-
-
1.208 m
705 m
12,71 km
Vista 6922 vegades, descarregada 353 vegades
a prop de Monistrol de Montserrat, Catalunya (España)
Distància
12,71 kmDesnivell positiu
923 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
923 mAltitud màxima
1.208 mTrailrank
94
4,6
Altitud mínima
705 mTipus de ruta
CircularCoordenades
624Data de pujada
7 de juliol de 2017Família Senglana Tots els drets reservats
Cerca per Zona de Pas
Troba rutes que comencin o passin per zones concretes que tu triïs.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Ruta moderada, tirant a fàcil, per la gent semiacostumada a caminar. És una ruta, però, encantadora com totes les caminades pel Parc Natural de Montserrat.
Aquesta caminada surt de l'aparcament que hi ha abans del monestir, passa pel monestir, arriba a l'estàtua d'homenatge a l'abat Oliva i s'enfila per les Escales dels Pobres, un conjunt d'esglaons de diferents mesures que van guanyant alçada a poc a poc i amb bones vistes del monestir nostrat. Poc abans d'acabar les escales hi ha l'ermita, enrunada, de Santa Anna. Quan s'acaben les escales, comença un petit planer; però no cal fer-lo; cal agafar una drecera, poc fressada, que puja per la dreta, pedres amunt, protegida per la Pedra del Bisbe. De seguida es veu al nord-est l'absis de l'ermita de Sant Benet, objectiu següent d'aquesta caminada.
Es travessa una petita plaça que hi ha davant de Sant Benet i s'agafa la drecera que puja per l'esquerra; en aquesta pujada es trobaran un parell de trencants més cap a la dreta. No cal agafar-los; sempre el camí que pugi per l'esquerra. És un sender arbrat, bonic, de bon fer; de tant en tant es troben fites i algun rètol indicador de Sant Salvador. I a Sant Salvador, a l'ermita, preciosa, ben cuidada, sota la famosa roca de Sant Salvador o l'Elefant és on s'arriba a continuació. Les vistes són extraordinàries i la solitud embolcalla de silenci aquest indret mític, mirador de la Trumfa, la Mòmia, el Pebrot, el Pla de la Trinitat, el Baix Llobregat... unes vistes extraordinàries abans de l'èxtasi del dia: l'ascens a la Roca de Sant Salvador o Elefant.
Se surt de l'ermita i, de seguida, cal deixar el sender fressat, per un altre que puja decidit per la dreta arrecerat a la Roca de Sant Salvador. S'arriba a la soca de la Roca i sense pèrdua s'ha de grimpar, sense perill fins a l'escletxa, el pas més estret i difícil del dia. Superada l'escletxa, es grimpen uns deu metres més i s'arriba al cel d'aquesta ruta: l'Elefant, un dels llocs més genials de Catalunya i, per nosaltres, el lloc més mític de la muntanya montserratina.
Agraïts a les vistes esplendoroses que ofereix la Roca de Sant Salvador es torna a baixar per l'Escletxa, es torna a desgrimpar i ara cal agafar el caminet que segueix cap a la dreta, cap a Sant Jeroni. És un corriol molt marcat que surt de la Tebaida pel Coll de la Canal Plana.
El recorregut segueix aquest corriol sense pèrdua per la Serra de les Lluernes, per sota el Cavall Bernat, un menhir natural, imatge de Montserrat, fins que arriba al camí que porta de Sant Joan a Sant Jeroni. En aquest camí, ara més ample, se segueix per la dreta, s'arriba a l'ermita de Sant Jeroni, i a l'esquerra comencen els esglaons que acaben al cim de Montserrat, Sant Jeroni, el cim més alt del Bages i l'Anoia.
Es desfà el camí i després del monument a Verdaguer, quan el camí tomba a l'esquerra, hi ha una drecera que baixa a la dreta. Cal agafar-la per anar fins al sostre comarcal del Baix Empordà, l'Albarda Castellana, una talaia preciosa de tot el Parc Natural.
Es desgrimpa l'Albarda i al coll d'inici hi ha una cruïlla de camins; cal agafar el que baixa a la dreta i que, de seguida, arriba una altra vegada al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Ara ja només cal seguir aquest camí sense pèrdua, pujar al mirador de les Paparres per acabar de gaudir de la muntanya miracle, que diria Joan Maragall, i arribar a l'Estació de Sant Joan. Aquí hi ha el Pla de les Taràntules des d'on s'albiren sud enllà les ermites de Sant Joan i Sant Onofre, als peus de la Miranda de Santa Magdalena.
Se segueix recte per una pista que puja inicialment fins a un cimalt insignificant i baixa tombant cap a la dreta. En aquesta baixada cal anar en compte, abans d'un revolt pronunciat de dretes, perquè hi ha una drecera que baixa a l'esquerra fins a la Bassa de Sant Miquel. (En cas que no es veiés aquesta drecera no passaria res perquè la pista també passa per la Bassa de Sant Miquel, però es camina més estona i per un tram de pista més avorrit).
