Temps en moviment  7 hores 22 minuts

Temps  8 hores 57 minuts

Coordenades 6057

Data de pujada 10 / d’octubre / 2019

Data de realització d’octubre 2019

-
-
461 m
231 m
0
8,3
17
33,2 km

Vista 54 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Les Fonts, Catalunya (España)

L’Anella Verda de Terrassa és la part del territori que es troba entre l’entorn urbà i els límits municipals i representa el 65% del territori de Terrassa. Amb un paisatge tranquil i d’aspecte rural, aquest territori envolta la ciutat pels quatre costats amb una harmoniosa combinació de boscos, camps i torrents que conformen una autèntica Anella Verda.
Tot i qué aquest track te diversos punts perillosos en creuar carreteres i falta senyalització oficial de l'Anella a part a uns quants llocs el itinerari es ple de bruticia i molt descuidat.
Arquitectura religiosa

Esglesia de la Mare de Deu del Roser

L’església de la Mare de Deu del Roser de les Fonts és una construcció contemporània tal com ho indica la data de la façana ANNO DOMINI MCMLI (1951). El temple està precedit per una porxada. A destacar el coronament del capcer amb una capelleta feta de maó, que contrasta amb la resta de l’edifici. A interior una imatge de la Mare de Déu del Roser en una majòlica de ceràmica L’any 1932 la capella va esdevenir església parroquial de Les Fonts, arran la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, fins al 1950 que es va beneir la nova església parroquial del Roser prop de la carretera. La capella es va construir sense campanar. Va ser l’any 1941 , en ocasió d’ostentar la capella el rang d' església parroquial – temporalment - , se li va afegir el campanar de cadireta de dos ulls. a darreries del segle XX es va recuperar el culte a la capella. El 7 d’octubre del 2000 els mossens Joaquim Lluverol i Pere Corbera beneïen la rehabilitació de la capella.
Castell

Castell de les Fonts

És una gran edificació de pedra encara en construcció, amb un aire de castell medieval, i que es va començar durant els anys 60 Als anys 60 del segle XX Jacint Garcia va començar a construir un castell a les Fonts de Terrassa. Amb els anys s’ha convertit en un reclam turístic. Sorprèn la gran edificació al bell mig de la zona urbanitzada i a tocar de la riera, amb vistes a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És una gran construcció de pedra d'època moderna –encara està en construcció– que té un aire de castell medieval. No segueix un esquema historicista, més aviat és una amalgama eclèctica d'elements ben diversos. Fins i tot s'hi pot descobrir un cert regust del surrealisme dalinià. El seu autor ha combinat els elements constructius propis de l’arquitectura medieval (grans torres, fossats, barbacanes, merlets i gàrgoles) amb la decoració de bustos romànics disposats a la manera clàssica de l’escultura funerària, combinats amb personatges d’altres èpoques. És un castell postindustrial. Són destacables també els forjats de formes naturals de resolució molt propera a les formes modernistes. El resultat ha estat convertir la seva casa de poble en una vertadera fortalesa medieval que traspua la veritable passió del seu propietari pels objectes antics. El castell desconcerta els passavolants. Els veïns ja s’han acostumat a la presència d’aquesta edificació inacabada. Jacint Garcia Mas, el Cinto, es dedica a la compravenda d’antiguitats. En un principi venia vi, fins que es va aficionar a l'adquisició dels trastos vells de masies i cases. Va aixecar un edifici de forma anàrquica per fer-lo servir com a magatzem. Està construït amb imperfeccions ja que hi han passat molts paletes que, cobrant poc, feien la feina quan a l’empresa que treballaven parava o tancava. L'interior de l'edifici està inacabat, amb escales estretes i un laberint de sales que serveixen de magatzem i una habitació acabada, en la qual fa vida el seu propietari. L’any 1983 Jacint Garcia va patir un absurd: la policia es va presentar a casa seva i el van detenir en trobar que posseïa peces d’art que havien estat robades d’una masia abandonada de Cervià de Ter. Va ser retingut al dipòsit carcerari de la Policia Municipal i a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona. Va aconseguir la llibertat provisional, al cap de sis dies, previ pagament de 100.000 pessetes. Segons la seva versió, un venedor va trucar a casa seva oferint-li un lot de peces valorades en 450.000 pessetes. Tot i que primer li va fer una bestreta de 150.000 pessetes, quan en Jacint va examinar atentament el material va veure que el valor era molt més alt del que havia pensat. Quan el venedor hi va tornar per cobrar la resta, va confessar que les havia robat. En Jacint no va voler saber-ne res i va retornar el botí, del qual es va quedar algunes peces a canvi dels diners que havia avançat. La policia, seguint pistes i material que en alguns casos va entrar a França per Andorra, va arribar fins a casa de Jacint Garcia. Ell adduïa que conservava tots els rebuts que provaven l’origen de la compra i que la seva detenció va ser producte d’un avís que va fer un altre col·leccionista només per enveja. La periodista Teresa Romero, en un reportatge al Diari de Terrassa, descriu "que les peces més apreciades pel seu propietari són un parell d’escultures barroques de mitja tona de pes cada una que van ser tallades en fusta al segle XVIII, segons sembla, per l’escultor Antoni Ribera. També les estàtues de Sant Ramon i Sant Domènec, procedents de la Casa Milà de Barcelona i que només tenen vuit reproduccions a tot el món. També hi trobem policromats procedents del Palau de Pedralbes, dues portes amb pintures japoneses que Gaudí va fer instal·lar a la Casa Milà de Barcelona, una vitrina que va ser propietat dels comtes d’Urgell, mobiliari de marqueteria de caoba de principis de segle XX o la banyera de Lluís XVII.
Pont

