Temps en moviment  2 hores 30 minuts

Temps  4 hores 5 minuts

Coordenades 2175

Data de pujada 5 / de setembre / 2019

Data de realització de setembre 2019

-
-
1.067 m
717 m
0
2,4
4,8
9,56 km

Vista 512 vegades, descarregada 18 vegades

a prop de Rialp, Catalunya (España)

Rialp - Mare de Déu de Valldeflors de Rialp - Castell de Rialp - Antic Camí de Rialp a Surp - Els Puio Roios - Camp de Martí - Els Planos - Surp - Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria - Casa Bertran - Els Vinya sos - Alzina de Surp - Els Rengarets - l'Encuantra - Pla de Ferrer - Mola de Sall - Torrent de Sant Antoni - Gorg de Sant Antoni - Les Barreres - Altron - Esglesia de Sant Serni d'Altron - Mare de Déu de Montserrat d'Altron - Cami de la Roca Roia - Camps de Nebui - Els Revertesos - Barranc dels Fourers - Central hidroelèctrica de Rialp - Costa del Cabanot - Prat de Roca Roia - Pont de Sant Isidre - Torre de Viros - Rialp.

La vall d'Àssua és una vall de la comarca del Pallars Sobirà, al Pirineu català, en els termes municipals de Rialp i de Sort.

Limita a l'oest amb la Vall Fosca, al nord, amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i al sud i a l'est, amb la vall de la Noguera Pallaresa. El punt més baix és la vila de Rialp, a 700 m d'altitud, a ran de Noguera Pallaresa, i el més alt, el pic de Mainera, amb 2.906 m. El clima de la vall és mediterrani de muntanya i, a partir dels 1.500 m, alpí. Això vol dir sec i assolellat a l'estiu, amb les típiques tempestes de tarda, i fred i nivós a l'hivern. La tardor i la primavera acostumen a ser plujoses.

La configuren tot de torrents que són la capçalera del que s'anomena en el seu tram més baix Torrent de Sant Antoni, format per la unió del Barranc d'Altron i del Riu de Sall, que formen el sector occidental i nord-occidental de la Vall d'Àssua.

El Barranc d'Altron, pel seu costat, es forma per l'aplec de tot de barrancs i torrents de muntanya: Barranc dels Rellos (amb el dels Bodoluixos a la capçalera) i Barranc del Pamano (que rep el Barranc de Tiesso, el de Rions, el d'Escrita, el del Solanet, el de la Borda de Guisarda, el del Triador, el de la Font des Vistes, el de la Solaneta des Guineus, el del Collet, el del Bonyente, el de Comanaire, el del Clot, el dels Pacs, el de la Provanta, el de Fiteri, el de Llentenui, el des Solanes de Basi, el del Salto i el de Font Cardeta, entre els principals).

D'altra banda, el Riu de Sall es forma per la unió del Rialbo, que ve del nord-oest, i el Riu de Caregue, que ho fa des del nord-est. El Rialbo reuneix tot de torrents que baixa dels vessants oriental del Montsent de Pallars i de l'antic circ glacial, ara vall fluvial, que té al seu nord-est, amb el Pic de la Mainera com a més significatiu, que aflueixen en el Riu de Berasti. El Riu de Caregue reuneix els que provenen dels vessants sud-orientals del Bony de les Picardes i dels meridionals del Cap de Campmaior.
aparcament

