Temps en moviment  3 hores 33 minuts

Temps  4 hores 57 minuts

Coordenades 2052

Data de pujada 10 / de desembre / 2017

Data de realització de desembre 2017

-
-
1.141 m
952 m
0
2,9
5,8
11,63 km

Vista 336 vegades, descarregada 25 vegades

a prop de Sant Feliu de Pallerols, Catalunya (España)

2017/12710, caminada 11'6 quilòmetres (Santuari de la Salud-els Esquellons-Bolet de Toia-can Armadans-Roques Encantades-Santuari de la Salud). Una matinal amb vent i fred, amb molt bona germanor i amb un bon dinar a la Salud.

Crònica de l’excursió circular per la Salut, Esqueions,Torrent, plaça, Puig de Troia,o toia, Bauma de Troia, Bolet de Troia, Armadans, i Roques Encantades.
Components: som un total de 21 persones de diverses comarques, Alt Empordà, Osona, Bages, Garrotxa, etc.
Son una colla d’amics que amb l’Asun que fa anys que surten junts d’excursió, i li varen demanar que els prepares una sortida per l’indret de la Salut que molts no coneixien.
El grup que sortim els dimecres d’excursió, ens hem dedicat a preparar aquesta excursió.
Lloc de sortida : Uns quants ens trobem a Vic, i ens dirigim a la Salut on trobarem la resta de companys.
Arribats a la Salut ens trobem amb la resta de companys, comencem l’excursió a quarts de deu del matí. El dia és fred, tot i que la temperatura és positiva, el vent que fa dona la sensació de més fred. Ben abrigats sortim del Santuari de la Salut pel portal que hi ha al cantó de ponent, seguim una pista ampla que amb cinc minuts ens porta fins el Coll de l’Arç, allà continuem recte fins arribar a una carretera on un rètol ens indica que a l’esquerra ens portaria a les roques Encantades, que és per allà on tornarem. Nosaltres travessem la carretera i baixem per una pista ampla a l’esquerra del camí, seguim avall girem a la dreta, al cap de pocs metres a l’esquerra veiem que s’inicia el torrent dels Esqueions. Trobem una tanca de filat, que no es pot obrir, com que el filat està fluix el passem per sobra.
Ens endinsem en un bosc de faig i roures. A mesura que anem baixant, el torrent es va enfonsin, al fons veiem que hi ha aigua embassada, som a l’indret de la Font dels Esqueions, vol dir que encara que ragi poca quantitat d’aigua, manté algun bassal al fons del torrent, observem que hi ha una mengera de goma que deu servir per portar aigua a algun lloc.
Continua fent vent, però a mesura que ens endinsem al bosc, bufa més suau.
Amb uns quaranta-cinc minuts arribem al pla de la casa dels Esqueions. De la casa en queden dos murs que si no se sap que hi havia una casa, costa de reconèixer allà on era.
El propietari actual, sembla que ha de ser un home ordenat i meticulós, hi ha diversos llums solars escampats per l’entorn, i molts altres detalls. Donem una volta per conèixer aquest lloc, hi ha un banc fet amb pedra, molt ben fet orientat cap el Far, i les Cases de l’Om, una mica apartat hi ha una barbacoa feta també de pedra, equipada amb llenya i graelles, al davant una taula també de pedra amb seients, sota uns roures, continuem el nostre reconeixement i baixem fins on hi ha una casa de fusta voltada d’un tancat de filat. Pel voltant hi ha pilots de llenya tapada amb plàstics, tot molt ordenat.
Seguim cap on hi ha la pista que s’arriba amb cotxe fins aquí, i veiem les pedres que son característiques dels esqueions, ens hi fem fotos, una del grup. L’Asun suggereix que pugin sobre les roques, doncs vol fer una foto des de baix, anem cap al darrera, per enfilar-nos per la foto.
Ara passem a la pedra de l’altre costat per unes escales amb graons de pedra, per facilitar la pujada a la roca hi ha una palanca de fusta, amb unes cordes que fan de barana i una tela de plàstic per protegeix en cas de caiguda. A dalt la roca hi ha un gran espai, es pot gaudir de la vista també cap al cantó de Far, un banc de fusta i una taula de pedra, adornada amb un mussol, per poder reposar i contemplar el paisatge. Els arbustos dels voltants estan esporgats i arreglats perquè no privin la vista.
Baixem de la roca, en el lloc on hi havia la casa, trobem una fusta amb diferents forats equipats amb palla, herba, canyes, etc, un rètol ens indica que és un refugi per insectes.
La nostra intenció era esmorzar en aquest indret, però el vent i fred ens fa continuar caminant fins a trobar un recer, que trobem de seguida al entrar altre vegada al bosc. Fem una parada per fer un mossec, podem gaudir d’una bota de vi, i galetes que ens ofereixen els companys.
Seguim, ara baixem per la pista, no cal dir entapissada d’un bon gruix de fulles, cap el torrent dels Esqueions, travessem el torrent, seguim un corriol a la dreta, baixem fins arribar a una pista que ve d’una porta que surt a la carretera de Rupit. Anem a veure el torrent dels Esqueions, evidentment no hi ha aigua només està una mica humit del regalim petit que hem dit abans.