Pont sobre la Riera de les Arenes

La riera de les Arenes discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km². Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, més avall del turó del Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt (en terme municipal de Mura). Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rubí, la qual va a parar al Llobregat. El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, Ègara, les Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cúbics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades baixa seca. De resultes de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès, més de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans. També s'hi han produït crescudes importants als anys 1971 i 1994, però s'han estalviat els danys materials i humans per la canalització del llit de la riera.
geocache

Geocaching Castell de les Fonts GC1P12G

font

Font de la Plaça de l´Estació

font

Font de Bellavista

Dissabte 5 de Octubre de 2019 al carrer Bellavista es va inaugurar una nova font, com és tradicional quasi cada any per aquestes dates. La font rep el nom de Font de Bellavista, a causa de la seva ubicació en aquest carrer i que Mossèn Carles ho va confirmar mitjançà la benedicció que va fer, acompanyat per regidors i regidores de l’Ajuntament de Terrassa i de Sant Quirze.
Waypoint

Camí Romeu Barcelona a Montserrat GR-6 GR-96

El sender Barcelona-Montserrat, conegut com a GR-6 a la classificació dels senders de gran recorregut o senders GR espanyols, discorre entre les localitats de Barcelona i el Monestir de Montserrat, que es pot fer en un sol dia o en tres etapes amb un recorregut total de 52 km. A Montserrat enllaça amb diversos senders: el GR-4, entre Puigcerdà i Mequinensa, el GR-5, entre Sitges i Canet de Mar, el GR-96, o Camí Romeu, entre Vallvidrera, al costat de la ciutat de Barcelona, i Montserrat , i el GR-172, entre el Refugi de la Mussara i Reus. El GR 96 segueix un camí antiquíssim que surt de Barcelona i arriba a Montserrat. És un sender de gran tradició ja que la ruta era la utilitzada pels romeus que de camí a Santiago paraven a Montserrat, lloc de culte a la verge situat en un paratge de gran bellesa paisatgística. La ruta s'estén al llarg de 54 quilòmetres, majoritàriament per la comarca del Vallès Occidental. Els seus punts més atractius són el parc de Collserola, amb el pantà de Vallvidrera, i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. A més travessa, entre altres, les ciutats de Terrassa i Rubí. El GR 96 enllaça a Montserrat amb diversos senders de llarg recorregut com el GR 4 (Puigcerdà-Montserrat), el GR 5 (Sender dels Miradors) i la seva variant GR 5.1, el GR 6 (Barcelona-Montserrat) i el GR 172 ( Bellprat-la Mussara).
font

Font del Camí de les Martines

Waypoint

Masia Restaurant 4 Vents

El Restaurant 4 Vents és una masia familiar envoltada de natura, a només 3 km. de Terrassa i a 20 minuts de Barcelona, amb una situació privilegiada i amb unes vistes esplèndides de la ciutat. Va ser fundada el 1962 i ja són tres les generacions de la família en el món de l'hostaleria. Disposem de 5 menjadors privats amb capacitat des de 12 fins a 240 comensals, totalment equipats i climatitzats per fer tot tipus de celebracions. Des de la primera visita els assessorem perquè el seu banquet sigui un èxit, donant totes les facilitats i personalitzant en les seves necessitats. Els oferim totes les nostres instal·lacions i els nostres coneixements i ens posem a la seva disposició perquè el seu banquet de noces, el seu bateig, la seva convenció d'empresa o qualsevol tipus de celebració s'ajusti plenament al seu gust. Tot el que s'imagini es pot realitzar al nostre restaurant.
Intersecció

Camí Vell de Terrassa- Ullastrell

panoràmica

Panoramica

Waypoint

Camí Vell de Terrassa- Ullastrell (Finca de Can Poal de la Costa)

