Coordenades 224

Data de pujada 4 / de setembre / 2017

-
-
330 m
182 m
0
1,3
2,7
5,34 km

Vista 446 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de el Pont de Vilomara, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAGES (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL PONT GÒTIC DE VILOMARA, AL RAVAL DE MANRESA, AL PONT FORADAT, A LA PUNTA SABATA, A LA CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE LES MARCETES I AL PONT GÒTIC DE VILOMARA / 03B DE SETEMBRE DEL 2017

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per recorreguts que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en travessar les vies principals, com la carretera que uneix el Pont de Vilomara amb Manresa, per la qual s´haurà d´efectuar un tram de prop de 1 Km, per la qual cosa, caldrà valorar la possibilitat de fer-lo en cotxe, si s´escau.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y meridional alhora del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants de la població de la població del Pont de Vilomara; tot i que la major part del recorregut es farà pel terme municipal de Manresa.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.



BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Aquest recorregut es realitzarà íntegrament pel Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac, que veurem a diferents parades del recorregut de l´itinerari.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals i meridionals, concretament pels sectors meridionals del terme de Manresa i tanmateix pel del Pont de Vilomara (on començarà i finalitzarà el recorregut).

Finalment, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.



OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals i meridionals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa i en part pel del Pont de Vilomara.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, entre les localitats abans esmentades. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt), des de diferents indrets del recorregut.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment eocènics, i de caràcter detrític, es reparteixen entre els afloraments que pertanyen a les següents unitats litostratigràfiques: Formació Collbàs, Formació Igualada i Formació Tossa. A distància, també s´observaran els afloraments de la Formació Artés, situats al Nord del recorregut. Tanmateix, veurem les anomenades Capes de Calders, situades al trànsit entre les dues formacions anteriors: entre la Formació Tossa i la Formació Artés.

4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals cal destacar:
4A) el conegut Pont Foradat del Raval de Manresa.
4B)les marmites desenvolupades al Llobregat.

5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest aspecte, cal parlar de la Central Hidroelèctrica de les Marcetes. L´hem inclòs dintre del Patrimoni Miner ja que considerem que la mineria es l´aprofitament dels diferents materials geològics, com és el cas de l´aigua a les centrals hidroelèctriques.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En molts aspectes, es tracta d´un recorregut totalment inèdit; tot i així, hi ha alguns antecedents pel que fa al tram del Pont Foradat. Entre aquests antecedents, farem esment dels següents: MATA PERELLÓ (2008a, 2008b i 2013). Tanmateix, farem esment d´un treball molt recent: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017), del qual, el que ara presentem és una actualització.

Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, no hi ha antecedent global del mateix. Tot i així. Hi ha diversos antecedents parcials, especialment els següents: COLLDEFORNS (1983), MASACHS et altri (1981), i també per l’autor d’aquestes línies, MATA-PERELLÓ (2008a, 2009b i 2013).

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Igualment, farem esment del treball de l´IGME (1973), corresponent a la fulla de Sabadell.

Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

Dintre d’altres ordre de coneixements, també farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.



RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà prop de la població del Pont de Vilomara (situada a la Depressió Geològica de l´Ebre, i més concretament a la seva Depressió Central), on es farà la primera aturada, sobre el seu Pont Gòtic, al riu Llobregat.

Després, de passar a l´altra banda del riu i entrar al terme de Manresa (concretament al Barri del Raval, efectuarem un recorregut a peu cap al Pont Foradat i posteriorment cap a la Punta Sabata. En aquest tram efectuarem diverses aturades. Posteriorment, ens caldrà baixar cap a la Central Hidroelèctrica de es Marcetes, per on farem una aturada, retornant posteriorment a l´inici del recorregut.

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). El recorregut serà d´uns 6´45 Km, fent-se 8 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 188 metres, per les immediacions del Pont de Vilomara. Després, anirà pujant, fent lleugeres oscil·lacions, arribant a una alçada màxima de 325 metres a la Punta Sabata. Posteriorment, anirà baixant fins a l´alçada inicial, fent un lleuger repunt en arribar a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes, a una alçada d´uns 215 metres. Posteriorment, es retornarà a l´alçada inicial dels 188 metres.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o de Manresa). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI
__________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1983).- Itineraris geològics pel Sud del Bages. Les Arrels, nº 3, 44 pàgines. Manresa

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1973).- Mapa geológico de España a escala 1:50.000 (2ª serie). Memòria i full nº 392 (Sabadell). , Inst. Tecnol. GeoMinero de España, Minist Indústria. Madrid

