Temps  4 hores 52 minuts

Coordenades 1598

Data de pujada 24 / de juny / 2018

Data de realització de juny 2018

-
-
1.105 m
617 m
0
3,6
7,2
14,48 km

Vista 82 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de la Morera de Montsant, Catalunya (España)

Esplèndida sortida per gaudir d’una serralada que m’era desconeguda. Com que el dia es preveu assolellat i calorós, surto ben d’hora des de La Morera de Montagut. A la entrada del poble trobem aparcament per deixar el cotxe.

El matí es fresc, ideal per començar a caminar. Arranquem per una drecera amb suau baixada. Aviat trobem un desviament. Enfilem el camí de l’esquerra i de seguida sortim a una pista, d’aspecte bastant transitada. Farem bastants quilòmetres per la pista, planera, on no trobem cap cotxe. Conforme anem caminant, anem veient a la nostre dreta les imponents parets verticals dels cingles de la Serra Major. En un moment o altre, haurem d’enfilar cap amunt per vèncer aquestes grans moles de pedra, i no sembla que hi hagi cap pas. La pista, en trams de molta pendent, està formigonada. Passem per la font Pregona, que ara raja ufana. Seguim per la pista, tranquil•lament, sense grans pendents, entre magnifiques vinyes del Priorat, que ja comencen a deixar entreveure un incipient raïm.

Seguim, lleugers, fins el coll de l’Hort on deixarem la pista. Trobem indicadors, i el sender a mà dreta que agafarem i que apunta directe cap a les parets de roca. Confio que el sender sabrà trobar el pas adequat sense masses riscos. El sender es va enfilant i la pendent es cada cop més forta. La altura que anem guanyant, ens regala esplèndides vistes, amb la cartoixa de Scala Dei, allà baix.

Sembla impossible arribar a dalt de la Serralada. El sender discorre ara per trams enganxats a les parets i no s’intueix, entre les roques, cap pas. Algun tram vertical, l’hem de fer a quatre grapes. Però de cop, trobem l’Escletxa. Una estreta esquerda entre les roques, que ens obre en un estret pas a una pujada assistida per uns cables d’ajuda. Sembla que ja hem vençut als cingles. Anem ara avançant pel sender, més o menys exposat, ja enfilant el final de la pujada per arribar a la Punta Alta de Boter, ja per sobre dels 1.000 m. Durant tota la pujada, alguns punts verds i marques grogues, ens ajuden a orientar-nos i trobar el bon camí en moments de dubte. S’agraeix haver fet la pujada amb la fresca del matí, perquè ara ja comença a apretar la calor.

Un cop a dalt, el sender, de caminar lleuger i ben marcat, avança per terreny lleugerament ondulat, guanyant altura mica en mica. El camí es obert, totalment exposat al sol. sense arbres amb vegetació baixa, El objectiu es arribar ja al cim de La Cogulla (1.068 m), que no veiem, fins que quasi el tenim a sobre. Fem el cim que ens obsequia amb unes bones vistes. A dalt, el seu vèrtex geodèsic.

De seguida continuem. El sender es ara més transitat i trobem més senderistes. Fa molt de sol, però afortunadament, l’aire que corre fa molt agradable la caminada. Arribem al Pi de Cugat, un arbre singular, que destaca perquè està tot sol, en mig del no res. Es pràcticament l’única ombra que trobem en tot el transitar per dalt de la Serra Major.

Des de el Pi Cugat veiem allà lluny el següent cim: El Piló dels Senyalets. Ens hi acostem. Es el punt més alt de la nostre excursió (1.107 m). Trobem també un vèrtex geodèsic elevat sobre una estructura de pedra. El sender continua, fins trobar un indicador que ens marca, a mà dreta, La Morera i La Grallera. A partir d’ara, caminem còmodament en baixada fins trobar el pas de La Grallera, on sense especial dificultat, travessem les parets rocoses per deixar entreveure aviat el poble de La Morera. La baixada es ara fàcil i sense pausa arribarem en un no res al poble, on tenim el cotxe.

Una circular senzilla en general, on trobem alguns punts de certa dificultat, però que es sobrepassen bé. Els paisatges de la Serra Major son magnífics. Una excursió realment agraïda.

*** track gravat amb Garmin eTrek 30. Index IBP 66 ***
Camino
Sendero
Sendero
Sendero

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.