Can Poal de la Costa és una masia de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. Masia vallesana dels turons de la Costa. Està formada per diversos cossos que s'han anat afegint al llarg del temps. El cos principal presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lela al carener, amb ràfec decorat amb imbricacions de teula àrab. Al primer pis s'obren grans obertures verticals que donen a una gran balconada de ferro. A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d'arc de mig punt, obertes, a nivell de les dues plantes. Al seu voltant es desenvolupen les dependències d'allotjaments i masoveria, graners, magatzems, amb un clos al davant de la porta principal. Mas situat dalt de Vista Alegre o de la Costa, prop del camí vell de Terrassa a Ullastrell. El trobem documentat en el fogatge de 1455 com a Mas Poal i en el del 1558 el seu propietari era Miquel Poal. Ja des del segle XVII seria conegut com Can Poal de la Costa. La masia té una capella adossada sota l’advocació de la Mare de Déu del Carme. Miquel Ballbè ens diu sobre aquesta ermita: “Ben poca cosa sabem d’aquesta capella. Per les notes inèdites de Mn. Josep Mas som coneixedors que el dia 28 de juliol de l’any 1800 fou sol·licitada, bisbe de Barcelona, la llicència per a la seva benedicció, i que el 31 de març de l’any 1801 l’autorització va ésser concedida. Per aquesta circumstància, no ens queda gens clara la nota publicada per en Baltasar Ragon, en el seu llibre «Sucedió en Terrassa, en la qual ens diu que el 25 d’abril de l’any 1801 “es solicitat un permis para construir una capella en la Masia de Can Poal». Prop de la casa van aparèixer restes arqueològiques d'època romana.
font

Font de la Plaça de les Gueraldes ( Roc Blanc)

Waypoint

Viladecavalls

Viladecavalls és un municipi a l'oest de la comarca del Vallès Occidental, al límit amb el Baix Llobregat, del qual el separa la riera de Sant Jaume, que a l'extrem meridional del terme s'uneix amb la riera de Gaià (que travessa el municipi de nord a sud) i formen la riera del Morral del Molí, tributària del Llobregat per l'esquerra. Els boscos, de pins i alzines, ocupen més de la meitat del municipi, dominat al nord per la serra de Collcardús. Limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Terrassa, al sud amb Ullastrell i a l'oest amb Abrera i Olesa de Montserrat. La proximitat a Terrassa ha fet possible que últimament s'hagin instal·lat al terme un bon nombre d'indústries (als polígons de Can Mir o Can Tries) i ha fet proliferar-hi les urbanitzacions residencials de construcció recent, cosa que ha disparat la població del municipi, que l'abril del 2005 ja va assolir la xifra dels 6.890 habitants, mentre que el 1970 amb prou feines sobrepassava el miler. A part del poble de Viladecavalls, al terme hi ha diversos veïnats com Can Tries (gairebé un barri de Terrassa, actualment el nucli més poblat del municipi) i les urbanitzacions de Sant Miquel de Gonteres, les Carenes de Can Turu, la Planassa, Can Corbera, la Tendera o el Molinot. El poble de Viladecavalls, conegut popularment com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires, està format per dos nuclis a banda i banda de la carretera local B-120, situats damunt la carena de la serra de Sorbet. Aquests veïnats van sorgir al voltant de dues quadres o cases fortes pertanyents a la parròquia romànica de Sant Martí de Sorbet, una de les tres que conformaven el municipi actual, juntament amb les de Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i més tard al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que el 1849 es va configurar el terme municipal de Viladecavalls amb les tres parròquies precedents, la quadra de Clarà i algunes masies que pertanyien a Olesa i Ullastrell. A partir de la dècada del 1950 Viladecavalls es va convertir en poble d'estiueig de la gent de Terrassa i Barcelona i va veure aparèixer diverses urbanitzacions al seu voltant. Actualment, el nucli antic de Viladecavalls tan sols aplega el 25% de la població del terme municipal.
Parada de tren

Estació de Sant Miquel de Gonteres

Sant Miquel de Gonteres - Viladecavalls és una estació de ferrocarril propietat d'Adif a la urbanització de Sant Miquel de Gonteres, al municipi de Viladecavalls, a la comarca del Vallès Occidental. L'estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i hi tenen parada trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora. Aquesta estació de la línia de Manresa va entrar en funcionament l'any 1859 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Terrassa (1856) i Manresa. L'any 2016 va registrar l'entrada de 35.000 passatgers.
Waypoint

