-
-
889 m
446 m
0
4,8
9,6
19,15 km

Vista 1086 vegades, descarregada 35 vegades

a prop de l'Abella, Catalunya (España)

Ruta per l'Abella (Sant Martí de Centelles):

Zigazaga de graus: Grau del Cerdà, Grau del Sunyer, Grau de Can Tresquarts, Matxos i Avellanedes. Passarem pel Dolmen del Duc, el Refugi o Cova del Ponsic, El Grony (783m.a.), Els Castellets (819m.a.), Sant Pere de Valldaneu, la zona d'escalada "La Soleia" i el Parc l'Alzinar de l'Oller.

Els "GRAUS", són camins d'ascens aprofitant les zones més franquejables de la paret de la muntanya. Els més coneguts són el Grau Mercader (utilitzat antigament per baixar al mercat de Granollers des de les masies de la part alta), el Grau de la Trona, el Grau de Montmany i el Grau de Sant Pau. Sembla mentida que, arran de cingleres tan verticals de 90 graus hi hagi aquests graus!

Els CINGLES DEL CERDÀ formen part dels Cingles del Bertí, i els graus que hem explorat avui, des de l’Abella, han estat:

- Grau del Cerdà: de pujada.
- Grau del Sunyer: de baixada i després de pujada, des de la Font de Tresquarts.
- Grau de Can Tresquarts: de baixada i de pujada.
- Grau de les Avellanedes (GR5): de baixada.

RECORREGUT: l’Abella (Sant Martí de Centelles) > Església Mare de Déu dels Àngels > Carrer Sant Joan (pista) > Dreta: deixem pista; veurem marques de pintura verda/ vermella en un arbre. Terrissos Vermells. Aviat, deixarem de seguir les marques de pintura, que tomben cap a la dreta, i continuem recte. Sobre un petit promontori estan els DOLMENS DEL DUC (Dolmen del Duc I i Dolmen del Duc II): La cronologia del jaciment va de 2100 fins al 1500 aC i les primeres excavacions que s'hi van fer s'hi trobaren restes d'òssos humans i diverses peces ceràmiques i de collarets). El Paradolmen del Duc està al costat del Dolmen del Duc.

Després prenem el corriol a l’esquerra de la pista vermellosa, que puja sota la línia d’alta tensió. Anirem seguint les torres d’alta tensió > Al marge esquerra trobarem el REFUGI o COVA DEL TORRENT DEL PONCIC o PONSIC: per dins és molt gran i fresc! Continuem seguint la línia elèctrica (malgrat en el track nosaltres ens hem desviat una mica i l’hem recuperada de nou) fins que veurem un corriol a l’esquerra, en pujada, just després de trobar una gran pedra al mig del camí i abans d’una de les torres elèctriques. Seguim aquest caminet que es va enfilant a l’esquerra; és molt maco i… amb ombra!, per fi!

Arribem a una clariana plena de cranis d’animals, lligats entremig de les branques (aquí és quan em truquen per dir-me que el gos ha destroçat la porta massissa de l’entrada : O … Oh no!). Cada una d’aquestes calaveres sembla diferent de les altres, fa molt respecte, i no sé quin motiu tindrà.

Al costat del la cruïlla dels cranis veurem una caseta plena de molsa (dipòsit de la Font del Cerdà) > FONT DEL CERDÀ (amb la inscripció “FONT del SERDA, 1950, J.P.M.), i Mina d’aigua amb porta de ferro al seu costat, davant unes escales tapisssades de molsa. Seguim pujant pel GRAU DEL CERDÀ fins assolir la part superior del CINGLES DEL CERDÀ (formen part dels Cingles del Bertí).

Estem a la part superior del cingle, anem trobant fites > Passem de llarg el GRAU DE L’OLLER, que podríem fer de baixada > Passem pel costat de les Casetes de telecomunicacions i antenes repetidors.

Més endavant, a l’esquerra, està la fita del GRAU DEL SUNYER: Fem aquest grau de baixada; hi ha marques de pintura > Girem a la dreta (deixem fites i marques) > Aquest corriol va mantenint alçada primer i després és en lleugera pujada per pedres en ombra; hi ha marques de pintura, malgrat al principi haver 3 creus “no ok” > Bancada taronja de ferro > Sortim a la pista MM del Carrer Sant Joan > FONT ROURET > La pista va pujant en fort pendent > Dreta: Rètol que marca « Itinerari FONT DE CAN TRESQUARTS»: la font té aixeta, on surt un rajolí d’aigua (cal deixar-la sense prémer, doncs sinó va perdent aigua). Aquest corriol és molt maco, en ombra, planer i passa per una bonica balma. Després d’un tram en baixada, acaba pujant dalt del cingle altra vegada pel GRAU DEL SUNYER.