Parquing Plaça del Ajuntament de Rialp

Rialp (nom oficial) o Rialb (grafia etimològica, l'única admesa i recomanada per l'Institut d'Estudis Catalans i les publicacions de caràcter acadèmic)[1] és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Sovint és anomenada amb el complement de Noguera davant de l'existència d'altres topònims semblants; de tota manera, Rialb de Noguera també podria generar confusions, atès que la Baronia de Rialb és a la comarca de la Noguera. Està situada just al sud de la meitat nord de la comarca, o bé al nord de la zona central, a prop i al nord de Sort. La vila és a la dreta de la Noguera Pallaresa, mentre que el terme comprèn la major part de la vall. El 1969 fou unit al terme antic de Rialb el de Surp, per tal de formar el municipi actual, molt més extens que el primigeni. L'església parroquial de Rialb, dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors, és actualment seu d'una agrupació de parròquies; és una de les quatre localitats de la comarca amb capellà resident, i des d'on s'organitzen els serveis religiosos catòlics de les localitats dels entorns. D'ella depenen també les altres esglésies i capelles de la vila: la de Sant Cosme i Sant Damià, la de Santa Caterina, ara en ruïnes, i la de Sant Francesc de Paula.
Arquitectura religiosa

Mare de Déu de Valldeflors de Rialp

La Mare de Déu de Valldeflors de Rialb és l'església parroquial d'origen romànic de la vila de Rialb, dins de l'antic terme municipal primigeni, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en el centre de la vila, en el carrer del Mig. La construcció de la fàbrica es realitzà en el segle XVIII, període de gran empenta constructiva en el Pallars, si bé l'església ha estat objecte de moltes reformes posteriors. Una d'elles, erigides en ple segle XX, es la que commemora la data de 1927 gravada sobre la porta d'accés. Hi ha notícies de que l'església fou priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. En l'actualitat actua com a parròquia seu d'una agrupació de parròquies que inclou les de la Mare de Déu del Roser d'Aidí, Sant Serni d'Altron, Sant Martí d'Arestui, Sant Serni de Baiasca, Sant Serni de Beraní, la Mare de Déu del Roser de Bernui, Sant Martí de Caregue, Santa Coloma d'Escàs, Sant Sebastià d'Estaron, Santa Anna de Llavorsí, Sant Pere de Llessui, Sant Esteve de Montenartró, Sant Andreu de Rodés, Sant Martí de Romadriu, Sant Cristòfol de Roní, Sant Víctor de Saurí, Sant Esteve de Sorre, Sant Romà de Tavèrnoles i Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. També en depenien les altres esglésies i capelles de la vila: Sant Cosme i Sant Damià, Santa Caterina, ara en ruïnes i la de Sant Francesc de Paula, que, quan existia la comunitat religiosa era atesa pels seus mateixos membres. Església de notables dimensions, constituïda per una ample nau, amb capçalera rectangular orientada al nord-oest i coberta per una volta de tambor que forma una petxina. La nau es troba dividida en quatre trams que es cobreixen respectivament amb una volta de llunetes. A costat i costat de la nau s'obren una sèrie de capelles corregudes amb volta d'arestes. Sobre d'aquestes hi ha una galeria. La porta d'accés està situada als peus de l'església. Es tracte d'una porta d'estil clàssic, d'arc de mig punt flanquejada per pilastres i coronada per un frontó partit. El campanar s'aixeca a ponent. En la base es de planta quadrangular i en la part superior octogonal, rematat per un xapitell de llicorella. També la coberta de la nau a dues aigües és de llicorella. Així mateix, a ponent, es troba la capella del Saníssim, il·luminada per una llanterna central que s'obre en la cúpula. Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, del segle XIV
Castell

