ch122e

Coordenades 367

Data de pujada 25 / de novembre / 2014

-
-
283 m
92 m
0
2,8
5,5
11,05 km

Vista 1692 vegades, descarregada 38 vegades

a prop de Arenys de Munt, Catalunya (España)

Defensant la casa i el camp.
Les masies han tingut un paper d’importància cabdal en les diferents etapes del poblament d’Arenys de Munt. En aquest sentit van ajudar a sustentar el creixement demogràfic i la cohesió territorial. A més, la diversitat de conreus i recursos dels quals disposaven les masies va permetre als seus amos obtenir una posició hegemònica dins la societat rural.

Es tracta d’una ruta circular que ens permetrà descobrir 5 masies d’un gran interès històric, arquitectònic i cultural. A més, divisarem varietat de paisatges i conreus, entre els quals destaquen els cirerers d’en Roca. I per si encara en voleu més, aprendrem també el significat d’alguns mots de la gramàtica arenyenca. Aprofitarem també per arribar-nos fins a la Creu de Canet des de on podrem divisar la costa de l'alt Maresme.

Veure més external

fotografia

Can Maiol de la Torre

Masia del segle XVI coneguda també com Can Pasqual. A la façana lateral de la torre es distingeixen les espitlleres i sobre el finestral inferior s'hi pot veure una pedra amb un dibuix de la primitiva masia (mireu bé, està tapat per una vinya). L’origen de les torres de defensa del litoral del Maresme es troba en els atacs que feien els pirates, les ràtzies. L’objectiu era robar, segrestar i demanar rescat. Els tresors més ben pagats eren les persones, per les quals es demanaven rescats caríssims. El propòsit de la torre era realitzar una bona defensa des del seu interior, i resistir unes hores a resguard (temps que trigava la gent del poble en organitzar una batuda de protecció a la masia assetjada). Al no tenir accés des de peu pla, ni tampoc finestres, eren difícils conquerir. Les espitlleres, aquestes obertures allargades de la façana, servien per disparar i mantenir l’enemic a ratlla. Amb el pas del temps, quan les torres van perdre la seva utilitat van passar a formar part de l’edifici principal, donant-li a aquest un toc més senyorial. Fins i tot els habitants s’afegien al cognom ‘‘de la torre’’, tenir una torre, a casa o al cognom, els feia més distingits.
fotografia

Ca l'Amar de la Torre

La masia que tenim al davant és Ca l’Amar de la Torre, data del 1632 tot i que la família Amar hi era des de més antic. La torre de defensa era de l’edifici anterior, amb la construcció de la nova masia van annexar-la al nou edifici. L’actual masia no ha estat modificada des de la seva construcció, té una composició simètrica, amb tres obertures per cada una de les tres plantes, traçat rectilini a les obertures (excepte el portal rodó adovellat) i a les façanes hi ha espitlleres per defensar-se. Aquesta masia, amb camps de conreu al seu voltant, és un exemple d’habitatge fortificat amb torre de defensa. Ens trobem al Rial de Can Amar, on trobem un altre sistema de protecció: els horts també estan envoltats per un mur, o mot, construït per defensar-se, però en aquest cas, de l’aigua.
fotografia

Can Corbera

La zona per on ara passem és coneguda com l’horteta de Ca l’Amar, on també hi trobem algunes cases d’estiueig. Can Corbera és coneguda com Can Boter, que és el nom del masover que manté la masoveria i l’explotació dels camps de conreu. La casa, obra de l’arquitecte Enric Catà i Catà, data de principis del segle XX i va ser batejada com Villa Mercedes, en honor a la mestressa. La seva funció principal ha estat la d’estiueig dels seus propietaris, i malgrat que des d’aquí només en veiem l’esquena, l’edifici té una entrada amb porxo columnat, sobre el qual hi ha un balcó amb balustrades. També té una font i un jardí amb alguns exemplars destacables de Cedre de l’Atlas, Eucaliptus, Palmeres de Canàries i Xiprer de Monterrey.
fotografia

