Temps en moviment  una hora 24 minuts

Temps  una hora 39 minuts

Coordenades 1372

Data de pujada 4 / de gener / 2019

Data de realització de gener 2019

-
-
281 m
38 m
0
2,1
4,1
8,24 km

Vista 33 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Vicenç de Montalt, Catalunya (España)

Ruta mixte apte per fer amb familia un diumenge. Durant aquesta, si s'investiga l'història de cada indret, s'aprèn i es gaudeix d'una part de les viles de Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac, i sobretot de la muntanya!

TRAJECTE

Començem a l'Institut Esteve Albert de Sant Vicenç de Montalt i anem direcció a la part alta de Caldes.
Als 100 metres de l'institut, trobem una rotonda en la que ens desviarem a la segona sortida direcció a les escoles de Caldes.
Seguim aquest camí fins arribarar al primer indret. "El mirador de Caldes" i el que havia sigut el casc antic del poble durant el segle XIX.

Continuarem caminant fins arribar a una bifurcació, a l'alçada del Carrer de la Mercè, on agafarem el camí de baixada, direcció a la riera de Caldes.
No la perdrem de vista durant una bona estona, sempre direcció a muntanya, tot passant per sota del pont de l'autopista, costat esquerra seguint riera amunt. A pocs metres trobarem una bifurcació. Seguirem rectes direcció al complex esportiu de l'Eurostage.

Seguirem riera amunt i ens endinserem en aquesta durant un quilòmetre aproximadament,gaudint de paratges i zones com pot ser l'antiga Pedrera i camp de tir. Aleshores, trobarem un trencant a la dreta on hi haurà un cartell que ens indicarà el nostre camí, direcció a l'Ermita del Remei.
Finalment, tot pujant i sempre a l'esquerra arribarem a l'Ermita (segon indret) on vorajerem la Masia fins a trobar el poema del famós escriptor Mossèn Cinto Verdaguer.

Desprès d'aturar-nos una estona, girarem i desferem el camí de pujada fins arribar a una bifurcació a la dreta on ens desviarem i continuarem durant un quilòmetre i mig aproximadament, per arribar al Castell de l'Oliver.

Seguirem el camí fins arribar a una urbanització del poble, al mateix costat del Cementiri Municipal, i en el que ens endinserem per visitar els dos indrets especials; l'Ajuntament i l'Esglèsia de Sant Vicenç de Montalt.
Continuarem el carrer d'aquest dos edificis per acabar la nostra ruta a l'Institut on haviem començat per fer així la ruta circular.

Faig un petit parèntesis:
No posa que és una ruta circular perquè a l'hora de enregistrar la ruta, el GPS no ens llegia la nostra posició inicial i ens desviava fins a la rotonda.

Espero que us agradi i que gaudiu de la familia, de l'esport i de la riquesa dels nostres pobles!

