Temps  9 hores 57 minuts

Coordenades 1818

Data de pujada 26 / de juny / 2016

Data de realització d’abril 2012

-
-
1.003 m
289 m
0
4,1
8,2
16,45 km

Vista 2102 vegades, descarregada 72 vegades

a prop de Lluc, Baleares (España)

Itinerari entre Mossa i Lluc amb ascensió al Puig Roig

El Puig Roig és un cim de poc més de mil metres envoltat de cingles, a la marina de Lluc.
L’itinerari més ‘clàssic’ i concorregut és el que l’envolta sense ascendir-hi. Però, tanmateix, és prou interessant, per be que més difícil, el que hi fa cim. La major part del camí és comuna entre el dos. Per això, si ens convé escurçar el recorregut, una bona alternativa és combinar-los.
Les vistes de la costa nord, retallades per un rosari de ‘morros’ (puntes), cales i penya-segats, ja justifiquen per sí soles l’excursió. Però n’hi ha mes: el propi camí guanyat al cingle; el pas pel fèrtil Clot d’Albarca, a tramuntada de Lluc, per la que s’escola el torrent homònim fins a l’impressionant esvoranc de s’Entreforc, que albirarem, on s’ajunta al del Gorg Blau, buscant la sortida al mar pel pregon Torrent de Pareis. I tots aquests paratges envoltats de les moles del Tomir, el Puig de Massanella i el Major, com a teló de fons. Son al·licients que val la pena assaborir.
Camins i racons avesats al personal amb pes a l’esquena: ahir els contrabandistes, avui els excursionistes.
A tenir en compte: cal passar per la possessió de Mossa i la propietat solament permet fer-ho els diumenges.

Accés
És habitual iniciar al recorregut al portell d’accés a la possessió de Mossa, al punt quilomètric 15,3 de la Ma-10 entre Pollença i Sóller, i acabar-lo a Lluc. Però afegint-hi quatre quilòmetres més, el podem fer circular. Una altra opció, tota vegada que l’aparcament prop del portell és difícil: començar des de la l’àrea d’esbarjo Menut II, a l’alçada de punt quilomètric 16.

Mossa (510m)
Passada la tanca, per un camí ample, entremig de sementers sustentats per llargues i sòlides galeres, ens adrecem a les cases de Mossa on, abans d’arribar-hi pugem a mà dreta, travessem un portell i enfilem un camí esglaonat fins la part posterior (hi ha rètols indicadors).
Entrem a l’alzinar i seguim un ben fressat camí de bast que marxa en direcció nord, en moderat pendent. Desprès gira a ponent, enfilant-se més fort. És el Pas de ses Cases. Guanyat a la roca i amb contraforts de pedra en sec, salva un penya-segat de considerable alçària, però és prou ampli com per no suposar cap mena de problema. Una bona mostra d’enginyeria rural, obra dels margers. Hem llegit a toponimiamallorca.net que fou construït el segle XIX per comunicar Mossa amb Cosconar, davant el bloqueig que havia imposat el propietari de sa Plana a la via tradicional pel coster de migjorn.

Camí del Puig Roig (610m)
Dos-cents cinquanta metres més enllà del Coll des Ases, quan el camí gira a N, unes fites a mà esquerra ens senyalen l’accés al Puig Roig.
Abandonem el fàcil camí de la volta per enfilar-nos per un rascler, guiats per fites, en direcció a un collet.
El camí, pedregós i embrollat pel càrritx, és molt poc definit. Solament apareix fressat en alguns curts trams. Per no perdre’l ens cal estar ben atents a les fites. Aquesta serà la tònica de tota l’ascensió.
Passat el collet anem a flaquejar per la base d’unes parets que deixem a mà esquerra, sempre en direcció a ponent. Perdem una mica d’alçària, superem una graonada, on potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans en algun punt, i continuem pel fons d’una torrentera seca en direcció a un altre collet a la base meridional del cim. Els darrers metres els fem sobre racler.

Puig Roig (1003m)
Cim pedregós coronat per un vèrtex geodèsic. Hi podem albirar des de l’accidentada costa a les moles del puigs Caragoler, Tomir, Massanella i Major.
La Roca Roja a penes destaca darrere d’una collada. Guiats per fites, baixem vers migdia fins a un comellar i anem a passar l’ampla collada en direcció a llebeig (SW). Continuem davallant i enfilem de nou per guanyar el cim de la Roca Roja.