Castell de Rialp

El castell termenat de Rialb és una fortificació situada a la part alta del poble de Rialp (nom oficial) o Rialb (grafia etimològica, l'única admesa i recomanada per l'Institut d'Estudis Catalans i les publicacions de caràcter acadèmic). Des del lloc on es bastí el castell es domina el riberal de la vall del riu Noguera Pallaresa i una part de la vall d'Àssua. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El castell podia haver estat, en un principi, una torre avançada del castell de Surp. En el llegat de Ramon Adalbert al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (any 1065), hi consta un alou «in castro Rialb», estructura defensiva de la vila closa emmurallada de Rialb. En un document de 1281, Ramon de Bellera jurà fidelitat al rei Pere II per aquest i altres castells de la vall. L'any 1352, els Bellera empenyoraren la Vall d'Àssua, incloent-hi la jurisdicció de Rialb, al vescomte de Castellbò. Aquest castell fou motiu constant de discussió; tot i estar dins els límits del comtat de Pallars, no pertanyia als comtes de Pallars, la qual cosa sempre generava conflictes a causa de l'ambició d'aquests nobles. El 1435, Jaume de Bellera vengué la Vall d'Àssua i la Baronia de Rialb al comte Arnau Roger de Pallars, cedint l'alta justícia dels llocs dependents de la Vall d'Àssua a Joan I, comte de Foix. Aquest procedí a prendre'n possessió sense el consentiment del rei d'Aragó; en conseqüència, el sotsveguer de Pallars ocupà Rialb, la vall d'Àssua i altres llocs. Arnau Roger de Pallars, ajudat per mercenaris gascons del vescomte de Comenge i aliat amb altres nobles saquejà el castell i la vila de Rialb, entre altres. L'any 1460, els Foix n'assoleixen la possessió definitiva. El 1493 el comte de Foix infeudà a Joan Xiberri «Matxicot», veguer del vescomtat de Castellbò, la castlania del castell de Rialb que fou el centre d'un dels cinc quarters del vescomtat de Castellbò. Joan Xiberri tenia l'obligació de reconstruir el castell i les muralles. El 1512 Ferran el Catòlic, en guerra amb Foix, confiscà el vescomtat de Castellbò, Rialb i la vall d'Assua, fent-ne posterior donació a la seva muller Germana de Foix qui el 1528, vídua ja, hipotecà a carta de gràcia aquests dominis a Lluís Oliver de Boteller que el posseí com a feu reial fins al 1548 en que foren redimits per la Corona. A principis de segle XVII el castell estava ja en ruïnes. Fins a l'extinció dels senyorius el segle XIX, fou del vescomtat de Castellbò. Construït directament sobre la roca i de planta rectangular, es conserven dues parets de pedra que formen l'angle del nord-est. Les mides són Tenen aproximadament uns 8 metres d’alçada i una llargada d’uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant d'una planta rectangular d'uns 50 m² amb diversos nivells. El gruix és d'1,30 m a peu pla i 30 cm menys a la part alta. Actualment, té una alçada de 7 m. A la planta baixa s'observen una finestra esqueixada i amb forma d'espitllera al seu exterior al mur nord i dues més al mur est acabades en arc de mig punt. Al primer pis, n'hi ha tres més. Les mides són 125 cm d'amplada per 150 cm d'alçada a l'interior i 10 cm pr 70 cm a l'exterior. Les pedres de llicorella d'aquesta fortificació, sense retocar i petites, són unides morter de grava i calç. Les finestres estan emmarcades per carreus escairats o ben tallats. A uns 6 m cap al sud hi ha un pany de paret d'uns 4 m de llarg i un gruix de 118 que segurament es pot relacionar amb el castell. A la banda oposada hi havia el vall.[3]
Waypoint

Antic Camí de Rialp a Surp

El camí, que ascendeix fent ziga-zagues en direcció a Surp, conserva alguns trams empedrats i restes dels murs laterals de contenció, rastres de la seva utilització com a camí de bast i també de carrerada o de bestiar de pastura.
Intersecció

