Coordenades 316

Data de pujada 20 / de desembre / 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
561 m
390 m
0
2,4
4,8
9,67 km

Vista 499 vegades, descarregada 22 vegades

a prop de Cardona, Catalunya (España)

RECORREGUT A PEU DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERA I AMBIENTAL PEL TERME DE CARDONA; SECTORS ORIENTALS I CENTRALS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL, ALS TERRERS NOUS, AL TURÓ DE SANT ONOFRE, A LA COROMINA, AL CARDENER, AL TURÓ DEL CASTELL A CARDONA I A LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA / 19 DE GENER DEL 2019


Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació, per tal de poder fer tots els recorreguts a peu, sense gaires problemes i sense gaires desnivells, que no superaran els 200 metres, com a molt. Hi ha un tram dificultós en el camí d´aproximació als Terrers Nous, però poden fer-se amb cura. Així, els principals problemes els trobarem en travessar les restauracions dels terrers nous i en els camins de pujada cap el Turó del Castell de Cardona, ja que poden ser força perdedors.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). Al respecte, cal dir que la totalitat de la comarca del Bages es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre. Per aquesta raó, la totalitat del terme municipal de Cardona també es troba dintre d´aquesta unitat geològica.

Per d´altra banda, la pràctica totalitat del recorregut de l´itinerari es troba molt prop del Geoparc de la Catalunya Central. No cal oblidar que el municipi de Cardona, malgrat no trobar-se actualment dintre d´aquest geoparc, és un fer candidat a entrar-hi el més aviat possible dintre de l´esmentat geoparc.
Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè, encara que es troben molt prop dels terrenys de transició a l´Oligocè, especialment els situats al Nord de Cardona. Per d´altra banda molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (els quals pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors. Aquests materials constitueixen les terrasses fluvials i els depòsits de vessant, sobretot.

Els materials que anirem trobant, pertanyen segons els indrets a la Formació Artés. La qual pertany a l´Eocè; tot i que es troba al trànsit entre aquest període i l´Oligocè. Així, la part del recorregut s’efectuarà entre els nivells de gresos i calcolutites rogenques de l´esmentada formació. Tanmateix, per sota de l´anterior formació, trobarem afloraments dels materials calcolutitcs grisencs, els quals pertanyen a la Formació Súria. Tot i així, per sota de les anteriors, trobarem els nivells evaporítics (guixos, sals i també argiles) que pertanyen a la Formació Cardona. Aquests darrers materials, són els que constitueixen la major part de la Muntanya de Sal de Cardona.

En aquest itinerari farem més èmfasi en els aspectes relacionats directament amb la geologia ambiental. Com és sabut, aquesta es una branca de la geologia en la qual es toquen els aspectes relacionats directament amb el Medi Ambient. Malgrat això, també es faran observacions relatives a altres branques de la geologia, com la geomorfologia i la tectònica.

Tot i així, en bona part del recorregut, ens centrarem en les activitats mineres, les quals han gaudit d´una gran importància històrica a Cardona. Per d´altra banda, en aquest cas, ens centrarem fonamentalment en la relació entre la mineria i el Medi Natural. I també amb el Medi Ambient.

Finalment, també cal dir que la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Bages, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Cardona.


OBJETIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d’aquest recorregut de caràcter geològic, ambiental i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement dels del Geoparc de la Catalunya Central (el qual alhora també és el denominat: Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants del municipi de Cardona. Cal recordar que aquest municipi, tot i no formar part actualment del Geoparc, es troba associat i entrarà properament dintre de la seva estructura. Malgrat això, si que forma part del seu predecessor, el que hem esmentat com a Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

2.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la major part del recorregut). En concret, les observacions es centraran en la Depressió Central

3.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials, son cenozoics, fonamentalment del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tret dels recobriments detrítics més recents, que pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè). Aquests materials cenozoics que anirem trobant, per aquests indrets pertanyen a les següents unitats litoestratigràfiques:
3A) a la Formació Artés, amb afloraments de materials calcolutitics i gresencs, de tonalitats rogenques, que més al Nord de Cardona passen a tindre tonalitats groguenques, situant-se dintre de la Formació Solsona. Aquests materials rogencs, es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; tot i que cap a Cardona ja son sempre de l´Oligocè.
3B) a la Formació Súria, amb afloraments de materials calcolutitics, sorrencs i guixosos, de tonalitats grisenques. Aquests materials pertanyen a l´Eocè.
3C) a la Formació Cardona, situada per sota de les anteriors, amb afloraments de materials evaporítics (guixos, halitites, silvinitites i carnal·litites) i argilosos (amb il·lita, fonamentalment. Aquests materials pertanyen a l´Eocè.
3D) als materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen als anteriors, tot formant part fonamentalment de les terrasses fluvials, dels depòsits de vessant i de la cobertura de la Muntanya de Sal de Cardona, després de l´erosió de la sal.