Ja dalt del cingle, tenim panoràmiques vistes, davant MASIA EL SUNYER > Continuem caminant per una pista ampla > Aviat, a la dreta veurem la MASIA CAN TRESQUARTS, i a l’esquerra, un bonic balcó de ferro, per admirar el paisatge.

Al costat del balcó baixem i pugem pel GRAU DE CAN TRESQUARTS, fins la font > Tornem a ser dalt del cingle. (En aquest tram sol fer-hi una pudor ben forta… ) > Ara travessarem pel GRAU DELS MATXOS. En un punt, passat el grau, escolto escaladors just sota meu, en el cingle (cingle de 90º!!!). M’apropo fins un GRAU que baixa (¿) veig a dos escaladors a peu de paret, però no he baixat, doncs el grau sembla força dret (bon lloc per escalar, i en ombra!). Els escaladors tenien el vehicle a la cruïlla del camí dels matxos.

Continuem caminant arran del cingle, i ens desviem fins el EL GRONY (783m s/ ICC) i després fins ELS CASTELLETS (819m), on hi ha la torre de guaita de fusta. Passada la torre de guaita es pot baixar fins els “Tres Castellets” de pedra” en un tram aeri, gràcies a dues grapes que hi ha instal.lades.

Decidim iniciar el retorn pel GRAU DE LES AVELLANEDES: de baixada. Marques del GR-5. En algun tram d’aquest grau hi ha instal•lat passamà d’acer, doncs la baixada resulta ser molt dreta, amb diverses marrades (on comença el cable hi ha un avellaner molt gran). Passat el tram del passamà d’acer, veurem un corriol a la dreta, que obvien. > Sortim a una pista: nosaltres continuem recte > PLA DE LA MANISCLA: seguim les marques del GR-5: ara ve un tram de guapíssima trialera de terra vermella en baixada. > Després, tombem a l’esquerra d’una pista (a la dreta aniríem cap el Pla de la Barra, en direcció al Grau de la Trona) > FONT VALLDANEU > travessem el pastor elèctric per passar per sota la MASIA DE VALLDANEU.

El corriol continua fins sortir a la pista que en dos minuts arriba a la Parròquia de SANT PERE DE VALLDANEU (incorrectament dit “Valldeneu”) > Ens apropem a l’ESCOLA D’ESCALADA "LA SOLEIA": passem sota les vies del Sectors Iniciació i Sostre, El Bolet i el Sector Espeleòlegs. Retornem per un Camí equipat amb cable d’acer i preses d’escalada > BRASERIA I ESPAI DE LLEURE DE CAN CANALS > Creuem riera i sortim a les cases de la zona polisportiu > pugem per les grans escales, amb molts edificis a mig construir a banda i banda, fins el PARC L’ALZINAR DE L’OLLER (amb alzines monumentals precioses i una font) i, en breu, al punt d’inici de la ruta.

CURIOSITATS:
* DOLMEN DEL DUC: megàlit situat en un petit turó a la riba dreta del riu Congost, al terme municipal de Sant Martí de Centelles. Segons un document de 1944, rep aquest nom degut al propietari del terreny on està ubicat (propietat del Duc de Centelles). El dolmen continua la línia de monuments megalítics de la Serra de l’Arca d’Aiguafreda, a la riba oposada del Congost. Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Es tracta d’una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura. Mides aproximades: 2,20m llargada x 2 m amplada i la llosa de coberta d’uns 2,40 metres d’amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d’adult."

* REFUGI DEL TORRENT DEL PONSIC, o Cova del Torrent del Poncic amb “c” (segons mapa ICC), o Cova del Ponsic, amb “s”, segons el Mapa d’Alpina. "Aprofitant una pedra vertical sobre la qual s’arrepenja una altra d’inclinada, es va construir un petit refugi de 3,5 metres de llarg per 2 d’ample en la seva part més gran i una altura màxima d’1,5 m. Està orientat aproximadament en direcció oest-est, de manera que mira al poble d’Aiguafreda. Al final del tot hi ha un petit replà més elevat amb una obertura que dóna a l’exterior i que podria haver funcionat com a xemeneia, tot i que no s’evidencien restes de foc (excepte al mig del refugi, tot i que semblen ser molt recents). La boca que dóna al vessant de llevant ha estat tancada parcialment amb un petit mur de pedra seca. Els espais del sostre que havien quedat descoberts també varen ser tancats pel mateix procediment. Al sostre hi ha terra i vegetació que impermeabilitzen l’estructura. El seu estat de conservació és bo i es troba al costat mateix d’una línia elèctrica a la banda de dalt de la franja desbrossada que la delimita (oest)". https://excursionismecientific.wordpress.com

