Temps  3 hores 41 minuts

Coordenades 1419

Data de pujada 31 / d’octubre / 2017

Data de realització d’octubre 2017

-
-
237 m
31 m
0
1,8
3,7
7,37 km

Vista 355 vegades, descarregada 19 vegades

a prop de Freginals, Catalunya (España)

8 d'octubre de 2017

Dos anys després de la visita a les barraques de la Serra, i un altre cop sota l'expert guiatge de Sisco Accensi dels Pedrenyers del Montsià, i aquest cop també com un itinerari de Terres de Cruïlla, fem una visita al patrimoni de pedra en sec de la Serreta de Freginals. Aquesta vegada visitant, entre moltes d'altres, una de les barraques més emblemàtiques de Freginals, que ja es pot considerar una icona indissociable del poble: La Barraca de Quicolis.

Barraca que per cert, comparant-la en nombroses fotos que tinc pels arxius, comença a patir un cert deteriorament, i que per tant urgeix prendre cartes en la qüestió i buscar una sol·lució per conservar-la i de passada preservar el seu entorn. Insisteixo, i no em cansaré de fer-ho: serveixi aquesta humil publicació per homenatjar als seus constructors, i per encoratjar a les administracions i particulars a conservar-les, respectant la sabia filosofia d'integració que els nostres avantpassats van saber aplicar, per poder deixar-les, també nosaltres, com a llegat cultural i patrimonial de futures generacions.

Aproximació: la ruta descrita surt del poble de Freginals, comarca del Montsià.

Dificultat: Fàcil, tot i que en algun punt per arribar fins a alguna barraca es surt del sender bo i s'ha de progressar per algun corriol una mica perdut.

Desnivell: Uns 300 metres acumulats.

Durada: Unes tres hores comptant parades a les barraques. 7 km. aprox.

Itinerari: Sortim de Freginals des de davant del moli d'oli de la Cooperativa, prenent el camí vell de la Ràpita, el camí del Prat de la Llosa. A uns 100 metres sortim i entrem a la finca que ens queda a l'esquerra. Som a una finca particular, conreada, i per tant cal ser molt respectuosos, mirant de no malmetre cap planta ni xafar la collita. Si hi ha gent podem demanar permís per visitar-la. Barraca de Silverio. Integrada al marge, encara avui serveix per guadar estris de camp. Al costat unes precioses escales treballades al marge i una gran pica a la pedra.

Tornem al camí de la Llosa i uns 200m. més endavant prenem un camí entre tarongers a la dreta. Som a la partida de Canyerils, passem un petit barranquet i el camí ens sorpren per estar empedrat. Sisco ens comenta que és tracta d'un antic camí, que també caldria protegir... Tornem enrera uns metres i a tocar d'un petit marge trobem una inscripció amb una creu a una llosa gran del marge. Assenyala el punt on hi era el Dipòsit Vell de Freginals, datat al 1900? i amb 200000Dl de capacitat. Era un gran dipòsit al que es podia accedir per unes escales fetes en pedra. En l'actualitat completament tapat, només la inscripció ens assenyala l'indret.

A tocar, les restes de la Barraca de Marcelo. Fa poc, a uns nois del poble, jugant per sobre de la barraca se'ls va assolar. Afortunadament no van prendre mal però la barraca ha quedat absolutament malmesa. Adjunto una foto de la mateixa barraca de fa uns 4 o 5 anys.

Tornem al camí de la Llosa, el creuem i l'esplanada que ens queda al davant, és el lloc on estava el Dipòsit Nou. També completament tapat i irreconeixible. Prenem el camí esfaltat, en pujada que ens deixa al davant del Corral de Pedro. Un pastor del poble, que fins no fa molt encara tancava les seves cabres. A la dreta del camí veiem les restes d'una veta de pedrera. Arribem fins una petita esplanada senyalitzada, d'on parteix un sender. A l'esquerra un corriolet ens deixa al davant de les restes del Forn de calç de la Serreta. Sisco ens explica amb tota mena de detalls, els misteris d'aquest antic ofici, de calciners, tant arrelat també a les nostres terres en altres temps.

Remuntem pel sender per anar guanyant alçada cap a la carena i quasi dalt i a la nostra dreta, deixem un moment el sender per apropar-nos a visitar la joia de la Serreta: La Barraca de Quicolis. Construïda a tocar de la vella cantera, ens expliquen que el propi picapedrer que treballava a la cantera fent rodes de molí i altre elements constructius d'aquella època, donat el seu delicat estat de salut va optar per construir la barraca, per estalviar-se viatges de baixar i pujar del poble i tenir aixopluc. Al seu interior hi ha fins a tres "armaris" allindats per desar coses, estris i aliments. Té una alçada molt considerable i des de fora presenta dos pisos de contraforts. Una autèntica maravella, que necessita urgentment una posta a punt, abans no sigui massa tard.

Tornem al sender i en pocs metres guanyem l'ample camí que careneja la Serreta fins a la gran bassa de reg. El creuem i entrem per uns bancals perduts resseguint un corriolet que ens deixa davant de la Barraca de la Serreta. Aquesta ja ha sofert el pas del temps i s'ha assolat la cúpula tot i que encara conserva prou l'estructura. Té dos petites finestretes al cos costats i una cisterneta al seu interior. Com en quasi totes les barraques, la porta encarada al sud.