Roca Roja (843m)
També anomenada Penya Roja o Rotja, és una prominència a l’extrem sud-occidental del massís. Si bé limitada vers gregal, s’hi albira una panoràmica semblant a la del Puig Roig. Son especialment notables les vistes de s’Entreforc, amb els tres esvorancs excavats pels torrents de Lluc, dels Gorg Blau i de Pareis.
Baixem del cim resseguint, sempre guiats per fites, uns tres-cents cinquanta metres propers al cingle (SW), que deixem a mà dreta, fins a l’alçada d’una paret termenal de pedra seca que puja des de prop del quarter de carrabiners. Al fil del cingle, localitzem una bretxa per la que comencem a baixar.

Pas de sa Paret (730m)
Els primers metres els davallem verticalment, per després baixar esbiaixadament cap a l’esquerra (en el sentit de la marxa) per una lleixa i tornar a davallar en direcció a la paret termenal. No és difícil, però hi ha alguns punts exposats. Hi ha senyals de pintura vermella.
Un cop sobre el mur, hi ha qui opta per resseguir-lo i qui baixa esbiaixadament. En qualsevol cas el pendent és molt accentuat i el trànsit incòmode per entremig de les carritxeres. Fins que atenyem el camí travesser de la volta i que prenem a mà esquerra. Poc més enllà l’abandonem (opcional) per baixar a la font des Poll. Si no passem per la font, poc més enllà sortim al camí carreter.

Font des Poll (474m)
Situada sobre la cruïlla del camí que mena al quarter de carrabiners amb una torrentera. Ben condicionada i de déu generosa.
Camí carreter amunt atenyem les cases de Cosconar.

Cosconar (520m)
Grup de cases construïdes a l’aixopluc d’una balma que es conserven en bon estat. Solen estar habitades els caps de setmana.
Baixem per una pista apta per a vehicles que, primer vers sol ixent i desprès migdia va fent giragonses entre marjades d’olivar, amb exemplars antiquíssims. Creuem el torrent d’Alqueda per un pontarró i atenyem les cases de Son Llobera i Can Pontico.

Clot d’Albarca (324m).
Son Llobera i Can Ponticó son antigues cases restaurades, voltades de cuidats jardins. Desprès d’una tanca la pista és asfaltada. De la carena a migdia en destaca la gran creu que corona el Pujol de la Trobada, sobre mateix de Lluc.
Travessem el pla i fèrtil Clot d’Albarca vers migdia fins a l’alçada de la possessió homònima, que deixem a mà dreta on la pista comença a fer llaçades per enfilar-se a Lluc. Podrem estalviar-nos-en algunes fent dreceres mes o menys evidents.
Entrem a Lluc per ponent, pel costat del torrent i la depuradora.

Itineraris relacionats
Volta al Puig Roig des de Lluc
Ascensió des de Menut pel coll des Ases amb retorn pel pas d'en Segarra