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben pels voltants de Cardona, en especial de l´Anticlinal de Cardona (també denominat Anticlinal de Cardona – Pinós). Aquest element és un important LIG (Lloc d’interès Geològic) del conjunt de Catalunya, del Bages i alhora del Geoparc de la Catalunya Central

5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Observació, si s´escau, de l´impacte ambiental d´aquestes explotacions i de les restauracions dutes a terme.

6.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic i miner que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari realitzat pel municipi de Cardona

7.- A més a més dels anteriorment esmentats. es realitzarà l’observació dels diferents aspectes geològico-ambientals que es trobin al llarg del recorregut.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Tot i que hi ha diversos antecedents nostres, pel que fa als recorreguts geològics per Cardona: MATA-PERELLÓ (2001, 2002, 2003, 2004a, 2004b, 2005, 2006b, 2010, 2010b); també MATA – PERELLÓ i BIOSCA MUNTS (2013) i d´un antecedent molt recent: MATA PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Tret d´aquests no n´existeix cap pel que fa al present recorregut, a excepció del recent treball de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018), del qual el present és una actualització.

Tanmateix, cal fer esment del qual aquest que ara presentem és una modificació i aprofundiment, especialment del darrer, que és molt semblant al que ara presentem.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades al llarg del recorregut, farem esment d´uns altres treballs nostres, concretament de MATA – PERELLÓ (1991) i de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1993). I, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA (1967); així com de RIBA et altri (1976). Aquests treballs fan referència a la geologia del conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1975). I també del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages.

I, finalment, pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003, 2004d i 2005c), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Bages, exclusivament pel municipi de Cardona. Així, s´iniciarà i finalitzarà per les immediacions de les instal·lacions del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona - Museu de la Sal de Cardona, per on es faran les primeres aturades del recorregut de l´itinerari. També, aquí es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

Després, el recorregut a peu es dirigirà cap a la Muntanya de Sal de Cardona i posteriorment cap a l´indret on es trobaven les darreres escombreres de les mines de Cardona (concretament cap els denominats Terrers Nous). En aquest tram es faran diverses aturades. En aquesta part del recorregut, cal tindre molta cura, ja que els camins poder ser perdedors, especialment en el moment de caminar prop de les restauracions dutes a terme.

Posteriorment, dades d´aquí, s´anirà cap a l´Estació de Servei de Cardona (o Estació de Servei de la Coromina), baixant després per l´antiga carretera C – 1410 cap aquest barri cardoní, per on es faran diverses aturades.

Tot seguit, des de l´esmentada carretera es pujarà cap al Turó del Castell de Cardona anant posteriorment cap al Museu de la Sal de Cardona, per on finalitzarà el recorregut, després de travessar part de la població de Cardona. Cal dir, que alhora de pujar cap a Cardona, ja que els camins poden ser perdedors.

Tot això es pot veure al dos MAPES DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT. Aquest, serà d´uns 9´62 Km (fet i fet d´uns 10 Km). En aquest recorregut es faran 17 aturades. Es començarà a una alçada de 472 metres, per pujar després fins als 506 metres (a la part més alta de la Muntanya de Sal de Cardona), baixant fins als 467 i tornant a pujar fins als 561 m, tot anant cap a l´Estació de Servei.

Després, s´anirà baixant fins als 376 (fent diverses oscil·lacions), en arribar al riu Cardener. A continuació es tornarà a pujar, per sota del Castell de Cardona, arribant als 492 metres, molt prop de l´esmentat castell. Finalment, sense perdre gaire alçada, es retornarà a l´indret d´origen d´aquest recorregut, arribant de nou als 472 metres inicials del recorregut

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l’escala de 1:50.000. En aquest cas, sols utilitzarem dos fulls, el 330 (o de Cardona) i el 362 (conegut com a full de Calaf), tot i això totes les aturades es faran al primer full.
____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La minería y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. 10 Pàgines. Manresa

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 510 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2001).- Los itinerarios geológico-ambientales. El itinerario geológico ambiental por el Bages. Desde Sallent a Cardona. Actas del Segundo Simposio sobre Geología, Medio Ambiente y Sociedad. pp. 119-124. Cubells

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Itinerari geològic, ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Sant Vicenç de Castellet a Sallent, Súria i Cardona. Algeps nº 228, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Itinerari geològico-ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Santpedor a Sallent, Súria i Cardona. Inédito, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004a).- Recorregut de recerca geo-ambiental per la comarca del Bages: des de Sallent cap a Súria i Cardona. Inédito, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004b).- recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús cap a Súria i Cardona. Inédito. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004c).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del Parc Geológic i Miner del Bages (Parque Geológico y Minero del bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Cardona, cap a Solsona i cap al Port del Compte. Inédito. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Dates para el Ordenament Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Secundo Simposi sobre la Historia de la Minería y de la Metal·lúrgia en el Mediterrània Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinensa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006a). - Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria i Cardona. Inédito. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006b).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny, Súria i Cardona. Inèdit. 18 pag. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages y del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria, Cardona i Solsona. Inédito. 12 pag. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010b). - Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria, Cardona i Solsona. Inédito. 12 páginas. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i BIOSCA I MUNTS, J. (2013).- Recorrido geológico y minero por la comarca del Bages, a través del parque geológico y minero de la Catalunya Central: desde Súria a Cardona. Actas del XIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO. Pop, 810 – 828. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunion de la RED REUSE – CYTED, 10 pàgines Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itineraris geológico-mineres por la Depresión Geológica del Ebro. Un recordo por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal).

