Coordenades 1747

Data de pujada 5 / de febrer / 2016

Data de realització de febrer 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.686 m
724 m
0
5,4
11
21,67 km

Vista 5022 vegades, descarregada 151 vegades

a prop de Viladrau, Catalunya (España)



Zona: Montseny / Prelitoral (Central-Nord)
Comarques: Osona i Vallès Oriental.
Data de realització: Febrer 2016.

En resum: Ruta de pujada al cim del Matagalls (1.697m) des de Viladrau. L'atractiu de la ruta és que, a més, es passa per dues ermites (l'Erola i Sant Miquel de Barretons), per Sant Segimon del Montseny, pel Gorg Negre i pel mas La Sala, lloc de naixement de Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga.
Es fa també el cim de diversos cims secundaris:
-Turó del Faig Sec (1.487m)
-Turó de Morera (1.577m)
-Turó Gros (1.541m)
-Turó del Pla de la Barraca (1.382m)
-Turó d'en Bessa (1.395m)

Inici: A l'aparcament que hi ha a tocar de la carretera GI-520, sortint de Viladrau i just davant del restaurant La Solana.

Terreny i Dificultat [Moderada]: Magnífics corriols entre fagedes, rieres i grans castanyers. És un recorregut molt menys freqüentat per accedir al cim del Matagalls en comparació, per exemple, al que puja des de Collformic.

Aigua: Hi ha tres fonts sense garantia sanitària. La Font de Can Bosc, la Font dels Avellaners i la Font Fresca, que és la que sembla més potable de les 3.

Altres rutes pel Montseny:
·Matagalls des de Collformic
·Puig Sesolles, Turó de l'Home i Les Agudes des de Passavets
·Turó Gros, Les Agudes, Turó de l'Home i Puig Sesolles des de Passavets






Per començar, cal seguir la pista que surt de l'aparcament. Passats uns 500 m, cal seguir a l'esquerre direcció l'ermita de l'Erola. La pista de la dreta serà el camí de tornada. El camí es troba, en general, molt ben indicat.

Alternant pista amb algun corriol, es passa per la Creu d'en Borrec i pel costat d'una petita cova (hi surt aigua) que es troba a l'esquerre del camí. Passats 2 km, s'arriba a Can Bosc. Aixecant el cap es divisa amb claredat Sant Segimon del Montseny, que es visitarà de baixada.

S'arriba a l'ermita de l'Erola després de creuar la riera en un punt on no hi passa l'aigua, ja que va a parar a una cisterna al costat del camí. L'edifici és de planta rectangular i, com a curiositat, dir que la Mare de Déu de l'Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.

Visitada l'ermita, cal recular uns metres i seguir el petit corriol que s'endinsa al bosc (hi ha marques pintades a les branques). Aquest puja fort cap al Coll d'Ordials i és molt clar, tot i que en algun petit tram [Marques (15)], s'abandona i es puja pel dret uns metres. Durant la pujada es passa per fagedes decorades amb diversos castanyers centenaris.

Un cop al Coll d'Ordials, queda a la dreta i a pocs metrs el cim del Turó del Faig Sec. Un cim ample i sense vegetació que esdevé un bon lloc per recuperar-se de la pujada.

Tornant al Coll d'Ordials, comença ara la pujada al Matagalls. Poc a poc es deixa enrere el bosc i s'obre pas el prat mentre es puja entre corriols i camins de vaques fins a la gran creu que corona el cim. Les vistes són extenses.

La baixada del Matagalls passa pel camí que ve de Collformic i que s'abandonarà passat el Turó del Pla de la Barraca. Així doncs, baixant del Matagalls es visitaran quatre cims secundaris que venen en fila començant pel Turó de Morera (passada la Font Freda) i acabant pel Turó d'en Bessa (amb una petita construcció al cim). Son cims secundaris que es poden evitar seguint el corriol principal.



Passat l'últim cim, el Turó d'en Bessa, comença la pista que porta a Sant Segimon. Cal seguir-la fins a trobar un corriol marcat amb fites que puja a la dreta per passar abans per l'ermita de Sant Miquel de Barretons, tot i que aquest es pot evitar seguint la pista que porta directe a Sant Segimon. Aquest corriol puja fort un petit tram i aviat porta a Sant Miquel de Barretons, que queda sobre un munt de roques.

Passada l'ermita només queda baixar al Coll de les Tres Creus, on hi ha una gran antena, i arribar a Sant Segimon del Montseny. És una posada i no es pot visitar.
[[ Arribant a Sant Segimon hi ha indicat un corriol que baixa per la fageda i porta a l'ermita de l'Erola (per si per algun cas s'ha de canviar de ruta).]]



Seguint la ruta, cal tornar al Coll de les Tres Creus i baixar pel corriol que baixa pel bosc. Des del mateix coll no sembla un corriol gaire clar, però mentre s'avança es va tornant evident i millor marcat. Cal baixar per la zona rocosa sense gaire vegetació i entrar uns metres al bosc. Ja amb un bon i marcat camí es torna a la fageda per anar baixant pel costat de la riera. La baixada és forta fins passat el Gorg Negre (que queda a la dreta per un corriol que hi va expressament). A més, hi ha algun tram de camí desfet, amb pedres i branques, que pot fer la baixada una mica incònmode.

Ja arribant a zona planera, s'arribara a una casa des d'on, a la dreta, surt un corriol que porta a la Font dels Avellaners. Aquesta queda en la fageda i just al costat de la riera.

Es torna a la casa i es passa per davant per arribar finalment al mas La Sala, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), doncs és el lloc on el 21 d'abril de 1594 neix Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el bandoler. Cal dir que el mas es privat i no es pot visitar.

