Temps en moviment  3 hores 20 minuts

Temps  4 hores 39 minuts

Coordenades 1999

Data de pujada 12 / de febrer / 2019

Data de realització de febrer 2019

-
-
56 m
4 m
0
3,1
6,2
12,5 km

Vista 85 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Lloret de Mar, Catalunya (España)

La salida de hoy la realizamos en Lloret de Mar, ese Lloret turístico e internacional, con tantas nacionalidades, tantas gentes que conviven en él, nuestra primera visita será a la Ermita de Sant Quirce, de culto ortodoxo de la comunidad Rusa, la más numerosa de la villa,
Continuaremos entre hoteles y apartamentos, por grandes avenidas, aceras desiertas, sin el gentío estival, que triste se queda en invierno esta playa de Fenals, por su lado sur está la finca Roviralta, la que también acoge los bellos jardines de Santa Clotilde, entre sus pinedas descubrimos una barraca de viña, han cegado su acceso, cerca el rincón de Sureda acantilado mayúsculo, de roca gris que verticalmente cae al mar, puede verse en el fondo un estrecho canal entre islotes y farallones. La Casa del Mar, antigua caseta de baños, es la primera y única construcción que existe en este lado de la orilla, actualmente gestionada por el Centro de Interpretación Ambiental, Xatrac, Fenals es una playa de arena rosada y gruesa, de unos 700 metros de longitud y con todos los servicios, un paraíso para los amantes del baño en el mar, al norte tiene y elevado 60 metros sobre el mar, el castillo de Sant Joan, fortaleza costera al igual que el castillo de Blanes, punto de vigía de los ataques enemigos de la edad media, eran otras épocas, no en vano fue bombardeado por franceses, genoveses, y británicos , aunque un ataque fulgurante lo llevo a cabo en 1964 una excavadora que construyo una próxima urbanización, dañando considerablemente sus murallas, por un camino bajamos a Cala Banys, una franja de costa donde las olas esquivas entre las rocas desean ser admiradas, donde su espuma blanca borbote ante invade toda la superficie del agua, un lugar paradisiaco donde relajarse. Seguimos el camino de Ronda y llegamos a la estatua de la Dona Marinera, 2,40 mts de bronce que nunca sabremos si da la bienvenida o despide a un ser quedido, sea como fuere, ella se esperara, siempre sola, buscando en el horizonte una columna de humo negro, a la playa de Lloret entramos por Sa Pastera, otro bello rincón donde bailan las olas entre las rocas, pingoneando la alegría de su espuma, hoy plagado de gaviotas que llenan bulliciosamente con sus graznidos el ambiente, la playa se divide en tres Trajos, Avall, Reiner,y Venecia, por ferias desde la arena tiran los pescadores sus redes como se hacía antaño de forma tradicional, comenzamos a pisar el Paseo Marítimo, en el suelo vemos unas baldosas de metal con nombre de pilotos del rally Costa Brava, unos metros más y esta, el monumento D’Esguard de las peñas barcelonistas, en la mitad del paseo vemos el Ayuntamiento, edificio neoclásico, con un escudo del monarca Amadeo de Saboya en su pared principal, este edificio se pudo construir gracias a los indianos que costearon las parcelas que se ganaron al mar, la calle de las Viudes y las Doncellas nos deja una reflexión, las esposas de los indianos, se convertían en viudas muchas veces y tenían prohibido volverse a casar, al fondo de este Paseo de Jacint Verdaguer, está el museo del Mar, Casa Garriga, su dueño hizo fortuna en Cienfuegos, Cuba, al final de la playa gran, en el Trajo Venecia, está el caball Bernat, carall venerat, por su forma fálica. Sa Caleta es una pequeña cala repleta de barcas, en sus rocas dos placas, una, conmemora a los indianos que marcharon a Cuba sin éxito, es penoso para las personas tener que dejar tu hogar para buscar mejor vida, y más duro volver con las manos vacías, sin sombrero de fieltro, sin corbata, ni bastón victoriano de caña, solo con una Chupalla en su cabeza, una pipa y unas sandalias rotas para andar, la otra placa conmemora la opereta Marina, por la frase , Costas las de Levante y Playas las de Lloret, así empezaba a ser escuchado este municipio, pasamos por debajo del Castell den Platja, castillo construido en 1940, y por unas escaleras subimos al poblado ibérico Turo Rodo , se puede visitar los domingos. Nuestra siguiente visita es els Tints, una casa donde se teñían las redes de los pescadores que eran de algodón y cáñamo, con agua hervida en cortezas de pino, dándoles una larga vida y un color que se camuflaba mejor, para ello nos adentramos por la estrechas y frías callejuelas donde no entra ni un triste rayo de sol y donde todos los GPS enloquecen, en la Travesía de Sant Miquel numero 6, se encuentran esta casa de los Tints, veo en los planos un error de situación, es el mismo edificio que la Cofradía de Pescadores. La Iglesia de Sant Roman restaurada con dinero indiano es de estilo modernista en 1914, más tarde Narcís Gelats costeó, desde La Habana, la vistosa capilla del Santíssim Sagrament en memoria de su mujer, cerca de la iglesia se encuentra Can Font, majestuosa casa de Nicolau Font i Maig construida en el año 1877, cabe destacar su puerta de madera modernista con forjado de hierro y decoraciones de madre selvas. Can Cabanyes es otra casa de indianos de los que hicieron fortuna en La Habana o en Matanzas, de estilo neoclásico data del 1909, en principio se construyeron solamente dos plantas posteriormente se añadieron dos más, cruzando la Plaza Pere Torrent subimos por la Avenida del Ángel, para visitar el cementerio indiano modernista, construido por los comerciantes de ultramar, en 1901, al volver a Lloret su tierra natal, se construían una gran mansión y un mausoleo, para seguir viviendo como ricos cuando la muerte llamara a su puerta, notables arquitectos como Josep Puig i Cadafalch, crearon monumentos puro arte funerario catalán, hipogeos del descanso eterno. Entramos en solemne silencio respetando la paz que reinaba en cada rincón de este sacro lugar, admirando las numerosas obras de arte que adornan estos silentes pasillos, figuras, torres y cruces repartidas por las numerosas tumbas de este camposanto, en una esquina bajo un gran ciprés, olvidada de los muchos visitantes y desconocida por los forasteros, se encuentra una gran lapida de color oscuro, con una lista de nombres, algunos de sus apellidos se repiten, hay familias enteras, son los nombres de las veintidós personas recordadas en este pedazo de mármol negro, que perecieron aquel agosto de 1979 cuando un incendio devastador acorralo sus vidas en una vaguada mortal, en su memoria termino este relato. Hemos andado juntos, Dolors, Duli, Anna, Ana, RosaC, Rosa S, Carmen, Araceli, Belén, Antonio, Felipe, Carlos, JuanV, JuanA, Joaquín y Julián.


