Temps en moviment  3 hores 30 minuts

Temps  6 hores 14 minuts

Coordenades 2315

Data de pujada 4 / de setembre / 2019

Data de realització de setembre 2019

-
-
1.363 m
934 m
0
3,6
7,2
14,33 km

Vista 490 vegades, descarregada 29 vegades

a prop de Tírvia, Catalunya (España)

Vall Ferrera

La vall Ferrera (també escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera) és una vall que constitueix una de les unitats que formen la subcomarca de les Valls de Tírvia. Comprèn el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya).

Vertebren la vall la conca principal de la Noguera de Vallferrera i i la seva subsidiària, la Noguera de Tor. Tot el conjunt és afluent de la Noguera de Cardós just al capdavall de la vall, de manera que es pot considerar que el riu sencer és dins de la vall de la qual pren el nom. La vall Ferrera deixa la vall d'Andorra a l'est. És una vall d'elevada extensió, de pes en la història medieval del país, d'un gran valor paisatgístic i atractiu turístic. Té una ampla capçalera que acull moltes rutes excursionistes, atès que l'envolten cims com la Pica d'Estats, el pic de Sotllo i el Monteixo, per citar aquells més concorreguts. Inclou la vila d'Alins, capital històrica de la vall i encara avui dia cap de municipi, i dels pobles d'Àreu, amb el seu veïnat de la Força d'Àreu més al nord, Norís, Tor, Ainet de Besan, Besan i Araós, seguint-los en ordre descendent segons el curs del riu, a més dels despoblats de Buiro i Virós.

En l'aspecte geològic hi dominen els esquists amb alguns afloraments de calcària. La vall presenta un rang d'altitud considerable des dels 820 metres del fons de la vall fins als 3.131 m de la Pica, per la qual cosa hi ha diversos estatges de vegetació dominats per pinedes de pi roig en l'estatge muntà, pinedes de pi negre en l'estatge subalpí i prats en l'estatge alpí
font

Font de la Plaça Major de Tirvia

Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Està situat al nord-est de la comarca, enlairat damunt del punt on es troben la Vall Ferrera, la Vall de Cardós i la Coma de Burg, o de Farrera. Aquest punt és el de tres vies, que dona nom a la vila i al terme. Aquest municipi és el més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà, i és dels pocs que al llarg dels dos darrers segles no ha sofert cap agregació, ni se l'ha agregat a un altre terme municipal. Té un nucli important de població, la vila de Tírvia, i dues caseries amb molt poca població: la Bana i Terveu, que mai no van tenir ajuntament propi. Antigament, Tírvia havia tingut també la caseria o poble de Forques, a prop de l'ermita de la Mare de Déu del Roser, al nord del terme municipal. L'església parroquial està dedicada a Sant Feliu i, a més, hi ha les restes de la capella de Sant Joan Baptista, la nova capella de la mateixa advocació, la de la Mare de Déu de la Pietat, al cementiri, i l'esmentada de la Mare de Déu del Roser. El poble de Tírvia, totalment refet a partir del 1940, a penes conserva res del seu caràcter primigeni. És un poble allargassat de llevant a ponent, damunt d'un petit pla que pel costat meridional dóna directament a un desnivell important sobre la vall. Té al seu extrem de ponent l'església parroquial de Sant Feliu, i a llevant les capelles de Sant Joan i de la Mare de Déu de la Pietat.
Arquitectura religiosa

Ermita de la Mare de Déu de la Pietat

La Mare de Déu de la Pietat de Tírvia és un conjunt de Tírvia (Pallars Sobirà) format per una capella i esteles funeràries medievals, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Està situada a l'extrem sud-est del nucli de la vila, al cementiri municipal. És de planta rectangular, capçalera a l'est i façana a l'oest sota el pinyó que forma la coberta de llicorella a dues vessants. A la façana principal s'obre una àmplia porta adovellada d'arc lleugerament rebaixat i, per damunt d'aquesta, una petita finestra d'arc apuntat. Remata la façana una espadanya amb un ull d'arc lleugerament ferrat.Els paraments són de pedra del país de mida petita, excepte les dovelles ben tallades de la porta i de la finestra. L'ermita, situada en el centre del poble baix, es troba al costat del cementiri de Tírvia. La seva planta dona clars indicis d'un origen altmedieval, com va suggerir Joan Camp en 1984. Podria haver fet les funcions de parròquia, tal com suggereix la presència l'esteles funeràries discoïdals al fossar contigu a l'ermita. A finals del segle XX presentava un aspecte molt malmès. Recentment restaurada ha perdut les seves funcions d'església i al seu interior s'exposen, musealitzades, les esteles funeràries.
font