Tornem cap a la pista que puja suaument, fins que arribem a un forat entre grans roques, que li donen l’aspecte de bauma. A uns cinquanta metres darrera aquesta bauma, s’hi troba el que se’n diu la plaça dels Esqueions, una esplanada que esta tancada per grans blocs de roques, alguns arbres i arbustos, i al fons baixa un torrentet que passa pel mig. Sembla un lloc màgic. Per anar-hi hem passat per dintre la bauma, però al tornar ho hem fet per un petit corriol del costat.
Tornem a la pista, seguim amb suau pujada, ara passem paral·lela per sobra de la carretera. Quan som a dal el collet, girem a l’esquerra pujant per la carena, trobem alguna fita de pedres fins arribar al Puig de Troia, on hi ha dues pedres de terme de propietats.
Deixem el puig, seguim carenejant, amb baixada suau, passem per davant la Bauma de Toia, una gran roca que amb una petita paret de pedres fa pensar com una petita cavitat per resguardar-s’hi.
Continuem baixant i de seguida ens trobem al mig de la carena una roca sobra una altra en forma d’un gran bolet, el Bolet de Toia. Aquí fem una parada per fer fotos, de tota mena, i també no hi pot faltar la de grup.Darrera d’aquesta roca se ni troba una altra, també en forma de bolet, molt curiosa.
Continuem baixant, i en tres minuts som a un gran pla tancat amb filat, el travessem per una porta, fins trobar una altre per poder-ne sortir, i sortim a la pista que ve de la carretera i que porta al Mas Armadans.
Pugem suaument per aquesta pista fins dalt un gran pla on s’hi troba la masia d’Armadans. Aquí el vent es torna fer sentir. Veiem que al costat de la masia gran, hi ha un parell de vivendes més petites.
Passem per un camí sota la masia, arribem a una porta de ferro per sortir del filat, on s’agafa el camí per anar a Coll de Condreu, aquí marxen els companys de Manresa que han de ser a dinar a casa. Ens acomiadem i nosaltres continuem per la pista, passem per una porta de ferro, comentem l’enginy de la forma de tancar-se aquesta porta, la tanquem i cap a vall pel mig del bosc que ens portarà a les Roques Encantades. Al ser dintre el bosc el vent torna a ser més suau.
En poc més de 15 minuts trobem un rètol a la dreta que indiquen les Roques Encantades i cap allà anem, cinc minuts i ja hi som. És un gran conjunt de roques apilotades, amb passadissos entre elles, també és fàcil d’enfilar-s’hi, hi ha un plafó que explica una llegenda de bruixes i dimonis.
Hem observat que a partir de la casa d’Armadans no hi ha roques d’aquestes dimensions, aquestes estan aïllades de les que hem visc a la zona dels Esqueions, o sigui que des dels Esqueions fins a Armadans, el bosc està ple de roques de totes mides i formes, el lloc on hi ha la bauma i bolet de Toia, podríem dir que ja no se’n troben tantes fins a Armadans que n’hi ha algunes darrera les cases i al prat del davant.
Una vegada visitada aquesta zona, continuem direcció la Salut. Arribem a un collet on s’acaba el bosc, el camí passa per entre dos grans prats, i ara si que el vent es fa sentir fort i amb molta remor. Amb poc més de deu minuts, passem la última tanca, baixem per un corriol pel mig d’un bosc, on veiem pilots d’arbres tallats i apilotats, de seguida arribem a la pista que ens porta al coll de l’Arç i a la Salut.
Arribem a la Salut, una mica esventats, deixem motxilles i gorres al cotxe i cap a dinar falta gent. Ens indiquen les taules que tenim reservades i ens disposem a dinar.
El noi que ens atén s’interessa per l’excursió que hem fet,ens diu que el seu pare és el propietari de la Jaça, i juntament amb el seu germà cuiden de la propietat, aquesta termaleja amb la dels Esqueions, i Armadans. També ens informe que la propietat dels Esquions és un aviador que viu a
Sitges, que vol fer-hi una casa on hi havia l’antiga, però ara està en mans de jutjats ja que, tot i que ja antigament n’hi havia una, ara aquest indret és paratge protegit, per això de moment només ha pogut fer una casa de fusta. Nosaltres li expliquem per on hem passat, s’interessa pel Bolet de Toia, perquè diu, que li sembla que no l’ha vist mai. Quedem que li enviarem més informació, ens dona la tarja on li podem enviar.
I, a dinar s’ha dit. Val a dir que quedem sorpresos agradablement pels plats que serveixen, doncs a més de ser molt bons, tenen un caire de cuina de disseny. Tothom queda molt satisfet, tant del dinar com de l’excursió, que repetidament agraeixen la dedicació que hi hem esmerçat en preparar-la.
Les organitzadores també estem contentes que els hagi agradat i ens sentim recompensades de que hagin gaudit de l’excursió.
En un moment d’eufòria, tant l’Assumpta Vila com jo, acceptem preparar-ne una altra, cosa que procurarem complir, doncs amb persones tan planeres i agraïdes serà un plaer.
Moltes gràcies a tothom i fins una altra.
Crònica feta per Assumpta Vall-llovera.


Per veure les fotos cliqueu (veure més) color blau

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.