MATA-PERELLÓ, J.M.; MATA LLEONART, R. I RUBIO MARTÍNEZ, J. (2001).- Recorregut geològic de Manresa a Berga, a Castellar de n´Hug i a Gisclareny (Bages i Berguedà). Depressió Geològica de l´Ebre i Sistema Pirinenc. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2013).- Recorregut a peu de recerca geològica, minera i ambiental pel terme municipal de Cardona (Geoparc de la Catalunya Central): des del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, als Terrers Nous, al Turó de Sant Onofre, a la Coromina, al Cardener, al Turó del Castell a Cardona i a la Muntanya de Sal de Cardona, Inèdit.30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA J. (2016a).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Cardona (Geoparc de la Catalunya Central): des de la Muntanya de Sal al Turó de Sant Onofre, al Cardener, al Turó del Castell i a la Muntanya de Sal de Cardona. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA J. (2016b).- Recorregut peripatètic de recerca geològica, minera i ambiental pel terme municipal de Cardona (Geoparc de la Catalunya Central): des del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, als Terrers Nous, al Turó de Sant Onofre, a la Coromina, al Cardener, al Turó del Castell i a la Muntanya de Sal de Cardona. Inèdit. 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dento del Plant de Ordenament Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenament del Territori. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J. M. et altri (2015).- El inventario del patrimonio minero tangible. Fitxes para la consulta de los LIPM (Lugres de Interés del Patrimonio Minero). Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. En prensa. Clorosant