Font

Riu

Riu Glorieta

Pont

Pont del río glorieta

Waypoint

Waypoint

Arquitectura religiosa

Cementiri de Montesclado

Waypoint

Montesclado

El poble de Montesclado Montesclado és un altre dels pobles dels entorns que s'estenen de forma esglaonada en una carena o en un vessant de muntanya. Té la forma d'un poble compacte, tot i que no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals. L'església de Sant Esteve és a la part baixa del poble al costat occidental i va substituir Sant Esteve vell de Montesclado situada al nord-est de la població i que avui està en ruïnes. Montesclado és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà
Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Esteve

Sant Esteve de Montesclado és l'església parroquial barroca del poble de Montesclado, en el terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada al sector de ponent del petit nucli. Va substituir Sant Esteve Vell de Montesclado situada al cementiri, al nord-est de la població, i que avui està en ruïnes Església d'una sola nau amb capelles laterals, coberta amb volta d'aresta que descansa sobre petites mènsules. La capçalera està orientada a migdia i la porta d'accés, de mig punt, es troba als peus de la nau, a la base del campanar, formant un petit atri. És a dir, que l'accés a l'església es fa a través del campanar, que s'aixeca a l'extrem de la nau i presenta una base quasi quadrada que es transforma, a la part superior, en trapezoidal bastant irregular. A la part superior s'obren dos pisos de finestres de mig punt, parcialment cegades les del pis inferior. Un petit capitell de llicorella corona el campanar. Exteriorment, el mur lateral est de la nau és arrodonit. L'aparell, de mida petita i pissarrós, és recobert per arrebossat en alguns punts. A l'interior decoren la capçalera uns frescos contemporanis, obra del pintor J. Verdaguer. Durant la guerra civil Sant Esteve va patir greus danys. Formant part de la paret de l'absis trobem una pintura mural de Sant Esteve de Montesclado del 1970 en un bon estat de conservació. Originalment, Sant Esteve de Montesclado estava situada als afores del poble. Era una església de cementiri, de la que encara queden restes. Les primeres notícies de l'església són del 1314, quan fou objecte de visita dels deganats de l'arquebisbe de Tarragona, quan formava part del deganat de Cardós. Al principi del segle XVI, la rectoria de Montesclado, juntament amb la de la Glorieta (de Montesclado), regida per Joan Castell, era valorada en 10 lliures i 2 sous, i pertanyia a l'oficialitat de Tírvia.
font

Fuente

refugi

Casa Rural Maria Antonia

refugi

Hotel Lo Paller de Roc

Arquitectura religiosa

San Pancracio

font

Fuente

Waypoint

Mallolís

Mallolís és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a ponent del cap del municipi i d'Alendo, a l'esquerra del Barranc de Mallolís i al nord i dessota de la Mata de Mallolís. El poble està compost per dos petits nuclis, el principal, més enlairat, amb l'església de Sant Martí i les cases de Cal Pergo, Cal Ramonet i Cal Roi, i un segon al seu nord-oest, amb algunes cases més.
Ruïnes

Ruinas

Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Martí de Mallolís

Sant Martí de Mallolís és l'església romànica del poble de Mallolís, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en el sector meridional del petit nucli de Mallolís. Sant Martí de Mallolís és una església de reduïdes dimensions i planta rectangular amb absis aproximadament rectangular. La petita porta d'accés, està situada en un dels murs laterals. Als peus de la nau, sobre el pinyó de la coberta de llicorella a dues aigües, s'aixeca un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt amb una lleugera forma de ferradura. Per sota d'aquesta, en el mateix mur, s'obre un petit ull de bou. L'aparell és de pedra pissarrosa de tall irregular amb blocs granítics.
Ruïnes

Ruinas

Waypoint

Waypoint

Riu

Río

panoràmica

Panoramica

font

Font d 'Alendo

Waypoint

Alendo

Alendo és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a 1.278,3 metres d'altitud, a prop i a ponent del poble de Farrera. És a l'extrem sud-oriental del Serrat de Santa Eulàlia, en una carena emmarcada a ponent pel Barranc de Mallolís i a llevant pel Barranc de la Coma de Farrera. Hi destaca l'església romànica de Santa Eulàlia d'Alendo, separada uns 150 metres al nord-nord-oest del poble. Dins d'aquest destaquen les cases de Cal Cotè, Cal Jutge i Cal Pubill. A llevant del poble s'estenen els Camps d'Alendo. S'hi arriba en poc més d'un quilòmetre per una pista en bon estat que surt de l'extrem meridional de Farrera. El poble d'Alendo és un dels documentats des de més antic de la Coma de Burg, a la qual pertany. Posseïa un castell, documentat des de la segona meitat del segle XI, del qual no en queda res.
Avituallament

