Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 569

Data de pujada 22 / de gener / 2012

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.979 m
1.164 m
0
4,2
8,4
16,71 km

Vista 10451 vegades, descarregada 114 vegades

a prop de Queralbs, Catalunya (España)

La Vall de Núria, malgrat la forta antropització que ha patit, és una espectacular i preciosa foia amagada entre muntanyes que superen els 2.700 metres; un dels racons més insòlits i únics del Pirineu Oriental, antigament només accessible per un antic camí d'origen medieval pel qual els peregrins, travessant densos boscos i espectaculars cascades, ascendien les escarpades gorges del riu fins accedir al santuari de Núria, actualment un complex turístic accessible des del 1931 per un còmode i vertiginós tren cremallera.

De les diferents pujades a Núria anem a realitzar la més clàssica, el Camí Vell de Núria; es tracta d’una exigent ruta de muntanya d’uns 7 quilòmetres, sense cap dificultat tècnica però amb un fort desnivell, al voltant dels 800 m. Malgrat ser una interessant ruta per iniciar-se en l'alta muntanya, donada la comoditat i senyalització del sender, cal comptar amb un cert nivell físic ja que necessitareu entre 2 hores i mitja i 3 hores amb trams trencacames. Però que aquesta circumstància no vos alarme, ja que sempre podeu pujar amb el tren cremallera i baixar pel camí, un recorregut poc físic però tanmateix dur per als genolls. La millor època per a realitzar l’excursió és a finals de primavera, quan pel desgel afloren els brolladors i les cascades per tot arreu, penetrant dins d'un món abrupte i exuberant, ple de colors i acompanyats en tot moment del suggeridor soroll de l’aigua. Per suposat, oblideu-vos d'anar a l'hivern si no teniu material i experiència en hivernals.


Història

Núria antigament era coneguda com el paratge de les Set Valls, una foia on concorrien les valls de Fontalba, Embut, Finestrelles, Elna, Noufonts, Noucreus i Fontnegra, profundament aïllada entre muntanyes i només visitada pels pastors de la zona. Una regió inhòspita on tot va canviar amb l'arribada de sant Gil i la seua imatge de la Verge, una bonica llegenda que ens trasllada a l'any 700 dC. Algunes fonts ens conten que sant Gil era un pescador nascut a Atenes al que una tempesta va arrossegar fins les costes de Girona; com a penitència per haver sobreviscut va començar a caminar i no va parar fins arribar a la Vall de Núria. Altres versions ens parlen d'un sant, també atenès, que després de fundar un monestir a la Provença es va traslladar a Núria per a fer vida d’ermità. Independentment del seu origen, conten que es va instal·lar dins d'una cova amb l’única pertinència d’una creu, afegint al seu patrimoni una imatge de la Mare de Déu que ell mateix va tallar en fusta de noguera, una olla de coure per a cuinar i una campana per a cridar a l'oració als pastors dels voltants, els quals li tenien tanta devoció que el nombraren patró. Conten que quatre anys desprès, temorós de la invasió àrab a la Península, va abandonar aquell paratge soterrant totes les seues possessions. El 1072 Amadeu, un peregrí de Dalmàcia segons unes versions, de Damasc segons altres, per "revelació divina" va acudir a la vall a construir una capella per a la Verge i a buscar els objectes de sant Gil, ocults darrere d’una pedra blanca segons la revelació. Amadeu no va trobar els tresors, però si va construir amb l’ajuda dels pastors un modest temple, complint la seua missió i tornant a casa. El paratge de les Set Valls començaria a ser anomenat “Annuria” o “Anugria”, possiblement referint-se a l’abundància de neu i pastos de la zona. Anys desprès conten que un bou va començar a colpejar insistentment una paret de roca; els pastors estranyats la foradaren i al seu interior trobaren la imatge, l’olla, la creu i la famosa campana. Les peces foren traslladades a la capella de sant Gil, on el 8 de setembre del 1079 seria realitzada la primera missa; la imatge romandria a la capella durant segles davant la impossibilitat de traslladar la imatge a Queralbs, segons la tradició, perquè ni milers d’homes van poder amb el seu pes. L’any 1615 seria construïda l'actual ermita de sant Gil, al mateix lloc on el bou trobaria la imatge.

Així doncs, seguirem les petjades de sant Gil, ascendint una de les valls més ocultes i inaccessibles de la Península, transformada hui dia en un complex turístic massificat malgrat comptar encara amb molt de encant.

L’accés

La ruta s'inicia a Queralbs, un bonic poble del Ripollès amb accés per Ribes de Freser, a peus de la carretera N-152 entre Ripoll i Puigcerdà. Segons el vostre punt d'eixida podeu seguir la C-17 en direcció Vic, feu-vos a la idea de que es troba a uns 120 quilòmetres de Barcelona. Arribats a Ribes seguirem la carretera GIV-6217 uns 7 quilòmetres i buscarem l'estació del tren de cremallera de Queralbs, on deixarem els vehicles. Consulteu a Google el millor trajecte. Altra opció, si vos allotgeu a Ribes, és prendre el cremallera al poble fins Queralbs i comprar també el bitllet de tornada des de Núria, possiblement el viatge en tren més recomanable que ens podem trobar, però informeu-vos primer dels preus i horaris a la seua web, ja que solen tancar un mes a l'any per a realitzar tasques de manteniment.


