• Foto de La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - La Granja d'Escarp
  • Foto de La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - La Granja d'Escarp
  • Foto de La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - La Granja d'Escarp
  • Foto de La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - La Granja d'Escarp
  • Foto de La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - La Granja d'Escarp
  • Foto de La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - La Granja d'Escarp

Temps  4 hores 38 minuts

Coordenades 1284

Data de pujada 11 / de febrer / 2015

Data de realització de febrer 2015

-
-
495 m
61 m
0
3,7
7,4
14,74 km

Vista 1605 vegades, descarregada 37 vegades

a prop de la Granja d'Escarp, Catalunya (España)

Excursió circular amb sortida des de la plaça de la Creu de la Granja d'Escarp i que té com a principal objectiu, arribar al cim de la Punta de Montmeneu, que amb 495 metres d’alçària, està considerat el sostre comarcal del Segrià.
Així doncs, una vegada aparcat el cotxe, anem a buscar el carrer de Barcelona, que seguim fins tot just arribar a l’edifici de l’escoles del poble. Davant mateix del col•legi surt a la dreta el carrer Montmeneu, inici d’una pista asfaltada que surt del poble en pujada i direcció a Maials.
Un quilòmetre més endavant, deixem la carretera de la Granja d’Escarp a Maials i agafem un camí que surt a la dreta i que passa per sota del turó de la Punta del Fortí. Una trialera força evident, ens indica el camí a seguir per arribar a la part més elevada del turó, des d’on es pot gaudir d’una molt bona panoràmica de la línia del riu Segre i la seva confluència amb el Cinca. Precisament aquest fou un dels motius pel qual l’exèrcit republicà i, amb l'objectiu de defensar aquesta zona del front del Segre, decidir fortificar el cim del turó. Actualment, encara que molt desdibuixada, podem observar-hi una línia de trinxeres que segueix tota la serra i el que sembla un petit búnquer mig tapat per la terra.
Continuem endavant tot baixant per l’altre vessant del turó i buscant un camí que, direcció est, passa per davant del ‘Mas de Marc Antoni’ i empalma a la dreta, amb la pista asfaltada que arriba fins els pantans del Rec.
Seguim el camí que voreja per la dreta els dos pantans del Rec, per arribar al camí de la Vall de Dana, que en suau però constant pujada, travessa aquesta vall.
A mesura que anem guanyant alçària i, sobretot en les zones d’obaga, anem trobant encara sorprenents gruixos de neu resultat de la nevada que va caure a les terres de Ponent feia tot just una setmana enrere.
Després de recorreguts uns 1.8 quilòmetres, deixem el camí de la Vall de Dana i continuem per una pista que surt a la dreta i que, direcció sud-est, s’enfila cap a la Punta de Montmeneu que ja veiem davant nostre. Uns 500 metres més endavant, la pista es converteix en un sender que, tot travessant una mena de bosquet de pins joves i just abans de creuar una línia d’alta tensió, torna a desembocar en una altra pista.
Una pista que, direcció sud i tot vorejant el vessant oest del tossal de Montmeneu, arriba a un pal de formigó que suporta una antena. Un metres abans, a la nostra esquerra, surt el sender que, en continua i forta pujada, ens deixava al cim del Montmeneu.
Si hem tingut la sort d’ensopegar un dia clar i sense boirines, estem en una atalaia ideal per gaudir de magnífiques panoràmiques de tot l’entorn. A més a més, serà un bon moment per recordar la importància geoestratègica d’aquest turó en diversos episodis bèl•lics. Per citar-ne dos exemples, s’explica que l’any 50 A. de C. i des d’aquest cim del Montmeneu, Juli Cèsar va organitzar els seus homes a la batalla d’Ilerda. Anys després, i durant una bona part de 1938, el Montmeneu va servir com a observatori del comandament republicà.
Havent gaudit de les vistes i fetes les fotos de rigor, desfem el mateix sender pel que hem pujat i tornem a la pista per la que havíem arribat als peus del Montmeneu.
Seguim per la pista principal durant uns 300 metres, fins a trobar un corriol que arrenca a la nostra dreta. Un corriol que, degut a la gran quantitat de neu que trobem i que es està força brut, ens costa una mica d’endevinar.
Tot i així, continuem endavant cap a ponent de manera molt intuïtiva fins a trobar un mas i, uns metres més enllà, un camí que va travessant pel mig de les finques del Manuel del Rubió i del Pere Joan.
Un quilòmetre més endavant, deixàvem aquest camí i continuàvem per una pista que arrencava a la nostra dreta i que després de passar per davant d’un petit mas, moria sota d’una de les torres de la línia d’altra tensió situada dalt de l’Obaga de Coït.
Arribats a aquest punt, decidim fer un "tirar pel dret" i així salvar el desnivell.
Una vegada al fons de l’obaga, seguíem per un corriol que, tot enfilant-se per l’altre vessant, ens permetia salvar el desnivell de la zona de la Serra Picarda, arribar al camí dels Mijados.
Arribats a la pista principal, de seguida trobem una cruïlla de camins. Agafem el camí de la dreta, que en suau però sostingut descens, baixa cap a la Vall la Roja i en poc menys de 3 quilòmetres ens deixa a l’entrada de la Granja d’Escarp.
Tot just abans d’entrar al poble però, decidim d’arribar-nos a la Punta del Calvari. Per anar-hi, agafem un corriol que arranca a la dreta del camí principal i que s’enfila decidit cap a la granja de Quenaro.
Arribats dalt del turó on es troba la granja, la vorejàvem i tot passant pel costat d’una finca de fruiters, ens plantàvem als peus de la Punta del Calvari.
Una darrera ascensió i assolíem el cim allargat del turó des d’on podíem gaudir de magnífiques vistes del poble i de l’aiguabarreig Segre-Cinca i on s’hi troben restes d’un jaciment ibèric i del castell medieval d’Escarp. També, encara que malmeses pel pas del temps, son força evidents les restes de trinxeres de la guerra civil.
Tot seguit, baixàvem del turó i ens dirigíem cap a la plaça on havíem aparcat el cotxe.
Per acabar, dinar a Can Ros (tel. 608 260936), passejada pel carrers de la Granja d’Escarp i visita ràpida a l’aiguabarreig Segre- Cinca i al que queda del que fou el monestir cistercenc de Santa Maria d’Escarp (fundat l’any 1213).

................................

Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...

Veure més external

1 comentari

  • Foto de jsans

    jsans 13/02/2015

    Una altra bona ruta! I com que era l'aniversari del nostre guia: (a part de l'hora de dinar), ens va obsequiar amb una ruta per damunt la neu!!!! Gràcies.

Si vols, pots o aquesta ruta.