La Poqueta

Arquitectura religiosa

Esglesia de Santa Eulàlia d´Alendo

Santa Eulàlia d'Alendo és una l'església romànica del poble d'Alendo, en el terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a l'extrem nord del petit poble d'Alendo, uns 150 metres al nord-nord-oest del nucli de població. A cavall del mateix llom on s'assenta el petit llogaret d'Alendo, però separada d'aquest per un escaló rocós, es troba l'església dedicada a Santa Eulàlia, d'una sola nau, amb accés a l'interior per una senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular, totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble esqueixada al centre i una altre a migdia més ben treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta última és coberta per una encavallada de fusta que suporta un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Els paraments són de tosc aparell de pedra del país, parcialment coberts per un arrebossat. A la façana sud, en l'àmbit de la porta es conserven uns caps de biga que responen, amb tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta, l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament, arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal. L'aparell és de petit carreu de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars, amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la porta i les finestres. L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc presbiteral, modifica el compacte joc de volums d'una obra eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el segle XII, en la qual cal destacar l'element, força estrany, dels contraforts laterals de l'arc presbiteral a l'exterior. Església i parròquia documentades l'any 1073, en què el bisbe Bernat Guillem la donava, juntament amb les esglésies de Burg i Baien, a Orset i al seu nebot a canvi de rebre determinats serveis feudals. L'any 1272 devia produir-se la integració d'aquest lloc al vescomtat de Castellbò, en adquirir el vescomte la coma de Burg als comtes de Pallars Sobirà. Davant la manca de documentació escrita sobre aquestes contrades, cal suposar que Alendo degué fluctuar entre els diferents poders que es disputaren la seva possessió i jurisdicció, juntament amb la d'altres llocs. Al final del segle XV la jurisdicció d'Alendo era encara motiu de discòrdia, tot i que es trobava inclosa a la batllia i quarter de Tírvia, sent considerat un mas i no una vila. L'església d'Alendo no apareix documentada en cap de les relacions d'esglésies parroquials ni del deganat de Cardós, ni posteriorment de l'oficialat de Tírvia. En la visita pastoral del 1758, el visitador diu que l'església d'Alendo, que era sufragània de Santa Eulàlia de Farrera, i "tiene su iglesia con sagrario y fuentes baptismales (...). No ay sino un altar que es de San Roque, està bien ornamentado y adornado (...). La iglesia es suficiente pero el simenterio no està bien rodeado de paredes". En el "Plan Parroquial" del 1904, aquesta església apareix dedicada a santa Eulàlia, advocació que s'ha mantingut.
Pont

Barranc de l'Abeurador

font

Fuente

Pont

Barranc dels Clots

font

Fuente

Waypoint

Farrera

Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Roc de Farrera, o Santa Eulàlia de Mèrida

Sant Roc de Farrera, o Santa Eulàlia de Mèrida, és l'església del poble de Farrera, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en el mateix poble de Farrera, en el centre de l'extrem de ponent. Pertanyia a aquesta parròquia el santuari de Santa Magdalena de Ribalera. Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó dividida en trams i flanquejada per sis capelles laterals. La capçalera, orientada a orient és rectangular i també està coberta amb volta de canó. La porta d'arc rebaixat s'obre als peus de la nau, lleugerament desplaçada respecte l'eix marcat pel pinyó de la coberta a dues vessants. Per damunt de la porta, hi ha un òcul i sobre d'aquest, una petita finestra, tot desplaçat respecte l'eix central de la façana. Al costat est, l'església es troba adossada a la roca. Al costat oest i sobre el carrer Major, s'aixeca el petit i pintoresc campanar, adossat a l'església i a la base del qual s'obre una ample arcada de mig punt per on passa el carrer. El campanar és de planta quadrada a la base, esdevenint octogonal al segon pis amb una finestra d'arc de mig punt i rematat per un xapitell de llicorella. El llosat de la nau és així mateix de licorella. Els murs són de pedra pissarrosa local sense desbastar i de mides irregulars. En l'acta de consagració de La Seu d'Urgell, Farrera és una de les parròquies de la Vall de Tírvia. L'església parroquial, dedicada llavors a Sta. Eulàlia, fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona l'any 1314 en el seu recorregut pel deganat de Cardós. Segons la dècima del 1391, el seu capellà havia de pagar la quantitat de 15 sous. A principis del segle XVI, Farrera era parròquia de l'oficialitat de Tírvia i el seu rector era Pere Blates. Segons les visites pastorals de 1575 i 1758, l'edifici de Sta. Eulàlia no presentava problemes estructurals dignes de ressaltar; en la darrera d'aquestes visites, Sta. Eulàlia tenia com a sufraganies la d'Alendo i St. Martí de Mallolís. Per algun motiu que desconeixem, actualment l'església de Farrera apareix dedicada a St. Roc i no a Sta. Eulàlia. Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.
font

