• Foto de Coll de Gassens
  • Foto de Bellavista Nova
  • Foto de Bellavista Vella
  • Foto de Font del Pollancre
  • Foto de Can Rajadell
  • Foto de La Trona

Temps  2 hores 3 minuts

Coordenades 164

Data de pujada 18 / d’octubre / 2016

Data de realització d’octubre 2008

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
912 m
797 m
0
2,0
4,0
7,97 km

Vista 175 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de Tagamanent, Catalunya (España)

Excursió que ens porta a un dels miradors més extraordinaris dels Cingles de Bertí i que ens permet conèixer alguns dels masos més històrics de la feligresia de Sant Miquel Sesperxes.

Des del coll de Gassens, important cruïlla de pistes dels Cingles de Bertí, comencem la ruta per la pista que baixa al sud-est, enmig d'un bonic bosc. Arribem al Racó de les Avellandes, impressionant mirador situat a l'extrem superior del Grau de les Avellanedes, on trobem el GR-5 i des d'on tenim grans vistes de la part nord de la vall del Congost. Seguim al sud juntament amb el GR-5, planejant, fins al davant de can Rajadell, on connectem amb el PR C-33, que és el que ens aproparà a la Trona, que queda amagada a un nivell inferior al que ens trobem en el cingle.

Retornats de la visita de la Trona seguim pel GR-5. Ens endinsem en un bosquet i creuem un torrent, poc després deixem el GR per seguir el camí que se'n va al nord-oest. Poc després, relativament amagada a la dreta, hi ha la Font del Boix, i des d'ella, entre el bosc, arribem a la pista principal, que seguirem al nord.

Retrobem el PR C-33, just sobre Bellavista Nova, recentment rehabilitat, i el seguim a l'esquerra cap al Coll de Nou, des d'on carenegem cap al coll dels Oms i d'allà baixem cap a la Font del Pollancre.

A la pista deixem el PR i la seguim al nord fins retornar al coll de Gassens. Abans passarem per Bellavista Vella, actualment utilitzada com a corral, i per Puig-Arnau, encara habitat.

Índex IBP: 34.
Collada

Coll de Gassens

El coll de Gassens és una de les principals cruïlles de camins de la part alta dels cingles de Bertí. Per ell creua l'antic camí ramader dels cingles de Bertí, d'on cap a una banda ens n'anem cap a Sant Miquel Sesperxes i a la creu del Pou, en el coll del Taló, en la cruïlla amb la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, i cap a l'altra banda mena a ca n'Esmolet i el Clascar. L'altre camí important que aquí arriba és la pista que mena, per Puig-Arnau i el Soler de Bertí, cap a Roca Gironella i Sant Miquel del Fai. Ambdós camins són actualment amples pistes forestals de molt bon caminar i força ben tingudes, excel·lents per fer caminades sense un esforç físic excessiu.
Edifici d'interès

Puig Arnau

Les notícies històriques referents al mas cognomitat Puigarnau o Puig-Arnau són força parques. Segons Pladevall, aquest mas juntament amb el Febrer, Presseguer, Soler del Coll, la Vall, Bellavista Vella, Roqueta i Mas Bosch són anteriors al segle XIV. I els tres últims estaven ja despoblats al 1553. Conjunt d'edificacions que correspondrien a un mas i les seves dependències annexes. Està situat en un petit turonet aprofitant el pendent natural del terreny, per edificar-hi un primer pis. El material constructiu emprat utilitza el carreu de pedra local, més o menys ben escairats i de dimensions variables i no gaire grans; lligat amb argamassa i carreus cantoners de dimensions més grans per consolidar l'estructura de l'edifici
Edifici d'interès

Bellavista Nova

Les referències escrites sobre Bellavista Nova es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta del cap de casa de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. Actualment es utilitzat per a guardar-hi el bestiar i ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes. La majoria d'espais privats del mas han estat reutilitzats com a estables; de fet hi vam veure unes quantes ovelles i alguna que altra cabreta.
Edifici d'interès

Bellavista Vella

Les referències escrites sobre Bellavista Vella es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta de Bellavista Vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'edat mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada, segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima esplendor.
font

Font del Boix

A la dreta del camí, sota d'unes arrels d'uns arbres. No rajava massa i es trobava en mal estat de conservació.
font

Font del Pollancre

A peu de la Font del Pollancre, que no es troba en massa bon estat de conservació que diguem, hi ha aquesta bassa, que queda en un nivell una mica superior a la pista que va de Sant Miquel del Fai cap a Sant Miquel Sesperxes.
Collada

Coll de Nou

Coll situat en la carena que culmina en el Puig Fred, el cim més alt dels Cingles de Bertí.
Edifici d'interès

Can Rajadell

La història de la petita explotació agrícola-ramadera de can Rejadell o Rejidell és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria anterior al segle XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com: Martí i altres nom com Ernestany i Carrica Mereufef d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels. És un edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga.
cim

La Trona

La Trona és un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona.

1 comentari

Si vols, pots o aquesta ruta.