Temps  una hora 20 minuts

Coordenades 298

Data de pujada 4 / d’abril / 2015

Data de realització d’abril 2015

-
-
328 m
208 m
0
1,4
2,9
5,7 km

Vista 2677 vegades, descarregada 53 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Excursió molt senzilla pels entorns més propers de Bigues, amb la descoberta de boniques raconades del municipi amb un encant ben divers des d'històric, com la Torre, turístic i històric com el Molí de la Torre, natural, com l'Avencó i les Barbotes, i coronant el turó de les Roques Blanques, amb una gran vista de pràcticament tot el municipi de Bigues i Riells.

Índex IBP: 26.

Veure més external

Waypoint

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX. La capella de la Mare de Déu de Montserrat és exempta respecte de l'edifici principal del mas, situada al sud-est de la façana principal de la casa. És un temple d'una sola nau, de força alçada, d'unes dimensions notables per ser la capella d'un mas. Fou construïda, com el mas actual, dins de l'òrbita del modernisme.
Informació

Bigues (Centre Cívic)

El Centre Cívic i Cultural El Rieral de Bigues és un edifici que, després de força viscissituds, s'ha inaugurat a la tardor de l'any 2011, i encara no a ple rendiment. Acull l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament, la biblioteca municipal, un hotel d'entitats i el casal d'avis. Properament també acollirà l'Organisme de Recaptació i Gestió Tributària.
Ruïnes arqueològiques

La Torre

La Torre és una de les masies històriques del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Està situada a ponent del Rieral de Bigues, en el carrer del Camí de la Torre i està catalogada com a Element d'interès municipal per l'ajuntament de Bigues i Riells. Es tracta d'una masia fortificada del segle XVI d'estil gòtic tardà que es distribueix segons una planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta, que és la que dóna nom a la masia. En la façana de llevant, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. Un conjunt de vuit cases arrapades al cos central formen el petit veïnat de la Torre. L'alzina de la Torre era una alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimencions localitzada davant de la Torre. Tenia dues branques principals que es separen del tronc base a uns 2 metres del sòl, i una d'elles es torna a dividir en dues ràpidment. Aquestes dues branques principals es van dividint successives vegades fent una gran capçada doble, l'una de les quals tomba cap a la masia, mentre que l'altre cap al carrer de can Mainou. Val a dir que a la base del tronc quedaven restes d'una branca principal que va ser tallada i que ha generat una mena de càncer a la base del tronc de l'alzina. Tenia un perímetre de 4'6 metres i un DBH de 1'47 metres, i la ventada del 9 de desembre de 2014 la va aterrar.
Riu

L'Avencó

L'Avencó és una surgència i un paratge situat en el terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. Situat a 221 metres sobre el nivell del mar, en el mateix curs del Tenes, al costat de llevant de la construcció central del complex de Can Noguera. En el lloc, el Tenes supera una barrera de roca natural a través d'un forat que el pas del temps ha obert en la roca, a més de deixar a l'esquerra una bauma que devia obrir el curs antic, quan feia un saltant d'aigua per salvar la barrera esmentada. En el lloc on hi ha la bauma, una surgència d'aigua procedeix d'una cavitat: l'avencó que dóna nom al lloc. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terreys càrstics ja que l'aigua erosiona fàclment la roca i forma coves i canals. Aquesta carretera forma la capa superior de l'estratigrafia del temps en aquesta entrada natural al congost del riu Congost. Un centenar de metres més avall del pont, en direcció al sud, el riu rep l'aigua que ve de la riera d'Avencó. De fet, la rep quan en porta suficient. La riera d'Avencó, entre els municipis d'Aiguafreda i Tagamanent, és un afluent que tributa, quan porta suficient aigua, per l'esquerra del Congost, poc més avall del nucli urbà d'Aiguafreda. Fora d'èpoques de fortes pluges, les aigües que baixen per la riera d'Avencó desapareixen una mica més avall dels pous de glaç, on avui dia hi ha el càmping. Segons l'explicació tradicional, fan un trajecte de diversos quilòmetres per sota de terra i apareixen a l'Avencó, en el municipi de Bigues i Riells, on l'aigua surt d'uns forats a la roca i s'aboca al riu Tenes. El geòleg i espeleòleg Ferran Cardona ha demostrat, segons s'ha publicat a l'any 2012, que això és cert. No obstant, sempre hi ha hagut creences sobre aquesta connexió subterrània. L'aigua sortiria pels brolladors de Bigues un dia després d'haver plogut a la vall d'Aiguafreda. Sembla que, fins i tot, s'havia comentat que els moliners d'ambdós indrets havien pactat que quan al de Bigues li feia falta aigua, el d'Aiguafreda enviaria en una molinada la quantitat suficient per poder moldre al dia següent.
refugi lliure

La Fàbrica Vella (Molí de la Torre)

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.
cim

Les Roques Blanques

Les Roques Blanques és un turó del municipi de Bigues i Riells que només té 326 metres d'alçada sobre el nivell del mar, però que ofereix una excel·lent visibilitat de bona part del municipi tot i la seva modesta alçada, ja que es troba en una situació estratègica. Per sobre de les Fàcies Buntsandstein, i també dins la sèrie sedimentària Triàsica, afloren les Fàcies Muchelkalk, amb predomini dels materials calcaris. Com en el cas anterior afloren de NE a SO del municipi, des del Sot de Villobí, cap a Riells i fins a Roques Blanques; i tornen a aflorar a la Pineda i Can Carreras. Com elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat l’aflorament del Turó de Roques Blanques, que ja és zona protegida com espai natural. En el cim de les Roques Blanques hi oneja una senyera i hi ha una taula de pedra, bastant malmesa, i una placa que va instal·lar al seu dia el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí al seu fundador i primer president, Francesc Pujol.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.