-
-
1.725 m
793 m
0
3,4
6,9
13,77 km

Vista 2155 vegades, descarregada 59 vegades

a prop de Llavorsí, Catalunya (España)

Bonica ruta sortint des del turistic poble de Llavorsi en la que ens endinsarem pels seus boscos ben cuidats, veurem les poques restes del Castell de Gilareny, travessarem el Barranc del Riu per un cami prou singular, visitarem el despoblat de Biuse i l’ermita homonima, pasarem per les verds pastures de les Bordes de Berdié on gaudirem de molt bones vistes i tancarem la volta flanquejant el Serrat de les Canals per les obagues de la Vinenta i de les Pardines tot pasant per alguns miradors naturals. A mes, veurem restes de construccions del bandol republicà del Front del Pallars, trist testimoni de les batalles que es van produir en aquesta zona.

***RECORREGUT: Llavorsi (Camping)-Castell de Gilareny-Prop de Cal Colomina (Cal Monjo)-Barranc del Riu-Bordes i Ermita de la Mª de Deu de Biuse-Bordes de Berdié-Obaga de la Vinenta-Les Poselles-Obaga de les Pardines-Borda del Monjo-Cal Colomina (Cal Monjo)-Llavorsi.

***CRONICA: Aparquem en un area de lleure al costat de la Noguera Pallaresa i del Camping Riberies. Anem a buscar la pista asfaltada per la que hem arribat i la seguim a l’esquerra (NE). Poc despres deixem la pista asfaltada per un cami que s’enfila a la dreta (S) cap a Biuse (indicat, senyals grogues) enmig d’un bosc obac i entre murs de pedra. Aviat pasem per sota de la linia electrica i el cami planeja al S/SO entre pastures fins desembocar en una pista asfaltada, des d’on seguim cap al Castell de Gilareny (indicat, senyals grogues) per un corriol a la dreta (S) amb algun curt tram un xic penjat. Despres seguim per un antic cami amb contraforts que s’enfila dins del bosc fent llaçades fins arribar a una cruilla indicada. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” cap al Castell de Gilareny, aixi que anem pel cami de la dreta (senyals grogues) tot pujant i fent llaçades amb trams esglaonats que ens deixa en un collet, on pasem per sota d’una torre de la llum i ens endinsem en un espes alzinar orientant-nos al SO tot vorejant un ampli prat que deixem a la nostra esquerra. Aviat el cami es torna a enfilar en llaçades fins arribar al capdamunt del Castellot, on trobem les restes del Castell de Gilareny (s.XI), del que resta ben poca cosa, una torre de planta trapezoïdal i angles arrodonits, i on tambe trobem unes horribles torres de la linia electrica. Des del castell desfem el cami fins la cruilla abans esmentada i ara continuem cap a Biuse (indicat, cercles grocs) per un antic i fressat cami al SE que va pujant fent llaçades. Poc mes endavant, de sobte, el cami queda tallat per les bardisses i l’ortigam just quan estem a 4m de sortir als terrenys de Cal Colomina (Cal Monjo als mapes). No queda altre remei que obrirse cami entre les bardisses (apenes son 3 o 4 metres) fins sortir als prats de Cal Colomina, que creuem al SO fins conectar amb el cami de les senyals grogues. Un cop al cami el seguim al SE uns pocs metres entre les pastures de Cal Colomina fins que trobem un corriol a l’esquerra que puja a l’E (senyals grogues) i que seguim fins arribar a una cruilla de camins indicada. En aquesta cruilla deixem el cami de l’esquerra (cami de tornada) i anem a la dreta cap a Biuse (indicat, senyals grogues), orientant-nos amb tendencia al S i pujant fent llaçades enmig d’un bosc de pi sota la linia electrica fins arribar a un collet, on trobem restes de diverses construccions del bàndol republicà durant la Guerra Civil. Creuem el collet i seguim a l’altre banda un cami (senyals grogues) que va paral•lel al Barranc del Riu (que tenim a la dreta i molt avall) per una mena de “lleixa obrada” amb contraforts que a dia d’avui encara es pot pasar, pero veient en el mal estat en que es troba no trigara molts anys en enfonsar-se del tot. Degut a aquest mal estat de conservacio s’han enfonsat alguns d’aquest murs de contencio, lo que fa que hi hagi algun curt tram una mica penjat i vertiginos (hi ha un bon pati). Pasat aquest punt el cami esdeve mes comode i gairebe planeja amb tendencia al SE. Despres d’una curta pujada en llaçades pasem un pas entre roques (crec que escavat) i, tot seguit, davallem fins al peu de Barranc del Riu, el creuem i seguim pujant fort per un corriol amb contraforts (senyals grogues) que va traçant ziga-zagues per paliar el fort desnivell per una zona mes rocosa i enmig del bosc. Mes amunt la pujada esdeve mes suau i el corriol s’orienta