La sortida d'avui la realitzem a Lloret de Mar, aquest Lloret turístic i internacional, amb tantes nacionalitats, tantes gents que conviuen en ell, la nostra primera visita serà a l'Ermita de Sant Quirce, de culte ortodox de la comunitat Russa, la més nombrosa de la vila,
Continuarem entre hotels i apartaments, per grans avingudes, voreres desertes, sense la gentada estival, que trista es queda a l'hivern aquesta platja de Fenals, pel seu costat sud està la finca Roviralta, la que també acull els bells jardins de Santa Clotilde, entre les seves pinedas descobrim una barraca de vinya, han encegat el seu accés, a prop el racó de Sureda penya-segat majúscul, de roca grisa que verticalment cau al mar, pot veure's en el fons un estret canal entre illots i farallons. La Casa del Mar, antiga caseta de banys, és la primera i única construcció que existeix en aquest costat de la riba, actualment gestionada pel Centre d'Interpretació Ambiental, Xatrac, Fenals és una platja de sorra rosada i gruixuda, d'uns 700 metres de longitud i amb tots els serveis, un paradís per als amants del bany en el mar, al nord té i elevat 60 metres sobre el mar, el castell de Sant Joan, fortalesa costanera igual que el castell de Blanes, punt de vigía dels atacs enemics de l'edat mitjana, eren altres èpoques, no en va va ser bombardejat per francesos, genovesos, i britànics , encara que un atac fulgurant el duc a terme en 1964 una excavadora que construeixo una pròxima urbanització, danyant considerablement les seves muralles, per un camí baixem a Cala Banys, una franja de costa on les ones esquives entre les roques desitgen ser admirades, on la seva escuma blanca borbote davant envaeix tota la superfície de l'aigua, un lloc paradisíac on relaxar-se. Seguim el camí de Ronda i arribem a l'estàtua de la Dóna Marinera, 2,40 mts de bronze que mai sabrem si dóna la benvinguda o acomiada a un ser quedido, sigui com sigui, ella s'esperés, sempre sola, buscant en l'horitzó una columna de fum negre, a la platja de Lloret entrem per Sa Pastera, un altre bell racó on ballen les ones entre les roques, pingoneando l'alegria de la seva escuma, avui plagat de gavines que omplen bulliciosamente amb les seves graznidos l'ambient, la platja es divideix en tres Trajos, Avall, Reiner,i Venècia, per fires des de la sorra tiren els pescadors les seves xarxes com es feia antany de forma tradicional, comencem a trepitjar el Passeig Marítim, en el sòl veiem unes rajoles de metall amb nom de pilots del ral•li Costa Brava, uns metres més i aquesta, el monument D’Esguard de les penyes barcelonistes, en la meitat del passeig veiem l'Ajuntament, edifici neoclàssic, amb un escut del monarca Amadeu de Savoia en la seva paret principal, aquest edifici es va poder construir gràcies als indians que van costejar les parcel•les que es van guanyar al mar, el carrer de les Viudes i les Donzelles ens deixa una reflexió, les esposes dels indians, es convertien en vídues moltes vegades i tenien prohibit tornar-se a casar, al fons d'aquest Passeig de Jacint Verdaguer, està el museu del Mar, Casa Garriga, el seu amo va fer fortuna en Cienfuegos, Cuba, al final de la platja gran, en el Va portar Venècia, està el caball Bernat, carall venerat, per la seva forma fàl•lica. Sa Caleta és una petita cala repleta de barques, en les seves roques dues plaques, una, commemora als indians que van marxar a Cuba sense èxit, és penós per a les persones haver de deixar la teva llar per a buscar millor vida, i més dur tornar amb les mans buides, sense barret de feltre, sense corbata, ni bastó victorià de canya, només amb una Chupalla al seu cap, una pipa i unes sandàlies trencades per a caminar, l'altra placa commemora l'opereta Marina, per la frase , Costas les de Llevant i Platges les de Lloret, així començava a ser escoltat aquest municipi, passem per sota del Castell donin Platja, castell construït en 1940, i per unes escales pugem al poblat ibèric Turo Rodo , es pot visitar els diumenges. La nostra següent visita és els Tints, una casa on es tenyien les xarxes dels pescadors que eren de cotó i cànem, amb aigua bullida en escorces de pi, donant-los una llarga vida i un color que es camuflava millor, per a això ens endinsem per l'estretes i freds carrerons on no entra ni un trist raig de sol i on tots els GPS embogeixen, en la Travessia de Sant Miquel numero 6, es troben aquesta casa dels Tints, veig en els plans un error de situació, és el mateix edifici que la Confraria de Pescadors. L'Església de Sant Roman restaurada amb diners indians és d'estil modernista en 1914, més tard Narcís Gelats va costejar, des de l'Havana, la vistosa capella del Santíssim Sagrament en memòria de la seva dona, prop de l'església es troba Ca Font, majestuosa casa de Nicolau Font i Maig construïda l'any 1877, cal destacar la seva porta de fusta modernista amb forjat de ferro i decoracions de mare selves. Ca Cabanyes és una altra casa d'indians dels quals van fer fortuna a l'Havana o en Matances, d'estil neoclàssic data del 1909, en principi es van construir solament dues plantes posteriorment es van afegir dos més, travessant la Plaça Pere Torrent pugem per l'Avinguda de l'Àngel, per a visitar el cementiri indià modernista, construït pels comerciants d'ultramar, en 1901, en tornar a Lloret la seva terra natal, es construïen una gran mansió i un mausoleu, per a continuar vivint com a rics quan la mort truqués a la seva porta, notables arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, van crear monuments pur art funerari català, hipogeus del descans etern. Entrem en solemne silenci respectant la pau que regnava en cada racó d'aquest sacre lloc, admirant les nombroses obres d'art que adornen aquests silents passadissos, figures, torres i encreuaments repartides per les nombroses tombes d'aquest camposanto, en una cantonada sota un gran xiprer, oblidada dels molts visitants i desconeguda pels forasters, es troba una gran lapida de color fosc, amb una llista de noms, alguns dels seus cognoms es repeteixen, hi ha famílies senceres, són els noms de les vint-i-dues persones recordades en aquest tros de marbre negre, que van perir aquell agost de 1979 quan un incendi devastador acorralo les seves vides en un tàlveg mortal, en la seva memòria acabo aquest relat. Hem caminat junts, Dolors, Duli, Anna, Ana, RosaC, Rosa S, Carmen, Araceli, Belén, Antonio, Felipe, Carlos, JuanV, Juana, Joaquín i Julián.
Arquitectura religiosa

