• Foto de Plaça de l'Abat Oliba
  • Foto de Capella de Sant Miquel
  • Foto de La Santa Cova
  • Foto de La Santa Cova
  • Foto de Estació inferior Funicular de la Santa Cova
  • Foto de Montserrat

Temps  una hora 41 minuts

Coordenades 133

Data de pujada 26 / de setembre / 2016

Data de realització de juny 2005

-
-
838 m
546 m
0
1,5
2,9
5,8 km

Vista 123 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

Bonica excursió circular per Montserrat que uneix dos dels punts més emblemàtics de la muntanya: el Monestir i la Santa Cova.

Des del Monestir prenem el camí de Sant Miquel, que puja suaument, seguint les marques dels diversos GRs que el fan servir (5, 6 i 172). Un petit desviament a la creu de Sant Miquel val la pena per les seves vistes panoràmiques sobre el Monestir i el Torrent de Santa Maria, per on puja i baixa l'Aeri. Passada la capella de Sant Miquel arribem al Pla de Sant Miquel o dels Soldats, el punt més elevat de la ruta, on hi ha una cruïlla de camins.

A partir d'aquí comencem el descens, seguint el camí de llevant, per on també transiten els GRs, que segueixen ara pel camí de la Quadra de Sant Miquel, que, en el seu conjunt, va seguint la mateixa orientació que el camí anterior. Aproximadament a la cota 750, el camí reverteix la seva orientació cap al nord - nord-est fins que arribem al camí que puja d'Olesa i Collbató seguint el torrent de Bellasona.

Aquí deixem els GRs, que segueixen el seu descens per allunyar-se de la muntanya, i continuem pel nou camí al nord, dirigint-nos a la Santa Cova. Un cop passada arribem al camí condicionat que del Monestir mena aquí, per on anem, de primeres, a la Santa Cova a visitar-la, i, posteriorment, retornem al Monestir, amb la possibilitat d'utilitzar el Funicular de la Santa Cova si ens volem estalviar la pujada al Monestir.

