Temps  2 hores 35 minuts

Coordenades 1301

Data de pujada 24 / de gener / 2019

Data de realització de gener 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
387 m
282 m
0
1,9
3,7
7,43 km

Vista 151 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Romanyà de la Selva, Catalunya (España)

    No se m'ocorre millor forma de presentar aquest itinerari que com el va compartir en l'estiu de 2014 el mestre Ambotes:

    "Aquesta agradable ruta circular al vessant sud de les Gavarres ens permet gaudir d'una formidable combinació d'indrets, al nord de Romanyà de la Selva”

    Aquí trobareu la ruta de Ambotes

    Ja havíem caminat per la zona i coneixíem la ruta dels "Gegants del Bosc" i el dolmen de la Cova d'en Daina però el descobriment dels dos miradors naturals i el fet de veure'l tot en una mateixa ruta ens estat molt gratificant.
    Nosaltres, encara no sé per què raó, la vam fer en sentit invers al proposat per Ambotes però,encara així, vam gaudir igualment dels molts punts d'interès que ofereix el recorregut:

    • Romanyà de la Selva: Plaça de la Rectoria, església de Sant Martí de Romanyà i altres indrets del poble…
    • L’Era de Romanyà
    • Creu de Romanyà
    • Suro d'en Guitó
    • Suro de les Mentides
    • Cista del Bosc d'en Roquet
    • Balcó del Cel
    • Balcó de la Marimuntanya
    • Abric d'en Cama
    • Cementiri de Romanyà i tomba de Mercè Rodoreda
    • Dolmen de la Cova d'en Daina
    • Cista de la carretera de Calonge
    • Suro Xato
    • Paradolmen de Pedres Grosses
    • Suro de l’Almeda
    • Suro Petit de l’Almeda
    • Font del Prat
    • Menhir de la Murtra

    En resum, una pila de construccions megalítiques amb milers d’anys d’antiguitat, cinc suros monumentals, dos miradors naturals espectaculars i diversos llocs d’interés cultural asociats amb l’escriptora Mercè Rodoreda. Tot aixó per no parlar de la bellesa propia de Les Gavarres…
    La ruta no té cap dificultat llevat potser el sender de baixada cap al suro de l’Almeda (WP34) que estaba una mica embardissat amb molts esbarzers que dificultaven una mica el pas i se'ns embullaven en les botes.
    Seguint el track del GPS i els diversos waypoints no hi ha pèrdua.
    El nostre agraïment a Ambotes pel seu afany de compartir rutes magnífiques i a tots aquells (Montagut, Capità Haddock, Cuca de Llum, Santi Gavarres, Chondo) als quals ell mateix agraeix el seu coneixement de la zona.

