Temps  2 hores 58 minuts

Coordenades 709

Data de pujada 26 / de març / 2019

Data de realització de gener 2018

-
-
915 m
585 m
0
2,7
5,5
10,92 km

Vista 48 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Santa Cecília de Voltregà, Catalunya (España)

La ruta del Solei comprèn el vessant sud-est de la serra de Sobremunt, des de Baulenes i el Grau al nord fins a Puigpelat i Sant Martí Xic al sud.
p.q.(punt quilomètric) 0,00 Sortiu de l’aparcament P8 al costat de la primera paret de la casa de Puigpelat. Agafeu el GR en direcció a Pujolís, pel mig de les instal·lacions dels cavalls, fins a arribar al torrent.
p.q. 0,35 FONT DE PUIGPELAT // Agafeu el corriol a la dreta amunt pel PR en direcció a Sant Martí Xic.
p.q. 1,36 Bifurcació. Continueu pel PR a la dreta per travessar el torrent.
p.q. 1,42 BASSA CANAMERA // Reculeu pel PR fins a la bifurcació anterior.
p.q. 1,48 Deixeu el PR. Trenqueu a la dreta remuntant per la vora del torrent.
p.q. 1,64 Revolt a l’esquerra de 180°. Continueu recte sense fer-lo. A pocs metres hi ha la font.
p.q. 1,65 FONT DE L'ASE // Reculeu fins al revolt anterior i continueu a la dreta amunt.
p.q. 1,83 En arribar a una petita feixa plana hi ha una cruïlla, continueu recte amunt.
p.q. 1,95 Sortiu a una esplanada. Trenqueu a la dreta on es va convertint en una pista.
p.q. 2,05 Bifurcació. Agafeu la pista de la dreta.
p.q. 3,20 Abans de canviar de vessant, deixeu la pista i agafeu el corriol a la dreta que baixa a la font.
p.q. 3,30 FONT DEL GRAU // Reculeu fins a la pista.
p.q. 3,40 Agafeu la pista a la dreta.
p.q. 3,47 Bifurcació. Aixamplament de la pista. Agafeu la pista de l’esquerra amunt fent un gir de 180°.
p.q. 4,18 Bifurcació. Feu un gir de 180° a la dreta per agafar el GR.
p.q. 4,36 Deixeu la pista per agafar el corriol a l’esquerra. Continueu pel GR.
p.q. 4,63 Deixeu el corriol i agafeu la pista de nou a l’esquerra. Continueu pel GR.
p.q. 5,05 Monument del Mal Pas o Mirador de Baulenes. Deixeu la pista i agafeu el corriol a l’esquerra avall. Continueu pel GR.
p.q. 5,30 Deixeu el corriol per agafar la pista de nou a l’esquerra. Continueu pel GR.
p.q. 5,52 FONT DEL CAMÏ DE BAULENES // Continueu pel GR.
p.q. 5,64 Bassa de Baulenes. Agafeu la pista a la dreta abandonant el GR. La pista fa tres llaçades i a cada llaçada es torna més precària. Quan passa a l’altre vessant es torna un rastre de corriol. Seguiu les fites de pedres i fletxes.
p.q. 6,56 FONT DE LA FORANCA DE BAULENES // Desfeu el camí fins a la bassa de Baulenes.
p.q. 7,48 Bassa de Baulenes. Agafeu la pista a la dreta tornant al GR.
p.q. 7,71 Collet de la Casanova (P9) Cruïlla. Continueu recte pel GR, en direcció a Sant Martí Xic.
p.q. 7,93 Deixeu la pista i el GR per agafar un corriol a la dreta. Indicador de "Sant Martí Xic per l'ombra"
p.q. 8,65 Bifurcació múltiple. Agafeu de nou el GR en direcció a la tanca de ferro que dona accés a Sant Martí Xic.
p.q. 8,93 Ermita de Sant Martí Xic i castell de Voltregà. Continueu pel GR que dona la volta al castell.
p.q. 9,15 Bifurcació. Panells indicadors. Continueu recte pel GR en direcció a Santa Perpètua.
p.q. 9,79 Bifurcació. Continueu pel GR a l’esquerra avall.
p.q. 9,95 FONT DE LA CASANOVA DE DALT // Continueu pel GR.
p.q. 10,21 Ruïnes de la Casanova de Dalt. Panells indicadors. Continueu pel GR en direcció a Santa Perpètua.
p.q. 11,58 Aparcament de Puigpelat. Final del recorregut.
Des de la C-17 agafeu la BV-4602 a Santa Cecília de Voltregà i arribeu fins al final de la carretera asfaltada (4 quilòmetres). Allí agafeu una pista en pujada que porta fins a la casa de Puigpelat (0,9 quilòmetres).
Aquest aparcament està en la pista forestal, que comença poc després del P3 en el camí de Santa Cecília a la Trona, uns 300 m després de Serratosa en direcció Sant Martí Xic i Santa Llúcia, i que puja el grau de la Miranda. Just quan arribeu a dalt, en la cruïlla de camis hi ha llocs per aparcar.
És una font de bassal natural de 3 x 2 metres aproximadament que es troba uns metres elevada respecte del nivell del torrent. La bassa té aigua tot l’any. L’entorn natural és plenament boscà, amb domini del pi roig. Es diu que hi rentaven o hi estovaven el cànem, d’aquí l’origen del seu nom.
