Descarrega

Distància

10,68 km

Desnivell positiu

499 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

499 m

Altitud màxima

1.026 m

Trailrank

51

Altitud mínima

664 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

4 hores 30 minuts

Coordenades

1694

Data de pujada

27 de febrer de 2022

Data de realització

de febrer 2022

Envia al teu GPS

Descarrega rutes de Wikiloc directament al teu Garmin, Apple Watch o Suunto.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Envia al teu GPS Envia al teu GPS
Comparteix
-
-
1.026 m
664 m
10,68 km

Vista 82 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Vallclara, Catalunya (España)

Text pendent de revisió ortogràfica i gramatical

Surto del lloc triat per aparcar i creu l’asfalt de la carretera per agafar la pista que s’endinsa als camps, en sentit sud-oest. No he caminat ni quatre passes que arribo al punt al qual l’itinerari que proposo es bifurca, caminaré pel trencall que segueix en el mateix sentit de la marxa i tornaré per la branca que deixo a la dreta, pel que faré el recorregut en sentit horari. Aniré pel costat de la carretera i deixaré per la tornada la pista que voreja el barranc de Vallclara.
La pista, en prou bon estat, em porta en suau pujada entre camps de cultiu. Sempre pista amunt vaig deixant altres desviaments, primer un a l’esquerra que torna a la carretera, més endavant deixo la pista, que gira a la dreta per dirigir-se a la propera cabana del Josepet i continuo recte, ara per pista una mica més precària. Encara més amunt deixo un altre desviament, també a la dreta, ja a tocar del vessant de la Costa que mena al Mas del Sagra i uns mestres més endavant, pocs, deixo la pista, que va cap a la carretera de nou, i agafo un sender, fitat, que s’endinsa a la vegetació. Aquest sender és una mica difús, però se segueix be.
Continuo ara encarat al sud, vorejant camps de cultiu, però deixo aquest terreny per iniciar la veritable pujada. El camí esdevé sender pedregós i costerut. Em porta a un lloc curiós. Una paret de roca extra-plomada molt capritxosa. Continuo en ferma pujada quan el camí comença a serpentejar i acabo por trobar camí més amable quan surto a una cota des de la qual puc observar per primera vegada el cim de la punta Curull.
Continuo en ascens, però per ampla pista molt més còmode, ara en sentit sud-oest. Porto ja una estona mirant la punta de Viern, segons la toponímia del mapa de l’ICGC, o tossa del Quico segons el mapa de l’editorial Piolet, així que quan soc al coll del Comellar d’en Berga començo a rumiar per on acostar-m’hi. La pista em va portant amunt així que passo de llarg uns metres la cota d’aquest petit turó i així, sense gaire esforç i amb l’únic problema de la manca de camí, trepitjo el grup de pedres que conformen el punt més alt. No té gaire interès ja que és totalment envoltat per vegetació però bé, és aquí mateix.
De nou a la pista i gairebé sense adonar-me, enllaço amb el PR-C 184, que fa un recorregut circular des de Vilanova de Prades fins al Vilosell. M’incorporo al PR i segueixo la seva pintura en sentit nord unes quantes desenes de metres, fins que a un fort revolt de la pista, el PR agafa orientació nord-oest. En aquest punt deixo el PR i continuo per la pista fins que trobo un cartell indicador.
Deixo la pista i el sender que en sentit nord-est baixa en direcció de nou al PR i a el Vilosell i prenc el corriol que, en sentit sud inicia la pujada directa al cim de la punta Curull, primer objectiu del dia. De nou cal superar un interessant pendent però tot esforç té la seva recompensa i acabo a la cota que alberga una sèrie de objectes que marquen el cim. Ara, si parlo com els vilatans de Vilanova de Prades i el mapa topogràfic de l’ICGC em trobo a la punta Curull, però si ho faig con els Vilosellencs o Vilosellenques hi seré a la tossa del Quico. Per acabar-ho d’adobar, segons el Nomenclàtor oficial de Toponímia de Catalunya aquesta cota es diu el Tossal. El que no faré serà entrar en polèmiques de si em trobo o no al sostre comarcal. Al territori sembla que no hi ha discussió, aquest és el sostre comarcal, malgrat que els números ho neguin.
