La Mola de Sant Llorenç des dels dipòsits de Matadepera per el camí de la Font Soleia tornant pel camí dels Monjos

La Caminada d'avui tenia com objectiu conèxier el cami de la Font Soleia en la seva totalitat, ja que altres vegades n'havia seguit algun petit tram quan el creuavem i en seguiem un petit tros tot venint del camí de la Senyora i acabar pujant directament a la Mola per la carena de les Ànimes.

La ruta parteix del darrer carrer de Matadepera que queda just sota els dipòsits d'aigua, per començar a pujar agafem la ruta típica que segueix el camí dels Monjos, és el PR-C31 que també farem de baixada. Per pujar però l'agafarem només en un primer tram fins a la desviació del camí de la Font Soleia, a l'alçada del Pi del Vent. Aquest primer tram que hem fet salva força desnivell, però en agafar la desviació ens trobarem que ara el camí planejarà durant tot el recorregut del camí de la Font Soleia, que ens portarà a travessa transversalemnt la serralada de Sant Llorenç de sud a nord fins anar a petar gairebé dalt de la canal de Santa Agnès.

El Camí de la Font Soleia és molt agradable de fer, ara ombrívol, ara soleïat, ens ofereix fantàstiques vistes a la Castellassa de Can Torres. No té cap pas gaire tècnic, tot i que hem de travessar alguna zona de roca, que potser ens dies on la pedra estigués molla si que hauriem de posar-hi els cinc sentits. Ja cap al final ens ofereix vistes cap a la zona dels Obits i el Turó de les Nou Cabres, just en passar per sota el Vano i la Panxa Contenta. Un misteri, per a mi, és la pròpia font que ofereix el nom al camí, doncs mai he sigut capaç de trobar-la, potser la propera vegada.

Un cop a la cruïlla amb la canal de Santa Agnès, remuntem els darrers metres d'aquesta fins a ser al Morral del Drac, cruïlla de tants camins. Aquí podriem prendre dues opcions, acabar de pujar per el camí habitual o fer una mica d'aventura per la canal dels Micos. La primera intenció era la segona, però pel fet d'anar sol, finalment vaig optar per fer el camí més fàcil i no prendre riscos (que tampoc ho són tant).

Així doncs ja un cop fet el darrer esforç de pujada, ens plantem dalt de la Mola de Sant Llorenç i després de gaudir de les vistes iniciem el descens, que farem reseguint la ruta més transitada del camí dels monjos fins tornar a ser el cotxe en un tres i no res.