Està situada en el cap de rec del torrent de Puigpelat. El conjunt consta de tres fonts, una bassa, una taula, uns bancs i una alzina centenària ajaguda que travessa tot l’indret. La font del mig és la més humil de les tres. És una construcció de maçoneria de totxos coberta de lloses d’1,2 x 0,7 metres, arrambada al marge i bastida sobre la roca just sota l’alzina. A la part inferior de la paret del davant hi ha un broc amb tap encadenat i més amunt un altre tub que fa de sobreeixidor, tots metàl·lics, que desaigüen a la bassa. A l’esquerra hi ha una altra font. És una font de bassal tancada en una caseta de quatre murs de maçoneria de pedra i coberta amb grans lloses, amb les parets nord i est adossades al marge. Les mides exteriors són: 2,3 x 1,9 x 1,4 metres d’alçada. A la paret de ponent hi ha una obertura d’1,0 x 0,6 metres bastida amb pedres treballades i amb una porta de fusta enreixada. L’interior té forma rectangular, d’1,5 x 1,0 metres, i 1,95 metres de fondària. El forat excavat a la pedra es manté rectangular gairebé fins a la meitat, i a partir d’aquí es comença a arrodonir i a reduir fins a arribar al punt del fons d’on brolla l’aigua. Quan està ple sobreïx per la mateixa obertura que desaigua a la bassa. La tercera font, també excavada a la pedra, està situada dins de la mateixa bassa, al costat de llevant. Té forma rectangular, 2,2 x 0,9 metres, i una fondària de 2,1 metres quan la bassa està plena. Les mides es van reduint gradualment a mida que baixa fins a arribar a un espai d’uns 50 x 20 centímetres on es troba el punt on brolla l’aigua. La bassa té forma gairebé circular i fa uns 8 metres de diàmetre. Té el fons de pedra i un mur de contenció de terra sobreposada, impermeabilitzada amb ciment a la part interior que toca a l’aigua. En el punt més profund hi ha un forat per poder-la buidar i netejar i al costat, un sobreeixidor que en limita la fondària a uns 50 centímetres. El seu règim és molt irregular en funció de les pluges. La font central, en tenir el bei dins del mateix dipòsit i per tant ser molt alt, només raja quan hi ha hagut un episodi de pluges de molts litres en pocs dies; després minva ràpidament i deixa de rajar. La font de dins la construcció, en tenir l’entrada d’aigua més fonda, triga més temps a deixar de rajar. La de dins de la bassa és la que té més cabal i, tot i que minva en funció de les pluges, només deixa d’aportar aigua si hi ha una temporada llarga de sequera. A l’entorn hi predominen el pi roig i l’alzina. Uns anys després de buidar-se la casa, l’alzina que hi havia al costat de les fonts va caure, arrencant els murs de la caseta i enfonsant la coberta. L’arbre va quedar entravessat sobre la bassa, però no va morir i va anar adaptant la seva forma. El lloc es va anar deteriorant i cobrint de vegetació. Els forats de les fonts i la bassa es van omplir de fang i rocs i l’indret va quedar pràcticament il·localitzable. L’any 2011 es va començar la restauració amb una successió d’emocionants descobertes, ja que només es comptava amb l’existència de la caseta i la bassa. El treball va ser dur, però àmpliament recompensat quan l’any 2012 es va acabar la restauració. El propietari va donar permís per fer-hi un tancament i es va instal·lar un abeurador a la part inferior fora del tancat. Actualment, com que hi passen tant el GR 3 com el PR C-49, és un lloc molt visitat, admirat i respectat per tothom.
La font està situada en la cloterada del barranc de Baulenes. És una font de bassal, bastida amb una construcció de maçoneria de pedra, que arrenca de la pedra impermeable del fons i té forma semicircular. La paret del davant és recta i fa 1,5 metres d’amplada per 0,9 metres d’alçada. Té una obertura de 0,7 x 0,7 metres amb una base de pedra treballada de 50 x 70 centímetres que delimita el nivell màxim d’aigua, que és de 0,7 metres. Tot el conjunt està cobert per unes lloses grans. Destaquen també els dos canals que hi ha a cada banda i que recullen l’aigua per evitar que quan plou s’inundi la font. El règim de la font és intermitent segons les pluges. L’entorn és un bosc molt espès dominat principalment pel boix amb alzines i roures. Quan Baulenes era una casa de pagès i s’hi vivia tot l’any, era on baixaven a buscar l’aigua per a ús domèstic. En la recuperació de la font, l’única actuació que va caldre fer va ser retirar els sediments que l’omplien totalment. El més laboriós va ser fer el camí per accedir-hi i netejar el pla del davant.