Desprès de fer el que s’acostuma a fer als cims continuo amb el recorregut. L’objectiu principal de la jornada no ho he assolit encara així que dirigeixo els meus passos cap al sud-oest, en clara direcció a les antenes que hi ha cap aquella banda i a la recerca de la Cogulla. Pel camí trobo un important nus de camins. En aquesta ocasió m’interessa nomès la pista que permet l’accés als vehicles del personal de manteniment de les instal·lacions de telecomunicacions i que puja des de Vilanova de Prades (allò del accés ho dic sense saber ja que desconec si oberta a tothom o és tancada) i la segueixo en el mateix sentit de la marxa que en porto.
Més endavant apareix el de nou el PR-C 184 i el segueixo a la recerca dels Calaixos de l’Ereldo, segons el cartell que mena (segons el Vilosell i l’ICGC es tracta de la cova de l’Home Fe i segons el mapa de Piolet es diu cova dels Calaixos). No era la meva intenció anar-hi però encara era d’hora i el cos encara hi responia així que vaig anara a veure ja que gairebé totes les ressenyes que havia llegit hi anaven.
El camí es troba perfectament senyalitzat amb pintura groga i també alguna vermella. Unes ratlles, unes fletxes i també unes en forma d’U, poder cap avall la gran majoria. Em vaig ficar fins a on el meu cos em va deixar. Vaig arribar a un lloc a on l’estretor de les parets no em va permetre progressar. L’indret és curiós i m’hauria agradat fer tot el recorregut però en aquell moment vaig entendre el perquè del senyal en forma d’U i del perquè totes les ressenyes consultades feien un anar i tornar.
No va ser el meu cas. Em vaig imaginar que podia continuar en direcció a la Cogulla resseguint les pedres ja que al terreny es dibuixava un aperduat rastre de corriol, fins i tot desbrossat no feia gaire, així que el vaig seguir. Sí que em vaig sortir, però no vaig poder evitar una curta i lleu baralla amb la vegetació, però segur que és que vaig intentar pujar a la carena pel lloc més difícil de tots els possibles. Nada!! Van ser-hi tres metres mal mesurats així que ja a sobre de les pedres el terreny s’obre i no posa cap mena de resistència. Ja per terreny obert i en clara orientació a la torre guaita, arribo a la pista que permet l’accés al cim, al que s’arriba per unes escales metàl·liques.
Ara és a on haig de dir que hi soc aquí perquè a l’actualitat es diu que aquest cim de la Cogulla, topònim que no figura enlloc (o jo no he sabut trobar) tret del mapa de l’editorial Piolet, es prenc com a sostre comarcal de les Garrigues. Certament aquest cim és, segons la cartografia consultada, entre 5 i 6 metres més alt que la punta Curull. Tant la Cogulla com el Curull es troben sobre la ratlla que fa de partió entre les comarques de la Conca de Barberà i la de les Garrigues així que tot plantejament és acceptable. Pels bombers de la Generalitat la torre de guaita es troba a la penya de Vilanova de Prades i es troba a la comarca de la Conca de Barberà. Així ho fa constar a la placa que hi ha al tancat de la torre. En cap moment fa menció de la comarca de les Garrigues ni de cap altra població d’aquesta comarca.
Les vistes són una mica més lletges que des del Curull, però tampoc és que no en siguin destacables. Destorben els paranys i les antenes, però cap a la banda nord aquestes infraestructures és com si no existeixin. Aquí a dalt estant passo una llarga estona contemplant l’horitzó descobrint els diferents cims ja conquerits en altres incursions pel territori i imaginat-me per on continuaré el recorregut intentat encabir al terreny el forat a on ha d’haver-hi Sant Miquel de la Tosca.