Foto

Intersecció

Foto

Intersecció

Foto

Intersecció

Foto

Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria

Sant Iscle i Santa Victòria de Surp és l'església parroquial romànica del poble de Surp, en el terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme del mateix nom. Està situada fora del nucli de població de Surp, a uns 70 metres al sud-est. Té al costat sud-oest el cementiri de Surp. Construïda a cavall dels segles XI i XII amb carreus ben treballats disposats en filades regulars, s'hi van afegir posteriorment la sagristia i les capelles laterals. Originàriament constava d'una sola nau coberta amb una estructura de fusta. A llevant està capçada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre i una de lateral d'una sola esqueixada. La decoració exterior presenta fris llombard de dobles arcuacions entre lesenes. Al costat nord s'hi alça un campanar de torre quadrat de dos pisos delimitats per arcuacions llombardes i amb finestres molt modificades. La porta d'accés actual es va obrir en època tardana. L'original, d'arc de mig punt s'aprecia des de l'interior. Les pintures murals del seu interior, parcialment atribuïdes al Mestre del Judici Final, es conserven repartides entre el Museu Diocesà d'Urgell, el MNAC, i el Toledo Museum of Art a Ohio (EUA). El primer esment del lloc de Surp és de l'any 1102 quan l'abat Ponç de Gerri cedia una vinya a Isarn de Caregue a canvi de la meitat del fruit i del delme. Vers el 1112, en el testament de la comtessa Eslonça apareix una donació a favor del monestir de Gerri en la qual s'esmenta un home procedent de Surp. L'església parroquial de Sant Iscle fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona els anys 1314 i 1315 i era integrada al deganat de Montenartró, mentre que en la visita pastoral del 1575 pertanyia a l'oficialitat de Sort. Actualment depèn de la parròquia de Rialb. A l'interior hi havien pintures murals que, datables a finals del segle XII, es troben actualment al MNAC.
Arquitectura religiosa

Foto

Waypoint

Surp

Surp és un poble de la Vall d'Àssua, del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1970 fou cap de municipi propi. Està situat en el vessant meridional del Serrat de Cortinos, a prop, al nord-oest i al damunt de l'actual cap del municipi, la vila de Rialp. És enlairat a la dreta de la Noguera Pallaresa i a l'esquerra del Torrent de Sant Antoni. La seva església parroquial, romànica, està dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria. D'ella depenen l'oratori de Sant Joaquim i Santa Anna de Casa Bertran i la capella de Sant Quiri de Surp. Surp està situat en un coster, amb les cases esglaonades i força agrupades. Entre elles formen tres carrers i una placeta, però amb un aspecte indubtablement d'antiga vila closa. L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional, al lloc més baix, del poble. L'església de Sant Iscle i Santa Victòria es troba aïllada als afores del nucli de Surp, al costat del cementiri. És una construcció d'una sola nau seguida d'un arc presbiteral i que enllaça amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes que el divideixen en tres sectors. En el sector central, una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada il·lumina l'interior. La nau és coberta per un embigat de fusta de perfil poligonal. La nau ha estat alterada per afegits posteriors: una capella i la sagristia, al costat de tramuntana, i una capella i l'espai del baptisteri al costat de migdia. Als peus de la nau s'obre la porta de factura moderna molt senzilla, formada per un arc rebaixat. Al nord d'aquesta, s'aixeca la magnífica torre campanar de secció quadrangular i constituïda per dos pisos separats a l'exterior per arcuacions i una finestra en cada una de les quatre cares de la torre. Les finestres del primer pis són geminades mentre que les del pis superior són senzilles. Actualment, algunes es troben cegades. Corona el campanar un petit capitell de llicorella a quatre aigües. Els paraments són construïts amb pedra tallada en blocs paral·lelepípedes de reduïdes dimensions.
font

Font

refugi

Refugi Lo Paller del Coc

Nosaltres som en Mariano i la Sílvia,cuiner i terapeuta, que posem les nostres mans al servei dels vostres moments màgics. Al Paller del Coc trobareu: L’Espai Gastronòmic, el petit restaurant interactiu on podeu participar amb nosaltres mentre us preparem el menjar. L’Espai de Benestar, el racó de Lo Paller on trobar l’equilibri mentre el vostre cos i la vostra ment es relaxen.
font