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008a).- Sortida de recorregut geològic pel sud del Bages: des de Manresa al Pont de Vilomara i a Monistrol de Montserrat. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008b).- Sortida de recorregut geològic pel sud del Bages: des de Manresa al Pont de Vilomara, a Rocafort i a Mura. Inèdit. 9 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Sortida de recorregut geològic pel Geoparc de la Catalunya Central: des de Manresa al Pont de Vilomara, Rocafort, Mura, Monistrol de Calders i a Calders. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S, (2017).- Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Gòtic de Vilomara, al Raval de Manresa, al Pont Foradat, a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes i al Pont Gòtic de Vilomara. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. PONT MEDIEVAL DE VILOMARA, (terme municipal del Pont de Vilomara, comarca del Bages). (Full 363). El recorregut de l´itinerari el començarem en un aparcament situat prop del Pont Gòtic de Vilomara (l´anomenat Pont del Raval o Pont de Vilomara). Així, la primera parada la farem just sobre el riu Llobregat, dal del pont, molt prop del límit dels municipis de Manresa i del Pont de Vilomara. Des de l´inici, ens haurem desplaçat uns 100 metres i escaig. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials eocens de la Formació Collbàs; fonamentalment nivells de calcolutites i calcàries. Tot i així, el recorregut ha estat molt curt i sols hem pogut veure els materials dels voltants del riu. Precisament, sota el pont veiem nivells de calcàries i calcarenites, sobre les quals, les aigües del Llobregat, han desenvolupat una sèrie de marmites. Efectivament, es tracta de les anomenades marmites, produïdes en erosionar-se les roques, amb l´acció de remolins, amb les aigües carregades amb partícules dures que van rascant les roques de la llera del riu. Aquesta erosió s´haurà produït sobre els afloraments de les calcàries de la Formació Collbàs.
PARADA 2. GUMMITATGE DEL RAVAL, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal efectuar un breu recorregut, per tal d’arribar al Barri del Raval. Així, primer trobarem la carretera procedent de la BV - 1125 (que enllaça Manresa amb el Pont de Vilomara). Després, en arribar al barri, ens caldrà anar cap al Sud, però ben aviat farem una aturada. la farem a uns 0´5 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem trobat aforaments dels nivells inferiors de la Formació Igualada, els quals es troben situats per sobre dels que hem vist a la parada anterior. Així, hem vist nivells de calcolutites de tonalitats gris – blavoses. Aquests són els materials que es troben a l´indret on ara som. Aquí, podem observar com s´han produït problemes d´esllavissament dels materials anteriors sobre el vial per on anem circulant. Aquests problemes s´han intentat solucionar gummitant la superfície de les calcolutites. Malgrat això, es pot observar com hi ha problemes de drenatge, per la qual cosa hi ha freqüents surgències d´aigua per sobre de la superfície de la gummita. Això dona lloc a l´aparició de vegetals en alguns indrets.
PARADA 3. EL PONT FORADAT (O EL PONT DE LES ARANAULES O EL PONT NATURAL DEL RAVAL), (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut, seguint ara el Camí Ral de Manresa, anant cap a cap a ponent i de vegades cap al NW. Així, anirem pujant per un sender sinuós i força espatllat per la circulació de motos, malgrat tractar-se un antic camí ral. Més amunt, trobarem el camí per la dreta que ve des de la Punta Sabata. Poc després, caldrà baixar lleugerament cap a l´indret per on es troba el conegut Pont Foradat (també conegut amb el nom del Pont de les Aranaules o amb el nom del Pont Natural del Raval). En arribar-hi, farem una aturada. Aquesta la realitzarem a uns 0´8 Km de la parada anterior, aproximadament. Alhora, haurem pujat des dels 205 als 272 metres. En aquest recorregut hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites grises de Formació Igualada, de l´Eocè marí. Molt sovint, entre aquests materials, hem trobat nivells de gresos, generalment grisencs. Després, en fer l´ascens cap al Pont de Pedra, haurem començat a trobar uns nivells de gresos i de calcarenites, els quals pertanyen a la Formació Tossa. Tot i això, cal dir que per aquestes zones, els materials d´aquesta formació són més sorrencs que els quins es troben per la Tossa de Montbui. Precisament, a l´indret de l´aturada hi ha un aflorament d´aquests nivells de calcarenites. Aquí, aquest nivell ha estat parcialment erosionat per un torrent, que han originat un interessant pont natural. Així, ara el torrent circula per sota del nivell. Tot això dona a l´indret una gran espectacularitat. Finalment, cal dir constitueix un important LIG (Lloc d’Interès Geològic) de la comarca del Bages i també del Geoparc de la Catalunya Central. Alhora,. és un dels ponts naturals més espectaculars de Catalunya.