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultada de un estudio sobre el terciària continental de la parta Este de la Depor. Central. Acta Gelo. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona
PARADA 1 - CONDICIONAL. PARC CULTURAL DE LA MONTANYA DE SAL DE CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). L´inici del recorregut d´aquest itinerari pedestre, el farem a l´entrada del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona – Museu de les Mines de Cardona, aproximadament per les immediacions del seu aparcament. Aquest indret es troba situat prop de les antigues explotacions de SILVINITA (de les Mines de Potassa de Cardona), per on actualment es troba l´entrada a les instal·lacions del Museu Miner, del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona. Aquest es situa sobre l´indret per on estava l´antiga Mina Nieves, per on es troba un dels dos castellets mineres que tenia aquesta explotació. L´altre castellet va ésser comprat fa anys per una empresa minera asturiana. Per d´altra banda, ara ens trobem situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics que la reblen; concretament dels materials calcolutítics i sorrencs de tonalitats rogenques de la Formació Artés. Tot i així, en aquest indret ara ens trobem sobre els materials que configuren la part alta de la Muntanya de Sal. Tot i això, aquí també es fan palesos els materials recents situats sobre l´antiga escombrera, sobre el que actualment algú anomena antropocè. A l´actualitat i de forma incomplerta aquests materials han estat restaurats. En aquest indret, per altra banda, hi ha l´entrada al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona. Concretament, hi ha el centre de recepció dels visitants al mateix.
PARADA 2. AFLORAMENT DE LA TANCA DE LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA, (terme de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de fer la parada anterior, cal realitzar un curt recorregut cap a la part superior de la Muntanya de Sal de Cardona. Així, ens aproparem a la tanca de la mateixa, fen un trajecte d´uns 200 metres, aproximadament. En aquest trajecte, haurem passat per l´indret on actualment es baixa cap a la part baixa de l´esmentada muntanya, en els recorreguts turístics, per la qual cosa, cal anar amb la màxima cura, per tal de preveure amb temps qualsevol incidència no desitjada. Ara, pel que fa als materials geològics situats a la part alta de la muntanya de sal, cal dir que ens trobem sobre afloraments de materials cenozoics moderns, de l´Holocè, els quals es troben superposats als nivells de gresos i calcolutites rogenques de la Formació Artés. Aquests materials sobre els que estem situats, s´han format a partir d´aquells i també tenen tonalitats rogenques, com la que tenen els terrenys dels quals procedeixen. Es troben constituïts per gresos, lutites, calcolutites i per blocs caiguts i arrossegats muntanya avall. En realitat, aquest conjunt de materials detrítics es podria considerar com un esbaldregall, com un depòsit de vessant. Aquests materials de deposició relativament recent (d´una edat possiblement inferior als 50.000 anys) es troben marcadament inclinats, amb un cabussament proper als 30 graus. Això suposa que s´han plegat i s´estan plegant recentment; és a dir: que el plegament que ha configurat tota la Muntanya de Sal encara continua, al mateix temps que es van succeint els fenòmens d´halocinesis, produïts a partir els fenòmens d´un cert tipus de diapirisme de la HALITA, (és dir: de la sal comuna o sal gemma). Aquesta circumstància està produint un lent i continuat aixecament de la muntanya, gairebé imperceptible. Així, d´aquesta manera i aquí podem veure els terrenys recents de l´Holocè lleugerament inclinats i es pot fer una bona observació dels mateixos; així com els blocs caiguts de més amunt, caiguts cap a una part més baixa, però ara aixecats en relació a aquesta, que és per on passem.. Al respecte d´aquesta inclinació, cal dir que aquest és un dels pocs indrets per on es poden veure aquests materials inclinats. Aquest fet ens permet considerar-los com un fet patrimonial important.
PARADA 3. MIRADOR DE LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA, OBSERVACIÓ DE LA BÒFIA ROJA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es dirigeix cap a ponent, vorejant les instal·lacions del Parc Cultural, circulant pel cantó septentrional de la Muntanya de Sal de Cardona. Aquest camí, després va girant cap al Sud, enlairant-se alhora. Finalment, ens caldrà pujar a la part més alta de l´esmentada muntanya, per on farem una aturada. Així, haurem fet un recorregut d´uns 0´8 Km, des de l´inici del recorregut, i a un 0´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anant trobant afloraments dels materials cenozoics que hem esmentat a l´aturada anterior (i que hem vist a la FOTOGRAFIA 2). Així, arreu s´han fet palesos els materials detrítics de l´Holocè, amb nombrosos blocs caiguts de més amunt, des de la dreta d´on som, i elevats en elevar-se al mateix temps i posteriorment la muntanya. Així, en veure aquests blocs per sobre nostre, a l´esquerra, tenim un clar testimoni de que la muntanya s´està elevant, doncs en el seu moment van caure de la dreta, cap un indret situat més avall, i ara els trobem enlairats: demostració clara de l´elevació de la muntanya que tenim a l´esquerra. Aquesta situació es va fent palesa al llarg de tot el recorregut, fins arribar al mateix indret de l´aturada. Així, en arribar ara a la part alta de la muntanya, veurem com aquesta es troba enlairada per tot arreu, posant-se de manifest que a la part més alta hi ha fragments dels blocs caiguts de més amunt, cap a uns indrets que eren més baixos i ara són més alts. Alhora, aquests materials es troben