Antic Safareix de Surp

Intersecció

Foto

Intersecció

Foto

Intersecció

Foto

Ruïnes

Mola de Sall

La Mola de Sall fou una central hidràulica construïda l'any 1924 en territori de l'antic terme d'Altron, de l'actual terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, i que va deixar de funcionar a la dècada dels seixanta. El poble d’Altron disposà d'una minicentral hidràulica de la qual avui dia encara se’n conserva l'edifici i la maquinària. La minicentral, anomenada la Mola de Sall, es va construir juntament amb un molí fariner, l'any 1924. Els promotors van ser Joaquím Moner de Casa Sobirà d'Altron i Josep Bertran de Casa Betran de Surp, que van adquirir els drets de l'aigua d'una antiga concessió per a molins drapers. La minicentral està situada en el punt on s'uneixen les aigües del Barranc d'Altron (continuïtat aigües avall del Barranc de Pamano) i del Riu de Berasti per tal de formar el Torrent de St. Antoni. S'hi pot arribar seguint una pista forestal situada a l'esquerra de la carretera d’Escàs, encara que no hi ha cap rètol que ho indiqui. La minicentral produïa llum per als pobles d'Altron, Sorre (quan encara no tenia minicentral), Rodés, Caregue i Escàs, i es va tancar aproximadament durant els anys seixanta (projecte de línia d'alta tensió cap a Altron el 1967 i connexió d'Altron el 1969). Els propietaris la van vendre juntament amb la concessió d'aigües a inversors (Compañía Mercantil Eléctrica de Altrón, S. L.) que pretenien construir-hi una minicentral de nova generació per a vendre l'energia a FECSA Endesa projecte que no s'ha dut mai a terme
Pont

Pont del Torrent de Sant Antoni

Cascada

Gorg de Sant Antoni

fotografia

Foto

Pont

Pont Torrent de Sant Antoni

Intersecció

Foto

Intersecció

Foto

Arquitectura religiosa

Cementiri d´Altron

Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Serni d'Altron

Sant Serni d'Altron és l'església parroquial del poble d'Altron, en el terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Altron. Es troba en el mateix nucli de població, a l'extrem nord del que fou la vila closa d'Altron. És una església mitjanament gran, d'una sola nau. En depenia la capella particular de la Immaculada de Casa Sobirana. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església de planta rectangular amb capçalera orientada i porta d'arc de mig punt a la façana oest, sobre la qual s'obre també una rosassa. Al costat sud d'aquesta façana s'aixeca la torre-campanar de secció quadrada que passa a ser octogonal per sobre del nivell de la coberta de l'església, coronada per una coberta de licorella, material també emprat en el llosat de dues aigües que cobreix la nau.
font

Font

Waypoint

Altron

Altron és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 fou cap de municipi propi. Altron és a la Vall d'Àssua, sobre l'aiguabarreig del Riu de Caregue i el de Pamano. Està comunicat per la carretera de Sort a Llessui. Són característiques d'aquest lloc l'església del segle XVII consagrada a Sant Serni i la Casa senyorial de Sobirà, residència de la família Moner, de grans dimensions i que té un important paller a l'entrada del poble "l'Ubla de Subirà". És la imatge més característica d'Altron. Abans que es fessin les pistes d'esquí de Llessui la llum del poble era produïa per la Mola de Sall propietat de la Família Moner de casa Subirà i dels Betran de Surp. L'edifici de la Mola és d'una construcció ferma, i encara hi ha la maquinària de moldre blat i fer llum. El nucli d'Altron té solament quatre carrers: el carrer Major, el carrer de la Font, el carrer del Cementiri i el carrer de les Tres Hortes. La Plaça Major, però, és força gran, la qual cosa sorprèn, ja que no acostumen a ser-ho en els petits pobles del Pallars Sobirà. Hi destaquen l'església parroquial de Sant Serni, i més de trenta cases amb nom conservat. Una d'elles, té la capella privada de la Immaculada. Altron es troba al límit nord d'un pla, penjat damunt la riba dreta del Barranc d'Altron. les cases del poble estan agrupades a l'entorn d'un sol carrer que adopta la forma d'una A, amb l'església de Sant Serni gairebé en el centre.
font

Font

font

Font de la Plaça Major

Intersecció

Cami de la Roca Roia

Pont

Pont del Torrent de Sant antoni

Intersecció

Foto

Waypoint

Central hidroelèctrica de Rialp

Ruïnes

Antiga edificació

font

Font del pont de Sant Isidre

font

Fuente

Waypoint

Ajuntament de Rialp

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.