Coordenades 1851

Data de pujada 11 / de novembre / 2019

Data de realització de novembre 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
748 m
155 m
0
4,3
8,7
17,35 km

Vista 170 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Rasquera, Catalunya (España)

Magnífica ruta amb un puntet aventurer sortint des del poble de Rasquera (Ribera d’Ebre) en la que desprès de veure l’església de Sant Joan Baptista (s.XVIII) i la raconada de l’ermita de Sant Domènec (s.XVIII) encetarem un llarg i panoràmic tram resseguint la carena fent pas pels cims de La Talaia (375m), Cim de Coll de Cante (443m), Cim de Coll de Pins (500m) i Punta Terracuques (567m) fins coronar el destacat cim de Les Picósies (771m), gran mirador de la contrada. Continuarem fent un tram un xic feréstec passant pel Pas de la Roca de la Barca fins arribar al Portell de Cosp, des d’on ens endinsarem en la bonica Teixeda de Cosp i visitarem el Refugi de la Font del Teix (lliure), la font i el mil·lenàri teix que dóna nom al refugi i la Cova Llóbrega. Per tancar la volta farem pas per la Font de la Múrria i desprès agafarem el Camí Vell de Cosp i el Camí dels Frares tot travessant camps d’oliveres, cirerers i ametllers típics de la zona.