envoltats de l´argila residual produïda a l´erosionar-se els materials salins, amb els que es trobava interestratificada. Al respecte, cal recordar que l´HALITA es troba en una alternança d´estrats argilosos, constituïts per IL·LITA, com a mineral majoritari. Precisament aquest darrer mineral, és el que constitueix l´argila que forma part de la part alta de la muntanya, del que podríem denominar el seu barret. Per d´altra banda, des d´aquest lloc, espot gaudir d´una bona visió de la denominada bòfia roja de Cardona. Es tracta d´una impressionant dolina, situada entre els materials salins. El seu nom fa referència a la presència d´òxids de ferro entre els materials argilosos. Per d´altra banda, dintre d´aquesta gran bòfia (o dolina) es troba una altra més petita, que comunica amb el forat mico, una via de circulació kàrstica oberta a la Muntanya de la Sal. Alhora, des d´aquest lloc, es pot gaudir d´una bona visió de l´escombrera vella de les Mines de Cardona, que fins fa poc es trobava en fase d´explotació i de restauració; malgrat això l´empresa que duia a termini aquesta tasca no la va finalitzar. Precisament el vial d´accés cap a la coneguda minilla, discorre per aquesta escombrera. I, finalment, més enllà es pot veure clarament el Castell de Cardona. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Sud, cap a la dreta d´on som ara, es poden veure verticalitzats els materials detrítics que han anat caient sobre la muntanya de Sal, quan aquesta era més baixa, des dels sectors meridionals, d´on ara som. És a dir: sobre aquesta vorera meridional s´han produïts els mateixos processos que a la vorera septentrional, per on hem circulat des de l´aparcament fins arribar a aquesta parada.
PARADA 4. OBSERVACIÓ DELS DEPÒSITS DE VESSANT DEL SECTOR MERIDIONAL DE LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA. CAMÍ DELS TERRERS NOUS, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal començar a baixar pel corriol que discorre entorn a la Muntanya de Sal de Cardona. Seguint aquest camí, trobarem un trencall que es dirigeix cap a la part baixa de l´esmentada muntanya. A poca distancia de la parada anterior, a poc menys de 0´2 Km, farem una altra aturada, tot baixant. En aquest recorregut, hem estat circulant en tot moment, pels materials detrítics que cobreixen la Muntanya de Sal. Aquests materials de l´Holocè, es troben constituïts per argiles (procedents de la IL·LITA residual, despès d´haver-se erosionat l´HALITA de la muntanya). A més a més es troben sorres, procedents de l´erosió dels materials gresencs de la Formació Artés, caiguts cap a les parts baixes, ara més altes en elevar-se la Muntanya de Sal, com hem esmentat anteriorment. Al mateix temps, s´observa la presencia de blocs de gresos i de calcàries, dels materials de l´esmentada Formació Artés, esbaldregallats i transformats en depòsits de peu de mont (o depòsits de vessant), tot i que ara son més elevats, com el conjunt de la muntanya. Aquests materials, igual que els anteriors, es troben en posició gairebé vertical, situant-se al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós (o Anticlinal de Cardona).
PARADA 5. OBSERVACIÓ DE LA VALL SALINA DES DEL CAMÍ CAP ALS TERRERS NOUS, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pel camí que inicialment va baixant cap a la Vall Salina. Més endavant, trobarem un trencall d´un camí que baixa cap a l´explanada per on hi ha la Minilla i el Forat Micó. Nosaltres continuarem pel camí que surt cap a la dreta. Aquest ara va pujant. Més endavant, en un replà, farem una nova aturada. Aquesta la farem a uns 0´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè. Així, haurem trobat nivells dels gresos rogencs i de les calcolutites roges de la Formació Artés. Aquests materials els anirem trobant inclinats cap al Sud, tot formant part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona, per on estem ara situats en tot aquest trajecte Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord, en mig de la vegetació, podrem veure la Vall Salina, per on hi ha nombroses bòfies tapades, produïdes per l´erosió del Torrent Boig. També veurem les explotacions que fins fa poc ha realitzat al Terrers Vells l´empresa ER CROS, de cara a l´obtenció d´HALITA i de cara a la restauració de la vall i de l´escombrera. Malgrat això, ara ha deixat de fer les feines i ha quedat la restauració inacabada. També veurem l´entrada a les mines actuals d´HALITA, realitzades per les empresa Ibèrica de Sales.
PARADA 6. RESTAURACIÓ I EXPLOTACIÓ DE L´HALITA DELS TERRERS NOUS DE LA MINA DE CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330) Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar pel camí (més o menys senyalitzat), que conduint cap a l´ESE, dirigint-se cap als denominats Terrers Nous. En arribar-hi, farem una nova aturada, a uns 1 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, dels que hem parlant anteriorment. Així en bona part del recorregut, ens hem desplaçat entre afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, hem anat trobant nivells de gresos i de calcolutites rogenques. Aquests materials formen part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona, per on estem ara situats. Aquests materials presenten un clar cabussament cap al Sud. En aquest trajecte, hem trobat una cabana agrícola, construïda amb els materials gresencs de la Formació Artés. És un bon exemple de la utilització dels materials geològics per a la construcció. FOTOGRAFIA 11 A l´indret de la parada estaven situats els Terrers Nous de la Mina de Potassa de Cardona. En els darrers anys, l´HALITA dels terrers ha estat aprofitada per la Salinera de Cardona. Així, al mateix temps, ha quedat restaurat tot l´indret. D´aquesta manera, per sota de l´indret per on havia l´antiga escombrera, afloren els materials rogencs de la Formació Artés. Tot i així, encara es veuen els sols força salinitzats i haurà de passar un cert temps per tal de que recuperin la seva fertilitat. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona observació de tota la zona restaurada.