A la Bassa de Sant Miquel se segueix la pista i en un tres i no res es veu l'ermita de Sant Miquel. Es voreja i se segueix per la mateixa pista fins que un rètol a la dreta assenyala la Creu de Sant Miquel, un altre indret edènic penjat al buit amb unes vistes increïbles del Baix Llobregat, però, sobretot, sobretot, del Monestir de Montserrat i de la Tebaida presidida per l'Elefant, la Mòmia i la Prenyada. Una postal infinita.
Es desfà el camí de la Creu de Sant Miquel fins a la pista que se segueix per la dreta, sense pèrdua, fins al Monestir i fins a l'aparcament, inici i fi d'aquesta caminada.
Els Senyderistes iLusos molt ben acompanyats per la família DACAMA us aconsellem que si teniu un matí la feu i la gaudiu tant com la vam gaudir nosaltres.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
Aquesta caminada surt de l'aparcament que hi ha abans del monestir, passa pel monestir, arriba a l'estàtua d'homenatge a l'abat Oliva i s'enfila per les Escales dels Pobres, un conjunt d'esglaons de diferents mesures que van guanyant alçada a poc a poc i amb bones vistes del monestir nostrat. Poc abans d'acabar les escales hi ha l'ermita, enrunada, de Santa Anna. Quan s'acaben les escales, comença un petit planer; però no cal fer-lo; cal agafar una drecera, poc fressada, que puja per la dreta, pedres amunt, protegida per la Pedra del Bisbe. De seguida es veu al nord-est l'absis de l'ermita de Sant Benet, objectiu següent d'aquesta caminada.
Es travessa una petita plaça que hi ha davant de Sant Benet i s'agafa la drecera que puja per l'esquerra; en aquesta pujada es trobaran un parell de trencants més cap a la dreta. No cal agafar-los; sempre el camí que pugi per l'esquerra. És un sender arbrat, bonic, de bon fer; de tant en tant es troben fites i algun rètol indicador de Sant Salvador. I a Sant Salvador, a l'ermita, preciosa, ben cuidada, sota la famosa roca de Sant Salvador o l'Elefant és on s'arriba a continuació. Les vistes són extraordinàries i la solitud embolcalla de silenci aquest indret mític, mirador de la Trumfa, la Mòmia, el Pebrot, el Pla de la Trinitat, el Baix Llobregat... unes vistes extraordinàries abans de l'èxtasi del dia: l'ascens a la Roca de Sant Salvador o Elefant.
Se surt de l'ermita i, de seguida, cal deixar el sender fressat, per un altre que puja decidit per la dreta arrecerat a la Roca de Sant Salvador. S'arriba a la soca de la Roca i sense pèrdua s'ha de grimpar, sense perill fins a l'escletxa, el pas més estret i difícil del dia. Superada l'escletxa, es grimpen uns deu metres més i s'arriba al cel d'aquesta ruta: l'Elefant, un dels llocs més genials de Catalunya i, per nosaltres, el lloc més mític de la muntanya montserratina.
Agraïts a les vistes esplendoroses que ofereix la Roca de Sant Salvador es torna a baixar per l'Escletxa, es torna a desgrimpar i ara cal agafar el caminet que segueix cap a la dreta, cap a Sant Jeroni. És un corriol molt marcat que surt de la Tebaida pel Coll de la Canal Plana.
El recorregut segueix aquest corriol sense pèrdua per la Serra de les Lluernes, per sota el Cavall Bernat, un menhir natural, imatge de Montserrat, fins que arriba al camí que porta de Sant Joan a Sant Jeroni. En aquest camí, ara més ample, se segueix per la dreta, s'arriba a l'ermita de Sant Jeroni, i a l'esquerra comencen els esglaons que acaben al cim de Montserrat, Sant Jeroni, el cim més alt del Bages i l'Anoia.
Es desfà el camí i després del monument a Verdaguer, quan el camí tomba a l'esquerra, hi ha una drecera que baixa a la dreta. Cal agafar-la per anar fins al sostre comarcal del Baix Empordà, l'Albarda Castellana, una talaia preciosa de tot el Parc Natural.
Es desgrimpa l'Albarda i al coll d'inici hi ha una cruïlla de camins; cal agafar el que baixa a la dreta i que, de seguida, arriba una altra vegada al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Ara ja només cal seguir aquest camí sense pèrdua, pujar al mirador de les Paparres per acabar de gaudir de la muntanya miracle, que diria Joan Maragall, i arribar a l'Estació de Sant Joan. Aquí hi ha el Pla de les Taràntules des d'on s'albiren sud enllà les ermites de Sant Joan i Sant Onofre, als peus de la Miranda de Santa Magdalena.
Se segueix recte per una pista que puja inicialment fins a un cimalt insignificant i baixa tombant cap a la dreta. En aquesta baixada cal anar en compte, abans d'un revolt pronunciat de dretes, perquè hi ha una drecera que baixa a l'esquerra fins a la Bassa de Sant Miquel. (En cas que no es veiés aquesta drecera no passaria res perquè la pista també passa per la Bassa de Sant Miquel, però es camina més estona i per un tram de pista més avorrit).
