-
-
1.076 m
736 m
0
2,3
4,6
9,16 km

Vista 16 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Sous, Catalunya (España)

Caminants: Quel Vila, Miquel Colomer, Toni Bach, Joan Masoliver, Francesc Espuña, Lluís Busquets, Pere Guitart, Tomàs Costa, Xevi Muñoz, Kiku Berga, Enric Plantalech, Josep Darnaculleta, Maria Mosquera

Dia magnífic de primavera que sembla de finals de juny. Després d’una setmana amb alguns ruixats de tarda, els camps i els boscos estan magnífics, broten amb tota la força i tenen un verd que enamora.

Avui comencem l’excursió al Coll d’Espinau; els companys que no volen caminar ens acosten dos cotxes un parell de quilòmetres més enllà, al coll on hi ha el pas canadenc, i amb l’altre acaben d’arribar al Casalot, on encendran foc i prepararan l’esmorzar. Comptem reagrupar-nos a la casa a les onze tocades.

Som nou caminaires que sumem força més de cinc-cents anys, de manera que anirem xino-xano. Quan arribem a tocar de la casa d’Espinau, recordem el problema important de salut que hi vaig patir el 12 de maig de l’any passat. Va comportar la pujada d’una ambulància i un ingrés de suma urgència a l’hospital. Sort dels amics que van actuar amb la màxima diligència. Gràcies!. Després de tots aquests mesos, sembla que puc afirmar amb rotunditat que tot plegat ha acabat amb un bon espant i prou. Toquem fusta!

La pujada fins a Coll de Joncanat és suau, però constant. Quan arribem al coll, aprofitem per trucar l’amic Joan Ramon, a qui han comunicat que ha d’anar a una mesa electoral el dia de l’Embardissada. Li expliquem que ser major de 65 anys té alguns avantatges: per exemple, no haver d’assistir a una mesa electoral si no se’n tenen ganes. Joan Ramon, el dia 25 ens veurem a marcar l’Embardissada! I el 26, al control! I el jovent, a les meses!

Continuem, un pas rere l’altre, ascendint cap al Pla del Vi, on molts anys enrere vam fer un control de l’Embardissada i una bona estassada de camins. Ara i avui ja no tenim l’energia ni la virior per fer anar els xerracs durant gaires hores, però sí que encara surten voluntaris per fer un control allà on convingui. Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra.

A partir d’aquí, el camí ja s’aplana molt. Passem a tocar el Pla de la Tomba i dels espectaculars roures del Pla del Vi. Els embats climatològics només n’han pogut vèncer un, les restes del qual han quedat escampades per l’entorn. Encara passaran dècades abans que no quedi consumit pels fongs i els insectes, i que no se n’ esvaneixi el rastre.

Continuem a bon pas i en poca estona arribem a la base de la Tossa. Ens queda una espitregada de deu minuts per fer el cim. El dia és tan net i clar que, un cop a dalt, la vista als 360º és espaterrant. Fem una lliçó de geografia física sensacional: la Serra d’Ensija i el Pedraforca; l’immens Pirineu, totalment innivat, des del Cadí fins al Canigó; el majestuós Bassegoda amb Lliurona als seus peus –quin goig que fan les cases de l’Orri, Armadans, el Puig, can Vim, Polí, can Nou...restaurades i habitades-; El Roc de Frausa i les Salines; la Vall de la Muga i el Pantà de Boadella; la Plana de l’Empordà, la Serra de Roda i la Badia de Roses; l’Alta i Baixa Garrotxa, el Montseny... Quina meravella!

Finalment, baixem per la banda de ponent, però ni arribem amb precisió al pas canadenc ni hi ha hagut prou entesa en el tema de les claus i els cotxes. O ens fem vells, o no ens fixem en el que se’ns diu, o totes dues coses, o... Després de diverses facècies, a dos quarts de dotze estem tots tretze asseguts a l’eixida del Casalot, al voltant d’una taula en què no manca de res: amanida, embotits, pernil, sobrassada de Menorca, carn a la brasa, cassola de la Maria amb escarlots, galetes, xocolata, fruita... vi, cafè –qui vol amb gotes- ... Cal cuidar-se, que la setmana entrant venen dies de dejuni i abstinència.

Bones vacances, els que en pugueu fer.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.