Temps  3 hores 19 minuts

Coordenades 264

Data de pujada 27 / de març / 2017

Data de realització de març 2014

-
-
751 m
318 m
0
2,2
4,5
8,95 km

Vista 490 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Riells del Fai, Catalunya (España)

Excursió que em vaig muntar quan preparava el llibre "El Bertí: Flaixos d'una cinglera" per a fer fotos que em mancaven per al mateix.

L'itinerari surt de Riells del Fai i es dirigeix cap a Vallderrós, on ens enfilem a la cinglera pel grau més canyero que hi ha en aquesta zona, el grau de les Escaletes, però que té raconades realment fantàstiques, com la Font Fresca o el Barbot Negre. Més amunt hi ha un tram on, fins i tot, hi ha una corda instal·lada per ajudar-nos a guanyar alçada.

Un cop dalt el grau, seguim a migjorn el corriol que uneix el Turó de les Onze Hores amb el GR5. Aquest corriol creua el torrent del Traver, que només es manifesta després d'unes bones pluges, com tots els de la zona, i comença a pujar en direcció al Turó de les Onze Hores. S'arriba a una bifurcació, al Turó s'hi accediria seguint a la dreta, però com que en aquest cas no era cap objectiu rellevant en la sortida, vaig optar per corriol de l'esquerra, a llevant, que va a sortir a la pista que uneix el Turó de les Onze Hores amb can Mestret, a prop d'on va a parar el Grauet de Quintanes.

Seguim la pista en sentit ascendent, i a l'inici de la segona ziga-zaga, l'abandonem per anar vers les Balmes del Traver, un altre escenari espectacular que ens ofereixen els Cingles de Bertí. Cal anar en compte a l'hora de passar-les, la timba en aquest punt és considerable.

Un cop hem deixat enrere les Balmes, arribem al grau del Traver, que seguim de baixada. És un grau ben arranjat, amb poques dificultats tècniques i amb uns desnivells suaus per ser un grau. En un nivell inferior, un trencant ens porta al Cau de la Guilla. L'accés a la cova és força aeri, hi ha un passamà que s'agraeix.

A partir d'aquí, la baixada pel grau del Traver és tranquil·la. Un cop a baix, hi ha algun tram de camí amb terra solta en el que caldrà anar en compte de no relliscar. S'arriba a l'ampla pista que de Riells puja al coll de can Tripeta, pel Serrat de Quintanes, que és de molt bon transitar i que és d'agrair després de les fortes emocions que hem tingut pujant i baixant de la cinglera.

Índex IBP: 54.
Arquitectura religiosa

Riells del Fai

De l’edifici original de l'església de Riells només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.
Risc

Baumes del Traver

Les Balmes del Traver és una balma situada al sud-est i dessota de la masia del Traver, de la que pren el nom, i del Camí del Traver, i uns 25 metres per damunt del Cau de la Guilla. Es tracta d'una gran balma, d'uns 100 metres de longitud i una fondària màxima d'uns 10 metres en algun punt molt localitzat. Existeixen uns grans enderrocs molt espectaculars en algunes zones, tot i que sembla que són relativament recents. Tot plegat és un entorn força espectacular pel fet d'estar en la mateixa cinglera, amb una timba considerable degut a la gran alçada a la que es troben respecte la vall. Sembla que havia tingut usos ramaders, per guardar ramats.
Cova

Cau de la Guilla

Explorada per primer cop el 27 de juliol del 1897 per Norbert Font i Sagué, Francesc i Anton Maspons i Pere Pagès durant una campanya espeleològica, la Cova de la Guilla (o Cau de la Guilla) passa per ser, amb un recorregut de 210 metres de galeries estretes obertes sobre un sistema de diàclasi, la cova més llarga dels Cingles de Bertí. Per una boca de 2 metres d'alçada per 0,30 (baix) i 0,60 (dalt) d'amplada s'accedeix a un passadís orientat al nord que als 3,30 metres gira 90º cap al a dreta, una tipologia de gir sobtat coincidint amb la direcció de les diàclasis que és la tònica habitual en la galeria d'aquesta cova. Dos metres més enllà torna a girar, ara cap a l'esquerra. Quatre metres més i gira a la dreta, cinc metres desprès gira novament a l'esquerra. La morfologia és monòtona, les parets sinuosament modelades per l'aigua, el terra ple de pols. Cova endins, canvia la morfologia de la cova, ja que hi ha alguns recobriments litogènics i el terra està ple de blocs caiguts.
font

Font Fresca

La Font Fresca està situada a quasi 400 metres d'altitud, al capdamunt de la vall del torrent de Llòbrega, a la seva dreta i prop d'on es forma aquest torrent. Les seves aigües omplen un gran dipòsit que hi ha en aquell lloc. La font és en un lloc de difícil accés, però en davallar forma una petita bassa, cosa que li dóna aspecte de font de bassa, tot i que és de biot. Té una placa on es representen dues figures, en record de la llegenda de la dona d'aigua, i en un nivell més elevat una altra placa amb la llegenda "Font Freda, 10 juny 1966".
Llac

