• Foto de Les Elies i Sant Sebastià de Montmajor
  • Foto de Resclosa del Sant Pare
  • Foto de Les Elies
  • Foto de Sant Sebastià de Montmajor
  • Foto de Sant Sebastià de Montmajor
  • Foto de Sant Sebastià de Montmajor

Dificultat tècnica   Fàcil

Temps  2 hores 37 minuts

Coordenades 195

Data de pujada 5 / de juliol / 2016

Data de realització d’abril 2011

-
-
548 m
293 m
0
2,4
4,8
9,68 km

Vista 265 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Sebastià de Montmajor, Catalunya (España)

Excursió a Sant Sebastià de Montmajor per la vall de la riera de Caldes des de la zona de les Elies.

Índex IBP: 45.
Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge natural arran del camí, integrada al mur de pedra seca que protegeix tota la feixa. El seu interior és de planta quadrada d'uns 2,5m x 2,5m i murs de 70 cm d'amplada, amb una alçada total d'1,40m. La coberta ha estat realitzada amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a llevant.
  • Foto de Resclosa del Sant Pare
Resclosa construïda transversalment en el curs d'aigua de la riera de Caldes amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i desviar-la per aprofitar-la per al rec, mitjançant una canalització cap els cultius dels Sovatges. Situada a la confluència de la riera de Caldes amb el Torrent del Prat del Dalt, fa una trentena de metres de llargada per 1,10 metres d'alçada i 50 centímetres de gruix. L'estrat arbori que envolta la resclosa està bàsicament dominat per alzinar, amb algun àlber i freixe.
  • Foto de Les Elies
Les Elies és una antiga masia situada en el curs alt de la riera de Caldes, en una estreta i aspra vall formada per aquesta riera i en un sector en el qual dóna nom. És una zona força freqüentada per excursionistes i ciclistes.
Torre de planta rectangular amidant 4,20 m x 5,40 m. Els murs fan entre 1 m i 1,10 m de gruix; l'aparell és format per carreus trencats a martell i col·locats en filades horitzontals a trencajunt, lligats amb morter de calç i terra. Al mur de tramuntana hi ha les restes d'una obertura d'uns 63 cm d'amplada, de la qual es conserva solament una part dels muntants i llindar sobrealçat. L'interior de la torre està parcialment reomplert amb la runa dels murs. A la part més alta, a uns 3,40 m, i en el parament interior, es pot observar l'arrencada d'una volta de pedra, que devia ser la solera d'un pis, del qual no en queda res. La resta dels murs del rodal de la torre tenen amplades diferents, entre 1 m i 80 cm, el parament dels quals és més barroer. Entre la torre i un dels murs laterals s'identifiquen tot i que difícilment, les restes d'un enllosat de pedra.
  • Foto de Sant Sebastià de Montmajor
  • Foto de Sant Sebastià de Montmajor
  • Foto de Sant Sebastià de Montmajor
L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d'altres. L'església, bàsicament del segle XI, consta d'una sola nau de volta de canó amb planta de creu llatina. La capçalera està formada per tres absis, el principal, quadrat, i dos laterals, semicirculars. Al braç sud del transsepte hi ha una altra absidiola semicircular. Tots els absis tenen finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, que en total en sumen cinc, i exteriorment estan decorats a base de frisos d'arcuacions cegues i bandes llombardes. La nau, el transsepte i l'absis són coberts per una volta de canó seguit, mentre que els laterals i el del transsepte per una volta de quart d'esfera. L'accés tant al presbiteri com als braços dels transsepte, sempre des del creuer, es fa mitjançant arcs de mig punt. Sobre el creuer s'alça un campanar de torre de planta quadrada amb dos pisos de finestres, sense divisions internes i amb coberta a quatre vessants. Les finestres del primer pis són simples, mentre que les del segon són geminades amb senzilles columnes. En qualsevol cas, totes elles són d'arc de mig punt. Probablement data de finals del segle XI o principis del XII. L'aparell s'ha fet amb pedra de paredar petita, debastada a la cara vista i dipositada regularment en filades horitzontals. Els arcs de les obertures són de pedres petites treballades a manera de dovelles.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.