Coordenades 500

Data de pujada 13 / de maig / 2014

Data de realització de maig 2014

-
-
1.454 m
749 m
0
3,9
7,9
15,73 km

Vista 1393 vegades, descarregada 39 vegades

a prop de Sant Llorenç de Morunys, Catalunya (España)

Excursió organitzada pel "Grup diversitat"

Si disposem de 2 cotxes ens estalviarem un bon desnivell fet de pista asfaltada. El primer vehicle es deixa a Sant Lleïr i el segon a la Rectoria de la Selva, des d'on començarem la pujada al Pla de Busa. Agafarem una pista que ens portarà, després d'algun desviament, cap al Coll d'Ordrigues on trobarem una placa de record en forma de monument. A partir d'aquí la pujada fins al Pla de Busa es fa per una pista que trobarem asfaltada. Un cop arribats a la Masia del Rial de Busa, prendrem el camí que ens portarà fins a la presó del Capolatell, on podrem gaudir d'unes vistes fantàstiques sobre el pantà de la Llosa del Cavall, el santuari de Lord i Sant Llorenç de Morunys, així com de la Serra de Port del Comte. Tornarem enrera fins a El Rial, un bon lloc per reposar.
Per tornar, baixarem un altre cop fins al Coll d'Ordrigues, i allà agafarem l'ampla pista que baixa arran dels cingles fins a l'ermita de Sant Lleïr, on trobarem aparcat un dels dos cotxes.
Cascada

Cascada

Baixant des del Coll d'Ordrigues cap a Sant Lleïr ens trobem aquesta cascada d'un torrent que baixa cap a la Rasa del Fornell des del Pla de Busa.
Porta

El Rial

El Rial de Busa és l'única masia encara habitada de forma permanent (a mitjans del segle XVIII la parròquia de Sant Cristòfol tenia 63 habitants).
panoràmica

Mirador de Capolat

panoràmica

Mirador de la Presó de Busa

Panoràmica impressionant sobre el Solsonès nord.
fotografia

Pla de Busa

La Serra de Busa consisteix en un pla a la part més elevada amb fonts i rodejat de cingles, que fan de barrera natural, així es va poder utilitzar com a camp d’instrucció militar durant la guerra del francès. El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes va proposar al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització de Busa com a campament i rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es van construir un miler de casetes de fusta per a l’allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret de l’Estat a proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van assistir uns 8.000 soldats.
Waypoint

Placa commemorativa

Waypoint

Presó de Busa

A l'extrem nord-oest del pla de Busa hi ha el Capolatell, conegut com "la presó de Busa", ja que s’utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 metres d’altura; havia presoners que es llençaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam.
Arquitectura religiosa

Rectoria de la Selva (Sant Climent)

Els inicis de la rectoria són en una petita esglesiola que existia ja abans del segle X, sota el pla de Busa. El 1124 es va construir una nova església romànica que va perdurar cinc segles, i no va ser fins al segle XVII que es va construir l'església actual, tot aprofitant part dels murs de l'anterior. Era l'església de Sant Climent, que portava el nom del patró de la Selva. A la segona meitat del segle XVI, el Concili de Trent va establir que els bisbes i els rectors havien de viure allà on exercien el seu càrrec. Així, el 1642, es va començar a construir la rectoria de l'església de Sant Climent. És a dir, la Rectoria de la Selva. La Vall d'Ora es caracteritza per un hàbitat de cases disperses i mai gaire endinsades en les obagues boscoses. I, una mica a tot arreu, hi ha capelles i petites esglésies. Els veïns van saber aprofitar els recursos del bosc i la força del riu Aigua d'Ora. D'aquesta manera, vivien de la ramaderia i de l'agricultura, i es van construir ferreries i molins que, gràcies a l'aigua del riu, feien funcionar les màquines. Per això, tot i que la Selva sempre va ser un lloc retirat, podien sobreviure amb els seus propis recursos. Circumstàncies que es veien reforçades, a més, per la fraternitat i la solidaritat dels habitants d'aquelles muntanyes. La Rectoria va esdevenir un òrgan clau de cohesió social, ja que era gairebé la casa del poble. De fet, a l'església s'hi va fer una sala on se celebraven les reunions de les confraries i de bona part d'altres associacions municipals. La seva implicació social va arribar fins al punt que, el campanar (construït el 1664) repicava el toc de Sometent1 per alertar els veïns. Però les conseqüències de la guerra de Successió i del Decret de Nova Planta també van arribar a aquestes muntanyes. De fet, el Sometent es va suprimir i el nou sistema fiscal borbònic (el cadastre) va escanyar tant els pagesos com les esglésies, que sovint es veien obligades a vendre els seus objectes sagrats per poder pagar. Tan sols l'esforç acumulat per dues o tres generacions va permetre que les famílies pageses poguessin millorar les seves condicions de vida i, potser de retruc, fer obres a l'església. Malauradament, la guerra ha estat un fenomen sovintejat a la història de Catalunya. A la guerra del Francès, per exemple, la serra de Busa es va convertir en un camp de concentració de presoners napoleònics. I, a la primera carlinada o guerra dels Set Anys, aquestes mateixes terres van ser l'escenari d'un batalla a l'entorn del santuari de Lord (1838). Molt a prop, la Rectoria de la Selva en va patir les conseqüències i durant dos anys va deixar de celebrar la festa de Sant Climent. I, en aquest mateix context bèl·lic, una mica més amunt, el mas can Pujol es va convertir en un hospital de sang . Molt de temps després, a finals del segle XX, la Rectoria de la Selva va esdevenir una casa de colònies. En concret, el 1979, l'aleshores vicari de la Parròquia de Sant Cristòfor de Terrassa, Josep Maria Font, va redescobrir, amb nois i noies de la parròquia, aquell paratge tan oblidat com allunyat. A la parròquia hi havia un grup d'esplai que feia colònies d'estiu per als nens del barri de Ca n'Anglada de Terrassa. Tot voltant per Catalunya i cercant instal·lacions que poguessin utilitzar, al bisbat de Solsona els van fer saber de l'existència de la Rectoria de la Selva. En veure aquell lloc envoltat de natura i quietud, "allunyat del mundanal soroll", no en van tenir cap dubte: a partir d'aquell moment, aquella seria la casa de colònies per als nens i nenes de Ca n'Anglada. Aviat es va ampliar l'acolliment a diversos grups d'arreu de Catalunya i també de diferents països europeus, a través dels Camps de Treball del Servei Civil Internacional. Extret de http://www.xanascat.cat/showhistory.tjc?id=237&historyref=626777

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.