* Els CINGLES DE BERTÍ són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. S'orienten d'est a oest fent de divisòria natural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja (Moianès) i de Bigues i Riells (Vallès Oriental), fins que arriben al nord-oest de Puiggraciós, on torcen en angle recte cap al nord. En aquest altre tram discorren íntegrament en el terme municipal de Sant Quirze Safaja, i van a morir, a l'extrem nord, en el terme de Sant Martí de Centelles (Osona). Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí, ubicada a la part central del seu recorregut. (Viquipèdia)

* Els CINGLES DEL CERDÀ és una cinglera, a cavall dels termes municipals de Centelles i Sant Martí de Centelles, a la comarca d'Osona. Estan situats a la dreta del riu Congost, just a ponent i damunt del veïnat de l'Abella i també a ponent d'Aiguafreda. Al centre de la cinglera, al capdamunt, hi ha un repetidor de telecomunicacions. Estan situats al sud-est de la important masia del Cerdà de la Garga, lloc nadiu de l'urbanista Ildefons Cerdà, autor del Pla Cerdà. Els Cingles del Cerdà, que prenen el nom de la masia esmentada, s'estenen des del Grau del Cerdà, al nord, fins al Grau del Sunyer, al sud-oest. Formen part dels Cingles del Bertí.

* SANT PERE DE VALLDANEU. La parròquia de Valldaneu va rebre el seu nom del “vilar de Daniel” ("vilar Danihelis") documentat cap a l’any 900. L’assentament primerenc va convertir-se en el cap d’un districte parroquial amb la construcció de l’església de Sant Pere, documentada per primera vegada l’any 1007. Durant l’Edat Mitjana, el poblament fou fonamentalment dispers, en forma de masos (Valldaneu, L’Oller, Castellar, Esglésies, etc.). A partir dels segles XV-XVI, a l’extrem septentrional de la parròquia, es va desenvolupar el nucli de l’Abella, entorn d’uns molins hidràulics i del mas Abella-Vila.

* ESCOLA D’ESCALADA “LA SOLEIA": és una zona d'escalada tradicional, restaurada per l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles amb l'acord de la propietat de la finca l'any 2010. (“PROHIBIT L'ACCÉS A TOTES LES PERSONES QUE NO ESTIGUIN FEDERADES O QUE NO COMPTIN AMB L'ASSEGURANÇA CORRESPONENT”). Consisteix en 16 vies d'escalada, entre elles algunes apropiades per a iniciar-se en aquest esport; un rappel i un camí equipat, més un sector reservat a l'obertura de noves vies. Es troba a Valldaneu, a la cinglera de la Soleia, situada sota l'antiga parròquia. L'escola de la Soleia és una zona de roca calcaria poc grapejada, on trobarem 16 vies d’escalada, amb una altura que rondarà entre els 10 i els 20 metros. El grau de les vies va des del III+ fins al 6b, la majoria dels traçats estan força sobre equipats, per la qual cosa és un indret ideal per a iniciar-se. La zona també comte amb un ràpel, un camí equipat, i un sector reservat a l'obertura de noves vies.
> SECTOR INICIACIÓ I SOSTRE (7 vies)
> SECTOR ESPELEÒLEGS (7 vies)
> SECTOR BOLET (2 vies)
Esglesia N. S. dels Àngels
Dreta: deixem pista. Marques verd i vermell
Dolmens del duc
Cirriol esq pista vermella
Cova del Ponsie
Esq corruol pujada, ds gran pedrote i abans torre
Clariana plena de cranis d'animals
I ds caseta molsa
Grau del sunyer
Font del serda 1950 i mina porta ferro
Casetes antenes telecom
Esquerra marques pintura
Dteta deuxem fites u marqueS
Bancada taronja ferro
Pista font rouret
Dreta grau can 34
Font- aixeta rajoli (deixar-la sense apreyar, ull, sino perd)
Bonica balma
Cingles vistes- davant masia
Dreta- masia can tresquarts / esq balco ferro
Grau de can tresquarts
Grau dels Matxos?
Grau que baixa
El Grony 785m
ELS CASTELLETS (819 m.a
Gr grau avell
Passama acer
Pla de laManiscla : marques gr
Font valld?
Masia Valldaneu pet sota pastor electr
La parròquia va rebre el seu nom del “vilar de Daniel”, documentat cap a l’any 900.
La soleia. Sector iniciacio
El Bolet
Espeleolegs
Cami equipat
Parc l'alzinar de l'oller

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.