PARADA 4. PEDRERA DEL PONT FORADAT, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal remuntar el torrent que passa per sota del Pont Foradat (o Pont de les Arnaules). Així, anirem seguint el Camí Ral de Manresa. Una mica més amunt, trobarem una interessant cabana de Vinya i prop d´ella una antiga pedrera. Aquí, farem una aturada, a uns 0´2 Km de l´anterior- En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Tot i així, ara es fan molt palesos els nivells de gresos (calcarenites), les quals han estat emprats per a la construcció de les cabanes de vinya, (en pedra seca) i han estat explotats a diversos indrets, com on ara som.
PARADA 5 - CONDICIONAL. OBSERVACIÓ DE L¨AUTOPISTA I DE LA COSTA DE LES ARNAULES, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut seguint el Camí Ral de Manresa. Més amunt podrem passar per sobre de l´Autopista, la qual es troba a ponent del recorregut que anem fent. Així, sense passar- podem fer una parada. La farem a uns 0´6 Km de la parada anteriorment realitzada. FOTOGRAFIA 6. PARADA 5 Les capes de Calders, que marquen el transint marí – continental de l´Eocè, entre la Formació Tossa *tonalitats grisenques* i la Formació Artés *tonalitats rogenques* Les Arnaules. Pont de l’Autopista En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior; concretament els nivells de gresos i calcarenites de la Formació Tossa. Aquests són els materials que apareixen en aquest indret, donant lloc a la denominada Costa de les Arnaules, tot i que cap al Nord ja es veuen els nivells rogencs de la Formació Artés. Tot i així, aquí es fan paleses les denominades capes de Calders, que marquen el transint marí – continental de l´Eocè, entre la Formació Tossa i la Formació Artés.
PARADA 6. IMMEDIACIONS DE LA PUNTA SABATA, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà anar cap a llevant, apropant-nos cap a ´indret per on es troba la Punta Sabata. En arribar –hi, el camí es dirigirà cap al Sud. Finalment prop de la Punta, farem una aturada, la farem a uns 0´4 Km de la parada anterior. Per d´altra banda, cal dir que ara hem arribat a un dels indrets més alt del recorregut de l´itinerari, a uns 320 metres, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials sorrencs de la Formació Tossa (que per aquestes zones són més sorrenques que a la comarca d´Anoia, on ha estat definida). Aquí, aquests materials es troben ben enlairats sobre el Llobregat. Així, des d´aquest indret elevat, es pot gaudir d´una bona observació de la zona per on es situa el Pont de Vilomara, que el riu Llobregat ha anat erosionant. En aquesta zona hi afloren els materials tous de les calcolutites de la Formació Igualada.
PARADA 7. VERTEX GEODÈSIC DE LA PUNTA SABATA, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal efectuar un recorregut per les immediacions de la Punta Sabata, anant cap al Sud. Així, aviat arribarem a la zona més meridional del camí, per on farem una aturada, si s´escau. Aquesta aturada la farem a l´indret més alt, per on hi ha el vèrtex geodèsic de la Punta Sabata, que no hem vist. Així, aquesta aturada la farem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, hem continuat veient nivells dels gresos i calcarenites de la Formació Tossa. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Com a la parada anterior, també ara estem sobre una zona enlairada, sobre el riu Llobregat i sobre a població del Pont de Vilomara, situada a llevant d´on ara estem situats en aquest indret enlairat, a uns 325 metres d´alçada. Tanmateix, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona observació dels relleus de Montserrat, mirant cap a l´ESE. També, des d´aquest indret enlairat, es pot gaudir d´una bona observació dels sectors centrals (i alhora septentrionals de la comarca del Bages, concretament del denominat Pla de Bages. Així, es veu clarament el Runam del Cogulló, situat prop de la població de Sallent. I al Nord de la població de Sant Fruitós de Bages, per on aflorem amplament els materials rogencs de la Formació Artés (amb nivells de gresos i calcolutites rogenques).
