Temps en moviment  3 hores 13 minuts

Temps  4 hores 49 minuts

Coordenades 1590

Data de pujada 3 / de febrer / 2018

Data de realització de febrer 2018

-
-
627 m
32 m
0
2,2
4,5
8,98 km

Vista 625 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Llano de Gorra, Valencia (España)

L'ascensió a la Ratlla, el sostre comarcal de la Ribera Baixa, al País Valencià, és una bella excursió i d'una certa envergadura, atès que aborda decididament la Serra de Corbera pel Barranc de l'Infern. Compta amb una magnífica vista des del cim, que abasta una gran extensió de la treballa plana Litoral del País Valencià, la qual, vista des del cim, queda emplaçada entre un primer terme, sota nostre, format pels contraforts de la Serra de Corbera, ben entapissats per verds claps de bosc, i, al fons, la blavíssima i resplendent Mediterrània.
L’excursió està perfectament descrita per Ángel Ortiz i Miguel Navarro en un excel·lent recull dels sostres comarcals del país valencià.(1)
Deixem el cotxe al voral d’una bifurcació de pistes a la confluència del Barranc de l'Infern amb el Barranc de la Sima, que aquí conformen el Barranc del Poble, prop de Favara.
Comencem a caminar per la pista de mà esquerra, en lleugera pujada, en direcció sud-oest, pel marge dret del barranc de l'Infern, que queda a la nostra dreta. Avancem entre tarongerars durant 700 m fins a l'embocadura inferior de l’enclavament del Barranc de l'Infern a l'anticlinal de la muntanya. Aquí deixem la pista, que tomba a la dreta, i prenem el camí de muntanya que ascendeix pel fons del barranc, en la mateixa direcció sud-oest que portàvem. Seguim arran de la torrentera seca, tot alternant-ne el costat, durant 1,2 km fins a la cota 286 m, on el camí tomba a la dreta, en direcció oest, i deixa la llera del barranc. A partir d’aquí ascendim, decididament, a un coll ben visible a la dreta i damunt nostre, a 398 m d'altitud. Des del coll seguirem, quasi de pla, en direcció sud-oest, primer pel costat esquerre del coll i, a continuació, flanquejant el vessant nord de la muntanya de la nostra esquerra, la Simeta –a la qual tornarem més endavant per la part de dalt. Al cap de 200 m creuarem un torrent sec i entrarem a un bonic altiplà, el Pla de les Simetes, pel qual seguirem avançant en direcció nord-oest durant 500 m més, fins a una bifurcació del camí, que hem marcat amb un punt d’interès. En aquest lloc deixarem el PR a la dreta tot prenent el ramal de l’esquerra, en direcció lleument sud-oest. Al cap de 100 m arriben a una casa aterrada on el camí vira més a sud-oest, direcció en la que seguirem durant 200 m més, sempre pel Pla de les Simetes, fins a un creuament de camins on hi ha un panell indicatiu i que hem marcat amb un punt d’interès. Acte seguit prendrem el ramal de l’esquerra, que té direcció sud-est, diametralment oposada a la que havíem seguit fins la casa aterrada del Pla de les Simetes. Amb tot això haurem descrit un semicercle complet. Seguirem ascendint en direcció sud-est, suaument, fins al Coll de la Ratlla, coll emmarcat per la Ratlla, a sud-est, davant nostre, i la Simeta, a nord-oest, darrera nostre. La Simeta l’havíem vorejat pel seu flanc nord 1,7 km abans. Des del Coll de la Ratlla seguirem ascendint, ara de forma més intensa, fins el cim de la Ratlla, a 625 m d’altitud, el nostre objectiu.
Com hem mencionat al principi, la vista des del cim és impressionant. A llevant, un cop sadollada la vista per la blavor de la Mediterrània, ens centrarem en la treballada Plana Litoral, des d’aquí compresa, de nord a sud, entre l’àrea metropolitana de València i el Cap de la Nau, aquest perfectament assenyalat per la destacada silueta del Montgó. Aquesta part de la Plana Litoral Valenciana comprèn les comarques de l’Horta Valenciana, l’Albufera, La Ribera Baixa, La Safor i la Marina Alta. En destaquen els municipis de Cullera, Sueca i de l’àrea metropolitana de València, també algunes urbanitzacions arran de mar. A sud-est destaca la continuació de la Serra de Corbera, on som, el municipi del Simat de la Valldigna, el Massís del Mondúber i, més al fons, La Serra d’Aitana. A ponent, en primer terme, hi tenim la retallada Serra de les Agulles, el nom li escau! A Nord-oest, seguint el fil de l’afuada carena de la Serra de Corbera, on som, destaca l’Ouet, el Llom del Matxo Flac i les Orelles de l’Ase, i, al fons, els contraforts de la Meseta Central de la Península Ibérica.
L’Ouet és una petita construcció de base cònica ovalada, amb una cúpula al damunt que li acaba de donar la forma de mig ou, tallat pel mig i de cap per avall. Està pintada de blanc i destaca en una de les cúspides de la Serra de Corbera. Era un observatori forestal per a detecció d’incendis, ara serviria de petit refugi lliure, i s’ha convertit en un lloc de muntanya concorregut.(2)
La Serra de la Corbera, conjuntament amb la Serra de les Agulles, tenen direcció de nord-oest a sud-est, la direcció del Sistema Ibèric del qual en formen part per l'extrem sud, tot i que n'estan aïllades. Els fenòmens càrstics hi són molt abundants,(3) fet que destaca en la toponímia: Simeta, Pla de les Simetes, castellanisme adaptat a les formes pròpies del valencià i incorporat en la toponímia, que significa coves o avencs.(4,5)
Aquesta excursió la vam fer, entre d'altres raons, per coronar un sostre comarcal del País Valencià. Un dels últims que ens en quedaven dels 33 referenciats per Ángel Ortiz i Miguel Navarro (6). Pel que fa als sostres comarcals dels Països Catalans, ens en falten pocs per completar els 96 que n’hem compatibilitzat: 33 al País Valencià, 5 a la Franja de Ponent, 47 al Principat –41 d’ells perfectament referenciats a un altre recull excel·lent per Jordi López Miquel,(7) un a Andorra, sis a Mallorca, un a Menorca, un a Eivissa, un a Formentera i un a l’Alguer. No hi havíem; però, inclòs els punts més alts del Carxe, els Columbrets, la Serra de les Corberes..., comarques o contrades que hi són incloses a la Viquipèdia.(8) Sembla que aquest afany nostre topa amb la descoberta de comarques i contrades que ens en havíem adonat, cosa que encara el fa més interessant!
1. Ortiz AL i Navarro MA. La Ribera Baixa. La Ratlla (625 m). A Ortiz AL i Navarro MA. 33 techos comarcales Comunitat Valenciana. València: Carena editors, S.L. 2011. 59-69 (vol. 2). ISBN:: 978-84-92932-37-5.
2. Iñigo S. L’Ouet, un magnífico entorno natural de Alzira [en línia]. El Seis Doble Comarcal, El Diario Comarcal de Alzira, 2010 [data de consulta: 31 de març del 2018]. Disponible a la xarxa http://www.elseisdoble.com/vernoticia/3755/louet_un_magnifico_entorno_natural_de_alzirabr_articulo_de_salvador_inigo
3. Col·laboradors de la Viquipèdia. Serra de Corbera [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 30 de març del 2018]. Disponible en la Xarxa.
4. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Paraules comunes. El nombre. Qüestions lèxiques. A Corpus. Corpus toponímic valencià : ordenat per paraules. Col·lecció: Onomàstica. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2009. 28 (vol. 1). ISBN: 978-84-482-5242
5. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Castellanismes. Qüestions lèxiques. A Corpus. Corpus toponímic valencià : ordenat per paraules. Col·lecció: Onomàstica. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2009. 29 (vol. 1). ISBN: 978-84-482-5242-7.
6. Ortiz AL i Navarro MA. 33 techos comarcales Comunitat Valenciana. València: Carena editors, s.l. 2011. (vol. 1 i 2). ISBN: 978-84-92932-37-5 i 978-84-92932-41-2.
7. López MJ. Sostres comarcals de Catalunya. Excursions als cims més alts de les 41 comarques. Valls: Edicions Cossetània. 2002. ISBN: 84-95684-94-2.
8. Col·laboradors de la Viquipèdia. Països Catalans [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2018 [data de consulta: 31 de març del 2018]. Disponible a la Xarxa.
Intersecció

