-
-
796 m
496 m
0
1,8
3,6
7,11 km

Vista 25 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de els Hostalets d'en Bas, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer I Josep Rius

Cada any l’estiu és més valent. Estem a finals de setembre i la tarda té la força del juliol. Sort que hem preparat una excursió per fagedes ombrívoles de l’obaga dels Hostalets d’en Bas; si no, quedaríem ben rostits.

Aparquem el cotxe a tocar del mas Aubert i, de bon principi, seguim el Camí Ral. Però, quan arribem al Molí Vell, el deixem per tal de, vora torrent, anar de dret al paratge de les Fogoses, tot vorejant el mas de la Cirera.

Malgrat haver corregut tant per la Garrotxa, ni en Toni ni jo no havíem fet aquest primer tros d’itinerari. Quan arribem a la font de les Fogoses, quedem parats de la bellesa de l’entorn: és un racó fantàstic per, en ple agost, fer-hi una berenada i refrescar-se al torrent.

A partir d’aquí el camí és molt perdedor. Va pujant riera amunt, pel cantó dret del corrent i fent moltes giragonses. En algun pas s’han de fer servir les mans i hi ha alguna corda de suport. Res que no es pugui fer. La gorga més espectacular és la de l´Olla, amb un salt d’una quarantena de metres que el camí salva amb una llarga ziga-zaga. Just en aquest punt, es travessa el torrent per un corriol que puja a trobar, al Mirador del Pedró, el camí que ve dels Bertrans i que es dirigeix al Toronell o a la Font de les Marrades. Ja estem en terreny trepitjat i, a partir d’aquí , el GPS no ens és imprescindible.

Ara el camí s’ajeu força i en diagonal travessem les Fontiques i el Salt de l‘Hostalot, abans d’arribar al Camí Ral, on berenem ben asseguts al pedrís de la Font de les Marrades.

I ja només ens queda la baixada de menys d’una hora fins a la casa de turisme rural dels Solans, ara rebatejada com l’Esquirol, a pocs minuts del cotxe.

La tarda ha estat magnífica, però avui hem quedat convençuts que tenim en problema ecològic de primera magnitud: la papallona asiàtica -n’hi ha núvols- no ha deixat ni un boix en tota la zona. Estan tots morts, com cremats, coberts de teranyines... Quina pena i quina impotència!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.