Sant Quirce i Santa Julita

Edifici d'interès

Barraca

panoràmica

Raco den Sureda

Edifici d'interès

Casa del mar

Platja

Platja Fenals

fotografia

Roca Blanca

Castell

Castell Sant Joan

Edifici d'interès

Barraca

Platja

Cala Banys

font

Font Cala Banys

fotografia

Dona Marinera

Platja

Trajo de Avall

fotografia

Esguard

Edifici d'interès

Ajuntamet

fotografia

Marina Mercante

fotografia

Carre de les Viudas i de les Docelles

Edifici d'interès

Museo del Mar

fotografia

La Economía

fotografia

Cabrestante

Platja

Playa Lloret

fotografia

La sardana

Platja

Trajo venecia

Platja

Cavall bernat

fotografia

Cuadro

fotografia

Placa en recuerdo de los indianos que no tuvieron suerte

fotografia

Placa de la Opereta Marina

panoràmica

Es Frade

Ruïnes arqueològiques

Poblat Iberic

Edifici d'interès

Els Tints

Edifici d'interès

Can Cabanas

Arquitectura religiosa

Sant Roman

Edifici d'interès

Can Font

fotografia

Cascada

fotografia

Avinguda del Angel

Arquitectura religiosa

Cementiri

Arquitectura religiosa

Cementeri indiano

fotografia

Recuerdo a las personas del incendio 1979

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.