Antic Pou

Riu

Riera de Gaia

Intersecció

Camí Vell de Terrassa - Vacarisses GR-96

CAMINS ROMEUS DEL VALLÈS A MONTSERRAT Els camins romeus del Vallès arriben al peu de la muntanya de Montserrat per Monistrol de Montserrat. Com el cas anterior, hi ha tants camins com llocs d’origen i aquells van unint-se a mesura que s’atansen a la muntanya. A Monistrol de Montserrat arribaven romeus provinents dels Vallesos i del Maresme, així com de les comarques gironines. Tot i que hi havia molts punts d’origen la majoria de peregrins anaven per diversos camins que confluïen a Terrassa i des d’aquesta vila el camí romeu ja era únic. El camí romeu de Terrassa recollia també peregrins que provenien de de la ciutat de Barcelona a través d’un itinerari que anava des d’aquesta a Sant Cugat del Vallès. Tot i que es tractava d’un camí alternatiu que no es feia servir massa. Aquest darrer camí, alternatiu al camí ral que anava per la vall del Llobregat, sortia del portal de l’Àngel, seguia pel camí de Gràcia, anava al monestir de Jeroni de la Vall d’Hebron, inexistent actualment i d’allí a través de la riera de Sant Medir a Sant Cugat del Vallès. Aquest itinerari era emprat per molts eclesiàstics perquè passava per varis monestirs abans d’arribar al de Santa Maria. Des de Sant Cugat el camí anava a Terrassa, be directament o a través de Rubí. També hi havia un altre camí romeu des de la ciutat de Barcelona que coincideix amb el primer tram de l’actual sender de gran recorregut GR96 que va des de Vallvidrera (Barcelona) a Terrassa passant per Rubí i no per Sant Cugat del Vallès. Des de Terrassa a Montserrat hi havia un únic camí romeu que coincideix amb el que avui és el GR-96. El camí surt de Terrassa pel pont de Vacarisses superar la riera de Gaià i va a coll Cardús. D’allí el camí progressa cap a l’indret que ara és l’abaixador de Vacarisses de la línia de tren del Nord. A prop d’aquesta estació hi ha l’hostal del Palà on els romeus rebien atencions en el seu pelegrinatge. El camí progressa fins a l’anomenat hostal de la Creu ja en el terme municipal de Monistrol de Montserrat. Aquest camí ha estat esmentat en molts documents com a camí ral, camí romeu o camí de la Creu, probablement en referència a l’hostal del mateix nom. El camí en el tram final baixa al riu per creuar-lo pel pont i entrar a la vila de Monistrol de Montserrat.
Ruïnes

Antic Diposit a la Riera de Gaia

Riu

Torrent de la Xoriguera

Intersecció

Camí dels Plans de Ca n´Amat

Ca n'Amat de la Muntanya és una masia del municipi de Terrassa, protegida com a bé cultural d'interès local. És situada al nord-oest de Terrassa, vora la carretera de Rellinars (B-122), al nord del barri del Poblenou. S'aixeca als anomenats Plans de Ca n'Amat, entre els torrents de Ca n'Amat, a l'est, i de la Xoriguera, a l'oest. Es troba en terrenys del Parc Agroforestal de Terrassa. La masia és formada per un cos principal de grans dimensions i diversos cossos adjacents, a més de les dependències que l'envolten. El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües. La façana, orientada a migdia, és perpendicular al carener i de composició gairebé simètrica. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i està flanquejat per dues finestres de grans dimensions i una de petita. Al primer pis hi ha un balcó de ferro forjat, damunt del portal, i tres finestres. Al segon pis hi ha una sèrie de finestres d'arc de mig punt formant una galeria i dues de més petites flanquejant-les. L'estuc de la façana és de color groguenc. Just al davant de la masia hi ha l'era
panoràmica

Mirador del Parc Agroforestal de Terrassa

El Parc Agroforestal és un espai natural i de lleure situat al nord de Terrassa. Està delimitat pel Quart Cinturó o Ronda Vallès (al sud), per la carretera de Rellinars (a l’oest), pel Camí dels Monjos (a l’est) i per la futura ampliació del Parc de Sant Llorenç (al nord). La creació del Parc Agroforestal va ser el resultat d’una proposta ciutadana que es va aprovar en el procés de participació en els pressupostos municipals de 2006. L’objectiu principal del Parc és dotar a la ciutat d’un gran espai natural i d’esbarjo. També es pretén millorar la qualitat ecològica dels torrents i promoure els usos agrícoles i forestals com a eines per al manteniment de la qualitat ambiental de la zona. Durant l’any 2010 s’ha executat la primera fase del projecte d’arranjament i s’han millorat i senyalitzat tres camins d’accés a la zona: el camí Vell de Can Carbonell fins el Parc Audiovisual (Hospital del Tòrax), el camí de Can Bogunyà fins el Llac Petit i el camí de ca n’Amat de la Muntanya.
font

Font de la Misèria

La font de la Misèria situada prop de Terrassa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt il'Obac. La trobarem a sota d'una enorme figuera. La seva aigua no és apta per al consum. La font de la Misèria és cridada d'aquesta manera per poc cabal de surgència. És coneguda també com font del Creusy es troba en el torrent Mitger.
Intersecció