Veure més external

  • Foto de Mossa
  • Foto de Mossa
  • Foto de Mossa
  • Foto de Mossa
  • Foto de Mossa
Passada la tanca, per un camí ample, entremig de sementers sustentats per llargues i sòlides galeres, ens adrecem a les cases de Mossa (1) on, per l’esquerra travessem un portell fins la part posterior. Entrem a l’alzinar i seguim un ben fressat camí de bast que marxa en direcció nord, en moderat pendent. Desprès gira a ponent, enfilant-se més fort. És el Pas de ses Cases. Guanyat a la roca i amb contraforts de pedra en sec, salva un penya-segat de considerable alçària, però és prou ampli com per no suposar cap mena de problema. Una bona mostra d’enginyeria rural, obra dels margers. Hem llegit a toponimiamallorca.net que fou construït el segle XIX per comunicar Mossa amb Cosconar, davant el bloqueig que havia imposat el propietari de sa Plana a la via tradicional pel coster de migjorn. (1) Poc abans d’arribar-hi podem prendre un camí esglaonat a mà dreta que ens estalvia el pas per davant de les cases.
  • Foto de Camí al Puig Roig
  • Foto de Camí al Puig Roig
  • Foto de Camí al Puig Roig
  • Foto de Camí al Puig Roig
  • Foto de Camí al Puig Roig
  • Foto de Camí al Puig Roig
Dos-cents cinquanta metres més enllà del Coll des Ases, quan el camí gira a N, unes fites a mà esquerra ens senyalen l’accés al Puig Roig. Abandonem el fàcil camí de la volta per enfilar-nos per un rascler, guiats per fites, en direcció a un collet. El camí, pedregós i embrollat pel càrritx és molt poc definit. Solament apareix fressat en alguns curts trams. Per no perdre’l ens cal estar ben atents a les fites. Aquesta serà la tònica de tot el tram. Passat el collet anem a flaquejar per la base d’unes parets que deixem a mà esquerra, sempre en direcció a ponent. Perdem una mica d’alçària, superem una graonada on potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans en algun punt i continuem pel fons d’una torrentera seca en direcció a un altre collet a la base meridional del cim. Els darrers metres els fem sobre terreny completament rocallós.
  • Foto de Puig Roig
  • Foto de Puig Roig
  • Foto de Puig Roig
  • Foto de Puig Roig
  • Foto de Puig Roig
  • Foto de Puig Roig
Cim pedregós coronat per un vèrtex geodèsic. Talaia des la que albirem des de l’accidentada costa a les moles del puigs Caragoler, Tomir, Massanella i Major. La Roca Roja a penes destaca darrere d’una collada. Guiats per fites, baixem vers migdia fins a un comellar i anem a passar l’ampla collada en direcció a llebeig (SW). Continuem davallant i enfilem de nou per guanyar el cim de la Roca Roja.
  • Foto de Roca Roja
  • Foto de Roca Roja
També anomenada Penya Roja o Rotja, és una prominència a l’extrem sud-occidental del massís. Si be limitada vers gregal, s’hi albira una panoràmica semblant a la del Puig Roig. Son especialment notables les vistes de s’Entreforc, amb els tres esvorancs excavats pels torrents de Lluc, dels Gorg Blau i de Pareis. Baixem del cim resseguint, sempre guiats per fites, uns tres-cents cinquanta metres propers al cingle (SW), que deixem a mà dreta, fins a l’alçada d’una paret termenal de pedra seca que puja des de prop del quarter de carrabiners. Al fil del cingle, localitzem una bretxa per la que comencem a baixar.
  • Foto de Pas de sa Paret
  • Foto de Pas de sa Paret
  • Foto de Pas de sa Paret
  • Foto de Pas de sa Paret
  • Foto de Pas de sa Paret
  • Foto de Pas de sa Paret
Els primers metres els davallem verticalment, per després baixar esbiaixadament cap a l’esquerra (en el sentit de la marxa) per una lleixa i tornar a davallar en direcció a la paret termenal. No és difícil, però hi ha alguns punts exposats. Hi ha senyals de pintura vermella. Un cop sobre el mur, hi ha qui opta per resseguir-lo i qui baixa esbiaixadament. En qualsevol cas el pendent és molt accentuat i el trànsit incòmode per entremig de les mates de càrritx. Fins que atenyem el camí travesser de la volta i que prenem a mà esquerra. Poc més enllà l’abandonem (opcional) per baixar a la font des Poll. Si no passem per la font, poc més enllà sortim al camí carreter.
  • Foto de Font des Poll
  • Foto de Font des Poll
Situada sobre la cruïlla del camí que mena al quarter de carrabiners amb una torrentera. Ben condicionada i de déu generosa. Camí carreter amunt atenyem les cases de Cosconar.
  • Foto de Cosconar
  • Foto de Cosconar
  • Foto de Cosconar
  • Foto de Cosconar
Grup de cases construïdes a l’aixopluc d’una balma que es conserven en bon estat. Solen estar habitades els caps de setmana. Baixem per una pista apta per a vehicles que, primer vers sol ixent i desprès migdia va fent giragonses entre marjades d’olivar, amb exemplars antiquíssims. Creuem el torrent d’Alqueda per un pontarró i atenyem les cases de Son Llobera i Can Pontico.
  • Foto de Clot d'Albarca
  • Foto de Clot d'Albarca
  • Foto de Clot d'Albarca
  • Foto de Clot d'Albarca
  • Foto de Clot d'Albarca
  • Foto de Clot d'Albarca
Son Llobera i Can Ponticó son antigues cases restaurades, voltades de cuidats jardins. Desprès d’una tanca la pista és asfaltada. De la carena a migdia en destaca la gran creu que corona el Pujol de la Trobada, sobre mateix de Lluc. Travessem el pla i fèrtil Clot d’Albarca vers migdia fins a l’alçada de la possessió homònima, que deixem a mà dreta on la pista comença a fer llaçades per enfilar-se a Lluc. Podrem estalviar-nos-en algunes fent dreceres mes o menys evidents. Entrem a Lluc per ponent, pel costat del torrent i la depuradora.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.