A la Bassa de Sant Miquel se segueix la pista i en un tres i no res es veu l'ermita de Sant Miquel. Es voreja i se segueix per la mateixa pista fins que un rètol a la dreta assenyala la Creu de Sant Miquel, un altre indret edènic penjat al buit amb unes vistes increïbles del Baix Llobregat, però, sobretot, sobretot, del Monestir de Montserrat i de la Tebaida presidida per l'Elefant, la Mòmia i la Prenyada. Una postal infinita.
Es desfà el camí de la Creu de Sant Miquel fins a la pista que se segueix per la dreta, sense pèrdua, fins al Monestir i fins a l'aparcament, inici i fi d'aquesta caminada.
Els Senyderistes iLusos molt ben acompanyats per la família DACAMA us aconsellem que si teniu un matí la feu i la gaudiu tant com la vam gaudir nosaltres.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
18 comentaris
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
DACAMA 29 d’ag. 2017
He fet aquesta ruta Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Ruta apta per tothom ( amb un bon calçat i amb un físic moderat), tot i que no és la típica circular que va del monestir a sant Jeroni, ja que fem una petita gran variació per anar a l'elefant, això fa que pugi el nivell a moderat, però fa que la ruta sigui encara més fantàstica.
MJ Pérez 24 de gen. 2019
¿Apta para gente con un poco de miedo a las alturas?
Como se habla de grimpar...
Família Senglana 24 de gen. 2019
L'Elefant pot ser vertiginós, però no cal fer-lo si no és necessari. Es pot fer la mateixa ruta sense pujar l'Elefant. Perd gràcia, però és apta per a tothom i molt bonica.
xiawei 24 d’ag. 2019
He fet aquesta ruta Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
La pujada a l'Elefant no la recomano a gent amb vertigen. Jo en tinc i es passa una mica malament. Pujar per l'escletxa també té la seva dificultat.
esteban.torrano 8 de març 2020
He fet aquesta ruta verificat Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Hem fet la ruta i ens agradat molt
Família Senglana 7 de juny 2020
Moltíssimes gràcies per les vostres valoracions xiawei i esteban.torrano.
És veritat que l'Elefant és vertiginós; però, no cal pujar-lo (no és obligatori per fer la ruta). També és veritat, però, que un cop pujat l'Elefant, es comença a perdre la por a les altures. Jo ho dic perquè a mi em va passar.
esteban.torrano 7 de juny 2020
Es veritat el que dius, nosaltres anàvem tres i un de nosaltres te una mica de vertigen. Després de pujar, entenia una mica menys.
Afimer 11 de jul. 2020
Vaig decidir fer aquesta ruta però després de Sta Anna no vaig trobar pas aquesta drecera.
Així que vaig haver de fer el camí típic cap a St Jeroni. Una llàstima.
Família Senglana 11 de jul. 2020
Oh quina llàstima afímer. S'ha d'intuir una mica a l'entrada, després se segueix bé.
Espero que ho tornis a intentar perquè pujar a l'Elefant és quelcom inoblidable.
Moltes gràcies pel teu comentari!
Amunt que fa baixada!
Mcanoe89 19 de març 2021
Bona ruta. Em sabríeu dir el temps aproximat per realitzar-la? Moltes gràcies
Família Senglana 19 de març 2021
Bones Mcanoe 89. Nosaltres hi vam estar entre 5 i 6 hores perquè a l'Elefant hi vam estar una estoneta. Les vistes i l'indret s'ho valen. I després se'ns va posar a ploure i ens vam refugiar a l'ermita de Sant Jeroni fins que va parar. Si esteu avesats a muntanya amb 4 hores n'hauríeu de fer prou.
Mcanoe89 19 de març 2021
Moltes gràcies ☺
Antonia Freixas 14 de nov. 2021
ruta molt bonica. Ull amb l'escletxa de l'Elefant, no és apta per tothom!!
TheodorusDaamen 22 de febr. 2022
muchas gracias por la ruta, ha sido muy bonito. un saludo
josepizer 23 de març 2022
hola, que tal per fer-la amb gos?
Família Senglana 23 de març 2022
D'entrada no sé si es pot portar gos a Montserrat (suposo que lligat sí). I si es pot portar no hi ha cap problema, tota la caminada és per sender menys la grimpada final a l'Elefant. Com que és grimpada d'anada i tornada i és molt curta, on deixeu les motxilles hi podeu deixar el gos. Nosaltres sempre deixem les motxilles a punt de començar la grimpada final. Cap problema!
Família Senglana 23 de març 2022
Moltes gràcies a tots els que l'heu feta i als vostres consells. És una de les caminades que m'agraden més.
Jonathan Lafuente 7 de maig 2022
He fet aquesta ruta Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Ha estat una ruta distreta on m'he vist negre per pujar a l'Elefant per la grieta, no cabia😅 pero al final, missio conseguida😁😁😁 Gracies per compartirla.