PARADA 7. VERTEX GEODÈSIC DE LA PUNTA SABATA, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal efectuar un recorregut per les immediacions de la Punta Sabata, anant cap al Sud. Així, aviat arribarem a la zona més meridional del camí, per on farem una aturada, si s´escau. Aquesta aturada la farem a l´indret més alt, per on hi ha el vèrtex geodèsic de la Punta Sabata, que no hem vist. Així, aquesta aturada la farem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, hem continuat veient nivells dels gresos i calcarenites de la Formació Tossa. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Com a la parada anterior, també ara estem sobre una zona enlairada, sobre el riu Llobregat i sobre a població del Pont de Vilomara, situada a llevant d´on ara estem situats en aquest indret enlairat, a uns 325 metres d´alçada. Tanmateix, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona observació dels relleus de Montserrat, mirant cap a l´ESE. FOTOGRAFIA 8. FOTOGRAFIA 8. PARADA 7 Un aspecte de Montserrat, des de la Punta Sabata, prop del Pont de Vilomara, al terme de Manresa Al fons, els relleus dels conglomerats de Montserrat. Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre També, des d´aquest indret enlairat, es pot gaudir d´una bona observació dels sectors centrals (i alhora septentrionals de la comarca del Bages, concretament del denominat Pla de Bages. Així, es veu clarament el Runam del Cogulló, situat prop de la població de Sallent. I al Nord de la població de Sant Fruitós de Bages, per on aflorem amplament els materials rogencs de la Formació Artés (amb nivells de gresos i calcolutites rogenques).
PARADA 9. OBSERVACIÖ DE L¨ESCULL CORAL·LÏ DE LES IMMEDIACIONS DE LA CAME, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal baixar a la carretera CV – 1125, per tal d´anar en el seu sentit cap al Pont de Vilomara. Ara cal anar amb una extrema cautela, amb armilles. A uns 0´3 Km de la parada anterior en farem una altra, després de recórrer 150 metres per la carretera. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Tossa, que hem anat veient al llarg de bona part del recorregut. Tot i que aquests materials que hem vist, són generalment sorrencs, els que ara veiem són eminentment carbonatats i constitueixen un interessant Escull Coral·lí.
PARADA 10. CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE LES MARCETES, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut, amb una extraordinària cura, ja que cal passar a l´altra banda de la carretera. Així, arribarem a l´indret on hi ha Central Hidroelèctrica de les Marcetes, de l´antiga CAME )de la qual ja n´hem parlat abans a la PARADA 8). Aquí farem una aturada a uns 0´2 Km de l´anterior. En aquest trajecte, inicialment hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors, els quals pertanyen a la Formació Tossa de l´Eocè. Així, hem vist nivells de gresos i de calcarenites. I hem continuant veient els materials carbonatats de l´Escull Coral·lí, que hem vist a l´aturada anterior, a l´altra banda de la carretera. En aquest indret, es fa ben palesa una antiga Central Hidroelèctrica, la qual aprofitava les aigües del Llobregat per tal d´obtenir energia mitjançant un salt d´aigua. Aquesta central forma part del Patrimoni Miner i constitueix un LIPM (Lloc d´Interès del Patrimoni Miner) de la comarca del Bages i alhora del Geoparc de la Catalunya Central. No cal oblidar que la mineria es l´aprofitament dels georecursos i que conseqüentment l´aprofitament de l´aigua, també ho es. Per d´altra banda, mirant cap a l´altre cantó de la carretera, per on es troba situat l´escull, es pot veure com aquest està parcialment recobert per terrenys detrítics recents, de depòsits de vessant de l´Holocè. També es pot veure una falla, que talla als materials cenozoics de l´escull.
PARADA 11 - CONDICIONAL. PONT NOU DE LA CARRETERA BV – 1125, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap al Pont de Vilomara, seguint la carretera BV – 1125. Més endavant, arribarem a la cruïlla d´on eix la carretera BV – 1125b (que condueix cap al Barri del Raval). Per aquests indrets, si s´escau espot fer una aturada, a uns 0´7 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant els afloraments de l´Eocè Marí. Per sota dels anteriors, s´han fet palesos uns nivells de calcolutites grisenques, de tonalitats gris – blavoses, que pertanyen a la Formació Igualada. Ara, en aquest indret es fan palesos uns nivells carbonatats, sota el pont nou, els quals pertanyen a la Formació Collbàs. PARADA 12 - CONDICIONAL. PUNT FINAL DEL RECORREGUT, (terme municipal del Pont de Vilomara, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap al Barri del Raval i per tal de passar de nou sobre el Pont Gòtic del Pont de Vilomara. Així arribarem a l´indret per on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari, a tocar de la població acabada d´esmentar. D´aquesta manera, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 0`7 Km. En aquest recorregut, hem tornat a trobar els materials que hem esmentat al trajecte anterior. Finalment, cal dir que ens trobem dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on hem fet la totalitat del recorregut d´aquest itinerari, entre afloraments marins dels materials de l´Eocè.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.