PARADA 7. OBSERVACIÓ DELS VOLTANTS DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut. Així, ara anirem pujant per un corriol. Seguint-lo voltarem els Terrers Vells pels seus sectors SW. Després d´un recorregut, de vegades perdedor, arribarem a una pista, a un camí ampla, que procedeix de Tresserres i de la Colònia dels Arquers. Seguint-lo , començarem a baixar cap a l´Estació de Servei de Cardona. Poc després, farem una aturada, per sobre del Polígon Industrial de Cardona. Així, des de l´anterior haurem recorregut 1 Km., aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Sovint hem trobat inclinats aquests materials cap al Sud i SSE segons els indrets, com prop d´on fem aquesta aturada. Per d´altra banda, en aquest trajecte hem pogut gaudir d´una bona observació de Cardona, tant de la Vall Salina com del Castell. Finalment, en arribar a l´indret de l´aturada, podem veure l´explanada on es troba el Polígon Industrial de Cardona, amb els relleus dels voltants.
PARADA 8. MIRADOR DE LES IMMEDIACIONS DE LA GASOLINERA DE CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap a llevant pel camí que ara es va dirigint cap a la Gasolinera de Cardona, en arribar-hi, farem una altra aturada, aproximadament a 0`7 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a la parada anterior: els gresos i calcolutites de la Formació Artés. Aquests materials es troben inclinats cap al Sud, formant part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós (p Anticlinal de Cardona), per on estem ara situats. En aquest trajecte, poc abans d´arribar a l´Estació de Servei, haurem tingut ocasió d´efectuar bones observacions dels sectors meridionals del terme de Cardona . També, haurem pogut fer una bona observació del Turó del castell de Cardona, situat sobre els materials de la Formació Artés, superposats sobre els de la Formació Súria i aquests sobre els de la Formació Cardona. Així, a la part alta del turó, per sota del Castell, es fan ben palesos els materials rogencs de la Formació Artés (amb nivells de gresos i calcolutites). Per sota d´aquests, es veuen els nivells grisencs de la Formació Súria. I per sota, les sals de la Formació Cardona. Des d´aquest indret, el Mirador de l´Estació de Servei de Cardona, es pot gaudir d´un bon punt d´observació del complex dom salí de Cardona. Aquest dom forma part de l´Anticlinal de Cardona-Pinós i posa de manifest el seu caràcter de plec de comportament diapíric. Així, es pot veure com els estrats septentrionals del turó del Castell de Cardona, tenen un clar cabussament cap al N i cap al NE, tot i que des d´aquest indret no veiem els materials situats a l´altre cantó del turó. Al mateix temps, els materials situats al barri dels Escorials (ubicat per sobre de l´antic poble de la Coromina) tenen una inclinació cap a l´Est. Mentre que els que es troben a l´Est del mirador on ens trobem, tenen una vergència cap al SE. I, al mateix temps, els que apareixen al mateix mirador s´inclinen cap al S. Finalment, els ubicats entre l´Estació de Servei i el barri de la Coromina, tenen vergències de caràcter SW a WSW. En tots els casos, els materials anteriors pertanyen a la Formació Artés, que en aquests indrets tenen una forta component gresenca. Per d´altra banda, al nucli d´aquest dom, apareixen els materials salins de la Formació Cardona (dels que parlarem a la següent parada). Aquests materials, que formen la coneguda Muntanya de Sal de Cardona, es troben a la base del turó del Castell, i també al Barranc Salat.
PARADA 9 - CONDICIONAL. CREU DEL BALÇ, MIRADOR DEL TURÓ DE SANT ONOFRE. COLÒNIA ARAMBURO, (la Coromina, terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 331) Després de fer la parada anterior, cal continuar per la carretera que condueix cap al barri de la Coromina. Així, anirem seguint la vella carretera C – 1410. Després, en arribar al barri, ens convindrà agafar un camí, al costat d´un antic restaurant. Des d´aquest camí, ens caldrà agafar un corriol que va ascendint cap al Turó de Sant Onofre. En arribar a la part alta, farem una nova aturada. la farem a uns 2´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, que ja hem vist a l´aturada anterior. Aquests materials són els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Aquí, com a la parada anterior, formen part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Des d´aquest indret, mirant cap a Cardona, podem gaudir d´una bona visió del conegut Torrent Boig i de les dolines (bòfies) que s´han anat produït. En efecte, aquest torrent discorre entre els materials salins de la Formació Cardona, la qual cosa ha facilitat la formació de les dolines al circular les aigües del torrent, en dissoldre les sals.
PARADA 10. AFLORAMENTS DE LA MUNTANYA DE SAL A LA VORERA DEL RIU CARDENER, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar cap al Barri de la Coromina, per tal de continuar cap al riu Cardener, passant a l´altra banda del mateix. Així caldrà seguir inicialment l´antiga carretera, fins a una zona tancada. Després caldrà travessar el riu pel Pont dels Arenys. A l´altra banda del pont, es trobarà un corriol que baixa fins al riu (pràcticament sec, en haver-se fet una desviació d´aigües). Després, ens caldrà arribar de nou a la carretera vella, actualment abandonada. Aquí farem una nova aturada. Aquesta, la farem a poc més de 1´2 Km des de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant entre els afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, entre afloraments de nivells de gresos rogencs i de calcolutites del mateix color. Aquests materials apareixen al costat de la carretera vella, prop del pont, amb un clar cabussament cap al Sud. També hem trobat afloraments dels materials grisencs de la Formació Súria, amb nivells de gresos, lutites i calcolutites grisenques, situats per sota dels anteriors. Tot i així, ara en arribar al riu s´han fet palesos els nivells evaporítics de la Formació Cardona, amb halites, fonamentalment.
