Temps  7 hores 31 minuts

Coordenades 1976

Data de pujada 14 / d’octubre / 2017

Data de realització d’octubre 2017

-
-
1.658 m
831 m
0
2,8
5,5
11,01 km

Vista 184 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de la Nou de Berguedà, Catalunya (España)

La Nou de Berguedà, Mare de Déu de Lurda de la Nou, Torrent de la Foranca, Sobrepuny de baix, Sobrepuny, Coll de la Plana, les Agudes, la Mina de les Agudes, Torrent de Cal Patzí, Font de Cal Patzí, la Nou de Berguedà.

Resum
Dreta ascensió a les altives cimes del Sobrepuny des del polit poblet-municipi de la Nou de Berguedà, descens per les Agudes i la Font de cal Patzí, en una bella ruta circular, gairebé sempre per camí entre pinedes i fagedes esquitxades d’auró de fulla rogenca de tardor, amb aturada a les Agudes (magnífiques agulles de roca) i visita al singular Santuari de la Mare de Déu de Lurda de la Nou.
L’excursió no té cap dificultat, però el traçat del camí seria difícil de seguir sense GPS i sense marques.

Descripció
Vam deixar el cotxe a l’aparcament del poble, situat davant de l’església romànica de Sant Marí de la Nou. L’església estava tancada, però vam poder veure la porta amb bella ferramenta de ferro forjat. Seguim avall per la carretera de Malanyeu, a mà esquerra, cap a llevant, veiem la cinglera que envolta el Sobrepuny, el nostre objectiu. Al cap d’uns 200 m la carretera es bifurca, tirem per la de l’esquerra que du directament al Santuari de la Mare de Déu de Lurda de la Nou. És un conjunt singular d’edificació neoclàssica, de factura ben pirinenca, dedicat a la Mare de Déu de Lorda (Lourdes), construït el 1880-1889, amb temple, hostal, fonts i piscina per a malalts.(1,2) Vam visitar l’interior del temple d’admirable estil neoclàssic amb un estilitzat retaule neogòtic presidit per la Mare de Déu de Lorda.
Seguidament baixem a mà esquerra del santuari, travessem el Torrent de la Nou, passem entre les cases de Cal Xica i Cal Torrent, reculem direcció nord uns 100 m per la pista asfaltada que ve del Santuari fins que trobem un camí que surt a la nostra dreta en direcció contrària. Prenem aquest camí, que de seguida vira a l’est en direcció al Sobrepuny. Seguirem ascendint lentament per antigues feixes cobertes de pi roig, durant 1 km fins arribar a la llera seca del Torrent de la Foranca, cota 952 m, el qual seguirem en fort pendent, direcció nord-est, fins la cota 1160 m. A partir d’aquí el camí continua fora del torrent, pel flanc del Sobrepuny també en forta ascensió i en la mateixa direcció nord-est que veníem. El bosc de pi rojalet s’havia anat convertint en un mescla de roureda i alzinar amb alguns pins i, a partir d’aquí, esdevé una fageda amb uns quants faigs centenaris. Quan hi vam passar hi havia obertes algunes pistes de desemboscar i s’hi havia fet tala de millora. Seguint per la fageda el camí vira a sud, a la cota 1420 m, i, ara en ascensió menys pronunciada, ens mena a un collet, cota 1527 m, a la dreta del qual, a ponent, hi tenim el Sobrepuny de Baix, a llevant el Sobrepuny i a migdia el precipici dels Cingles de Sobrepuny. Anem primer al Sobrepuny de Baix, 1566 m, el que té millor vista: en direcció nord-est contemplem successivament: el Cadí Oriental, el Cadí Occidental, el Pedraforca, la Serra d'Ensija, els Rasos de Peguera i, finalment, el Cogulló d'Estela; a sud: l’alta conca del Llobregat, no vam poder veure més a causa de boira baixa que hi havia a la plana, i a l’oest destaca el Sobrepuny amb el flanc nord cobert de boscúria en contraposició a la cinglera de la part de migdia. La lluentor blanca i refulgent de la boia sota nostra, en un dia de sol a muntanya, acreixia l’esplendor del paisatge. Acte seguit ens dirigim al collet del que venim i seguim en direcció oest, en ascensió moderada, fins al Sobrepuny, 1653 m, que té vistes al sud sobre la cinglera, però no en les altres direccions a causa del bosc que l’envolta.