La primera intenció era anar a trobar el camí de la Transllena al coll de l’Abellar però en comptes d’això trio l’opció de descens més directa i anar a buscar els senyals d’aquesta proposta molts metres més avall. Un sender, entre carena i vall, em baixa. Enllaço amb el camí cercat i baixo sense complicacions al sector de Sant Miquel de la Tosca, pel camí, sense adonar-me, he deixat un trencall que m’hauria baixat també a l’ermita per un camí que passa per sobre de la font (veritable naixement del riu Set).
El cas és que hi vaig fins a les set Fontetes però no raja gota així que faig un parell de voltes i quatre fotos i reculo a l’explanada de l’ermita. Una altra foto i agafo el sender pintat amb senyals de PR i un peculiar quadrat vermell que guanya metres d’alçària resseguint el cingle del Cabòries fins al coll dels Bons-aires camí del Crucifici. Passat aquest coll i ja en franc descens deixo un primer trencall senyalitzat que no em fa el pes i uns metres més avall trobo de nou els senyals de pintura del PR-C 184.
Aquí, opcional totalment ja que no afegeix valor a la caminada, em desvio a la font del Marinyana. Res a dir. Una foto, per allò de que hi soc, i recular però finalment decideixo fer pel llit eixut del rierol i anar a veure una curiosa paret amb uns estranys murs de pedra fets de forma esglaonada. Quan soc enllaço amb una ampla pista per la qual enllaço de nou amb el PR-C 184 i passo per la font i bassa del Crucifici i per la petita, molt petita, capella del Crucifici. Un cartell informa de la història del perquè d’aquest indret.
Un parell de metres pista avall deixo la tranquil·litat del PR i pujo pel marge a la zona de bosc. Aquest sender es clar degut a les roderes de les bicis de BTT així que es segueix fàcil i com que sembla que aquests ciclistes hi passen sovint, és molt net. Fa també un pujadeta suau fins que el pendent desapareix quan arribem a un desviament senyalitzat amb una fita de pedres ben visible.
Segons la vista satèl·lit totes dues opcions en son correctes. Recte poder faci més llarg però el de la dreta poder a alguns els faci respecte. Hi ha uns ruscs.
Jo hi vaig fer pels ruscs, sense cap mena de ensurt. Aquestes construccions resten uns cinc o sis metres apartats del camí però el lector o lectora decideix. El camí que jo trio passa pel mig de camps d’ametllers però camino sempre per una pista així que el pas és segur. Arribo així a la cabana de la Serra-Ballester i a enllaçar de nou al ja molt comentat PR-C 184. M’incorporo i el segueixo en sentit sud-oest.
No trigo gaire a deixar-lo de nou, ja definitivament, en agafar el desviament que mena a la Ruta de les cabanes de volta i la cabana del Rellotge. Per aquesta nova pista torno a ficar-me en terres tarragonines i hi vaig alternant camps i bosc. Deixo per la dreta un trencall senyalitzat amb una fita de pedra, que segons el track hauria de seguir però continuo per la pista, de pla. Quan aquesta pista gira a l’esquerra, recte neix un vell rastre que prenc per anar a la recerca del camí abans abandonat.
Enllaço amb ell i de nou acabo a una pista que volta un camp de fruita seca. Aquesta pista acaba per trobar una altra transversal. No hi ha senyalització. Per la dreta no se cap a on es dirigeix però sé que jo he de seguir cap a l’esquerra.
Així trobo la llera del barranc de Vallclara. Més endavant deixo per la dreta un desviament molt clar, que també serveix a la causa, i continuo en descens per anar a trobar una altre sender, o pista, que surt per l’esquerra. L’orientació es clara així que continuo en sentit nord-est, ja encarat del tot al destí. Finalment trobo l’enllaç amb pista anteriorment abandonada i giro a l’esquerra per trobar finalment ciment.
Jo no cal alternativa. Sí que encara hi sortirà per l’esquerra un altre tirany però a aquestes alçades, tot i que la pista camina més enfonsada que els camps i no hi ha cap vista així que no cal ni pensar-hi. Nord-est i al cotxe.
Fi de la historia.
Intersecció