a l’O/SO per un tram mes horitzontal. Unes ultimes llaçades ens deixen en un collet, on tornem a trobar la linia electrica (amb un impacte visual molt fort) i tambe trobem les restes d’unes construccions (crec que de la Guerra Civil). Continuem davallant al S per un cami fressat (senyals grogues) enmig del bosc, que segons baixem cada vegada es mes variat, que acaba sortint a un cami ample que seguim a l’esquerra i, tot seguit, arribem al revolt d’una pista, on anem cap a Biuse (indicat) seguint la pista a l’esquerra i pujant. Aviat arribem al conjunt de les Bordes de Biuse i l’ermita de la Mª de Deu de Biuse, on antigament hi havia un poble i un castell (s.XI). Tambe trobem un area de lleure amb bancs, taules, barbacoes i un plafó explicatiu de les diferents etapes en l’historia que ha viscut aquest lloc, habitat desde fa molt temps i on van trobar un conjunt de 148 peçes de bronze de l’any 700 a.C. Continuem per la pista tot pujant i, poc despres, quan la pista es vol orientar al N, la deixem i prenem el Cami Vell de les Bordes de Berdié a la dreta, que s’enfila dins del bosc. El cami esta abandonat, no trobarem ni senyals de colors ni fites, pero inicialment es va seguint prou be, despres esdeve mes perdedor i s’enfila molt fort amb tendencia al SE sempre dins del bosc fins sortir a les verds pastures de les Bordes de Berdié, on trobem algunes bordes ensorrades i on gaudim d’una bonica panoramica. Des dels prats anem a buscar un indicador i seguim una pista secundaria a l’E tot planejant, que aviat s’endinsa en un bonic bosc de pi e inicia una suau davallada fins sortir a una pista (la que ve de Biuse), que seguim a la dreta (E, cercles grocs) dins d’un bosc de pi i bedolls. Mes endavant, quan la pista fa un gir tancat a la dreta, la deixem i prenem un cami herbat a l’esquerra que no triga en creuar el Barranc de la Mata, des d’on l’ample cami herbat s’orienta al NO gairebe de pla. Just quan el cami s’orienta al N comença a pujar novament i despres s’orienta a l’E fins arribar a una petita clariana, des d’on el cami ample esdeve sender i s’enfila una mica (tram un xic perdedor) pasant a prop d’un pi monumental. Creuat un nou barranc el cami encara s’enfila una mica i s’orienta al N fins arribar a una bifurcacio de senders, on seguim el de l’esquerra (cercles grocs) i, tot seguit, sortim a un espero rocos que fa de bon mirador. Continuem al NO per sender mes clar i en lleu baixada fins sortir a un bonic prat on gaudim d’una bona panoramica i on hi han les restes d’una construccio. Seguim pel sender al N/NE dins del bosc i davallant (cercles grocs) en llaçades fins un petit prat on trobem la Borda del Monjo, des d’on continuem al NO inicialment per terreny obert i despres novament per dins del bosc, baixant en ziga-zagues i llaçades i pasant al costat de diverses construccions ensorrades de la Guerra Civil. Segons baixem el cami cada vegada es mes ample i evident, inclus pasem per trams empedrats on encara es conserven els contraforts, i continua serpentejant tot davallant fins acabar sortint a la bifurcacio per on hem pasat en l’anada. Novament a la bifurcacio de l’anada desfem un curt tram de cami fins a Cal Colomina, pasem pel costat de la masia i seguim la pista emporlanada d’acces a la casa baixant entre prats i, just en pasar per sota de la linia electrica, deixem la pista emporlanada i prenem un cami-pista a la dreta fins arribar a un prat, punt on girem a l’esquerra (N) per un evident cami vell entre murs de pedra i trams empedrats que ens acaba deixant a la pista asfaltada de l’inici de la ruta.

***NOTA: La major part de la ruta esta senyalitzada per senyals grogues o cercles grocs. L’inici del cami que ressegueix el Barranc del Riu pot resultar una mica aeri a gent poc habituada o amb vertigen degut a que esta en mal estat (trams enfonsats) i fa de mala petja. El tram del Cami Vell entre Biuse i les Bordes de Berdié es poc fressat e inclus hi ha un petit tram sense cami dins del bosc, de bon fer i net. Desde l’indicador que hi ha a les pastures de les Bordes de Berdié podem anar a la dreta (indicat, senyals vermelles) per veure diverses restes de trinxeres de la Guerra Civil. Curt tram embardissat els ultims 4m abans d’arribar als terrenys de Cal Colomina (Cal Monjo als mapes), curiosament fins aquí el cami (com a minim centenari) es seguia perfectament, pero a 4 m d’arribar a aquests terrenys el cami desapareix…

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.