Temps  3 hores 15 minuts

Coordenades 1319

Data de pujada 4 / d’agost / 2019

Data de realització d’agost 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
992 m
649 m
0
2,7
5,4
10,82 km

Vista 200 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Puebla de Benifasar, Valencia (España)

9 de juny de 2019

"La frontera entre el País Valencià, Catalunya i Aragó va ser el territori elegit pel Sector 23 de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) -projectada pel PCE des de mitjans del 1944 i constituïda formalment l’agost de 1946- des d’on resistir i defensar-se davant les forces repressives de la dictadura franquista. Les muntanyes, camins i masos que avui es troben dins de la subcomarca de la Tinença de Benifassà -Baix Maestrat- van ser l’escenari on els “maquis” van conviure, resistir i amagar de les forces repressives de la Guàrdia Civil, i on es van produir alguns dels episodis més violents del període postbèl·lic arreu de l’Estat."
(font: Vicent Almela. Directa.cat)

Un altre any acudim puntuals a la cita que tenim a la Pobla de Benifassà. Novament organitzat per l’Ajuntament de la Pobla de Benifassà i l’Associació de Veïns i Propietaris de la localitat, i sota l'expert guiatge de l'amic Joan B. Beltran, descobrirem racons i històries relacionades amb el Maquis i els masovers de la Tinença. Una història dura i fosca de la postguerra, que es va encarnissar en aquestes serralades. Visitarem un dels campaments del Maquis, a una escletxa d'un cingle de la Mola de la Coscollosa. Un indret inexpugnable i per tant dificilment detectable, on s'amagaven les partides del Maquis. També visitarem els masos de Jacinto i de la Pastora, escenaris de tristos episodis d'aquella nefasta època. Per acabar visitem el cementiri de la Pobla per retre homenatge a alguns dels veïns de la Pobla que van patir una trista sort de mans de la Guàrdia Civil.
Itinerari: Sortim del poble, baixant des de la plaça de l'ajuntament pel Carrer Josep Segura i el de la Font fins als safaretjos de la Pobla, al llit del barranc.
M'explicaven que el safareig petit que està fora del sopluig es dedicava a rentar exclusivament la roba dels malalts i els difunts, per evitar possibles contagis... ben curiós!
Passat l'abeurador del safareig prenem un camí en pendent per l'esquerra que puja directe evitant els revolts de la pista per retrovar-la un metres més amunt. Seguim la pista de terra en direcció sud-oest, deixant a la dreta la bonica granja de la Caritat, i als seus animals pasturant a la vora del camí. A l'encreuament, deixem la pista principal a l'esquerra. Un petit peiró ens indica que per la dreta i a pocs metres podem visitar la Font de la Caritat. Al mateix encreuament també podem gaudir d'unes precioses escales volades a l'alt marge de l'esquerra. Una petita obra d'art de la pedra en sec.
Seguim recte pel camí empinat, i parlant de pedra en sec, a la dreta podem veure també una magnífica barraca adosada al marge. El camí remunta. Debia ser important en altres temps com a via de comunicació del poble amb els masos de l'interior perquè en bona part encara està empedrat. S'agraeix el camí ombrivol que progresa pel vessant sud de la Mola del Mas de Riera, fins a la vall que s'obre al davant: el pla de la Fanda. A un pinar s'acaba el camí en trobar un camp d'ametllers, que voregem apegats al barranquet de l'esquerra. Aviat trobem una preciosa sénia. Uns metres més endavant creuem el barranquet i remuntem per l'altra banda fins a un gran camp d'ametllers. Cap a l'esquerra s'entreveu el mas de Riera. Voregem el camp conreat per la vora de la dreta, aprofitant les poques ombres de les carrasques, fins a una pista. Al marge ja veiem un punt roig que ens guiarà tot el camí. Segím recte i pocs metres més endavant deiexem la pista principal que puja al Mas de l'Obaga i prenem un vell camí per l'esquerra. Aviat s'acaba i prenem el sender senyalitzat per la dreta. Els tècnics del Parc Natural de la Tinença han fet un altre cop un excel·lent treball de recuperació del sender que remunta fins al campament. En la meva dèria de descobrir paratges de la Tinença he pogut constatar aquesta bona tasca dels tècnics del Parc per molts indrets de tota la seva geografia.
Passem a la vora de les ruïnes d'un maset, i el sender comença a pujar fort. Una basseta seca a l'esquerra, i sempre resseguint els punts rojos seguim pujant. Quasi dalt i a un sortint rocós podem gaudir d'unes magnífiques vistes de les Solanes de la Pobla.
Aviat el camí ens porta a un pas estret entre roques. Per la dreta s'aixeca un gran cingle i per l'esquerra per sobre d'un altre gran cingle, com una gran balconada, tenim unes panoràmiques espectaculars de tot el pla de la Fanda, esquitxada de masos i conreus. Als nostres peus el barranc de la Coscollosa, per on baixarem.