Can Sala de Dalt

Des d’aquí observem Can Sala de Dalt, una casa pairal del segle XVII, envoltada conreus. El conjunt de la masia i els edificis que la conformen queden tancats per un mur que encercla el pati de la casa. En aquest cas, tota la masia és una defensa, on el mur té una porta principal d’entrada i una de lateral sense pany, ja que es tancava per l’interior. A la façana es poden observar les espitlleres, que hi són presents a totes les orientacions. Al costat de la masia hi ha la Capella del Bon Tornar on s'hi conserven ex vots mariners, normalment vaixells, que pengen del sostre. Com que els mariners feien travessies llargues i marxaven lluny s’encomanaven a un Bon Tornar. La projecció dels Sala va anar creixent i van acumular patrimonis a tota la geografia catalana. La família gestionava aquests patrimonis en aquesta casa, on hi tenien l’oficina. Els arxius patrimonials, que s’han conservat malgrat les guerres, ocupen 50 metres lineals, i estan allotjats a la biblioteca de Catalunya. L'arxiu és molt extens i complex, en consonància amb la importància de la família. Les primeres notícies dels Sala daten de l'any 1155 i els hereus van conservar el cognom fins ben entrat el segle XVIII, que es va extingir al quedar una pubilla.
Collada

Plana d'en Sala

La serra d'en Sala, a gairebé 300 metres sobre el nivell del mar, forma aquí una mena d’altiplà. Els espais oberts envoltats de massa forestal tenen un gran valor paisatgístic, ja que esdevenen àrees de gran importància per a la fauna, en especial pels rapinyaires, i permeten l'aparició de flora i hàbitats vegetals rars. Antigament la família Sala hi tenia aquí el blat. En aquestes contrades, dels terrenys plans en alçada en diuen plana, mentre que dels terrenys plans al costat de la riera en diuen plans. Al capdamunt de la plana hi ha una esplèndida vista sobre la serralada del corredor, els Tres Turons, el Remei, i la línia de costa. On es pot copsar la complexitat de l’orografia del terme municipal. Es distingeix perfectament la conca de la riera de sobirans ben poblada de bosc de la conca del torrent d’en Puig més despoblada de vegetació.
arbre

Cirerers d'en Roca

Les cireres d’en Roca són un cultiu típic d’Arenys de Munt, van arribar fa uns 120 anys de la ma de dos germans minaires que van portar dos 2 eixerns (esqueixos) d’una varietat que havien trobat en una masia on estaven treballant. A base d'empelts, aquest conreu es va escampar per tot el poble i, com que aquesta classe ningú no la coneixia, li van dir cirera d'en Roca, en honor al cognom dels seus introductors Ràpidament va créixer la demanda d’aquesta nova varietat, i als anys 60-80 es produïen tones de cirera. Les plantacions de cirerers (Prunus avium) de la varieta Roca es van escampar per diverses zones del municipi com al fondo de Can Rossell i al rial de Can Cornell, Serra d'en Sala i Serra dels Termes. Encara hi ha uns 22 productors de cirera al municipi, però es detecta un progressiu abandonament de les explotacions d’aquests fruiters, de tal manera que hi ha algunes parcel•les amb cireres que estan abandonades o en procés d'abandonament. El 24 de juny es celebra a Arenys de Munt la Fira de la Cirera.
panoràmica

La creu de Canet

Dalt del cim de Pedracastell, presidint la vall, s'alça una gran creu, l'origen de la qual es remunta a l'any 1902, quan Domènech i Montaner en va construir una de modernista, promoguda per Marià Serra. Una ventada la va tombar l'any 1925 i se'n va alçar una còpia, feta pel seu fill, Pere Domènech Roura, la qual va ser enderrocada pels anarquistes el 1936. La creu actual va ser erigida per Isidre Puig Boada l'any 1954.
fotografia

Can Bellsolell de la Torre

Antigament la propietat de Can Bellsolell arribava fins la platja pel marge esquerre de la riera (el camp de plaça). Es tracta d’una casa de planta irregular amb una torre de defensa, a la part baixa de la qual hi ha una capella amb un retaule renaixentista dedicat a sant Antoni Abat. En temps de la guerra de 1871 la capella es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. Els Bellsolell són una família antiga del poble, les primeres notícies daten del segle X, i el seu llinatge ha continuat durant 700 anys. És de gran importància l’arxiu privat que es conserva a la masia i que conté les memòries de cinc generacions d’hereus. Els documents abasten des del 1666 fins al 1838 i són un valuós testimoni de la vida quotidiana de la masia i de tot el poble. S’hi poden trobar apunts relacionats amb la meteorologia, les collites, disputes amb l’església, descripcions de rierades i altres informacions, totes elles de gran importància antropològica i lingüística. Al darrere de la masia hi ha el turó Bellsolell que es va explotar per fer el port d’Arenys de Mar. Els blocs de pedra es transportaven en vagonetes que baixaven per gravetat fins a la costa, on que havien de ser frenades.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.