-
-
1.100 m
719 m
0
3,0
6,0
12,04 km

Vista 533 vegades, descarregada 22 vegades

a prop de Matadepera, Catalunya (España)

La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.101,9 m d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.
Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall.
Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa[3] de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac[4] on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).
La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins als 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.
Al cim hi ha una Taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1959, amb una completa renovació l'any 2009.[5] També s'hi troba un vèrtex geodèsic
Ruta circular que comencem al final del carrer Vista Alegre de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera.
La descripció del recorregut més detallat que hem fet és: Matadepera - Mal Pas de les Castellasses - lucky txell - Les Castellasses de Can Torres - Canal Gentil - Camí de la Senyora - Balma de la Pinassa - Cova i ermita de Santa Agnès-Morral del Drac - Canal del Mico - Monestir Sant Llorenç de Munt - La Foradada de Can Pobla - cami dels monjos PR-C 31 - Caval Bernat - Matadepera.

Comencem la caminada passant a prop d’uns dipòsits, de seguida trobem una cruïlla, nosaltres prenem la de la dreta per un camí menys fresat que el que puja que és el camí dels Monjos, seguim pel corriol que passa pel Mal Pas de les Castellasses és un pas gens difícil que es passa sense perill. Alguns menbres van pujar per la lucky txell, La es un itinerari reservat a coleccionistas. De difícil acces, corta durada i equipat nomes amb grapes es la única vía d´aquestes característiques a Sant Llorenç del Munt, Continuem fins els peus de les Castellasses de Can Torres per contemplar la seva grandesa, pugem per la Canal Gentil, s’ha de grimpar una miqueta i arribar a un mirador per contemplar les Castellasses, continuem pujant fins arribar al camí de la Senyora, és un camí molt planer i agradable de fer per les seves vistes i de tant en tant es troben algunes balmes o abrics. En un punt del camí el deixem i ens desviem a mà esquerra per enfilar-nos fins la Balma de la Pinassa.
A diferència de les cavitats situades al peu d'aquests dos antics camins, la balma de la Pinassa va passar desapercebuda durant molt temps a causa de les dificultats d'accés.
Precisament pel fet de queda amagada, la cavitat va ser un dels caus dels emboscats de la guerra civil. Diversos veïns de Sant Feliu del Racó, com Florenci Santiesteban, hi van viure en diverses ocasions fins a principis del 1939. Probablement aquests ocupants temporals van conèixer l'existència de la balma a través dels carboners que treballaven per la canal Freda des de les primeres dècades del segle XX i que també tenien casa a Sant Feliu del Racó.
La situació de la cavitat no es va divulgar fins a l'any 60. En Florenci Santiesteban va trobar-se un frup de joves de Castellar del Vallès, que van preguntar-li per racons de Sant Llorenç del Munt. En Florenci els hi va explicar la història i els va acompanyar fins a la cavitat.
Els nois, de 14 anys d'edat. eren membres de la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc -SEAC-, antecessora de l'actual Centre Excursionista de Castellar. Van quedar impressionats per l'indret. En aquell moment la balma no tenia cap mena de parament. I era més petita que en l'actualitat. La petita surgència de la cavitat si que havia estat aprofitada pels carboners.
El grup de joves va decidir que aquell antic amagatall de guerra s'havia de convertir en el seu centre d'operacions per Sant Llorenç del Munt. Els impulsors de la iniciativa van ser Francesc Serra, Vicenç Portell, Daniel Rocabert, Joan Sallent, Pere Roca i Josep Llinares.
Segons ha explicat Josep Llinares al programa Això és La Mola, de Matadepera Ràdio, al principi només van fer un mur amb branques. Però, al poc temps, van decidir picar una llosa de l'interior de la balma amb la doble intenció de: guanyar espai i aprofitar la roca per fer un mur més fort. També van fer marcs per a les finestres i la porta. Amb tots aquests elements la seva construcció va adquirir l'aspecte d'una cabana de pedra. A l'interior van col.locar llits, una taula, cadira i diversos estris per fer més confortables les seves estades.
Els joves hi anaven tots els caps de setmanes i els dies de festes. Des d'allà feien sortides per tots els racons de Sant Llorenç del Munt. Es portaven el menjar de casa, però sovint feien una petita brasa. L'aigua l'obtenien habitualment des la font del Saüc.
A vegades, a les nits, un dels components del grup, el Joan Sallent, treia una guitarra i cantava cançons del Joan Manuel Serrat, que tot just iniciava la seva carrera professional.
Els joves van ocupar la balma fins l'any 1968, quan van començar a marxa al servei militar. A la tornada, encara hi van anar a vegades, però ja van concentrar els seus esforços en altres activitats.
Baixem per una torrentera fins el camí de la Senyora, continuem pel caminet passant per la Roca Foradada, (és un forat que traspassa la penya). Continuem fins la cova i l’ermita de Santa Agnès, és un indret ben curiós on hi ha les restes de l’ermita de Santa Agnès del segle XIV, amb una bonica cova, destaquen en el seu interior unes piques de pedra natural, de forma arrodonida fetes per l’aigua que s’anomenen gours.
Continuem pujant fins arribar al Morral del Drac o Cova del Drac, és un impressionant monòlit de 25 metres d’altitud de forma prismàtica amb una cavitat al centre que el travessa de costat a costat. Des de lluny el seu perfil sembla el d’un queixal.
Continuem amb ganes de grimpar i ens dirigim al Canal del Mico, (si es vol a mà dreta el camí és més planer) fent una petita grimpada amb l´ajuda d’arrels i d’agafadors de ferro fins a dalt on hi ha un mirador. Continuem la caminada a mà dreta dirigint-nos cap el Mal Pas Superior, passem pel camí que va seguint la paret passant per les balmes de la Sargantana i de la Llossa, Nosaltres per l´hora que era ja van agafar la canal nº 3 per on s’ arriba fàcilment a dalt del cingle sense cap equipament, només amb alguna petita grimpada i van deixar el mal pas superior per un altre dia.
Seguint al cap de poc ja veiem al cim de la Mola el monestir de Sant Llorenç de Munt On van fer un bon apat i disfrutar de la visita al Monestir Sant Llorenç de Munt.
Ara toca el descens pel Camí dels Monjos PR-C 31 fem un desvio fins al cavall Bernat i seguint camí fins arribar a l'aparcament.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.