PARADA 11. AFLORAMENTS DE LA SAL, BÒFIES DEL CARDENER, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu recorregut per l´antiga carretera, per tal d´efectuar una nova aturada, a poc més de 0´1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials salins. Així, s´han fet ben palesos els afloraments d´HALITA i d´IL·LITA. Sovint per sobre d´aquests s´ha fet evident la presencia de CARNAL·LITA. FOTOGRAFIA 21. Per d´altra banda, en aquest lloc, es troba ben sec el riu Cardener. Fa uns anys va tindre que ésser desviat, en produir-se la formació de bòfies, al circular per les aigües de l’aqüífer del riu entre els materials salins de la Formació Cardona. Aquestes bòfies van fer arribar les aigües del riu a una mina que es trobava en explotació, per sota del riu. Però, que va passar aleshores?. Va passar que el cabdal de l’aqüífer del riu Cardener, que circulava entre la grava del llit fluvial, va trobar la capa de CARNAL·LITA de la Formació Cardona, dissolvent aquest mineral hexahidratat. Després, el aigua del riu va penetrar dintre de l´aflorament dels materials salins, dissolent-los ràpidament, fins entrar l´aigua a la mina que hi havia sota. En qualsevol cas, cal recordar que un una molècula d´aigua pot dissoldre una molècula de CARNAL·LITA, alliberant alhora 6 molècules d´aigua, desencadenant un procés de dissolució en progressió geomètrica. Així, també cal recordar que la composició d´aquest mineral salí és: KCl. Mg2Cl. 6H20, És a dir, a la seva fórmula ja hi ha 6 molècules d´aigua.
PARADA 12 - CONDICIONAL. CAMÍ D´ACCÊS A LA CARRETERA DE CARDONA I AL TURÓ DEL CASTELL DE CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330) Després de realitzar la parada anterior, cal deixar el riu Cardener, per tal de remuntar el camí que es va dirigint cap a la població de Cardona, pujant pel cantó oriental del Turó del Castell de Cardona. Així, ens caldrà agafar un camí que surt per l´esquerra de la carretera C – 1410 (poc després de la cruïlla amb el tram abandonat de la mateixa). A mitja pujada, podem fer una altra aturada a poc més de 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials salins de la Formació Cardona. Així, hem trobat nivells d´halitites, silvinitites i carnal·litites (és adir de les roques riques en HALITA, SILVINA i CARNAL·LITA). Tot i així, ben aviat, hem trobat afloraments dels materials grisencs, constituïts per gresos i calcolutites que pertanyen a la Formació Súria. Tanmateix, també hi ha nivells d´argiles i de guixos. Tots aquests materials es troben situats per sobre dels anteriors. Més amunt, especialment des de que hem agafat el camí que va ascendint cap a la carretera i cap al Turó del Castell, hem trobat afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, amb nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada, sobre els quals s´assenta el Castell i la localitat de Cardona.
PARADA 13. CARRETERA D¨ACCÈS AL CASTELL DE CARDONA, DES DE L¨ANTIGA C - 1410, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu trcorregut pel corriol que anem seguint. Aviat arribarem a les immediacions de la cruïlla de l´actual carretera autonòmica C – 58 (la que ha substituït a la vella C – 1410), amb la carretera que condueix cap a Cardona. Agafant aquesta darrera, ens caldrà seguir cap aquesta ciutat, però ben aviat, trobarem per l´esquerra, el trencall que es dirigeix cap al Castell. Ens caldrà agafar-lo, per tal de fer una parada abans d´arribar a la primera corba, una parada que continuarem fent fins passada la corba. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut de prop de 0´4 Km. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, els quals ja hem trobat a l´aturada anterior. Així, hem vist nivells fe gresos i de calcolutites rogenques. Tanmateix hem trobat nivells de calcarenites de poca potència. Tots aquests materials presenten un clar cabussament cap al Nord, tot formant part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona o Anticlinal de Cardona – Pinós. Precisament, sobre aquets darrers nivells de calcarenites, es fan ben evidents les restes d´icnites (probablement de mamífers ungulats). Aquestes restes es troben al llarg de més de 200 metres de la carretera, abans i després del trencall de la carretera que baixa directament cap a Cardona. Per d´altra banda, entre aquests materials, també es fan paleses una sèrie d´ondulites; és a dir de ripple – mark, produïdes probablement per les oscil·lacions de les aigües en una conca lacustre. F
PARADA 14. CAMI NOU DE RONDA DEL TURÓ DEL CASTELL DE CARDONA. IMMEDIACIONS DE LA FONT, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretera que condueix cap al Castell de Cardona. Més endavant, just abans de trobar el vial que baixa directament cap a Cardona, trobarem per l´esquerra l´inici del denominat Camí Nou. Es tracta d´un camí de ronda que dona la volta al turó del Castell de Cardona. Ens caldrà agafar-lo, per tal de fer una aturada a uns 100 metres del seu inici, aproximadament a uns 0´3 Km de la parada anteriorment feta. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Concretament, hem vist afloraments dels nivells de gresos i de calcolutites rogenques. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés i son els que constitueixen la part alta del turó del Castell de Cardona. A l´igual que a l´aturada anterior, presenten un clar cabussament cap al Nord, tot formant part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona (també denominat Anticlinal de Cardona – Pinós), per on estem ara situats en aquest indret. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant i alhora cap al Nord, podem tindre una bona observació dels materials de la Formació Artés, que afloren arreu per aquests indrets. ma Pirinenc