Passat el mas La Sala, cal seguir la pista que aviat portarà de nou a l'aparcament de La Solana. Hi ha indicacions cap al mateix aparcament durant els darrers trams de la ruta.
L’any 1594 neix a la Sala de Viladrau en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el mes gran bandoler de l’historia. Tot i que els primers documents sobre el casal daten del 1356, les més antigues noticies i el mateix nom de Sala permeten remuntar el seu origen uns segles abans.
Ermita del municipi de Viladrau (Osona), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny. Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció. El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap. Es manté sencera, però sense culte des del 1936.
El Turó d'en Bessa és una muntanya de 1.395 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Turó de Morera és una muntanya de 1.577 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
Font a peus del Matagalls. Sense aigua el dia 04 de febrer de 2016.
El Matagalls és una muntanya de 1.697 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença al Coll Formic. Des del cim del Matagalls podem contemplar des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola, Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes dels prepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears.
Indret humit...
Collet entre el Turó de Morera i el Turó Gros.
Coll a peus del Turó del Faig Sec.
El Turó Gros és una muntanya de 1.541 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
Situada en el camí antic de Viladrau a Sant Segimon i al Brull. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956. L’ermita i l’hort pertanyen a la Rectoria de Viladrau però els voltants són terrenys de Can Gat. A l’entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l’ampit d’una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641. La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari. La festa de l’Erola es feia el dia 8 de desembre, festa de la Puríssima. La capella actual fou construïda a partir de l’any 1630 després que un incendi destruís l’anterior. Es va completar durant els anys 1641 i 1659. L’any 1833 fou cremada pels constitucionals, a l’inici de la guerra dels Set Anys. Va ser restaurada l’any 1837, sent administrador l’hereu de Can Bosc. L’any 1936 fou de nou profanada i ja l’any 1942 el poble de Viladrau amb les seves aportacions la va fer restaurar. Una inscripció sobre pedra escrita en llatí situada vora el portal de la capella recorda aquest fet. Les darreres obres de conservació s’han realitzat l’any 1991. En destaca la restauració del rellotge de sol, entre els arcs d’entrada, feta per Joaquim Farrerons amb el tipus de pedra anomenada d’espinzella. La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.
Petita cova a l'esquerre del camí.
Es creua la riera.
Cal creuar el filat.
Entre la Font Freda i el Turó de Morera.
Cisterna d'aigua al costat de la riera, arribant a l'Erola.
En aquest tram s'abandona el corriol uns metres. Als arbres hi ha unes marques i un 15 groc.
El Turó del Pla de la Barraca és una muntanya de 1.382 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
L’origen del Santuari de Sant Segimon es remunta al segle XIII quan es va construir una capella tot aprofitant la cova que, segons diu la tradició ,va ser habitada per Segimon, rei de Borgonya,que hi va fer vida d’ermità. Al llarg de la seva història ha patit destruccions i incendis. Actualment està en procés de restauració d’una part del conjunt. L’ accés al recinte està restringit
Cal creuar el filat.
Petits gorgs i salts d'aigua a la riera.
Font arribant al mas La Sala. Es troba a la fageda i al costat de la riera.
Gorg que es troba de baixada.
Aparcament davant del restaurant La Solana, a tocar de la carretera GI-520, a Viladrau.
Mas que es troba de pujada.
Turó sobre el Coll d'Ordials.
Al costat de Sant Segimon del Montseny. Hi ha una gran antena.
Cal pujar pel corriol per passar per Sant Miquel de Barretons.
Corriol que baixa al Coll de les Tres Creus. Al principi no sembla gaire clar. Està marcat amb fites i marques un cop dins el bosc.
Font davant de Can Bosc, a l'esquerre del camí.

6 comentaris

  • roma4u2 25/10/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Precioso paisaje. Ruta larga aunque puede hacerse algún tramo. Camino accesible.

  • Foto de SeCR4

    SeCR4 29/10/2016

    Como bien apuntas, se puede dividir la ruta en tramos para que no sea tan larga. Eso sí, el paisaje, el entorno y los lugares para ver hacen que la caminada valga la pena. ¡Gracias por la valoración!

  • Foto de veigagp

    veigagp 21/02/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta molt maca amb unes panoràmiques fantàstiques del Pirineu (nevat). Molt recomanable.
    La Tornada al arribar a Segimon no hem trobat el camí de tornada i hem baixat per unes escales on està indicat Viladrau. No hi perdua. Arribem a l'ermita de Erola on enllaça amb el camí que hem fet de pujada.

  • Foto de SeCR4

    SeCR4 21/02/2017

    Hola,
    em sap greu que no trobéssiu el camí de baixada. Entenc que vàreu baixar pel camí marcat que també indico a la descripció, que surt just davant del Santuari. La veritat és que, fent la ruta, vaig pensar en baixar per aquí on dius, doncs a mi també em va costar trobar l'inici de l'altre corriol de baixada. Per sort el vaig acabar trobant confiant en el GPS.

    Per trobar-lo calia baixar per la zona rocosa sense vegetació. Passats uns metres, al bosc, ja apareixen les marques i el corriol queda molt més marcat mentre s'entra a la fageda.

    Gràcies per la valoració i el comentari!

  • Maroa 17/09/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Fantásticas vistas y un recorrido muy agradable !!!!

  • Foto de SeCR4

    SeCR4 21/09/2018

    Totalmente de acuerdo. ¡Gracias por el comentario y la valoración!

Si vols, pots o aquesta ruta.