***RESSENYA: Ruta feta el 27-04-2019 (no al Novembre del 2019 com diu wikiloc). Des de la Plaça de Sant Joan de Rasquera, on trobem l’església de Sant Joan Baptista (s.XVIII), prenem el C/Tortosa (SO) i, tot seguit, prenem el C/Sant Domènec a l’esquerra tot pujant sinuós amb trams arranjats amb escales i deixant ràpidament enrere el poble. Poc més amunt travessem la carretera que mena al Balneari de Cardó i seguim pujant (SE) fins sortir a un mirador presidit per una imatge-estàtua de Jesucrist on gaudim d’una bona vista sobre el poble de Rasquera. Des d’aquest mirador prenem un camí cimentat al SO que inmediatament ens porta fins l’ermita de Sant Domènec (s.XVIII), on també trobem una àmplia zona de picnic amb taules i barbacoes així com zona de parc infantil per la mainada. Aquí trobem un indicador que ens convida a anar cap a “Ruta de l’Observatori Lister” per un sender (S, senyals grocs) que comença a pujar moderat i sostingut entre pins tot resseguint una carena encara poc definida fins arribar ben aviat a un mirador coronat per una estelada on gaudim d’una excel·lent vista sobre el poble de Rasquera i rodalies. El sender (SO, senyals grocs) continua pujant, ara per una carena més definida i amb algún petit e inocent resalt rocós fins sortir a la Talaia, des d’on es defineix una carena rocosa més estreta que seguim pel fil (S, senyals grocs) fent una lleugera davallada tot recolçant alguna mà fàcil (que no desgrimpar) fins un collet. Des del collet tornem a remuntar fortet (S) per carena ample fins assolir el cim del Coll de Cante (443m). Des d’aquest cim la carena s’estreny novament i la seguim pel fil fent una curta davallada fins un collet i desprès ja pujant fortet per carena emboscada fins assolir el cim de Coll de Pins, coronat per un vértex geodèsic i des d’on gaudim d’una molt bona vista de 360º. Des del mateix cim fem una brevíssima “anada-tornada” prenent un corriol que davalla al SE uns pocs metres fins arribar a un petit refugi antiaeri del bàndol republicà durant la Guerra Cívil. Vist el refugi tornem al cim i reprenem el sender carener que portàvem, ara fent una curta baixada per carena pelada i panoràmica que aviat ens deixa en una cruïlla de camins senyalitzada: aquí obviem un sender que davalla a la dreta i anem cap a “Terracuques” pel sender (senyals vermells) que continua al SO, primer planejant per la carena pero ràpidament ens decantem per l’esquerra d’aquesta una mica fins sortir de nou a la linia carenera en el Coll de Rojals. Aquí el sender (SO, senyals vermells) fa una breu pujada per carena emboscada que de seguida ens deixa en la Punta de Terracuques (567m), un cim estret i parcialment emboscat. Baixem del cim a l’altre banda (S-SO/senyals vermells) fins un proper collet, on deixem la línia carenera i la flanquegem per l’esquerra fent una pujada més suau fins reprendre la linia carenera en un collet on s’inicia el Grau. Des del coll el sender (senyals vermells) davalla un xic per la dreta de la carena per tram de camí ben arranjat tot flanquejant una gran paret calcària i de seguida regira cap a l’esquerra i s’enfila uns pocs metres fins recuperar la linia carenera en un altre collet. Aquí el sender (senyals vermells) es torna a decantar per l’esquerra de la carena i de seguida trobem un indicador: anem cap a “La Llacuna” per un corriol (SO, senyals vermells) que continua flanquejant la carena per l’esquerra tot travessant el vessant de la muntanya fent una suau davallada, per terreny solei i pelat amb alguns margallons fins acabar arribant a les ruïnes del Mas del Garrupo, ubicat en una àmplia collada. A partir d’aquí s’acaben els corriols i senders ben fressats i cal buscar en l’extrem SO d’aquesta clariana que forma la collada un corriol (fites, senyals vermells) que surt al S i s’endinsa en el bosc tot pujant. Poc desprès, tot just quan el corriol s’aplana, trobem una bifurcació poc evident on deixem el corriol que portem i els senyals vermells (que davallen a l’esquerra per l’Obaga de les Llacunes) i seguim el corriol-senda de la dreta (O, fites), que continua pujant per carena emboscada. Més endavant aquesta senda (fites) regira cap a l’esquerra tot orientant-se al S i puja flanquejant la carena per la seva dreta (aquest un tram on cal estar atents a les fites) fent un traçat sinuós fins guanyar de nou la carena en un collet, des d’on ens desviem apenes uns metres a la dreta (NO) fins coronar una cota secundària (651m) que forma un excel·lent mirador. Havent gaudit de la vista tornem al collet i reprenem la senda (fites), que a partir d’aquí s’orienta al SE i comença a flanquejar de nou la carena per la dreta, primer de pla i desprès pujant fins sortir de nou al fil d’una carena ample i emboscada que seguim (SE) fins coronar una nova cota secundària (717m) des d’on gaudim d’una bonica vista sobre el recorregut de carena-cresta que farem fins coronar el vistós cim de les Picósies. Des d’aquest cim la carena esdevé pelada i la seguim (SE, fites) primer davallant un xic fins un collet i desprès pujant per una senda indefinida que va resseguint el fil de la carena, una carena cada vegada més esmolada que finalment esdevé una senzilla pero bonica cresta rocosa que tot recolçant alguna mà fàcil ens acaba portant al capdamunt del destacat cim de les Picósies (771m), un cim altiu coronat per una fita cimera i des d’on gaudim d’una excel·lent vista de 360º, tant de les muntanyes de la contrada com del Mediterrani. Davallem del cim per una canal orientada al S on cal fer alguna fàcil recolçada de mà i desprès baixem (SO, fites) per una carena ample i pelada seguint una senda indefinida (fites) que s’obre pas per terreny obert on podem escollir el millor pas fins acabar arribant al Coll de la Barca. Des d’aquest coll tenim que anar al S/SO per una senda (fites) bastant tapada pel matollar punxent que es dirigeix directe cap a la Roca de la Barca, que veiem davant nostre en la direcció que anem. Un cop som al costat de les imponents i verticals parets apareix una senda més clara (fites) que ens convida a flanquejar les parets de la Roca de la Barca per l’esquerra (pel seu vessant E) fent un traçat lleugerament penjat (Pas de la Roca de la Barca) seguit d’una breu pujada que de seguida ens fa guanyar un collet ubicat en l’extrem S de la Roca de la Barca. Aquí seguim una senda (fites) que gairebé planejant va resseguint el fil d’una carena rocosa al S, tot gaudint de vistes cap al fons de la Vall de Cardó fins arribar a una fita termenal. Des d’aquest punt començem a davallar fort (S, fites) per una carena que ens porta directes cap al Portell de Cosp, sense una senda definida pero seguint les fites i buscant zones de roca calcària on ja al final potser cal recolçar alguna mà fàcil fins acabar arribant a la cruïlla de camins senyalitzada del Portell de Cosp. Arribats