L'obaga del castell

La Cabanya del Castell, antiga cort, paller i magatzem per estris de camp, a tocar de la masoveria, és avui dia un centre d'exposicions temporals, dedicat a mostrar l'obra d'artistes de diferents disciplines (pintura, escultura, fotografia,...), tant de la comarca com de fora.

Més informació

Es tracta d'una antiga masia agrícola del segle XVIII, restaurada i habilitada per la Diputació de Barcelona per oferir un servei complert de bar i restauració.

Més informació

El pi roig és un arbre abundant a les terres del Prepirineu i forma importants boscos que també arriben fins a les planes altes interiors i fins a algunes serres prelitorals.
El seu nom prové de la tonalitat rogenca de l'escorça. Els troncs de pi roig, sovint força alts i drets, han estat utilitzats tradicionalment per a la construcció o com a pals per a les línies elèctriques o telefòniques. Això fa que l'home hagi propiciat l'extensió d'aquest arbre, que ha arribat a ocupar vessants que habitualment ocupaven les rouredes. El sotabosc és format bàsicament per boix i ginebró, i hi sovintegen alguns exemplars de roure.

El castell de Montesquiu va ser de fet un casal fortificat, utilitzat pels senyors del feu del Bisaura a manera d'avançada del castell de Santa Maria de Besora. Es té constància que al final del segle XIII ja existia, tot i que de ben segur la construcció originària és anterior. Al segle XIX el castell va passar a mans no nobiliàries i des de l'any 1976, per expressa voluntat del seu darrer propietari, Emili Juncadella, el castell i la finca són propietat de la Diputació de Barcelona, que l'any 1986 els va promoure com a espai protegit. Els jardins que envolten el castell configuren un entorn atractiu, bé amb les coníferes de la zona més baixa o bé amb l'enjardinament més clàssic de la zona més propera a l'edificació.

Més informació

La riera de la Solana, prop de la casa del mateix nom, forma en aquest indret el petit gorg del Pla de l'Hort. Aquesta riera també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall.

Sota el pont, en un racó frescal, molt agraït a l'estiu però fred i humit a l'hivern, brollava la font Codineta (actualment la font no existeix i només queda el topònim). En aquestes serres el règim de pluges és bastant regular i fa que no hi hagi llargs períodes de sequera. A més, les conques excavades per les rieres en les roques sedimentàries, margues, gresos i calcàries, afavoreixen l'existència de fonts prop dels torrents i les rieres.

La riera compta amb una passera de fusta. És un lloc que té força atractius fotogràfics.

La Masoveria del Castell és actualment la seu de l'oficina del parc, un equipament de suport administratiu que facilita la relació entre els ajuntaments dels municipis del parc, els seus habitants i l'administració gestora, així com també amb els visitants. 

Més informació

El poble de Montesquiu, primer com a barri de Sant Quirze de Besora i després com a municipi independent des del 1936, es va desenvolupar a partir del final del segle XIX al ritme que marcava el creixement de la fàbrica tèxtil de la Farga de Bebiè. També han tingut importància les dues antigues fàbriques de carbur, una de les quals, avui convertida en central hidroelèctrica, es pot veure, des d'aquest punt, a la riba esquerra del riu Ter.