La baixada i camí de tornada els vam fer diferents que a la pujada. Des del cim Sobrepuny s’inicia el descens en direcció nord, per bosc, primer pineda i després fageda. De seguida passem el Collet del Faig, 1575 m. Poc després ens vam trobar una de pista de desemboscar, que vam poder obviar de seguida per un corriol a mà dreta, direcció nord-est, fins al Coll de la Plana, 1429 m, on hi ha panells indicatius dels camins. A partir d’aquí vam seguir pel GR 241, que és un sender circular de quatre etapes, 59,6 km que uneix esglésies romàniques del Berguedà. Està senyalitzat, gràcies als senyals, i al GPS, la tornada a partir d’aquí es fa sense dificultat, del contrari, sense ni senyals ni GPS seria enrevessada; altrament que, en el terreny, el camí senyalitzat com a GR no coincideix amb el que marquen els mapes, el qual va quelcom més a nord-oest. Hem marcat punts d’interès (waypoints) a cadascun dels trencalls. Des del Coll de la Plana seguim per una pista en direcció oest. Al cap d’uns 500 m hi ha una bifurcació, agafem la pista de mà esquerra en direcció contrària. Aquí és on deixem la senda GR 241 que indiquen els mapes i agafem la que indiquen els senyals pintats a la vora del camí. El camí de seguida vira altra vegada cap a oest i emprèn baixada, primer suau en direcció oest, després més pronunciada a sud-oest. Am tot això haurem deixat dos camins, un PR i una pista, a mà esquerra; després deixarem una pista de desemboscar a la dreta. Més endavant, a uns 2,2 km comptats des del Coll de la plana, ens trobarem dues impressionants agulles de roca entremig de les quals hi ha les runes d’un antic mas, són Les Agudes, tant les dues agulles com l’antic mas tenen aquest nom (mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), val la pena aturar-s’hi! Seguim baixant i a uns 100 m ens trobem l’entrada restaurada de l’antiga mina de carbó de les Agudes, hi ha un panell indicatiu i explicatiu: van funcionar des l’any 1918 al 1933; l’accés a la mina està tapiat. Seguim baixant en la mateixa direcció sud-oest, deixant corriols a la dreta, a l’esquerra i altra vegada a la dreta, fins arribar al bell indret de la Font de Cal Patzí, amb un bonic brollador i un bon safareig, tot plegat just al costat d’un bell gorg, al peu d’una gran roca calcària, amb una profunda escletxa vertical al mig, per la qual aboca el Torrent de Cal Patzí, a més d’un pontet de fusta, de bona factura, per creuar el gual a continuació del gorg quan el torrent baixa ple. A partir d’aquí s’arriba sense cap dificultat a la Nou de Berguedà havent passat per Cal Patzí i per Cal Lledoner. La Nou de Berguedà té 150 habitants(2), compta amb dues bones fondes, és un bon punt de partida d’excursions i, sobretot, d’arribada: ja sigui fent unes clares tot contemplant l’entorn joliu i endreçat, ja sigui fent un bon àpat en una de les fondes, és el lloc perfecte per comentar els esdeveniments de la jornada.

1- Col·laboradors de la Viquipèdia. Santuari de Lurda de la Nou [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2017 [data de consulta: 21 d’octubre del 2017]. Disponible en la Xarxa.
2- Col·laboradors de la Viquipèdia. La Nou de Berguedà [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2017 [data de consulta: 21 d’octubre del 2017]. Disponible en la Xarxa.
No trobem la Font del Faig, però el faig és impressionant.
A la dreta, sud-oest, Sobrepuny de Baix, a l'esquerra, nord-est, Sobrepuny.
A la dreta aniríem al Castell de Roset i a Vilada.
Mina de carbó, va funcionar de 1918 a 1933.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.