Gorg de Vallderrós

El gorg de Vallderrós o de la Font Fresca està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de Vallderrós, entre el turó de les Onze Hores i el turó del Pla de la Serra, a Riells del Fai. Té unes dimensions d'uns 100 m² i una profunditat màxima d'uns 1,5 metres. Les aigües arriben mitjançant un salt d'aigua d'uns 3 metres i de diferents degotalls i regalims d'aigua on hi domina a falzia (Adiantum capillus-veneris). La presència abundant de canya desvirtua la bellesa d'aquest espai, però cal destacar la presència de boixgrèvol o grèvol (Ilex aquifolium) i de l'alga Chara vulgaris on l'aigua és més calmada.
Risc

Grau de les Escaletes

El Grau de les Escaletes o de les Paelles és el grau que puja pel sector de Vallderrós de Riells als Cingles de Bertí. És un grau molt dret, amb pendents molt i molt pronunciades, però que té en el seu recorregut alguns llocs ben emblemàtics del municipi de Bigues i Riells, com són la Font Fresca o el Barbot Negre o les Paelles. En el seu tram més superior, una corda ens ajuda a enfilar-nos cap a la part superior. A banda del seu pronunciat desnivell en alguns trams, en circumstàncies meteorològiques adverses incrementa enormement la seva dificultat.
panoràmica

El Barbot Negre

En una zona molt elevada del Grau de les Escaletes, segurament el pas més complicat per guanyar els Cingles de Bertí, es troba la zona del Barbot Negre, en els contraforts que hi ha entre el torrent de la Llòbrega i el del Traver, un lloc on els travertins formen una colla de formes curioses i imaginatives gràcies, sobretot, a l'acció erosionadora de l'aigua. Des d'aquest punt, també, s'observa perfectament tota la vall de Vallderròs i la seva sortida cap a Riells del Fai.
Riu

Torrent de la Llòbrega

El Torrent de Llòbrega, també denominat torrent de Vallderrós en els darrers anys, és un torrent que discorre pels termes municipals de Sant Quirze Safaja, en territori del poble de Bertí, a la comarca del Moianès, i de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, dins del territori del poble de Riells del Fai. Es forma a l'extrem de llevant de la Solella del Traver, a migdia de la masia del Traver, des d'on davalla cap a ponent. Travessa la Solella del Traver, deixant a l'esquerra el Pinar, fins que arriba a la cinglera superior dels Cingles de Bertí, al nord del Turó de les Onze Hores, on salta la cinglera en el Salt de la Llòbrega. En aquest salt abandona el terme de Sant Quirze Safaja i entra en el de Bigues i Riells. Un cop al fons de la vall de Vallderrós, rep per la dreta el torrent de l'Ullar i el torrent del Traver, a prop i al nord-est de Can Tabola. Des d'aquest lloc davalla cap a l'oest-sud-oest, passant entre la Vall Blanca, que queda al nord, i Vallderrós, al sud, després pel nord-oest de Riells del Fai, i va abocar-se en el Tenes a prop i a ponent del Molí de la Pineda.
Waypoint

Grau del Traver

El Grau del Traver, que a vegades també es troba referenciat com a Grauet del Traver, és un pas de corriol entre els termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, al Moianès, i que comunica la part baixa amb la part alta dels Cingles de Bertí. En el seu recorregut hi ha l'accés al cau de la Guilla, la cova més gran dels Cingles de Bertí, i a les Balmes del Traver. És un dels camins més interessants del Bertí, ja que conserva bona part de trams empedrats i murs de pedra seca, vestigis d'antigues activitats agrícoles.
Edifici d'interès

Can Quintanes

Masia de grans dimensions, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, formada per l'afegit de construccions de diverses èpoques. La part més antiga és del segle XIII-XIV, d'un sol cos. En el segle XVIII es va afegir el que ara és el cos principal, on hi podem veure el portal amb arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. A aquest cos encara se n'hi va afegir un altre, fins a completar l'edifici actual.
Edifici d'interès

Can Berga Nou

Masia amb origen en una torre de planta rectangular, a la qual es van anar afegint cossos. Conserva la torre de tres alçades, d'un sol cos i coberta a dues aigües de teula àrab. Les parets són de carreus regulars, amb les cantonades escairades. Tant la torre com el cos afegit al darrera, de menys alçada i que conserva finestres amb arc conopial, podrien ser dels segles XIV-XV. Abans, el Plau de can Vileu és un petit replà situat a les afores de Riells del Fai i que es troba dominat pel Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, que és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.