Queralbs (1.236 m)

Deixarem l'estació de Queralbs i la seua magnífica església romànica i ens dirigirem cap al nord-est ascendint per la carretera de Fontalba, amb accés per la plaça del Raig pujant les escales empedrades de Cal Perico. Després d'un parell de corbes arribarem fins l'accés al Camí Vell de Núria, l'antiga ruta dels peregrins que pujaven al santuari, compartida amb el GR-11 i conseqüentment senyalitzada amb les marques roges i blanques.
Passades dues casetes, la Ruira de Dalt i la Ruira de Baix (1.320 m), després de bonics prats la senda remunta els vessants orientals de Fontalba pel bell mig d'un frondós bosc de pi negre (Pinus uncinata), pi roig (Pinus sylvestris), boix (Boxus) i algunes varietats més com l'elegant moixera de guilla (Sorbus aucuparia), el gatsaule (Salix caprea) o el bedoll (Betula pendula), espècies ben adaptades al intens fred de l'hivern que impedeix que espècies com el roure o el freixe cresquen a partir dels 1.500 m, restant a partir d'eixes altituds només el pi negre com a espècie dominant, malgrat trobar-ne a la vall escasses mostres per la forta tala que va patir durant els segles passats per a l'obtenció de llenya.

Passarem per la font i el torrent de la Ruira i caminarem paral·lels a la via del cremallera, als peus de la Fontarda; poc a poc el paisatge va tornant-se agrest i rocallós, hàbitat dels relativament abundants cérvols (Cervidae), isards (Rupicapra rupicapra), muflons (Ovis orientalis) i cabres salvatges (Capra pyrenaica) que campen sense depredadors des de que s’extingiren els llop i els óssos, i especialment des de que s'establira l'any 1966 la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases.

Ens acomiadarem temporalment de la via, endinsant-nos per un ziga-zaga dins d'un frondós bosc durant uns quants metres fins assolir, a la tartera de Corbell, un encreuament. Per l'esquerra el camí es dirigeix cap a Núria pel Roc del Dui passant per l'ermita i font de l'Oratori, per a connectar amb el camí Vell en les immediacions del refugi de Fontalba, a prop del salt del Sastre.

Obviarem la drecera i seguirem pel camí principal, marcat com Núria pel Cremal, acostant-nos poc a poc al Prat del Bac; creuarem la via del Cremallera aprofitant que aquesta penetra dins del túnel d'en Navarro. Des d'aquest punt es divisa amb claredat la central hidroelèctrica de Daió, als peus de les gorgues del riu Freser, un altre accés cap a Núria des de Queralbs. També paga la pena girar-se cap la vertical i espectacular paret del Dent d'en Rossell. Dalt dels nostres caps podem contemplar el espectacular i característic vol del xoriguer (Falco tinnunculus), el quasi extingit i recuperat trencalòs (Gypaetus barbatus) i els inquietants voltors (Torgos tracheliotus), sempre a la pacient recerca d'algun animalet mort o malferit.


Pont del Cremal (1.540 m)

Després de passar l'abric de sant Pau poc a poc ens anirem acostant al riu Núria fins assolir, en menys d'una hora i quart des de Queralbs, el bonic pont de pedra de mig punt del Cremal, d'origen medieval, junt al qual es troba un magnífic gorg. El creuarem i canviarem de vessant. Per la dreta i des del sud-est veurem cóm arriba un sender que prové de la central hidroelèctrica de Daió, la primera central del riu Freser, construïda l'any 1907 i amb accés des de Queralbs por la carretera de la Farga.
Ens trobem al inici de les gorgues del Núria, un tram espectacular i estret on les aigües del riu travessen esquerdes i gorgues erosionades a la dura roca per antigues llengües glacials, i descendeixen fins assolir la vall del Freser, riu que desemboca al Ter a Ripoll. A les zones rocalloses i humides vora riu es troba l'hàbitat de les gracioses marmotes (Marmota marmota) i el seu característic xiulit amb el qual s'alerten quan ens acostem.
Ens acomiadarem de la vora del riu, on trobarem un bon nombre d'exemplars d'oreneta cuablanca (Delichon urbica) i de merla d'aigua (Cinclus cinclus), i caminarem pel vessant occidental del Cingle del Boc, als peus de les tortuoses i abruptes Roques de Totlomón. Passarem per l'abric de Sant Rafael, i mentre a l'altra banda el nostre infatigable company de viatge desapareix dins del túnel de Cremal o de Fenech, nosaltres començarem una nova ascensió per una senda en ziga-zaga, empedrada en ocasions, fins un replanell delimitat per una barana de pedra, on gaudirem del bonic salt del Sastre (1.675 m).
Des d'aquest punt i baix les cascades de la torrentera de Foltalba veurem passar, desafiant la gravetat, el Cremallera.


Salt de la Cua de Cavall (1.750 m)

Ens uns 45' des del pont passarem per un abric-refugi, la balma de Sant Pere (1.780m.), des d'on s'aprecia l'espectacular salt de la Cua de Cavall o salt de l'Aigua, el més cridaner de tot el trajecte.

En escassos 20' i als peus del refugi de les Pedrisses arribarem al Pla de Selle

Veure més external

  • Foto de GR-11
  • Foto de Pont del Cremal
  • Foto de Creu d'en Riba
  • Foto de Llac de Núria
  • Foto de Santuari de Núria
  • Foto de Ermita de sant Gil
  • Foto de Túnel del Poste Tort

1 comentari

  • Foto de V3ndett4_dirb_81

    V3ndett4_dirb_81 31/01/2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Preciosa ruta de dificultad moderada y significativo desnivel de mas de 1000 metros, y con una historia de muchos siglos de antiguedad.

Si vols, pots o aquesta ruta.