Recte

Intersecció

Esquerra no dreta

Intersecció

Deixar pista

Intersecció

Fita marca cirriol jo continuo pista

  • Foto de Fita marca cirriol jo continuo pista
Intersecció

Esquerra no recte

  • Foto de Esquerra no recte
  • Foto de Esquerra no recte
Intersecció

Deeta no esquerra

  • Foto de Deeta no esquerra
Punt d'interès

Cabana de la Serra-Ballester

  • Foto de Cabana de la Serra-Ballester
  • Foto de Cabana de la Serra-Ballester
  • Foto de Cabana de la Serra-Ballester
  • Foto de Cabana de la Serra-Ballester
Intersecció

Dreta a camp i abelles. Recte diria que tambe

  • Foto de Dreta a camp i abelles. Recte diria que tambe
Punt d'interès

Deixar pista i continuar corriol deta

  • Foto de Deixar pista i continuar corriol deta
Punt d'interès

El Crucifici

  • Foto de El Crucifici
  • Foto de El Crucifici
  • Foto de El Crucifici
  • Foto de El Crucifici
Font

Font i bassa del Crucifici

  • Foto de Font i bassa del Crucifici
  • Foto de Font i bassa del Crucifici
Font

Font de Marinyana

  • Foto de Font de Marinyana
  • Foto de Font de Marinyana
  • Foto de Font de Marinyana
Intersecció

Opcional font de Marinyana

Intersecció

Encreuament senyalitzat. Continuar cap al Crucifici

  • Foto de Encreuament senyalitzat. Continuar cap al Crucifici
Collada

Coll de Bons-aires

Punt d'interès

Sant Miquel de la Tosca. No continuar per pista. Anar en direccio a el Crucifici

  • Foto de Sant Miquel de la Tosca. No continuar per pista. Anar en direccio a el Crucifici
  • Foto de Sant Miquel de la Tosca. No continuar per pista. Anar en direccio a el Crucifici
Picnic

Sant Miquel de la Tosca

  • Foto de Sant Miquel de la Tosca
  • Foto de Sant Miquel de la Tosca
  • Foto de Sant Miquel de la Tosca
  • Foto de Sant Miquel de la Tosca
  • Foto de Sant Miquel de la Tosca
  • Foto de Sant Miquel de la Tosca
Intersecció

Continuar per la dreta

  • Foto de Continuar per la dreta
  • Foto de Continuar per la dreta
Intersecció

Esquerra a coll de l’Abellar dreta a Vallclara

Cim

La tossa del Quico???? segons ed. Piolet

  • Foto de La tossa del Quico???? segons ed. Piolet
  • Foto de La tossa del Quico???? segons ed. Piolet
Foto

Vista de la punta Curull

  • Foto de Vista de la punta Curull
Intersecció

Recte amunt no dreta planer

  • Foto de Recte amunt no dreta planer
  • Foto de Recte amunt no dreta planer
Punt d'interès

Paret curiosa

  • Foto de Paret curiosa
Intersecció

Recte no dreta

Intersecció

Deixar pista i anar a corriol paret pedra seca

  • Foto de Deixar pista i anar a corriol paret pedra seca
Intersecció

Esquerra no dreta

  • Foto de Esquerra no dreta
Intersecció

Recte no dreta

  • Foto de Recte no dreta
Intersecció

Anar esquerra, tornar dreta

  • Foto de Anar esquerra, tornar dreta
Cim

La Cogulla

  • Foto de La Cogulla
  • Foto de La Cogulla
  • Foto de La Cogulla
  • Foto de La Cogulla
  • Foto de La Cogulla
  • Foto de La Cogulla
Punt d'interès

Els calaixos de l'Ereldo o cova de l'Home Fe

  • Foto de Els calaixos de l'Ereldo o cova de l'Home Fe
  • Foto de Els calaixos de l'Ereldo o cova de l'Home Fe
  • Foto de Els calaixos de l'Ereldo o cova de l'Home Fe
  • Foto de Els calaixos de l'Ereldo o cova de l'Home Fe
  • Foto de Els calaixos de l'Ereldo o cova de l'Home Fe
Foto

Els Calaixos

  • Foto de Els Calaixos
Foto

Els Calaixos

  • Foto de Els Calaixos
Intersecció

Encreuament

  • Foto de Encreuament
Cim

Punta Curull o tossa del Quico

  • Foto de Punta Curull o tossa del Quico
  • Foto de Punta Curull o tossa del Quico
  • Foto de Punta Curull o tossa del Quico
Cim

Vista del pal amb el nom del cim

  • Foto de Vista del pal amb el nom del cim
Intersecció

Deixar pista i continuar esquerra

  • Foto de Deixar pista i continuar esquerra
  • Foto de Deixar pista i continuar esquerra
Foto

Mirador

  • Foto de Mirador
  • Foto de Mirador
  • Foto de Mirador
D'aquí vaig tornar enrere en no trobar com pujar al cim per aquesta banda.
Punt d'interès

Deixar pista i continuar dreta per cami de codols

  • Foto de Deixar pista i continuar dreta per cami de codols
Intersecció

Enllaç PR-C 184

  • Foto de Enllaç PR-C 184
  • Foto de Enllaç PR-C 184
Faig un anar i tornar pel PR ja que pensava pujar al cim per un lloc que no va poder ser. Vaig acabar al cingle que protegeix el cim i no vaig trobar continuïtat. Aixó sí, vaig arribar a una bona balconada que em va permetre treure bones fotografies.
Aparcament

Inici recorregut

  • Foto de Inici recorregut

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.