguirem uns metres més enllà per anar a trobar la Font de la Salut . El trencant està molt ben indicat i després d'un breu descens arribem a la font de la que no en surt ni un petit rajoliu d'aigua. L'indret submergit en un verd profund de vegetació convida a descansar ,i de seguir el camí de baixada arribariem vora el riu Fluvià en l'indret conegut com a "Bac de les Tries" . Aquest no és el pròposit d'avui i desferem el camí per a trobar de nou la carretera vorejada de graderes recobertes d'esplèndida vegetació , recordant-nos que ens trobem en un volcà. Seguirem endintsant-nos ,ara sí, cap al cim del volcà on s'hi troba la torra de defensa del mateix estil que les del volcà Montsacopa i de Montolivet. La vegetació però amaga tota aquesta edificació que no apareix a la vista fins al moment mateix en que s'hi ha arribat.

Seguirem el nostre camí , perfectament indicat amb marca groga, per dirigir-nos cap a l'altiplà de Batet . Després de travessar un gran prat ens endinsem novament al bosc on trobarem una bifurcació de camins que farem servir ambdós per completar la circular. Començarem tombant a la nostra esquerra i tot resseguint la muntanya en la seva cara nord . Els castanyers en son l'espècie arboria predominant . De tant en tant alguna escletxa ens permet disfrutar del paisatge. Ara ja estem orientats al Pla de Sant Cosme i al fons amb el Canigó nevat també hi podrem observar el Comanegra i el Pic de les Bruixes . Les imatges no deixen d'impactar però el dia és curt i no s'hi val a badar. El camí està ben marcat, és ampli i ens permet disfrutar també d'una agradable conversa. Trobarem diferents indicadors en el decurs del camí i que conformen diferents itineraris dels vells camins de Batet. Nosaltres però seguirem avui cap a la Font Faja, que s'hi arriba després de fer varies zigues zagues i superar una pendent molt costaruda que es dissimula per la forta densitat arboria. L'esforç be s'ho val . Per fi arribem a Font Faja amb la grata sorpresa de comprovar que no està seca i que hi brolla un petit rajoliu d'aigua. En qualsevol cas , poc es millor que res.

Ja estem molt a prop de trobar la carretera principal (GI-5241) i a la nostra esquerra veiem la casa que en altre temps havia ubicat el "Restaurant Font Faja" . Molts varem ésser els que vam disfrutar de la brandada de bacallà i del conill amb pilotilles que preparava la Dolors . Coses del destí ens porta desgraciadament a perdre llocs ben populars i reconeguts. A pocs metres més enllà i a peu de carretera trobarem la Font de la Trinitat amb aigua corrent per assedegar la set del caminaries en els calorosos dies d'estiu. A partir d'aquí començarem el camí de baixada tot seguint la carretera principal fins a trobar a l'alçada de Can Sila ( també dit Restaurant Can Vergés) el trencant del Cami Vell de Batet. Inicialment ens trobem amb camps de conreu i masies perfectament rehabilitades . Un espai de privilegi pels qui poden disfrutar d'aquest indret. A mesura que anem baixant ens tornarem endinsar en el bosc i el camí vorejat entre parets de pedra basaltica , folrada en els llocs més humits per una fina capa de molsa d'un verd intens , com a vestimenta per lluir millor en aquest indret poblat d'alzines i boixos marins. L'acabament del camí en portaria al barri de Benavent i per això a l'alçada de Can Pericot i de Can Fabregó ens desviarem a la dreta per retrobar el nostra punt de partida. El camí de baixada es fa fàcilment i ens mena novament a la intersecció de camins o punt d'inici de la nostra circular que ja he esmentat anteriorment. Desfent el camí tombarem ara cap a l'esquerra on podrem veure el cràter del volcà .Segurament tindrien molta materia per explicar el vulcanòlegs , nosaltres però seguim amb pressa doncs ja es fa fosc i tot vorejant el pati de l'Escola retornem al punt inicial d'aquesta sortida.

Voldria acabar recomenant aquest itinerari , platxeriòs i molt bonic . Amb unes vistes panoràmiques , sense cap mena de dubte privilegiades i podent observar al nostres peus la ciutat d'Olot endormiscada en un bressol de munyanyes i volcans realment singulars.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.