Camí de Can Bogunyà

Can Bogunyà del Mas, o simplement Can Bogunyà, és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. És situada al pla de Can Bogunyà, al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, més enllà de l'autovia B-40 i vora el naixement de la riera del Palau, poc més avall de la confluència entre els torrents de Can Bogunyà i Can Candi. S'hi accedeix per un trencall de la B-122, o carretera de Rellinars, al seu pas pel barri del Poblenou. Can Bogunyà es troba en terrenys del Parc Agroforestal de Terrassa. És una masia aïllada, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i graner. La coberta és dues aigües. La façana principal, de composició gairebé simètrica, està orientada a migdia i és perpendicular al carener. La planta baixa presenta un portal d'accés en arc de mig punt adovellat, i finestra i porta de factura contemporània. Al pis hi ha dos balcons de ferro de forja a cada costat d'una finestra, centrada a la façana, feta amb llinda i brancals de pedra on es pot llegir la data de 1615. En un extrem apareix una fornícula amb un sant. L'acabament de la façana és amb una petita cornisa de teules i rajoles. A dalt hi ha la coberta i, afegida posteriorment, es troba una torre lluerna amb teulada a quatre vessants. Al costat dret de l'edifici hi ha un cos afegit de galeries amb un pas inferior d'arc rebaixat. Presenta arrebossat amb dibuixos de carreus.
Intersecció

Camí Vell de Can Carboner

Riu

Riera de les Arenes

La riera de les Arenes (en català Riera de les Arenes) és un riu d'Espanya que discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km². Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, 1 més avall del pic del Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt (al terme municipal de Mura). Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la dreta, amb la riera del Palau, i passa a formar part de la riera de Rubí, la qual acaba al riu Llobregat. El 25 de setembre de 1962 l'crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes pluges torrencials provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, les Arenes, Can Palet i les Fonts i posteriorment per la localitat de Rubí, en els quals hi havia construccions en el propi llit de la riera. Es calcula que es va arribar als 700 metres cúbics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades està sec. Com a resultat de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès i els danys materials van ser extremadament greus. Es van produir, també, crescudes importants en els anys 1971,1974 i 1981 però es van poder evitar danys materials i humans en estar canalitzat el llit de la riera.
Intersecció

Bifurcació Riera de les Arenes

panoràmica

Àrea d´estada de Can Petit

Sou a la finca de Can Petit, en ple recorregut del camí dels Monjos que uneix els monestirs de Sant Cugat del Valles i de Sant Llorenç de munt. Des d´aquest punt, podeu gaudir de les vistes del cim de la Mola i del massís de Montserrat, així com de les masses forestals que s´estenen mes enllà de Castellar del Valles. La posició lleugerament enlairada on us trobeu us permetrà observar també, direcció sud, la ciutat de terrassa amb Collserola i el cim del Tibidavo al fons. Aquesta finca, malgrat la proximitat a una zona industrial i als habitatges del Barri de sant Llorenç, encara conserva una activitat agricolarepresentada pel conrreu de cereal, i una masia del segle XVI. Can Petit és una masia del nord-est de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. S'hi accedeix per un trencall que surt de l'avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l'entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç, al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres. Encara presenta activitat agrícola i ramadera. Es tracta d'una estructura típica de masia vallesana del pla, que consta d'un cos principal de planta baixa i pis i construccions adjacents com són els graners, les corts i els corrals. Té un portal adovellat i teulat a dues aigües, rellotge de sol i pallissa coberta. La façana presenta una composició asimètrica. Els edificis annexos al mas són, a la banda oriental, dos magatzems; a l'angle nord-est, un altre magatzem i la casa del vigilant; i, al nord, el celler. D'aquest surt una ala cap a l'oest, l'habitatge actual dels masovers, i al sud l'era és tancada per un cobert.
Intersecció

Camí dels Mallols PR-C 31

Sender històric que connecta el monestir de Sant Cugat amb el de Sant Llorenç del Munt.
Picnic

Àrea d’Estada de Mossèn Homs

Petita zona o Àrea d’estada situada a la finca de Mossèn Homs, a la sortida de Terrassa per la carretera de Castellar i a prop de la Torre Mossèn Homs. Aquesta Zona d’estada, esta formada per 14 taules amb bancs i una Font d’aigua de xarxa, sense lavabos i no disposa de Bar o berenador. Tampoc, es pot fer foc en cap època de l’any. L’àrea es troba dividida en dos sectors, les taules que es troben en el fondal, entre la masoveria i el torrent de la Font de les Canyes i la carretera. Hi ha arbres caducifolis que ofereix ombra a l’estiu i deixen passar el sol al hivern. Compta amb una esplanada apta en la part superior, a tocar del vial d’accés a la residència de Mossèn Homs, amb un joc infantil i un grup de bancs. Passada la primera corba de la carretera en l’altra basant un corriol porta a la Font de les Canyes. Es un lloc tranquil i molt pròxim a la ciutat de Terrassa.
Edifici d'interès

