-
-
2.543 m
1.652 m
0
2,7
5,4
10,75 km

Vista 503 vegades, descarregada 20 vegades

a prop de Masella, Catalunya (España)

Més informació a "Veure més" o a http://els100cims.blogspot.com/2016/10/la-tosa-o-tosa-dalp.html.

Surto de l'aparcament i agafo la pista que puja en sentit SE i que és el GR-150/4. Segueixo aquests senyals de GR fins que arribo aproximadament a la cota 2.000, a prop de la capçalera del telecadira TGV Masella. En aquest punt, si el lector no vol complicar-se la vida, el millor que pot fer és seguir per la pista que puja en sentit SE fins a Set Fonts i final del telecabina que ve de la Molina.
Jo veig al mapa d'Alpina un camí que evita aquesta pista i decideixo fer-lo servir. Ja de bon començament m'adono que no aniré bé. Al cap de poc de començar perdo la traça en arribar a un talús que em talla el pas. M'entesto a seguir per aquest terreny i començo a caminar sense traça pujant dret fent llaçades per evitar els pocs pins, petits, que trobo al meu pas. La vegetació és dispersa i no presenta problemes. El terreny, tret del pendent, tampoc dificulta el pas. Així, pujant dret, arribo als paranys que eviten les allaus a l'època adequada. Existeixen passos que permeten anar progressant. Bufant i suant arribo a una zona molt pedregosa, avantsala del final del pendent. Sense saber com, arribo al naixement d'una vella pista. De nou és millor seguir-la en sentit S, però un gran ramat d'isards, als quals no faig gens de por, em torna a desviar del camí. Segueixo el ramat, que em porta a la cerca de la gran antena que fa temps que tenia localitzada com a objectiu. Seguint el ramat a una distància sorprenent, no més lluny d'un centenar de metres, m'acaben per deixar abans de connectar amb la pista que porta al telecadira de Set Fonts. Ja que hi estic posat segueixo tirant pel dret, ara, però, per pista, fins a arribar al refugi de Niu d'Àliga.
Una cervesa xerrant amb el guarda, molt avorrit ara que som fora de temporada, ni estiu ni neu, i segueixo el camí. Un curt passeig em porta, en suau pujada en sentit NO, al vèrtex geodèsic que assenyala el cim. Com que al vent no li agrada la meva presència, continuo a la cerca de la propera instal·lació de comunicacions que tinc al davant, en cerca de recer. No m'hi estic gaire estona ja que el temps no és gens agradable, i l'horitzó es troba enterbolit per núvols baixos. La baixada està clara. Un aperduat sender baixa fort per anar a trobar les restes d'una cabana que se suposa que era per als treballadors d'una antiga mina de manganès.
Segueixo pel llom del terreny en cerca d'allò que el mapa diu que és la tossa de Das. Quan hi sóc miro de seguir un sender que el mapa d'Alpina torna a dibuixar, però que no sóc capaç de trobar. De nou un bon nombre d'isards em fan de guia i en segueixo el rastre, perdent alçada, més o menys com diu Alpina que he d'anar. De nou la fisonomia del terreny ajuda a fer el descens, no amb comoditat, però sí sense problemes destacables. Un llarg flanqueig en descens en sentit més o menys NE em deixa a l'aparcament de Comaoriola. De nou trobo pistes d'esquí. Ara cal seguir per la que faldeja en sentit NE. Més endavant deixo a la dreta una altra pista i segueixo planejant en el mateix sentit de la marxa. Unes desenes de metres més endavant creuo una altra pista i entro en una altra sense equipament de generació de neu artificial. Al cap de poc faig un lleuger gir a l'esquerra i la pista inicia un descens en pendent progressiu. Deixo una pista a l'esquerra, que fa un revolt per minvar el pendent, i continuo en forta baixada per la pista per la qual vinc. Més endavant el pendent es fa més fort. Quasi al final del descens trobo un filferro. El passo i una mica més avall trobo un sender transversal, el segon que trobo. M'incorporo a aquest camí i començo a veure als arbres els rectangles grocs amb el número 438. El camí es fica al bosc i va seguint un filferro d'atermenament. Unes desenes de metres més endavant creuo el filferro i segueixo guanyant alçada. En un punt donat, sense cap tipus de marca ni senyal, deixo el camí, quan aquest es redreça amb més força, i inicio un flanqueig a la cerca del llac artificial que guarda les aigües per als canons de neu artificial. Sense voler segueixo els senyals grocs amb el número 438. Així arribo a un pal indicador al peu d'una altra pista. La creuo i pujo una mica cap a la dreta i arribo al llac artificial, que volto per la dreta, com podia haver-ho fet per l'altra riba. Més endavant faig drecera per fer més curt i trobar de nou una pista. Torno a creuar-la i em fico a la vegetació. Quan surto trobo una altra pista. Veig avall, a l’esquerra, un nou llac artificial. M'hi adreço i el volto ja que a l'altra banda surt la pista que m'ha de portar al punt des del qual he començat a caminar. D'aquest segon llac al cotxe, una curta passejada.

Veure més external

Waypoint

wpt001

Parquing
Waypoint

wpt002

Cabana i aixopluc
Waypoint

wpt003

Esquerra no recte
Waypoint

wpt004

Deixar pista i GR
Waypoint

wpt005

Cim Tosa d'Alp
Waypoint

wpt006

Cim de la Tosa de Das
Waypoint

wpt007

Indici de cami
Waypoint

wpt008

De nou cami
Waypoint

wpt009

Sembla cami
Waypoint

wpt010

Parquing Comaoriola i restaurant
Waypoint

wpt011

Seguir pista
Waypoint

wpt012

Deixar cami

1 comentari

Si vols, pots o aquesta ruta.