Ara, per un corriolet obert per a la ocasió, entre vells bancals, sense perdre alçada i en direcció a llevant, trobem una altra barraca integrada al marge, en bastant bon estat.

Seguim endavant, per la mateixa cota i poc a poc virant cap al nord, resseguint el contorn de la Serreta. Baixem uns quants bancals fins a una preciosa escala feta a un marge alt que ens deixa a la porta d'una altra barraca bastant gran, construida amb pedra de poca qualitat però no per això de menys mèrit, una mica integrada al marge.

Ara tornem a pujar a trobar la gran bassa de reg que ens queda al capdamunt dels bancals, i la rodegem en sentit horari per tornar a trobar el camí ample que hi arriba. A l'altre costat del camí, veiem les restes de vasos d'abelles i al darrera en una petita clariana, entre lloses, trobem el Cocó del Pellero. Una petita cavitat natural a la roca, que conserva l'aigua. Fins i tot, a pesar de la insistent sequera que patim, enca hi podem trobar una mica d'aigua.

Tornem al final del camí de la bassa de reg d'on surt un sender que voreja la bassa per la seva esquerra i que ens deixa a un collet a l'altre extrem. Una petita bifurcació a la dreta ens porta ens pocs metres al Mirador de la Serreta. Punt culminant de la lloma que ens regala unes vistes magnífiques , a 360º, i des d'on m'agrada especialment contemplar les darreres estribacions al nord del Montsià, on destaca el Racó de Cedrilles i el Montsianell.

Tornem a la bifurcació i pocs metres després tornem a trencar per la dreta per un sender que comença a predre una mica d'alçada, a una corba a l'esquerra del camí, i a la nostra dreta hi ha una altra Barraca. Tant d'aquesta com de les dos anteriors, desconec el topònim.

Seguim el sender que portavem i comencem a devallar cap al Coll d'Amposta, a la nostra dreta hi veiem l'enorme finca de Cabiscol, ara anomenada "Temps de Terra". Hi trobem també el dipòsit municipal d'agua de Freginals, que deixem a la nostra dreta seguint un camí que ens porta a una finca molt ben treballada, el bancal ens condueix a la següent de les barraques: la de Lisaura. Al seu interior encara s'hi guarden borrasses i altres estris de camp. Per la part de sota és espectacular perquè es veuen fins a tres pisos de contraforts. Una autèntica obra d'ingenieria rural.

Baixem uns bancals per arribar al fons del barranquet. Allà on acaba el camí ample d'accés a les finques, a un racó, hi trobem el Pou d'en Serra. Amb una tapa metàl·lica i una pica tallada a una gran pedra, l'interior fet també de pedra en sec, baixa uns tres o quatre metres fins a l'aigua.
Prenem l'ample camí d'accés a les finques fins a trobar-ne un altre, el principal que puja al Coll d'Amposta, i que remuntem per la dreta. A un revolt del camí veiem a l'esquerra una petita cova excavada a la terra, on sembla ser que s'amagaven a la guerra, veïns dels Freginals.

Un cop al coll anem cap a l'esquerra i per dins d'una finca arribem fins a la propera parada. Una bonica barraca, curiosa perquè no és rodona sinó ovalada, acabada en dos extrems.

Uns metres més endavant, baixant per un trescat sender trobem a la dreta del camí una altra barraca de filat.

Segim baixant fins a l'ample camí esfaltat que ens deixa a la carretra d'accés a Freginals. La creuem i seguim per l'entrada nord uns metres. A la nostra dreta hi ha les restes de l'antic forn de Fermín. De grans dimensions, on devien fer una producció quasibé industrial i adosat a magatzems... avui tot en runes.
A tocar una bonica caseta, exemple de l'arquitectura rural de la zona.
Remuntem pel camí del Calvari, que ens deixa al mateix centre del poble.

Salut i muntanya!!

Veure més external

Waypoint

Bca. Coll d'Amposta

Waypoint

Bca. de la Lisaura

Waypoint

Bca. de la Serreta

La Serreta
Waypoint

Bca. de Quicolis

La Serreta
Waypoint

Bca. de Silverio

Les Setjoles
Waypoint

Bca. de la Serreta 2

Waypoint

Bca. Serreta 02

Waypoint

Bca. Serreta 3

Waypoint

Bca. Serreta filat 5

Waypoint

Camí empedrat de les Fenoses

Waypoint

Cocó del Pellero

La Serreta. Freginals 2017-10-08 12:54:53 001
Waypoint

Coll d'Amposta

Land
Waypoint

Corral de Pedro

Waypoint

Coveta al Cami

Land
Waypoint

Dipòsit vell de les Fenoses

Waypoint

Dipòsit d'aigua

Land
Waypoint

Dipòsit Nou de les Fenoses

Waypoint

Forn de Calç Serreta

Land
Waypoint

Forn de Fermín

Waypoint

Maset de Fermín

Land
Waypoint

Mirador La Serreta

La Serreta. Freginals 2017-10-08 12:54:53 001
Waypoint

Pou d'en Serra

Waypoint

Restes Bca. Marcelo

Les Setjoles

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.