La font es troba a la mateixa pista de Santa Llúcia, entre la bassa de Baulenes i el collet de Baulenes. Està situada al marge, a uns 1,2 metres sobre el nivell del camí. És una font de bassal molt humil. Les seves mides són 70 x 60 x 40 centímetres. Està excavada en la mateixa terra i coberta per una llosa suportada als laterals també per lloses. Pràcticament es troba sempre eixuta, només recull una mica d’aigua quan plou abundosament. El lloc és bastant erm, només hi ha herba i algunes plantes baixes com farigoles i argelagues; en destaquen els joncs del davant que delaten la humitat subjacent. Per sobre hi ha pi roig i al davant, prats de pastura. Devia servir només per abeurar els caminants que passaven pel davant.
És una font de bassal que brolla del fons d'una bassa rectangular de 3 x 0,8 metres adossada a un cingle rocós. Està excavada en la pedra del llit del torrent del Grau amb una fondària de 50 centímetres més els 20 centímetres que mesura el mur de totxos que la delimita a mode d’abeurador. A la paret del davant hi ha un tub metàl·lic que fa de sobreeixidor i que desaigua directament al torrent del Grau. Just a sobre la bassa hi ha una petita placa integrada a la roca amb la inscripció «font de l’Ase». El règim és irregular en funció de les pluges, però raja pràcticament tot l’any. L’entorn natural és plenament boscà, amb domini del pi roig.
La construcció que fa de dipòsit és de maçoneria de pedra adossada al marge i coberta amb lloses. Té un broc metàl·lic i sobreeixidor per sota la porta d’accés al dipòsit. L’aigua cau en una pica i marxa canalitzada per sota el camí fins al torrent del Grau, que passa a pocs metres i que baixa de la font de l’Ase. Al costat hi ha un petit banc de pedra i un altre de fusta. La font raja tot l’any ja que es troba a baix a la plana i compta amb dipòsit. En trobar-se la font al costat del torrent, la vegetació és de ribera. Avall de la font hi ha els tancats dels cavalls. L’any 2003 va ser restaurada pels amics de Sant Martí Xic. En les anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter aquest any 2019, l’aigua de la font conté 0,9 mg/l de nitrats.
La font està situada en un terreny ensorrat que deixa al descobert la roca d’on brollen les deus d’aigua que recull el cap de rec del torrent del Grau. El conjunt el formen una construcció de maçoneria de pedra que mesura 1,9 x 1,2 x 1,1 metres coberta amb doble vessant de lloses. Aquesta construcció fa de dipòsit de l’aigua que brolla per un forat de la roca al costat esquerre i que és recollida per un mur de totxos, que la condueix cap a dins. La cavitat interior fa 0,9 x 0,7 metres. A la paret del davant hi ha una obertura quadrada de 30 x 30 centímetres amb una porta de ferro amb forrellat. Per sota de l’obertura hi ha un tub metàl·lic que fa de sobreeixidor i que desaigua en un petit obi i, per mitjà d’una conducció soterrada per sota les lloses, l’aigua arriba a un canal arrambat a la roca. El recollidor de la banda esquerra està cobert amb una barbacana per protegir-lo de la fullaraca i la terra que cau del marge superior. A la banda dreta hi ha una jardinera feta amb murs de pedra. El règim de la font és molt irregular en funció de les pluges. Pot passar d’estar totalment eixuta a brollar espectacularment per tres deus diferents després d’un episodi de pluja abundant. La vegetació és molt abundant, amb domini del boix, l’alzina, el roure i l’heura. Quan la casa estava habitada, la font l’abastia d’aigua per una conducció ja obsoleta, omplint uns safareigs que quedaven una mica per sota de la casa. Després de molts anys d’abandó es va tapar tant de vegetació que es va arribar a donar per desapareguda en no tenir-ne referències. La restauració va començar el 2012. Es va netejar i anivellar l’esplanada del davant, es va desenterrar i protegir la deu principal, es va reparar la coberta, es va adequar el davant amb lloses i es va afegir al dipòsit un obi que recull l’aigua de la font. Es va acabar la restauració el 2014.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.