Índex IBP: 40.
És la plaça que es troba dominada per l'escultura de bronze de 1993 obra de Manuel Cusachs (Mataró, 1933), dedicada a l'Abat Oliba, fundador del Monestir. L'Abat, Bisbe de Vic, és assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representats els campanars dels monestirs de Ripoll (Ripollès) i de Sant Miquel de Cuixà (El Conflent), d'on també fou abat. L'Abat Oliba sosté amb la mà esquerra uns plànols que representen la primera església de Montserrat. I amb la dreta fa un gest de benvinguda a tots els qui s'atansen al Santuari.
El Funicular de Sant Joan és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de la Santa Cova. El primer Funicular de Sant Joan va ser inaugurat el 1918 i comunicava la part exterior del Monestir de Montserrat amb l'ermita de Sant Joan (1000 m), que per la seva situació a la part alta del massís es va aprofitar per construir-hi un mirador i un restaurant. L'èxit va propiciar que el 1926 se'n fes un de nou de més gran capacitat. El nou funicular tenia el mateix traçat que l'anterior, si bé amb cabines de més gran capacitat i ample de via de 1000 mm. L'any 1997 es va reformar totalment, instal·lant uns moderns vehicles amb el sostre panoràmic.
El Funicular de la Santa Cova és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de Sant Joan. El funicular de la Santa Cova va ser inaugurat el 1929 i modernitzat el 1963. L'any 2001 i després dels forts aiguats del 2000 que van destruir el cotxe que estava situat a l'estació inferior, es van instal·lar dos nous moderns vehicles similars als del funicular de Sant Joan, amb sostre panoràmic. La funció d'aquest funicular és comunicar el monestir amb el camí de la Santa Cova, un dels llocs de pelegrinatge de la muntanya.
Després de deixar enrere escultures dedicades a Pau Casals i Sant Francesc d'Assís, passem per aquest lloc que en marca l'inici (o la fi) del recinte del santuari pel costat de llevant.
Gran roca, a mà esquerra. Es diu que aquesta roca caigué en aquest indret l’any 1802. Aquest nom de llicència prové del fet que aquesta roca marcava l’indret fins el qual els monjos podien passejar sols sense demanar permís als superiors.
La capella de Sant Miquel és considerada per molts historiadors com la primera de totes les del Montserrat en antigor. Probablement, el fet esmentat per algun escriptor d'ésser instituït l'arcàngel sant Miquel com a patró de la muntanya des del segle III donà valor a aqueixa creença. També hi ha una llegenda que esmenta que l'any 253, sant Miquel enderrocà el Temple de Venus, i el país, utilitzant les mateixes runes de la primitiva capella com a fonaments, li aixecà un temple. Hi ha referències històriques de Sant Miquel a l'any 1211, quan Guillem de Montserrat i la seva muller Beatriu cediren a la Verge els drets que tenien a la quadra i dependències, que pertanyien a Sant Miquel. En la Crònica del rei Pere IV d'Aragó, quan comenta la seva anada a Montserrat el 29 d'abril de 1344 esmenta una església apel·lada Sant Michael.
Cruïlla de camins. Seguim a llevant, per on també se'n van els GRs 5, 6 i 172, però ràpidament el camí reprèn l'orientació sud que dúiem per arribar fins aquí.
La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat. A la Santa Cova s'accedeix a través del Camí de la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Cal destacar l'emplaçament vertical de la capella a la pendent de la muntanya, que li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire; és un bell exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa. La capella té planta de creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la Basílica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort. El camí de la Santa Cova a l'estació inferior del funicular de la Santa Cova és un camí monumental, on grans arquitectes del segle XIX i XX, com Antoni Gaudí, hi han deixat la seva empremta. Se sigui creient o no, el camí és espectacular.
El Funicular de la Santa Cova és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de Sant Joan. El funicular de la Santa Cova va ser inaugurat el 1929 i modernitzat el 1963. L'any 2001 i després dels forts aiguats del 2000 que van destruir el cotxe que estava situat a l'estació inferior, es van instal·lar dos nous moderns vehicles similars als del funicular de Sant Joan, amb sostre panoràmic. La funció d'aquest funicular és comunicar el monestir amb el camí de la Santa Cova, un dels llocs de pelegrinatge de la muntanya.
La plaça de Santa Maria (1929) és una plaça formada per tres places esglaonades, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), des d'on es pot apreciar el conjunt arquitectònic de Montserrat. Segons la imatge, al darrere hi ha els allotjaments i serveis per als peregrins i visitants. Al costat, enmig d'un lloc enjardinat, hi ha una creu gòtica del segle XV. De front, s'aprecia la nova façana del monestir i el tancament de la plaça (1942-1968), obra de l'arquitecte Francesc Folguera (1891-1960). El material principal de la façana és pedra de la pròpia muntanya de Monterrat polida. A la part alta de la façana hi ha la inscripció Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio, que significa "Feliç ciutat de Jerusalem, anomenada visió de pau", significat que es retroba en les Escriptures i que indica la Jerusalem celestial, punt de referència dels santuaris cristians. Les tres grans arcades superiors enmarquen una espaiosa balconada i estan decorades amb relleus de l'escultor Joan Rebull (1899-1981); d'esquerra a dreta, Sant Benet, la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria per part de Pius XII i Sant Jordi, amb una representació dels monjos que moriren tràgicament durant la Guerra Civil Espanyola. Adossat al costat esquerra de la façana hi ha les restes de l'antic claustre gòtic (1476) construït per l'abat comendatari Giuliano della Rovere, futur papa amb el nom de Juli II. A la planta baixa de l'edifici adjunt hi ha el despatx del santuari. Les figures ecultòriques que tanquen la part dreta de la plaça estan dedicades als sants fundadors de diversos instituts religiosos que al llarg de la història s'han relacionat amb Montserrat. En aquesta plaça, molts diumenges i dies festius és fàcil de poder gaudir d'un espai folclòric tradicional (sardanes, castellers, gegants, balls de batons,...) que molts peregrins i visitants fan per conmemorar la seva visita.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.