Àrea d´estada de la Torre de Mossèn Homs

Us trobeu a la finca de Mossèn Homs, a la intersecció entre els camins històrics de Terrassa a Castellar i de Sant Quirze del Valles a Matadepera. La Torre de Mossèn Homs, també coneguda com la Torre de Mossèn Doms, és una masia del nord-est del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. S'hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, vora el quilòmetre 19, prop de l'entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç. Actualment acull una escola d'hostaleria. Vora l'era de l'edifici hi ha una capella dedicada al Sagrat Cor, l'anomenada capella de Mossèn Homs. La capella de Mossèn Homs és un edifici del nord-est del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, vora el quilòmetre 19, prop de l'entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç. La capella, dedicada al Sagrat Cor, se situa prop de l'era de la Torre de Mossèn Homs i està construïda en planta rectangular, d'una nau, sense absis i amb entrada lateral d'accés al cor. L'atri, a l'entrada, està suportat per dues pilastres de pedra i coberta amb cavalls de fusta. Presenta un campanar d'espadanya de reduïdes dimensions. És un edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos a dos vessants. La façana principal és paral·lela al carener i de composició molt regular. La porta d'accés, a la planta baixa, està desplaçada a l'esquerra i és d'arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures són molt regulars, amb brancals i llindes de pedra. La resta de la façana és arrebossada sense pintar. Al mur de llevant també s'obren finestres disposades regularment seguint el mateix criteri que a la façana principal.
Intersecció

Camí Vell de Terrassa a Castellar GR-97

La GR 97 és un camí que uneix el GR 5 des de Sant Celoni fins a la Beguda Alta, del riu la Tordera fins al riu Llobregat. Recorre tota la comarca del Vallès Oriental i tot el Vallès Occidental fins arribar al Baix Llobregat i la comarca de l'Alt Penedès, a la Beguda Alta. Té una longitud de 113 km i es poden realitzar en sis jornades. Tot el recorregut està molt ben comunicat per transport públic. Posseeix dues variants: el GR 97.1, que s'uneix al GR 92, i el GR 97.2
Picnic

Àrea d´estada del Centre d´Informació Ambiental Can Bonvilar

Us trobeu al bosc de Can Bonvilar, al costat del centre d´Informació Ambiental Bonvilar (CIAB) equipament gestionat per l´ajuntament de Terrassa i destinat a conèixer els valors naturals i paisatgístics de l´Anella Verda. El entorns del CIAB són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport. La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats. El CIAB disposa dels següents serveis: Servei d’informació El CIAB compta amb un servei d’informació, obert els caps de setmana i festius durant els mesos de març a novembre. Àrea de lleure Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb taules de fusta i una font per fer més còmoda la visita al CIAB. Aparcament El CIAB té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats. Serveis Sanitaris Els usuaris disposen de serveis, un d’ells adaptat, oberts els caps de setmana i festius de març a novembre.
Waypoint