Fuente

font

Fuente

fotografia

Foto

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Burg

Arquitectura religiosa

Ermita de Santa Maria de la Serra

Sta. Maria de la Serra està situada en una estribació al centre de la Coma de Burg, entre dos barrancs, a ponent del poble de Farrera, des d'on surt el camí que porta als camps i al cap d'uns 500 metres de recorregut hom arriba a l'església. No es disposen de notícies que permetin aclarir les vicissituds històriques d'un edifici construït amb unes certes ambicions de qualitat arquitectònica. La referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades el 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona. Resulta sorprenent que un edifici totalment aïllat i en una posició geogràfica molt especial que no permeti la formació de nuclis habitats al seu voltant, tingués al principi del segle XIV la condició parroquial, tot i que segurament aquesta condició la perdé a final del mateix segle. En aquests moments s’està acabant la seva reconstrucció i tant sols falta instal•lar la coberta, i que segons ens han explicat, les obres quedaran acabades abans de començar l'hivern.
geocache

Geocache

Riu

Riu Farrera

fotografia

Apagallums

Intersecció

Intersección

Waypoint

La glorieta de montesclado

Glorieta, o Glorieta de Montesclado, és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat al nord-oest del cap del municipi, a l'esquerra del Barranc de Mallolís i a llevant de Montesclado. Just al nord-oest del poble, aquests dos cursos d'aigua s'ajunten per tal de formar el Riu de Glorieta. Al sud-est del poble, damunt seu, es troba el Roc de la Torre. Glorieta compta amb l'església de Sant Quirze, i al sud-est del poble, en el Camí de Tírvia a Montesclado, el Pont de Glorieta. El castell de Glorieta, o la vila closa de Glorieta, està documentat des de finals del segle XII, però a principis del segle XXI no se'n conserva cap vestigi. Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Glorieta. Hi diu que és un llogaret que depèn civilment i eclesiàstica de Montesclado, situada al costat d'un barranc que rep el mateix nom que el poble, envoltat de muntanyes de bastant alçada, amb clima fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l'església de San Guinzo, annexa a la parròquia de Montesclado. S'hi troben fonts d'aigua bona per a l'ús dels veïns. El territori és muntanyós, pedregós, de qualitat mitjana. S'hi produïa sègol, patates i una mica de llegum, amb bones herbes per a la pastura de vacum, ovelles i cabres. De cacera, hi havia perdius i llebres. Comptava amb 4 veïns (caps de casa) i 19 ànimes (habitants).
Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Quirz

Sant Quirze de Glorieta és l'església del poble de Glorieta de Montesclado, en el terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a l'extrem sud-oriental del seu nucli de població. Poc documentada al llarg de la història, se sap que el segle XV estava integrada en l'Oficialat de Tírvia, com a església depenent de la de Montesclado. No sembla quedar cap element de l'església romànica original. Petita església de base rectangular sense absis, adossada al pendent d'una verda vessant, una mica apartada del llogaret de Glorieta de Montesclado. La capçalera està orientada a Sud-oest. La porta d'accés es troba a la façana de migdia, i conserva una llinda de fusta. A la façana de ponent s'hi troba un ull de bou i un campanar d'espadanya d'un sol ull a sobre. Es noten restes d'afegits en el mur de sol ixent i en el de ponent, que juntament amb la forma de la porta i de la planta de l'edifici, fa pensar que l'actual temple continua un altre d'anterior, d'època preromànica, refet diverses vegades. La coberta a dues aigües està realitzada amb llicorella.
Pont

Riu de la Glorieta

Pont

Pont del río glorieta

Pont

Ponts del río glorieta

Pont

Pont del río glorieta

Waypoint

Ayuntamiento de Tirvia

Arquitectura religiosa

Arquitectura religiosa

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.