al Portell de Cosp donem per finalitzat el tram més aventurer de la ruta i seguim les indicacions cap a la “Font del Teix” per un sender fressat (senyals vermells) que davalla fent llaçades i ziga-zagues i aviat es bifurca: seguim el corriol de la dreta (E, senyals vermells), que continua travessant el vessant de la muntanya passant de seguida al costat d’un gran teix i desprès per un pi carabasser, passat el qual cal superar un fàcil ressalt rocòs equipat amb una corda (innecesària en sec). El sender (E/NE, senyals vermells) continua ben arranjat a frec de les cingleres fent una curta pero intensa pujada tot doblegant un contrafort, desprès s’orienta al SE i aviat passem al costat d’un gran pi, passat el qual el sender (senyals vermells) s’aplana i s’orienta a l’E endinsant-se pel bonic bosc de la Teixeda de Cosp i desprès travessant un ben arranjat vessant tarteròs fins arribar al Refugi de la Font del Teix (lliure), en molt bon estat i ben equipat amb llar de foc, taula i pica per rentar els plats (no té lliteres ni matalassos). Des del refugi fem una “anada-tornada” que encetem seguint un sender fressat que surt a l’E i puja suaument travessant el vessant de la muntanya cap a unes parets calcàries fins arribar de seguida a la Font del Teix, que raja fresca i abundant a l’hombra del meravellòs i mil·lenàri teix que dóna nom a la font. Des de la font encara seguim el sender una mica més, primer a l’E passant al costat d’un gran pi i desprès de doblegar un contrafort agafant tendència al SE i pujant fins arribar ben aviat a la gran boca d’entrada de la Cova Llóbrega, d’uns 6m d’alçada. La cova té un recorregut total de 15m per una ùnica galeria ascendent de força alçada i dimensions cómodes fins el final. Vista la cova desfem el camí fet fins el Refugi de la Font del Teix i ara obviem el sender per on em arribat abans i prenem un altre sender (senyals PR) que surt a l’O uns metres per sota i paral·lel al sender per on em arribat abans. De seguida el sender (senyals PR) comença a davallar entre grans teixos i travessant alguns vessants tarterossos ben arranjats (fins i tot amb cordes com a passamà), sempre cap avall i fent algunes laçades fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada on a dia d’avui falten les indicacions/banderola que seguirem: seguim el sender que davalla a l’E (senyals PR), tot seguit passem al costat d’una bassa i de seguida ja trobem la Font de la Múrria, a dia d’avui seca. Des de la font ja seguim un camí-pista (senyals PR) que continua davallant suaument tot agafant ràpidament tendéncia al NE, desprès rebutgem un camí a l’esquerra i poc més avall sortim a una bifurcació no senyalitzada: deixem el camí-pista que portem i els senyals PR (que poc més avall esdevé una pista asfaltada) i prenem el camí-pista de l’esquerra (més secundàri), primer fent uns pocs metres a l’O i de seguida agafant tendéncia al N en suau davallada i passant a tocar de les ruïnes del Mas de Gerro. Passat aquest mas el camí-pista tomba al NE i, arribats a un malparat indicador (a dia d’avui està tombat a terra), prenem un sender a la dreta (NE, senyals vermells, Camí Vell de Cosp) que puja una mica travessant el vessant de la muntanya fins guanyar un collet. A l’altre banda el sender (senyals vermells) davalla a l’E, desprès fa una lleugera pujadeta per travessar un altre collet i passat aquest torna a davallar ara al NE fins sortir al costat d’una gran bassa. Aquí el sender que portàvem es perd monentàneament (al construir la bassa no es van preocupar pel camí...), pero des de l’extrem N/NE de la bassa el reprenem (NE, senyals vermells) tot davallant fins acabar desembocant poc desprès en la pista del Camí de Monredons, on recuperem els senyals PR. Seguim aquesta pista en la direcció que portem (NE, senyals PR) i en lleugera davallada, poc més avall la pista esdevé emporlanada i la seguim passant a prop d’alguns massos i entremig de camps d’oliveres i ametllers tot obviant els pocs trencalls fins trobar un indicador que ens convida a anar a “Rasquera”. Aquí deixem la pista i prenem aquest sender indicat a l’esquerra (NO, senyals PR, Camí dels Frares), que aviat comença a davallar fins travessar de seguida el Barranc de la Pedraleta. Travessat aquest barranc el sender (O, senyals PR) puja una mica passant per unes feixes amb ametllers fins sortir a una pista on s’hi forma una cruïlla de camins senyalitzada: seguim la pista a l’esquerra uns pocs metres i, tot seguit, la deixem i prenem un sender a la dreta (senyals PR) que davalla fent un parell de llaçades i acaba desembocant en una altre pista (indicador). Seguim aquesta pista cap a ”Rasquera” tot agafant-la a l’esquerra (O, senyals PR) fins arribar de seguida al costat del Mas de Valero. Aquí un nou indicador ens convida a anar cap a “Rasquera” tot agafant un sender (senyals PR) que ràpidament agafa tendència al N i puja lleugerament mentre travessa el vessant de la muntanya fins arribar a una mena de collet, on el sender que portàvem finalitza. Des d’aquest collet seguim un camí-pista (O, senyals PR) que davalla cap a l’esquerra fins travessar l’indefinit Barranc de Penauba, on trobem camps d’oliveres, ametllers i cirerers. Passada la raconada d’aquest barranc el camí puja un xic orientant-se al NE fins arribar a una àmplia zona de camps d’oliveres (indicador), on se’ns incorpora una altre pista per la dreta i seguim una mica més al N fins arribar a una marcada bifurcació on antigament hi havia un indicador (a dia d’avui no està) . Seguim la pista de l’esquerra tot agafant ràpidament tendència al NO i gairebé planejant, sempre per la pista principal i obviant els pocs trencalls mentre anem voltant camps, sobretot d’oliveres, algunes d’aquestes oliveres de molt bon tamany. Finalment acabem desembocant en una carretera just a sota del poble de Rasquera, carretera que prenem de pujada (cap al poble) passant encara entre més camps d’oliveres fins arribar a una plaçeta al costat del Centre Cívic de Rasquera, on seguim indicacions cap al “Nucli antic” per un carrer que surt al SO i ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament no hi han grans dificultats a destacar, algunes recolçades de mà en alguns punts així com alguns passatges penjats, drets, relliscossos o de mala petja degut al terreny (més info en la RESSENYA), molt fàcils per gent habituada a aquests menesters pero poden ser difícils per gent molt poc experimentada. En quant a la fressa dels camins alguns trams de corriols-sendes (fites) desdibuixats pel característic terreny feréstec i punxent de la zona des del Mas del Garrupo fins el Portell de Cosp, la resta de la ruta transita per corriols, senders i camins clars amb diverssos trams senyalitzats (més info en la RESSENYA). La ruta va ser realitzada el 27-04-2019 i no al Novembre del 2019 com diu wikiloc.