Som a l'entrada del campament del Maquis. L'indret sorprén per ser a la vegada d'accés força complicat i fàcilment defensable per la seva posició enlairada. Una gran escletxa entre els cingles, amb capacitat per a nombroses persones i pràcticament indetectable, lloc immillorable per establir un campament del Maquis. No costa gaire imaginar la duresa de la vida a un lloc tant agrest com aquest.
Per baixar prenc l'opció de seguir una empinadíssima canal que surt del mateix campament. Deixo darrera un petit avenc, a la vora mateix del campament, i enfilo la canal, coronada per un curiós forat a la roca, sota mateix dels contraforts del campament. Cal vigilar pel fort pendent i el sòl cobert de pinassa i fullaraca, que ens pot jugar una mala passada. Aviat som al fons del barranc que només cal resseguir aigües avall, pel còmode sender arranjat. Les fulles tendres dels aurons tenyeixen d'un verd subtil bona part del camí. Arribem a una curiosa confluència de tarteres a dreta i esquerra, contingudes per grans cingles que moren al llit del barranc.
Aviat el sender es transforma en un vell camí per on en altres temps baixaven fusta. A un gran clar s'obre un enorme forn de calç. Potser el més gran que he vist mai. Després, parlant a la Pobla amb un dels propietaris del Mas de Jacinto, em comenta que més avall del gran forn, els diferents propietaris de les finques tenien les seves calcineres particulars, que possiblement s'abastien del gran forn comunitari. El forn també va ser l'escenari d'un altre trist episodi: el 9 d'abril del 49 aquí van afusellar a Francisco Gisbert Prades, veí de la Pobla. Una altra víctima inocent que va morir assassinat impunement, en aplicar-li la Ley de Fugas.
Seguim baixant pel vell camí fins a una gran finca perduda d'ametllers a la nostra esquerra que creuem, resseguint l'ampli bancal, en direcció nord-est, just per coincidir amb la caseta més enlairada del Mas de Jacinto, a la que arribem per la seva part de darrera. Abans de baixar al mas segueixo uns metres el sender per veure les restes d'un vell corral. Torno a baixar cap al mas i arribo a la gran era de la part de darrera dels masos. Arraconat contra el mas encara hi ha un gran corró de moldre. Es tracat d'un gran masada, formada per nombroses vivendes adosades unes amb les altres, que pertanyen a diferents propietaris. Val molt la pena gaudir dels nombrosos detalls de l'indret: portes, balconades, entrades empedrades...
Sortim per un carreronet, entre vivendes, a la part sud per seguir el vell camí que ens portarà als safareigs, el povet i la font del Mas de Jacinto. Seguim el sender que voreja finques treballades i acaba a una pista, que seguim uns metres cap al sud.
A una corba a l'esquerra de la pista, prenem un corriol per la dreta que ens permet pujar al Mas de la Pastora, visitant primer el seu pou, separat uns metres al nord del mas.
Un altre dels escenaris tràgics de la repressió dels maquis i masovers de la Pobla. Per als propietaris del mas va treballar com a pastora Teresa Pla Messeguer, que l'any 47, i també víctima d'ultratges per part de la guàrdia civil, es va unir a l'AGLA, passant a convertir-se en Florencio Pla Messeguer, la Pastora o Durruti, com es feia anomenar en el Maquis, i a qui falsament se li van atribuïr nombroses morts, creant un mite des dels propis mitjans i agents del règim. El propietari del Mas, proveïdor d'una partida de maquis del 23è sector, liderat per Carlos el Catalán, també va patir la forta repressió de la guàrdia civil.
Sortim del mas i prenem el camí que cap a llevant ens retornarà a la Pobla. Deixem a l'esquerra el Maset de Pau i uns metres més avant, a la dreta, un povet a la vora del camí.
Retrobem l'encreuament de la font de la Caritat i baixem fins al poble.
Al final de la caminada pugem fins al cementiri per retre homenatge a les víctimes de la repressió franquista.
A la sortida ens espera un ensurt: ens veiem encerclats per una aguerrida partida de maquis, que a punta de pistola ens demanen la documentació, i ens obliguen a entregar-los les nostres pertinences i queviures... Un final rodó, per una excel·lent jornada, que amb bona companyia, ens ha portat a revisar i reflexionar sobre la nostra història recent.

Salut i muntanya. I memòria històrica !!
Carrer Major 31 ESP
2019-08-04 13:08:56
1000 m height
Land
840 m height
Land
2018-10-13 17:50:05
Grade2

2 comentaris

  • Foto de samorà

    samorà 08/08/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Molt bona ressenya. He disfrutat molt seguint-la !!!

  • Foto de pepbad

    pepbad 09/08/2019

    Celebro que t'hagi agradat Samorà!!

Si vols, pots o aquesta ruta.