    Salut!
Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada del restaurant El Refugi.
L'edifici que acull l'església parroquial és un immoble d'estil del primer romànic dels segles X i XI, dedicada el 1019. De planta de creu grega, l'absis de planta trapezoïdal es troba al braç de llevant i les voltes de canó són reforçades amb arcs de ferradura. A la intersecció dels braços del transsepte s'hi dreça una estructura pseudocopular, molt més elevada que la resta d'espais, la qual cosa fa sobresortir aquest creuer pel dessobre dels braços del cos. Tot i que és considerada una construcció preromànica, té ja elements constitutius del romànic ple, com les finestres de doble esqueixada. La porta d'accés al temple se situa a migdia. Com a element posterior, hom troba el campanar, d'un estil romànic més evolucionat. Es tracta d'una torreta quadrada d'un sol pis amb finestres geminades de columneta i capitell mensuliforme, sense decoració. Es construí annexat al cos central, en part sobre el braç nord del creuer. Es data entre els segles XI i XII, amb un afegit piramidal a la cúspide d'època més moderna. En una cronologia similar a la del campanar s'afegí una sagristia al braç sud del creuer que desfigura la forma original de l'absis. Al costat del temple, s'hi situaven la rectoria i el cementiri parroquial. El cementiri fou clausurat el 1911 per raons higièniques i traslladat als afores de la població. Per la seva banda, la rectoria fou desafectada a mitjan segle XX.
Creuem la Giv-6612 i continuem per un sender que surt al devant.
Monument funerari realitzat amb pedra de Girona que es troba emplaçat sobre un basament elevat, amb tres graons d'accés, i coronat per una creu sostinguda per un fust octogonal i un capitell. La creu és decorada amb motius vegetals d'inspiració gòtica que emmarquen els anagrames "JHS" al davant i A (alfa) i O (omega) al darrere. El capitell és decorat amb escuts i caps humans de tipus gòtic.
Caminem a la bora d'uns camps de conreu.
El suro d'en Guitó no desmereix en absolut als de l'Almeda en antiguitat, mida i majestuositat, però en quedar aïllat i fora de la ruta, el converteix en un perfecte desconegut....
Xavier Cortadelles conta en el seu llibre “El poble dels Centfocs - Llegendes de les Gavarres”, una petita història que va recollir al voltant d’aquest arbre que és conegut popularment com el Suro de les Mentides, on s’explica el perquè del probable origen del seu nom. Sembla ser que temps enrere les dones de Can Llac, Can Cases, Can Punset i el Mas Gran -masos d’aquesta zona que estan separats l’un de l’altre per certa distància - feien juntes a peu el camí fins que arribaven a aquest punt, i allà mateix, on es troba aquesta vella alsina, s’aturaven a xerrar quan tornaven de missa o del mercat de Llagostera. Els homes, quan les veien totes juntes deien: “Quatre dones juntes segur que s’expliquen moltes mentides!”
Prenem a l'esquerra la pista de Romanyà als Plans de Can Sabaté que porta fins al Puig d'Arques.
Deixem la pista als Plans de Can Sabaté
Desviació cap a la Cista del Bosc d'en Roquet
Info: http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Cista+del+Bosc+d%27en+Roquet&x=0&y=0
Ens desviem a l'esquerra cap el primer mirador natural.
Situat sobre un roquissar conegut com Roca Grossa.
Agafem una drecera per anar cap al segon mirador natural.
Segon mirador natural sobre roques a l'interior de les Gavarres.
Arribem al cementiri. A traves de la porta veiem la tomba i el monument a Mercè Rodoreda.
Cista amb túmul de tendència subcircular. Període: Neolític Mig-Recent (3500 ac / 2500 ac). Info: http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Cista+de+la+Carretera+de+Calonge&x=0&y=0
Pal indicador.
El que vol dir el seu nom és que és una alzina surera de tronc curt i ample. Des de sota mireu cap amunt i apreciareu la dimensió del brancatge i capçada d'aquest arbre centenari.
Bastant embardissat...
El Suro de l'Almeda és un suro molt gran, amb una enorme capçada i un tronc que només es pot abraçar entre diverses persones. Malgrat les seves mides, només el veurem quan hi estiguem a prop. Aquesta alzina surera ( Quercus suber) és un dels arbres catalogats com a monumentals que podem trobar a les Gavarres. És considerat el de més capçada de Catalunya amb 27,5 m., una alçària total de 22 m.i un volt de canó de 4,50 m.
Aquesta alzina surera, Quercus suber, no té les dimensions tan espectaculars com l’altre suro de l’Almeda, però no li té res a envejar. Aquest exemplar té una alçada de 15,8 metres, el volt de canó té 5,10 metres i la capçada és de 26 metres.
Plataners espléndits...
Situada a la capçalera de la riera de mas Riera, a tocar del poble, a la dreta d’una explanada de plataners. A sobre la font, construïda amb pedra, hi ha una inscripció amb la data 1899 i a la dreta un forat amb una imatge de la Verge. No fa molts anys, el prat de Romanyà i la seva font era un lloc molt freqüentat per dinars i berenars campestres.
És de 2,35 m. d'alt, més uns 0,70 m. que són enfonsats. D'ample amida 0,70 m. i 0,56 m de grossor i es pot datar entre el 3000 i el 2500 aC. El menhir estava tirat a terra i el van aixecar el 1952 i assentar a uns 5 metres a l'Oest del lloc on es trobava, per assegurar així la seva estabilitat.

2 comentaris

  • Foto de Casademont

    Casademont 28/01/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Bona passejada amb alicients afegits, boscos, monuments i apte per veure tots els públics

  • Foto de RofoManus

    RofoManus 28/01/2019

    Gràcies Casademont!
    Salut!

Si vols, pots o aquesta ruta.