• Foto de La Besurta al refugi de La Renclusa
  • Foto de La Besurta al refugi de La Renclusa
  • Foto de La Besurta al refugi de La Renclusa
  • Foto de La Besurta al refugi de La Renclusa
  • Foto de La Besurta al refugi de La Renclusa
  • Foto de La Besurta al refugi de La Renclusa

Temps  2 hores 56 minuts

Coordenades 207

Data de pujada 2 / de juny / 2013

Data de realització d’agost 2011

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.282 m
1.761 m
0
1,1
2,3
4,59 km

Vista 1297 vegades, descarregada 24 vegades

a prop de es Bòrdes, Catalunya (España)

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

Aquest va ser el primer itinerari, amb uns amics, amb la finalitat de fer l’accés als diversos refugis del massís de Posets-Maladeta. Comencem a La Besurta (1906m), al Plan d’Estanys en un itinerari que seguirem den direcció sud-est. Abans de començar, al davant nostre hi ha els vessants de Paderna, amb boscos de pins no gaire densos. Segons Bienvenido Mascaray els elements lingüístics del nom Besurta semblen aflorar de manera clara. En primer lloc, el prefix “be-“ que significa, segons Azkue, “sota de”. A continuació el substantiu “zur”, fusta, diferenciat del concepte d’arbre, que seria “abe”. Si a laveu “fusta o taulons” li afegim el sufix col•lectiu “-di” tenim “zurdi” que dóna un valor proper a serradora. Per tant “Be-zur-di” significa sota de la serradora, per indicar el lloc on es concentrava el material de la tala dels arbres.

Estem al massís de la Maladeta que disosa de quaranta-sis tresmils del Pirineu. El topònim deriva de “mala eta”, que vol dir “la més alta”, ja que la punta del cim de la Maladeta havia estat considerat el més alt del Pirineu i va donar nom a tot el massís. El cim de la Maladeta compta, en la seva cara nord, amb una gelera, però no va ser fins que, el 1817, l’alemany Friedrich Parrot i el guia francès Pierre Barrau, que ja tenia 61 anys, van fer el cim que no es van adonar que l’Aneto, al darrera, tenia una glacera més gran i el cim estava més amunt. Barrau va continuar guiant excursionistes a la Maladeta fins que el 1824 en passar la rimaia de la gelera, el pont de neu es va esfondrar i va desaparèixer al fons de la profunda escletxa. El seu cos no va tornar a aparèixer fins 107 anys després, el 1931, al front de la glacera... ...

Per seguir el relat anar al blog vinculat.
Ir al blog vinculado.
Go to the blog.

Veure més external

1 comentari

  • Foto de Botas8500

    Botas8500 03/06/2013

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt interesant l'anecdota del piolet de Juli Soler!

Si vols, pots o aquesta ruta.