Inami
693 85 0

Temps  6 hores 58 minuts

Coordenades 2112

Data de pujada 26 / de juny / 2016

Data de realització de juny 2016

-
-
1.297 m
213 m
0
3,9
7,8
15,59 km

Vista 287 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Saint-Martin-le-Vinoux, Auvergne-Rhône-Alpes (France)

Ascensió al mític Néron des del centre de Grenoble. Un cim potser discret en alçada però amb una aresta espectacular que l'ha convertit en un dels grans clàssics de la zona. A més el cim està a tocar de la ciutat i, tot i que es fa un pèl llarg, s'hi pot accedir caminant des del centre de Grenoble.

Accedir al pàrquing de Narbonne des de Grenoble caminant és bastant senzill. Seguirem els carrers que surten de la ciutat pel nord-oest i un cop a Saint-Martin-Le-Vinoux començarem un ascens bastant directe (marques grogues) a través de carrers i camins fins a arribar a Narbonne. La traça de GPS adjuntada inclou aquesta opció tant a l'anada com a la tornada. Hem de comptar uns 200 m de desnivell i uns 4 km extres (només anada) afegits a l'excursió habitual.

Des de Narbonne agafarem el camí que surt de la part de dalt del poble i que ens portarà ràpidament al Carrefour des 4 Chemins, una intersecció de quatre camins (evidentment) en la que girarem a mà dreta per agafar el camí on està situat el cartell de fusta. Guanyarem ràpidament alçada per dins del bosc deixant, poc després, a mà dreta el camí pel que tornarem (cota 670 m). Seguirem les marques blaves apropant-nos a la paret fins a trobar un pas bastant vertiginós equipat d'un cable i d'una passarel·la de fusta. Continuarem seguint el camí ben marcat en tot moment fins a assolir l'aresta, encara molt ampla (770 m).

Des d'aquí el camí es torna menys evident però les marques blaves no es perden en cap moment i ens aniran indicant les grimpades més fàcils. Hi ha uns quants esglaons on les mans seran necessàries però no superen el II de dificultat i de moment no són gens aeris. D'aquesta manera arribarem al famós Lucky Luke (995 m). Seguirem encara un tros per dins del bosc fins que el camí ens porti directament a l'aresta, aquest cop ja més estreta i on les coses es posaran més serioses.

L'aresta comença per camí senzill però aeri amb vistes espectaculars de la ciutat i les rodalies. Anirem sortejant obstacles sempre seguint les marques blaves i ajudant-nos d'alguna mà de tant en tant (a més d'algun pas poc exposat de grimpada una mica més atlètica).

El primer obstacle important és una xemeneia obliqua poc després de la sortida del Couloir en Z (marcada en blau) que ens farà pujar en direcció E tot seguint una escletxa natural a la roca. Fàcil però impressionant, especialment mirant avall des de dalt.

Seguirem per l'aresta fins a una altra grimpada obliqua, aquest cop per terreny mixt de roca i herba. A la sortida d'aquesta xemeneia haurem de seguir uns metres pel costat E, força exposat, fins que les marques blaves ens indiquin un pas de grimpada a mà esquerra una mica més complexe de superar però igualment fàcil. Tot seguit arribarem a la creu amb la inscripció "débonnaire mais redoutable".

De la creu baixarem en desgrimpada per tot seguit trobar-nos el passatge més aeri de la travessia, una roca llisa que ens obligarà a franquejar-la sigui pel seu costat W exposant tot el cos al buit però practicable agafant-nos a la part de dalt, sigui per sobre. En qualsevol cas, el pas és més espectacular que difícil.

Seguirem l'aresta sense dificultats remarcables, en molts moments deixant el fil de l'aresta i endinsant-nos en el vessant W, fins a arribar a una gran fita que marca el cim sud del Néron (1298 m).

Del cim S baixarem unes rampes fins a arribar a la part de dalt del Ravin Ulrich, última dificultat de l'aresta. El Ravin Ulrich és un pas en desgrimpada d'uns 15 m, novament més impressionant que difícil, però que certament pot ser delicat si el terreny està humit. Un cop al fons de l'escletxa, franquejarem lateralment el collet on una corda ens ajudarà a superar una roca llisa. Després remuntarem pel costat N fins a assolir el cim nord (1294 m). Hi ha una creu vermella una mica amagada i allunyada del camí.

El camí seguirà ja sense dificultat fins a un cartell de fusta que indica l'entrada al Couloir de Clémencières, per on descendirem per camí ben marcat (corriol terrós a vegades no gaire estable). Cal estar atent per no perdre les marques blaves. Finalment arribarem a una roca amb les lletres CC pintades en blau. Des d'aquí girarem a mà dreta per agafar el Sentier des Quatre Couloirs, un corriol estret, ple de vegetació, molt incòmode i llarg però força ben marcat, novament en blau, i que ens portarà, tot seguint el peu de la paret E i travessant la gran esllavissada propera al Couloir Godefroy, al camí de l'anada. La tornada la farem pel mateix camí.

El Néron s'ha guanyat la fama per la seva espectacularitat i, realment, no deixa indiferent a ningú. L'aresta és ben llarga i a estones força aèria però molt divertida i més fàcil del que esperàvem. Evidentment, no és una sortida apta per tots els públics, s'ha d'estar força habituat a utilitzar les mans a la muntanya i saber-se moure per terreny exposat. Ara bé, si es compleixen aquests requisits i es viu o es visita la zona, pujar al Néron és absolutament imprescindible.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.