PARADA 15. OBSERVACIÖ DE LA VALL SALINA, DES DEL CAMI NOU DE RONDA DEL TURÓ DEL CASTELL DE CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pel camí que va circumval·lant el Turó del Castell de Cardona. Així, poc després de fer l´aturada anterior, en podem fer una altra, aproximadament a uns 0´2 – 0´3 Km de l´anterior. Ara la farem als sectors occidentals del camí, mirant cap a la Vall Salina. En aquest tram, hem anat trobant afloraments als materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, hem continuat trobant nivells de gresos i de calcolutites rogenques. Aquests són els materials que hi ha a l´indret de l´aturada i també per sobre, a la base del Castell. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem pogut veure molt be la situació del barri de la Coromina, situat al Sud d´on ara som, per on hem passat anteriorment, entre la PARADA 8 i la PARADA 12. Tanmateix es pot veure la Vall Salina i en concret la zona on estaven situat els Terrers Nous, per on hem passat també.
PARADA 16. CARRETERA CAP AL PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA, EXPLOTACIÓ DELS TERRERS VELLS, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330) Després de realitzar la parada anterior, cal acabar d´arribar fins a la propera població de Cardona. En arribar-hi, caldrà sortit per la carretereta que es dirigeix cap al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona. Així, passarem pels voltants del Camp de futbol i posteriorment quasi arribarem a l´esmentat parc. Poc abans d´arribar-hi, a menys de 0´6 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. Aquesta aturada l´efectuarem prop de Cal Llarg. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs continentals de l´Eocè, dels nivells de gresos i de calcolutites rogenques que formen part de la Formació Artés, que ja hem trobat a diferents trams del recorregut d´aquest itinerari. Aquests materials són també els que apareixen a l´indret de la present aturada. Cal dir que el seu color roig es conseqüència de la presència de ferro )amb valència tres, oxidat) entre aquests materials. Per d´altra banda, aquest recorregut l´estem efectuant per la vora septentrional de la Vall Salina, de la que ja hem parlat a la parada anterior. Així, des d´aquest indret es fa ben palesa la vall, com també l´antiga escombrera i la muntanya de sal als fons. Així, ara es poden veure les tasques d´explotació actual de l´HALITA de l´escombrera i alhora la restauració de tot l´entorn. Fins fa poc temps aquesta escombrera s´ha estat explotant, per tal d´aprofitar la sal comuna. Malgrat això, recentment l´empresa que l´explotava (ER CRORS) ha deixat de fer-ho. Per aquesta raó, ha quedat la feina a mig fer, i no s´ha restaurat totalment la zona, tal como estava previst. Malgrat això, les tasques de restauració han ocultat totalment la bòfia que havia a l´escombrera.
PARADA 17. INSTAL·LACIONS DEL PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330) Després de realitzar la parada anterior, cal acabar sols cal acabar d´arribar fins a les instal·lacions per on es troba l´entrada del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona. Així, en arribar-hi, farem la darrera aturada del recorregut de l´itinerari. La farem a uns 0´2 Km de la parada realitzada anteriorment. En aquest darrer tram del recorregut, hem arribat a l´indret des d´on hem iniciat aquest recorregut inicial, molt prop del lloc per on hem fet la primera aturada d´aquest itinerari, just a l´entrada del esmentat Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona, per on ara tornem a ser. En aquest darrer recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs, continentals de la Formació Artés. Així, a la dreta del trajecte, per sobre de la carretera, hem vist afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació litoestratigràfica. Aquests materials, enlairats respecte a la carretera, presenten un clar cabussament septentrional i es troben al flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona (o Anticlinal de Cardona - Pinós), En canvi, a l´esquerra del trajecte ens ha quedat en tot moment la Vall Salina, per on es troba l´eix de l´anticlinal que hem esmentat Finalment, cal dir que en arribar a l´indret de l´aturada, hem vist les magnífiques instal·lacions del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona, que recomanem visitar. Es poden veure per arreu plafons explicatius de la geologia i de la mineria de la Muntanya de Sal. Alhora es pot visitar el Museu Miner i baixar a la Minilla.

1 comentari

  • Foto de Ignasi Perramon

    Ignasi Perramon 17/03/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    És una sortida molt interessant, i molt ben documentada. Ens ha agradat.

    En algun tram, el corriol que cal seguir des del P3 no coincideix gaire el recorregut del track.
    Ens hem saltat la pujada al turó de Sant Onofre, perquè ens ha semblat que no aportava gaires més coses al que ja anavem veient des del diferents punts d'obsevació.
    El petit tram de pujada des de la carretera al P14 és molt dret, i hem decidit tirar una mica més amunt per la carretera fins a trobar el camí planer per vianants que dona la volta al castell.
    Per cert les vistes del castell, que van canviant durant el camí, son esplèndides:

Si vols, pots o aquesta ruta.