Ah i recordeu: "El bon camí fa drecera"
Actualment es tracta d'una petita capella de propietat privada, que pertany a la masia. Com a tot els pobles de muntanya, els pagesos acostumen a tindre una capella on pregar a la Verge i segons la llegenda, la Remei, Verge d'Arenys de Mar, va deslliurar la vila de la febre groga cap l'any 1821 i des d'aleshores es marca un dia de festa per honorar-la.
Important masia senyorial del segle XVII , reformada a l'inici del XVIII. Està format per diversos edificis, entre ells una capella i una garita formant així un edifici fortificat. Actualment la casa és un restaurant dedicat a banquets i celebracions. Els Milans del Bosch van ser una antiga familia de militars espanyols, que gràcies als seus actes van ser guardonats o premiats amb aquesta masia. Dins d'aquest llinatge, van destacar en Francesc Milans del Bosch ja que va lluitar contra els francesos l'any 1808 i en Llorenç Milans del Bosch, mà dreta del general Prim. Generacions posteriors, destequem a Joaquim Milans del Bosch, antic capità general de Barcelona, i a Jaime Milans del Bosch, militar implicat en el cop d'estat conegut com el 23-F.
És una església gòtica d’estil gòtic tardà. Té un campanar de torre quadrada i fortificacions que encara dominen la façana Té alguns detalls renaixentistes i barrocs. L’església va ser construïda a finals del segle XVI. Es va iniciar el 1591 i es va contactar amb el mestre de cases Dionís Torres de Calella. L’estil gòtic tardà era freqüent encara a l’època.
En aquest mirador podem trobem varis indrtes històrics del poble; des de l'antic forn de calç, fins a la Torre dels Encantats. El mirador es construït sobre una paret que pertenia a l'antic forn de calç del poble. El carrer Major i la plaça Sant Antoni de Caldes, formen el nucli antic i històric del poble, i és per això que just en aquest indret es va construir el primer Ajuntament del poble. Caldes ha sigut sempre un poble de mariners, pagesos i pescadors i es per això que si ens fixem, la primera Esglèsia i el primer Ajuntament són en punts intermitjos però prop del mar. És per això que el gegant petit del pobles, en Nano, és un mariner. Finalment a l'equerra podem veure la Torre dels Encantats, possiblement l'indret més famós del poble. Diu la llegenda … “ que fa molt i molt temps, una caldetenca anomenada Leonor va ser raptada pels corsaris sarraïns que van ser incapaços de maltractar-la degut a la seva extrema bellesa. És per això que es varen decidir a entregar-la com a esclava al príncep Zeirí, que la va tractar com el seu millor tresor. Leonor va ser estimada per tots el que la varen conèixer, i tant va ser així que va ser lliurada a les Corts de la princesa Fàtima. La princesa estava molt malalta, patia de lepra i els metges ja no sabien què fer per guarir-la, la Leonor, que mica en mica s’havia anat convertint en amiga i confident de la princesa, va desvetllar-li un secret que podria ajudar a la princesa en la seva malaltia. Li va dir que a Caldetes hi havia unes aigües termals que tenien propietats medicinals i que de ben segur la podrien ajudar en la seva malaltia. Així que la princesa es va decidir a viatjar fins a Caldes, i es va hostatjar a les afores del poble per a què ningú la veiés, a una de les torres de guaita. Però evidentment la princesa no era invisible, i ben aviat les gents del poble van començar a veure llums i formes fantasmagòriques que passeja ven pels voltants de la torre, i a sentir sorolls estranys. És per tot plegat que la torre en la qual es va amagar la princesa Fàtima, va rebre des d’aquell moment el nom de la Torre dels Encantats, nom amb el que encara avui dia és coneguda. Cal dir, evidentment que aquestes aparicions no es tractaven de fantasmes, sinó dels membres de l’escorta de la princesa sarraïna. I és que cada nit Fàtima baixa va amb el seu seguici a prendre les aigües, portant tots ells robes blanques que els professaven aquells aspecte fantasmagòric que havien vist les gents del poble. El tractament va ser realment miraculós, i la princesa no només es va guarir, sinó que es va acabar convertint en una persona molt més amable, afable, generosa i benèvola. En agraïment per la seva ajuda, amabilitat i serveix prestats la princesa va donar la llibertat a la Leonor. I no només va passar tot això, i és que a part de la cura a la seva malaltia, Fàtima també va trobar l’amor. Es va enamorar d’en Busquets, un ciutadà distingit de la ciutat amo de moltes terres i amb molt de renom, amb el que es va acabar casant. Avui dia per homenetjar aquesta llegenda van posar el nom dels dos gegenats del poble, Busquets i Fàtima.
Aquesta és una empresa especialitzada en les colònies d’estiu. Més de 40 escoles de tot arreu d’Europa han escollit aquest centre per gaudir d’unes bones vacances. A la vegada l’Eurostage és també un club esportiu on es practiquen esports com arts marcials, tennis, dansa i esports que necessitin un poliesportiu com per exemple el bàsquet, futsal, handball etc. A part també ofereixen un servei d’extraescolars entre els que pots triar robòtica, tennis, judo i gimnàstica rítmica.
L' Antiga pedrera de Caldes es troba a uns 250 metres de l'Eurostage, enmig de la riera de Caldes. Es tractava d'una mina d'exportació de pedres que permetia poder construir entre d'altres coses els antics espigons que hi havia a la platja. És a dir, que era una font de material que tenia el poble per aplicar-la a la construcció. A més, també havia sigut un camp de tir dels cossos de policia i inclús de la guardia civil.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.