***ALTRES RUTES PER LA SERRA DE CARDÓ:

-“Creu de Santos per Roca Foradada, Martells, Coves (Lluminosa, Porcs i St Josep), Ermites (6) i Fonts (6) desde Balneari Cardó”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/creu-de-santos-per-roca-foradada-martells-coves-lluminosa-porcs-i-st-josep-ermites-6-i-fonts-6-desd-37012160
Arquitectura religiosa

Sant Joan Baptista de Rasquera

panoràmica

Mirador i estàtua de Jesucrist

Arquitectura religiosa

Ermita i Picnic de Sant Domènec

panoràmica

Mirador

cim

La Talaia

cim

Cim de Coll Cante

cim

Cim de Coll de Pins

refugi

Refugi antiaeri

cim

Punta de Terracuques

Waypoint

Inici de Lo Grau

Waypoint

Reprenem carena

Ruïnes

Mas de Garrupo

Intersecció

Bifurcació / Corriol dreta

cim

Cota secundària (651m)

cim

Cota secundària (717m)

cim

Les Picóssies

Collada

Coll de la Barca

Waypoint

Pas de la Roca de la Barca

panoràmica

Mirador natural

Collada

Portell de Cosp

arbre

Teix

arbre

Pi

refugi

Refugi de la Font del Teix

font

Font del Teix / Teix monumental

Cova

Cova Llóbrega

Intersecció

Cruïlla / Sender avall

font

Font de la Múrria

Intersecció

Camí-pista esquerra / Deixem PR

Ruïnes

Mas de Gerro

Intersecció

Camí Vell de Cosp a la dreta

Collada

Collet

Waypoint

Bassa

Waypoint

Mas Joan de Pere

Intersecció

Camí Frares a l'esquerra

Waypoint

Barranc de Pedraleta

Waypoint

Mas Valero

Waypoint

Barranc de Penauba

Intersecció

Pista esquerra

Ruïnes

Cau / Barraca

arbre

Oliveres

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 16/11/2019

    Pinta molt i molt be la ruta Aventura't! Com sempre bonisimes fotos i resenya nomes un dubte, hi ha algun 100cim en la ruta? Gracies!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 17/11/2019

    Hola lamu, si no han canviat el llistat (l'han canviat 2 o 3 vegades) el cim de Coll de Pins està en la llista. Salut i que vagi molt bé la ruta!

Si vols, pots o aquesta ruta.