Àrea d´estada del Torrent de la Betzuca

Us trobeu a la finca de Can Bonvilar, en un espai forestal a tocar el torrent de la Betzuca que nomes presenta cabal despres d´episodis de pluja intensa. El torrent de la Betzuca, amb 10 quilòmetres de longitud, és un dels més llargs del nostre municipi. Neix al massís de Sant Llorenç del Munt, a Matadepera, i travessa de nord a sud tot el sector est de Terrassa. A Sant Quirze del Vallès conflueix amb el torrent de la Grípia i passa a anomenar-se riu Sec fins que desemboca al riu Besòs. Aquest itinerari dóna la volta al sector nord del torrent de la Betzuca transitant pel Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera, entre els camps de conreu de can Montllor i de la Torre de Mossèn Homs, i el Camí de Can Bonvilar, pels boscos de Torrebonica i Bonvilar. Un entorn rural que, fins fa poques dècades, era el paisatge tradicional de la plana vallesana. Can Bonvilar és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. És situada als plans de Can Bonvilar, al nord-est de la ciutat, fora de la trama urbana, vora el torrent de Can Bonvilar, tributari del riu Sec. L'accés pel nord es fa mitjançant un trencall de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, vora el quilòmetre 19, prop de l'entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç, pel mateix camí per on s'accedeix a la Torre de Mossèn Homs. L'accés pel sud és a través de la carretera N-150, o carretera de Montcada, on vora el quilòmetre 14,5 surt un camí cap al mas a l'altura dels antics terrenys de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa. En part dels terrenys de Can Bonvilar se situa el Reial Club de Golf El Prat, que s'entén per les terres adjacents al nord, sud i oest de la masia. És un edifici de planta gairebé quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta a quatre vessants i amb una torre lluerna central, de construcció posterior, que dóna llum a l'escala central d'accés a les plantes superiors. La façana és de composició simètrica i plana, amb obertures d'esquema vertical, de dimensions decreixents segons la planta, i acabada amb el ràfec a la coberta. Els balcons són de ferro de forja a totes dues plantes. La façana presenta estucat de color vermellós fosc i s'hi entreveuen les restes d'un rellotge de sol. Hi ha notícies del 1400 que citen l'antic mas, que es bastí dins de l'actual edifici del segle XVIII. En una prospecció arqueològica duta a terme l'abril de 1991, hi van aparèixer restes d'època romana, amb una important concentració de materials de construcció (tègula, ímbrex, fragments de picadís i pedres amb restes de morter), així com estructures indeterminades de pedra i unes possibles sitges. Aquest torrent té el seu naixement a la font de Querol, a Sant Llorenç del Munt, prop de Can Torres, dins el terme de Matadepera. Entra al de Terrassa prop de Can Vinyes, traspassant el pont anomenat de la Betzuca a la carretera de Castellar. Al indret que entra al terme de Terrassa, a l’època medieval el trobem amb el nom d'Arnella o Arnaela. I prop de Can Viloca, com a Vila Occua. Al seu últim tram també era conegut com a riera del mas Lladó de la Clota. Baixa després en ziga-zaga, paral·lel al torrent de la Grípia, fins a trobar la línia del tren de la RENFE prop de Can Viver de Torre Bonica. En el seu recorregut fins a la carretera de Montcada deixa al seu vessant dreta Can Figueres del Mas i l’Hospital de Terrassa i l’esquerra els camps del Real Club de Golf El Prat. Ja en terres de Can Barba de la Pedra Blanca, prossegueix fins a trobar el torrent de Can Llobateres o de la Grípia, amb el qual forma la riera de Can Llobateres. Aquesta, després de vorejar pel ponent de Sant Quirze, es troba amb la riereta de Sabadell i forma el riu Sec, que a l’a vegada desemboca al Riu Ripoll i aquest al Besòs
Llac

Estany de recuperació d´aigues tractades

Intersecció

Camí Vell de Sant Julia d'Altura a Sant Cugat del Valles PR-C 13

Sender que transcorre pels rodals de Terrassa tot descrivint un itinerari circular per les poblacions veïnes d'aquesta ciutat. PR®-C 13 Etapa 1 17,00 km Les Fonts (Terrassa) - Matadepera PR®-C 13 Etapa 2 13,97 km Matadepera - Sant Miquel de Gonteres PR®-C 13 Etapa 3 16,90 km Sant Miquel de Gonteres - Les Fonts (Terrassa)
Intersecció

Intersección

Waypoint

Àrea d´estada de Can Figueres i Can Canya

Us trobeu al camí que comunica les masies de Can Figueres del Mas i Can Canya, a tocar del Torrent de la Betzuca i molt a prop del hospital de Terrassa. Aquets entorns són un bonic mosaic formats per camps agrícoles dedicats fonamentalment al conreu de cereal farratger per a la granja d´ovelles de Can Canya, espais forestals formats per pinedes de pi blanc i alzinars i retalls de vegetació de ribera associada al torrent de la Betzuca. La masia de Can Canya es troba actualment molt malmesa però les terres de la seva finca, en mig d’una plana força extensa, acullen encara una forta activitat agropecuària, incloent-hi el darrer ramat d’ovelles del nostre municipi.
Edifici d'interès

Can Figueres del Mas

Can Figueres del Mas és una masia de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. És situada a la part oriental del municipi, a l'antic camí de Sant Quirze a Matadepera, actual carretera de Torrebonica, a 100 metres de la N-150 o carretera de Montcada, darrere mateix de l'Hospital de Terrassa i vora el torrent de la Betzuca. És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dues aigües. La façana principal, orientada a migdia, és perpendicular al carener i, en un inici, de composició simètrica, però a causa dels afegitons posteriors el carener ha quedat desplaçat lateralment de l'eix de simetria de l'edifici. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, en arc de mig punt, adovellat amb carreus de pedra picada. Al primer pis hi ha una finestra central amb motllures de perfils gòtics flanquejada per dues finestres més, afegides posteriorment; també hi ha diverses finestres a les golfes. En una de les finestres del primer pis, a l'angle dret de la façana, hi ha gravada la data de 1589. A l'alçada del graner hi ha un rellotge de sol amb la data del 1848, just per sota del carener. Són interessants les troneres que apareixen als escaires de l'edifici i el ràfec de la teulada. Interiorment s'estructura de la manera següent: passat el portal de l'entrada, a la planta baixa, hi ha al fons l'escala d'accés al pis de dalt, amb el corresponent espiell. A la dreta, s'hi obre el menjador amb la cuina i la llar de foc. A l'esquerra hi ha els cups, el carner i premsa d'oli i, a la part de darrere, el celler. Al primer pis hi ha la sala, amb una finestra amb festejador, i les cambres de dormir, una de les quals té llar de foc. Es conserva part del pati i l'era a ponent de la casa i un seguit de corts per als porcs, galliners, corrals, estables, un trull per a les olives, el molí... És un mas molt poc documentat, si bé sembla que té un origen molt antic. Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no l'esmenta, ni tampoc cap propietat anomenada Figueres. Ha tingut diverses reformes, al segle XVII, el 1758 i el 1848. Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle XIX, la pubilla del mas es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de Ribatallada. L'últim hereu la va vendre a un indiano. En terrenys de Can Figueres del Mas es va construir l'Hospital de Terrassa
Arquitectura religiosa