A mà esquerra.

Intersecció

A mà dreta.

Intersecció

A l’esquerra, amunt.

Intersecció

A l’esquerra pel Barranc de l’Infern.

Intersecció

Amunt, pel Barranc de l’Infern.

Intersecció

Amunt, cap a l'esquerra, en la direcció que venim.

Collada

Altiplà.

Riu

Torrent sec.

Intersecció

Endavant, deixem el PR a la nostra dreta.

Ruïnes

Casa o cabana aterrada.

Intersecció

A l’esqurra, cap a la Ratlla, panell indicatiu.

Collada

Coll al nord de la Ratlla.

cim

La Ratlla, sostre comarcal de la Ribera Baixa.

Vista des del cim de la Ratlla. A llevant la Plana Litoral des l’àrea metropolitana de València al Cap de la Nau i el Montgó. Comprèn l’Horta Valenciana, l’Albufera, La Ribera Baixa, La Safor i la Marina Alta. Destaquen els municipis de Cullera, Sueca i de l’àrea metropolitana de València, també algunes urbanitzacions arran de mar. A sud-est la continuació de la Serra de Corbera, el municipi del Simat de la Valldigna, el Massís del Mondúber i, més al fons, La Serra d’Aitana. A ponent, en primer terme, la Serra de les Agulles. A Nord-oest l’Ouet, el Llom del Matxo Flac i les Orelles de l’Ase, i, al fons, els contraforts de la Meseta Central de la Península Ibèrica.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.