Creu de Can Badiella

"La Creu de can Badiella està situada a 300 metres d’aquesta masia, en el camí que va des de la carretera de Montcada a Can Sabater del Torrent, en l’encreuament que porta al mas. La creu marcava els límits de les parròquies de Sant Pere i de Sant Julià d’Altura. Aquest límit venia marcat pel camí de Sant Quirze del Vallès a Matadepera La creu de terme sobre un bassament triple d’estructura circular. Dalt del fust un capitell ornamentat amb figures d’àngels esculpides. A sobre una creu grega esculpida en pedra amb dues cares diferenciades: al frontis la imatge del Sant Crist i, al dors la de la Mare de Déu i el nen. La creu sembla l’original i no està estudiada. Probablement va passar desapercebuda durant el conflicte de la Guerra Civil o va ser amagada. Quan es va produir l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell la línia divisòria del camí de Sant Quirze del Vallès a Matadepera, que separava la parròquia de Sant Pere amb la de Sant Julià d’altura, va ser desplaçada cap l’est, pel camí que va de Sant Quirze a Sant Julià d’altura. Es per això que can Badiella i la creu de terme quedaren situades en el terme de Terrassa
Túnel

Torrent de la Grípia

El primer torrent de la conca del Besòs que es troba a llevant de la ciutat és el de la Grípia, que segueix un traçat paral·lel al camí dels Monjos. L’aiguabarreig dels torrents de les Monges i del Sacrament, prop de la carretera de Castellar, dóna origen al torrent de la Grípia, encara que hom dóna com a fet que el torrent de les Monges sigui també el de la Grípia. El seu origen el trobem a la carretera de Matadepera, passat el pont de la riera de les Arenes, davant l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Segons el geòleg Jacint Elies, aquest torrent també havia estat antigament la vall de la riera de les Arenes. El seu curs segueix entre el Puigbarral i la turonada barriada de la font de l’Espardenyera, rebent de les seves vessants fins a cinc rierols, un d’ells procedent de la deu de la Espardanyera. Rep el nom de les Monges pel convent i monestir romànic de Santa Magdalena, situat al munt del Puigbarral, al peu del camí dels Monjos. També el trobem amb els noms de torrent de la Rugada o de l’Espardenyera. Passat l’encreuament amb la carretera de Castellar el torrent s’entronca per las seva esquerra amb el torrent del Sagrament. Des d’aquest punt es forma el torrent de la Grípia pròpiament dit.
Intersecció

Serra de Galliners - Camí del Mig ( Cami dels Monjos PR-C 31)

La Serra de Galliners és una serra a cavall dels municipis de Sant Quirze del Vallès i Terrassa a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 315,8 metres. És un corredor biològic entre la Serralada Litoral i la Prelitoral. Un dels últims espais forestals de la plana del Vallès. Encara es pot trobar una rica fauna que degut a les activitats humanes que s'hi desenvolupen (accessos motoritzats, caça, activitats esportives ) passa sovint desapercebuda.
font

Font de la Bóbila

fotografia

Curiositats de Ruta

font

Font de l'Alba

Instal·lació esportiva

Club de Tenis les Fonts

El Club de Tennis Les Fonts es va fundar l’any 1956 com un espai on pares i fills poguessin fer esport i relacionar-se. Amb els anys, el Club ha anat creixent i adequant les seves instal·lacions a la demanda social del moment. Els esports de raqueta, el tennis, el frontó, el pàdel, el hockey sala i a dia d’avui també, el campus d’estiu són les activitats que configuren aquest club esportiu, situat a Les Fonts de Terrassa. Tot i ser un club “petit”, ha estat sempre un lloc molt familiar on encara a dia d’avui segueixen participant diferents generacions de socis fundadors. Esperem seguir creixent, encara més, amb tots vosaltres. El Club de Tennis Les Fonts disposa d’un servei de bar restaurant per a dinars i sopars per a grups de fins a 60 persones. S’ofereixen menús diaris, barbacoa, entrepans, tapes i aperitius…

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.